Barcelona, a la cua d’Europa en títols de transport amb descompte per a infants i joves

Un estudi de CCOO compara els abonaments socials vigents a les àrees metropolitanes europees
La T-Infant de Trias rep el suport sindical

Virgínia Mascaró (Avui)

Barcelona se situa a la cua d’Europa pel que fa a ajudes socials per al transport públic adreçades a infants i joves. Els ciutadans de l’àrea metropolitana arriben a pagar més del doble que en altres ciutats que tenen un nivell adquisitiu més alt, com ara Brussel•les i París, segons un estudi compartiu de 26 àrees metropolitanes d’Europa fet públic ahir per CCOO.

El sindicat proposa l’aplicació de quatre nous títols de transport públic gratuïts i de llarga durada per a tot Catalunya que afavoreixin els infants i joves fins a 16 anys (T-Escolar); els estudiants fins als 25 anys (T-Estudiant); gent gran, discapacitats, aturats, vidus i col•lectius amb rendes baixes (T-Social), i la població activa (T-Laboral). “L’estudi revela que els desplaçaments quotidians a Barcelona són escandalosament cars per a determinats col•lectius i no s’adapten a les necessitats dels usuaris”, alerta Llorenç Serrano, secretari de salut, ambient i treball de CCOO.

Hi ha set ciutats europees amb els títols proposats pel sindicat. A Brussel•les és gratuït tot l’any per als menors de 16 anys, a París han d’abonar 278 euros i a Londres 290. En canvi, a l’àrea de Barcelona els menors han de pagar 432 euros anuals, més del que paguen a Viena, Lió, Torí i Praga. Serrano considera positiva la proposta de la T-Infant llançada aquesta setmana pel líder de CiU a Barcelona, Xavier Trias. Fins i tot apujaria l’edat de gratuïtat més enllà dels 12 anys que suggereix CiU.

Per als estudiants, la situació no és millor: a Barcelona abonen uns 432 euros (3 T-Joves), mentre a Brussel•les el transport públic els costa un màxim de 280 euros. També és més barat a París (291), Viena (de 20 a 247), Lió (de 178 a 378)… A Londres costa 854, tot i que metro i transport de rodalia són privats.

CCOO proposa quatre fonts per finançar els nous títols: la creació del cèntim del transport, una taxa a pàrquings i peatges, i les aportacions addicionals dels ajuntaments i el govern.

El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, va respondre a la proposta del sindicat defensant que l’administració ha augmentat els recursos destinats a subvencionar el transport públic (256 milions el 2008) i va explicar que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) està elaborant un estudi per reformular la proposta tarifària, que en cap cas no passa per la gratuïtat total de cap col•lectiu. “Es descarta una tarifa 100% gratuïta”, va advertir Nadal. El que cal buscar és un “equilibri del conjunt tarifari i aprofitar que integra bus, metro, tramvia i tren”, va precisar.

Condemnen l’Ajuntament a pagar per l’illa de la Concepció

L’Audiència obliga el consistori a pagar un milió als hereus dels antics amos d’una illa de cases de l’Eixample
Barcelona fa una reserva en el pressupost del 2008
El demandant arribarà al Suprem perquè vol 7 milions

C. Sabaté / M. Favà (Avui)

Un dret medieval pot costar-li a l’Ajuntament més d’un milió, de moment. L’Audiència de Barcelona ha condemnat el consistori a pagar 1.100.000 euros als hereus de l’antic propietari de l’illa de la Concepció de l’Eixample. L’Ajuntament modificarà avui el pressupost municipal del 2008 per a diverses actuacions no previstes, entre les quals, una reserva de la quantitat de compensació “per tal d’evitar interessos de demora”, admet l’expedient municipal preparat per la direcció de Patrimoni. La comissió municipal d’Hisenda d’avui inclou aquesta modificació del pressupost, tot i que els implicats apel•len al
Tribunal Suprem perquè en reclamen set, de milions.

El cas es remunta al 2001, quan la família dels Sentmenat va reclamar a l’Ajuntament un cens per l’ús que el consistori fa dels diversos serveis ubicats a l’illa delimitada pels carrers d’Aragó, Bruc, València i Girona. El cens és una “prestació periòdica dinerària anual de caràcter perpetu o temporal vinculat a la propietat d’una finca”, adverteix la sentència. És a dir, una quantitat que l’usuari del sòl i nou propietari abona als antics amos en concepte d’utilització posterior.

