Portem un temps en què la capacitat de sorpresa té els seus límits. Tot és qüestió d’acostumar-se i acabar veient com a normal allò que és excepcional. Ens referim als anuncis als diaris d’empreses que compren edificis amb els llogaters a dins, tot en el mateix lot. Els afectats solen ser persones soles, grans i pobres. El nou propietari, és a dir, el potent grup immobiliari, els pressiona fins que deixen lliure l’habitatge. Tanmateix, un nou anunci aparegut en un diari barceloní ha aconseguit tornar a sorprendre’ns: “Compro solars qualificats com a equipaments a Barcelona ciutat. 93 494 96 70 -629 65 55”. Ni més, ni menys. Compren per vendre, per guanyar, per treure profit, en aquest cas d’un solar qualificat com a equipament. Si s’anuncien és perquè s’interessen i si s’interessen és perquè hi ha negoci. Que el solar estigui destinat a la construcció d’equipaments o zona verda implica un preu de venda més baix. Com és possible que es pugui especular amb aquesta qualificació? Molt fàcil: el solar es compra barat ja que el propietari només té l’horitzó de l’expropiació forçosa si no vol vendre. Després, a negociar a la rebotiga amb el constructor de torn i aconseguir la requalificació urbanística corresponent. Els pisos que es construeixin després faran la resta. Que aquesta ciutat és un paradís per als especuladors no és nou. I que la iniciativa la portin els promotors, les immobiliàries i els propietaris del sòl és una prova que l’Ajuntament, la Generalitat i el govern central han fet deixadesa de les seves responsabilitats. Però que els especuladors siguin tan atrevits i pocavergonyes per anunciar-se a la premsa demostra que estan més còmodes que mai i que el mercat el tenen completament dominat.
Archive for gener, 2004
Amos del mercat
gener 30, 2004Carles Martí
gener 30, 2004Prometre és obligar-se a fer alguna cosa, i això va fer Katy Carreras davant els usuaris de les piscines Folch i Torres. Katy es va comprometre a obrir-les fins que es construís la nova piscina de Can Ricart. L’empresa municipal Focivesa va obrir un concurs per a les obres i els veïns va veure els plànols del que seria la vella piscina fins que es construís la nova. Katy no es va comprometre a títol personal sinó com a representant de l’Ajuntament, i ara el nou regidor no assumeix la promesa institucional i enderroca per sorpresa la piscina. Per què tantes presses? Què es pensa construir al nou solar? Es pensa construir un vial, al servei de l’hotel de luxe de la Rambla del Raval, que destrueixi 148 habitatges de la zona? Dels 600 afectats alguns han d’anar més lluny a altres piscines, altres estan en llista d’espera sense poder-se banyar i tots se senten enganyats per un Ajuntament que ahir es deia Katy Carreras i avui es diu Carles Martí.
Per un veritable compromís amb la ciutat
gener 30, 2004Manel AndreuPresident de la Favb En la campanya per les últimes eleccions municipals, els diferents partits polítics van explicar el seu programa. L’experiència contrastada amb la realitat ha posat de manifest que moltes coses que es diuen durant la campanya després no es porten a terme. Recordo que a les eleccions de 1999, en un acte electoral organitzat per l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou i altres entitats del barri, es va emplaçar els principals grups polítics que es presentaven perquè es definissin sobre les propostes sobre la necessitat d’equipaments. La notícia als mitjans de comunicació va ser que en aquest acte hi havia un notari que va aixecar acta del que es va dir.
Per a la ciutadania i, evidentment, per al moviment veïnal, és molt important que el partit que governi -en el cas de Barcelona, l’equip format per PSC, ERC i ICV-EUiA-, elabori el Pla d’Actuació Municipal (PAM), que és el que determina l’actuació de l’Ajuntament durant els propers quatre anys. Aspectes sobre participació, fiscalitat, mobilitat, urbanisme, equipaments, habitatge, benestar social, sanitat, educació i cultura, joventut i drets civils, serveis urbans i manteniment, sostenibilitat i ecologia urbana i seguretat, han de quedar concretats i pressupostats. Tan important és el PAM que, un cop aprovat provisionalment al plenari de l Ajuntament, s’ha de fer obligatòriament una audiència pública on les entitats i la ciutadania puguin fer al·legacions i discutir-lo. D’aquí es dedueix que el PAM és el veritable compromís, i no el que es diu en la campanya electoral. És on l’Ajuntament assumeix aquest compromís davant la ciutadania i que, de no complir-se, es poden demanar responsabilitats polítiques. Des de la Favb venim demanant reiteradament que un any abans d’acabar el mandat es faci una valoració del PAM per veure el que s’ha complert i el que queda per fer. D’aquesta manera, lluny de la pressió d ’unes noves eleccions, es pot fer una anàlisi amb més serenor.