Tenint en compte que l’Ajuntament ja no abonava res als implicats des de feia dècades, els hereus van presentar una demanda civil. Primer la van perdre, però ara l’Audiència ha estimat parcialment el recurs d’apel•lació i ha deixat en un milió la compensació per a l’eliminació definitiva del cens.

El mateix director de Patrimoni municipal considera probable que el Tribunal Suprem confirmi la sentència de l’Audiència de Barcelona i el valor a pagar per la seva extinció. Tot i que no ho ha reclamat, la família Sentmenat podria demanar en qualsevol moment el cobrament del milió, i per aquest motiu el consistori aprovarà avui destinar-hi una partida i evitar que els interessos vagin augmentant-la.

L’illa implicada és una de les més cèntriques i identificatives de l’Eixample. L’Ajuntament hi va aixecar el mercat de la Concepció, que pren el nom de la parròquia del costat. També hi ha una escola pública amb el mateix nom i la seu del Conservatori Municipal de Música, i la mateixa seu del districte de l’Eixample. Quasi tots són edificis emblemàtics i que formen part del patrimoni artístic i arquitectònic de la ciutat de Barcelona.

La comissió d’Hisenda aprovarà diversos canvis en el pressupost d’aquest exercici que ja s’acaba per valor de 41 milions d’euros, destinats a diverses àrees de govern.

Condemnen l’Ajuntament a pagar per l’illa de la Concepció

L’Audiència obliga el consistori a pagar un milió als hereus dels antics amos d’una illa de cases de l’Eixample
Barcelona fa una reserva en el pressupost del 2008
El demandant arribarà al Suprem perquè vol 7 milions

C. Sabaté / M. Favà (Avui)

Un dret medieval pot costar-li a l’Ajuntament més d’un milió, de moment. L’Audiència de Barcelona ha condemnat el consistori a pagar 1.100.000 euros als hereus de l’antic propietari de l’illa de la Concepció de l’Eixample. L’Ajuntament modificarà avui el pressupost municipal del 2008 per a diverses actuacions no previstes, entre les quals, una reserva de la quantitat de compensació “per tal d’evitar interessos de demora”, admet l’expedient municipal preparat per la direcció de Patrimoni. La comissió municipal d’Hisenda d’avui inclou aquesta modificació del pressupost, tot i que els implicats apel•len al
Tribunal Suprem perquè en reclamen set, de milions.

El cas es remunta al 2001, quan la família dels Sentmenat va reclamar a l’Ajuntament un cens per l’ús que el consistori fa dels diversos serveis ubicats a l’illa delimitada pels carrers d’Aragó, Bruc, València i Girona. El cens és una “prestació periòdica dinerària anual de caràcter perpetu o temporal vinculat a la propietat d’una finca”, adverteix la sentència. És a dir, una quantitat que l’usuari del sòl i nou propietari abona als antics amos en concepte d’utilització posterior.

Tenint en compte que l’Ajuntament ja no abonava res als implicats des de feia dècades, els hereus van presentar una demanda civil. Primer la van perdre, però ara l’Audiència ha estimat parcialment el recurs d’apel•lació i ha deixat en un milió la compensació per a l’eliminació definitiva del cens.

El mateix director de Patrimoni municipal considera probable que el Tribunal Suprem confirmi la sentència de l’Audiència de Barcelona i el valor a pagar per la seva extinció. Tot i que no ho ha reclamat, la família Sentmenat podria demanar en qualsevol moment el cobrament del milió, i per aquest motiu el consistori aprovarà avui destinar-hi una partida i evitar que els interessos vagin augmentant-la.

L’illa implicada és una de les més cèntriques i identificatives de l’Eixample. L’Ajuntament hi va aixecar el mercat de la Concepció, que pren el nom de la parròquia del costat. També hi ha una escola pública amb el mateix nom i la seu del Conservatori Municipal de Música, i la mateixa seu del districte de l’Eixample. Quasi tots són edificis emblemàtics i que formen part del patrimoni artístic i arquitectònic de la ciutat de Barcelona.

La comissió d’Hisenda aprovarà diversos canvis en el pressupost d’aquest exercici que ja s’acaba per valor de 41 milions d’euros, destinats a diverses àrees de govern.

El PSC reconeix que li cal atraure nous votants si vol continuar governant a Barcelona

La ponència congressual dels socialistes adverteix que la força electoral s’ha desplaçat a la generació de 30 a 45 anys

Vicenç Planella (El Punt)

La federació de Barcelona del PSC obrirà demà el seu 9è congrés amb els llums d’alarma encesos. L’electorat tradicional del partit, l’anomenada «generació 82», ha deixat de ser prou garantia per perpetuar els mandats d’alcaldes socialistes a la capital de Catalunya, que es remunten al 1979. La ponència congressual adverteix que ara qui té la paella pel mànec són els ciutadans de 30 a 45 anys que no estan fidelitzats a cap sigla política i voten per «impulsos conjunturals», i els joves, que solen presentar una especial tendència a l’abstenció en els barris obrers i de classe mitjana on el PSC ha estat fins ara hegemònic. Atraure i mobilitzar aquestes bosses d’electors serà la prioritat en el treball de camp que es proposa fer el PSC amb vista als comicis del 2011.

Dues patacades electorals consecutives han estat més que suficients perquè la direcció del PSC a Barcelona s’hagi convençut que el cicle de trenta anys d’alcaldies consecutives es pot estroncar en els pròxims comicis municipals. Els socialistes, amb Jordi Hereu com a cap de cartell, van perdre 72.000 vots –més d’un terç dels sufragis obtinguts– en la contesa del maig de l’any passat respecte als 254.223 suports que van recollir en el 2003. Fa cinc anys, però, Joan Clos ja els havia fet recular 59.400 vots, i va fer que els governs tripartits amb ERC i ICV-EUiA passessin a ser d’una concessió altruista a l’aliança de les esquerres a una necessitat imperiosa. El PSC, amb 14 regidors, ara ha de governar en minoria i té al clatell l’alè de CiU, amb 12 representants en el ple de l’Ajuntament.

Què ha passat respecte a les etapes en què els socialistes sumaven o s’aproximaven a les majories absolutes? La ponència marc que es debatrà en el 9è congrés ho contesta amb claredat: «La base sobre la qual el PSC ha bastit les seves majories electorals… dóna senyals inequívocs d’haver arribat al seu màxim potencial.» El document es refereix al que anomena «generació 82», és a dir, les persones que omplien de gom a gom els mítings de Felipe González a Barcelona i que provenien d’una barreja de classe obrera, sindicalistes, sectors populars i classe mitjana. Aquesta generació, però, «per raons demogràfiques i sociològiques», segons apunta la ponència, ha deixat de ser dominant i està cedint el lideratge a la «generació democràtica» integrada per barcelonins i barcelonines de 30 a 45 anys: «Aquest és un grup que s’escapa dels canals habituals de relació entre les agrupacions [del partit] i la ciutadania que vota: són persones menys proclius a formar part d’entitats i fan poca vida al barri.» Els estrategs del PSC, a més, adverteixen d’un segon perill que amenaça les seves victòries a la capital catalana: «El mateix ens passa, encara que amb major gravetat i contundència, amb la generació de 18 a 30 anys, que està molt allunyada dels partits polítics i de la dinàmica electoral, molt en particular als barris on nosaltres hem tingut una hegemonia clara els darrers 30 anys.»

LES SOLUCIONS
La ponència dels socialistes no es limita a fer un diagnòstic alarmista, sinó que proposa un seguit d’estratègies amb l’objectiu d’atraure les bosses de votants o d’abstencionistes que poden fer decantar la balança en favor d’Hereu o del nacionalista Xavier Trias en els comicis del 2011. La relació de solucions passa primer per un diagnòstic dels canvis accelerats que està vivint la demografia de Barcelona i que està posant fi a l’antic esquema d’uns pocs districtes benestants, enfront d’altres de classe mitjana o baixa. La radiografia del PSC precisa encara més l’escala i la situa a nivell dels 73 barris de la ciutat, amb problemes diferencials d’envelliment de població, de concentració d’immigrants o de pols d’atracció turística. En cadascun d’aquests barris els socialistes volen disposar d’una figura política que exerceixi una interlocució constant amb els veïns, sense haver d’esperar les maratons populistes de les campanyes electorals. «Facilitaria generar complicitats amb les persones, tenir un contacte directe i permanent amb els veïns i veïnes del territori i apropar les polítiques del partit de manera natural», assenyala la ponència, que reserva als consellers de districte aquesta feina de captació de futurs electors.