Cal tenir en compte, però, que a més del PAM a nivell de ciutat hi ha el PAD a nivell de districte. L’Ajuntament ha volgut que aquest últim es treballi abans d’elaborar el general, amb la intenció d’aprovar tots dos conjuntament. No tenim gaire clar com es lligaran ambdues idees però, en qualsevol cas, cada districte haurà de marcar el seu ritme tenint en compte que per a nosaltres és molt important la participació. En aquests moments, l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona només ha elaborat un document “d’acord per al Govern a l’Ajuntament de Barcelona 2003-2007” del 13 de juny de 2003,on al llarg de 48 fulls s’estableixen els principis programàtics entre els tres socis que han de governar la ciutat en els propers quatre anys. Sembla que el calendari ve determinat per l’aprovació inicial del PAM al mes de desembre, la celebració d’una audiència pública al gener i l’aprovació definitiva al mes de febrer.
Preocupa al moviment veïnal i a la Favb que encara no s’hagi elaborat un projecte de PAM, i que es digui en alguns cercles municipals que fins al gener o febrer no es concretarà res. Això representa que pràcticament hauríem perdut un any per saber cap a on va la ciutat i conseqüentment la possibilitat d’incidir sobre aquest futur immediat. Volem pensar que la dinàmica municipal no està paralitzada (que ja és molt pensar tenint en compte les eleccions autonòmiques del 16 de novembre) però, malgrat tot, de fet s’està actuant sense haver debatut amb la ciutadania quines són les prioritats. Aquesta vegada la Favb i les associacions de veïns i veïnes ens hem avançant a les propostes de l’Ajuntament i hem elaborat un document de síntesi amb 115 propostes perquè siguin tingudes en compte en el PAM. Ha estat un treball on han col·laborat prop del 50% de les entitats veïnals de Barcelona i altres entitats amb les que treballem assíduament. Estem contents de la feina feta, doncs no és habitual aconseguir uns índexs de participació tan alts. Per fer realitat el PAM també calen recursos. En aquest sentit ens preocupa molt que aquest recursos puguin quedar hipotecats per les despeses que la ciutat està destinant al Fòrum 2004.
Alguns barris i districtes ja estant elaborant també els punts per aportar al PAM del seu respectiu districte i creiem que aquesta dinàmica ha de generar un procés participatiu important, tant a nivell de les mateixes entitats veïnals com amb l’Ajuntament. En aquest sentit, no volem que es repeteixi l’experiència de l’any 1999, quan vam haver de córrer per debatre en l’audiència pública les nostres aportacions i fer-ho en el mes de desembre, en dates properes a les festes de Nadal. Barcelona està en canvi constant. El model de ciutat ha estat qüestionat en alguns aspectes pel moviment veïnal. Davant de la ciutat de l’èxit, el disseny i les celebracions, també hi ha la ciutat que ho passa malament, que té problemes, que té marginació i pobresa, amb joves que han de marxar… No podem amagar la ciutat que pateix i grinyola. Per això hem d’anivellar els desequilibris que encara hi ha entre els diferents barris i respondre a les necessitats bàsiques de les persones que hi vivim.
Des de la Favb hem valorat positivament el resultat de les últimes eleccions municipals i en aquest sentit esperem de l’equip de govern, però també dels partits de l’oposició, que responguin a aquestes necessitats i entre tots, cadascú des de la seva responsabilitat treballem per fer una ciutat més justa i solidària. Jo participo, tu participes; ells deuen participarAviat es realitzarà una consulta a les llars de Barcelona perquè tothom que vulgui assenyali les seves prioritats o suggeriments per als plans municipals dels propers anys, tant a nivell de districte com de ciutat, perquè la presència de la ciutadania sigui palpable mitjançant les seves propostes. Lainformació la facilita la regidora de participació ciutadana Assumpta Escarp a El Periódico de Catalunya amb data de desembre. En el mateix article s’explica que “La intenció és democratitzar al màxim el procés, perquè no només les associacions veïnals participin en la planificació, sinó que tot ciutadà se senti amb veu i vot”.
Un primer nivell en la participació, molt important, és que cada ciutadà sigui consultat omplint un qüestionari o remetent les seves idees. Però també hi ha altres nivells de participació col·lectiva, precedits de documentació i informació suficient, d’una anàlisi de la realitat social, d’un debat realitzat per grups de ciutadans que, en qualitat d’afectats o associats lliurement, estan asessorats per professionals que supleixen els límits de coneixements que el col·lectiu pugui tenir. No deixa de sorprendre l’entusiasme amb que es planteja, com a novetat, la participació individual, quan fins al moment la participació col·lectiva troba importants traves per rebre informació a temps i, en ocasions, per ser reconeguda com a interlocutora vàlida.
Les associacions de veïns no volen cap exclusiva. Venen reivindicant la participació ciutadana per a totes les entitats que existeixen de fa temps o pels col·lectius que sorgeixen puntualment davant actuacions concretes. Una participació col·lectiva és, com a mínim, tan necessària com la participació individual, encara que entenem que pot resultar més molesta pels seus arguments, la seva memòria històrica i la força amb que defensen les seves propostes gràcies al recolzament mutu ciutadà. Que ningú s’equivoqui i pensi que els conflictes urbans acabaran i es resoldran a base d’aclaparar amb una participació individidualitzada.
La Favb segueix dient no al Fòrum 2004
gener 30, 2004REDACCIÓ
Al mes de novembre de 2002 la Favb va emetre un comunicat on es desvinculava de la preparació del Fòrum 2004.Aquesta decisió va estar precedida de diverses reunions amb les associacions de veïns i ratificada en l’última assemblea del mes d’abril de 2003.
Les raons que dèiem llavors continuen sent plenament vàlides en el dia d’avui. Creiem oportú, però, recordar-les i actualitzar-les donada la pressió que les administracions i els mitjans de comunicació estan fent a favor d’aquesta celebració. Tot això no treu, com dèiem en el nostre comunicat, que respectem l’opció que altres entitats i organitzacions prenguin de cara al Fòrum 2004, però també amb la mateixa llibertat opinarem nosaltres sobre tot el que es vagi fent.
Una de les raons més importants que seguim argumentant és que les institucions que avalen el Fòrum 2004 (Ajuntament, Generalitat i Govern Central) fan poc creïble que els objectius de pau, sostenibilitat i diversitat cultural siguin assumits de forma autocrítica pels mateixos que les posen a debat. Com es pot parlar de pau, per exemple, sense qüestionar-se el govern del PP i la seva actitud davant la guerra d’Iraq? O les altres administracions en temes referents a medi ambient o immigració?
D’altra banda, les empreses patrocinadores, entre les que figuren multinacionals que han provocat situacions contràries a les que propugna el Fòrum, difícilment permetran que els actes tinguin un contingut que qüestioni o faci perillar els seus interessos.
En aquest sentit continuem pensant que el Fòrum 2004 ha estat el pretext per impulsar unes reformes urbanístiques que contribueixen a imposar un model de ciutat si més no discutible. Davant de les grans obres, cal recordar que encara queden 3.762 habitatges afectats per aluminosi –la patologia es va detectar el 1990-, i alguns amb data d’acabament per a l’any 2009.
Els més de 2.000 milions d’euros (332.000 milions de pessetes) destinats a infrastructures són difícilment explicables, a excepció del barri de La Mina, si es comparen amb els recursos que les administracions públiques dediquen a solucionar els problemes d’habitatge, equipaments, educació i convivència que té la ciutadania.
Ens preocupa molt el pressupost que es destini al Pla d’Actuació Municipal de la ciutat de Barcelona, doncs aquest pot quedar hipotecat per les despeses del Fòrum.
En quant als 360 milions d’euros (més de 59.000 milions de pessetes) que costarà l’organització dels actes, cal recordar que una tercera part s’ha de cobrir amb la venda d’entrades i les altres dues, a repartir entre les administracions i empreses patrocinadores.
Tota aquesta abundància de milions d’euros contrasta amb la tradició organitzativa i de debat que tenen el Fòrum Social Mundial i el seu homòleg Fòrum Social Europeu, on amb molts menys recursos han aconseguit ser un punt de referència mundial abordant el fenomen de la globalització.
Considerem que no s’ha acabat d’engrescar la ciutadania. La nostra proposta consistia en implicar els barris i les entitats més representatives en un procés participatiu que anava de baix a dalt i amb dos anys d’antelació a l’inici de la celebració.
No dubtem que el Fòrum 2004 pot ser un èxit d’espectacle i propaganda, sobretot si els mitjans de comunicació s’hi aboquen, però nosaltres optem pel treball quotidià i més proper a les persones que ens envolten.
Al·legacions desestimades
gener 30, 2004S’aprova definitivament la modificació del PGM que donarà llum verda a la transformació de l’estacióde Sants i el seu entorn amb motiu de l’arribada de l’AVE. Es guanyen 16.054 metres quadrats per a zona verda i equipaments. Les al·legacions veïnals han estat desestimades en la seva totalitat: el soterrament de les vies no es portarà a terme. Els veïns mantenen les seves queixes pel “calaix” deformigó.
Hipoteca de Can Rigalt
gener 30, 2004Hipoteca de Can Rigalt
Unes actuacions sense els mínims canals de participació hipotequen el futur projecte del parc: L’ampliació de les instal•lacions del Racc construint un immoble i 400 places d’aparcament; l’aixecament d’un bloc de 7 plantes en les rodalies del camí de Torre Melina i la construcció d’un immoble de 23 pisos de la Societat General d’Aigües en el Clot del Torrent.