Els socialistes també esperen treure el màxim profit possible de les noves tecnologies de la comunicació per obrir el partit i apropar-lo als sectors o als temes de debat que es preveuen dominants en els comicis vinents. «Les eines de la web 2.0 ens permeten que gent propera ideològicament però que no donen el pas a la militància, o que els costa trobar una utilitat a la seva acció política, puguin canalitzar-la a través d’aquest àmbit.» Aquest ús massiu d’internet obligarà, segons afirma el document, a convertir en «ciberactivistes» els militants de la federació del PSC i alguns dels seus dirigents.

La Sagrera i Sant Martí rebutgen que l’estació es digui Europa

Els veïns consideren que Hereu “ha ficat la pota” i hauria de rectificar
Coincideixen que l’alcalde tanca així la polèmica entre les dues zones pel nom

Rosa Mari Sanz (El Periódico)

La polèmica està servida. El desig pronunciat dimarts per l’alcalde Jordi Hereu durant una conferència al Col.legi d’Enginyers Industrials de Catalunya que vol que la futura estació de la Sagrera s’anomeni Europa ha despertat indignació i sorpresa entre col.lectius de veïns d’aquest barri i de Sant Martí. Els primers, perquè consideren de justícia que la infraestructura porti el seu nom, únicament, i els segons, perquè al.leguen que una de les dues portes d’accés es construirà a la ronda de Sant Martí, raó per la qual ja van presentar la seva proposta d’afegir el seu a l’estació, o sigui, Sagrera-Sant Martí, petició que va arribar al ple del districte i que va ser aprovada per unanimitat al febrer.

“El dia que el barri es digui Europa que anomenin així mateix l’estació”, va replicar ahir el president dels veïns de la Sagrera, Oleguer Méndez, enfadat. “Amb tot l’embolic que tenim aquí pel projecte de transformació de la zona sembla que ara es vulgui distreure l’atenció i treure el fum per un altre costat”, va afegir el líder veïnal, per a qui “hi ha coses que no s’han de reivindicar. Això és la Sagrera i punt”.

Segons el seu parer, la proposta d’Hereu pretén tancar una nova polèmica, que no és cap altra que la petició del districte de Sant Martí d’incorporar el seu nom a l’estació, on confluiran les línies de l’AVE, de Rodalies i de la L-9 i L-4 del metro, cosa que a la Sagrera rebutgen amb contundència. “És probable que amb el nom Europa l’alcalde hagi volgut resoldre un petit problema, però no ha sigut conscient que s’embolicarà més”, va assegurar.

CONTROVERTIDA RECLAMACIÓ
Opinió que comparteixen els veïns de Sant Martí, que també van coincidir ahir amb els de la Sagrera a considerar que Hereu “ha ficat la pota” i hauria de rectificar. Però només van sintonitzar en aquest punt. Perquè aquesta marxa enrere, per ells, hauria de ser per incorporar el seu nom a l’estació, i per tant es basen en el fet que encara que se situa estrictament en terrenys, malgrat que fronterers, del districte de Sant Andreu, on hi ha la Sagrera, una de les entrades estarà situada a la ronda de Sant Martí.

I és per aquest motiu que el febrer passat el ple del districte va aprovar per unanimitat una declaració institucional en què instava el gestor d’infraestructures del Ministeri de Foment, Adif, responsable de l’obra i futur titular de la instal.lació, que “denomini l’estació ubicada al parc de Sant Martí com a estació de Sagrera-Sant Martí”. Una petició oficial que el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Ramon Garcia Bragado, hauria de remetre a Adif. Cosa que, segons el president dels veïns de Sant Martí, Manuel Martínez, no ha tramitat.

“No és un capritx que es digui Sant Martí, encara que hi ha una obsessió manifesta per part d’altres veïns –en referència als de la Sagrera– que no s’incorpori el nostre nom”, va reivindicar ahir el portaveu. Una codenominació de què ahir va tornar a renegar el seu homòleg del barri veí. ¿Millor Sagrera-Sant Martí abans que Europa? “En absolut. Això és la Sagrera i punt”, va insistir Méndez.