Amos del mercat

Portem un temps en què la capacitat de sorpresa té els seus límits. Tot és qüestió d’acostumar-se i acabar veient com a normal allò que és excepcional. Ens referim als anuncis als diaris d’empreses que compren edificis amb els llogaters a dins, tot en el mateix lot. Els afectats solen ser persones soles, grans i pobres. El nou propietari, és a dir, el potent grup immobiliari, els pressiona fins que deixen lliure l’habitatge. Tanmateix, un nou anunci aparegut en un diari barceloní ha aconseguit tornar a sorprendre’ns: “Compro solars qualificats com a equipaments a Barcelona ciutat. 93 494 96 70 -629 65 55”. Ni més, ni menys. Compren per vendre, per guanyar, per treure profit, en aquest cas d’un solar qualificat com a equipament. Si s’anuncien és perquè s’interessen i si s’interessen és perquè hi ha negoci. Que el solar estigui destinat a la construcció d’equipaments o zona verda implica un preu de venda més baix. Com és possible que es pugui especular amb aquesta qualificació? Molt fàcil: el solar es compra barat ja que el propietari només té l’horitzó de l’expropiació forçosa si no vol vendre. Després, a negociar a la rebotiga amb el constructor de torn i aconseguir la requalificació urbanística corresponent. Els pisos que es construeixin després faran la resta. Que aquesta ciutat és un paradís per als especuladors no és nou. I que la iniciativa la portin els promotors, les immobiliàries i els propietaris del sòl és una prova que l’Ajuntament, la Generalitat i el govern central han fet deixadesa de les seves responsabilitats. Però que els especuladors siguin tan atrevits i pocavergonyes per anunciar-se a la premsa demostra que estan més còmodes que mai i que el mercat el tenen completament dominat.

Carles Martí

Prometre és obligar-se a fer alguna cosa, i això va fer Katy Carreras davant els usuaris de les piscines Folch i Torres. Katy es va comprometre a obrir-les fins que es construís la nova piscina de Can Ricart. L’empresa municipal Focivesa va obrir un concurs per a les obres i els veïns va veure els plànols del que seria la vella piscina fins que es construís la nova. Katy no es va comprometre a títol personal sinó com a representant de l’Ajuntament, i ara el nou regidor no assumeix la promesa institucional i enderroca per sorpresa la piscina. Per què tantes presses? Què es pensa construir al nou solar? Es pensa construir un vial, al servei de l’hotel de luxe de la Rambla del Raval, que destrueixi 148 habitatges de la zona? Dels 600 afectats alguns han d’anar més lluny a altres piscines, altres estan en llista d’espera sense poder-se banyar i tots se senten enganyats per un Ajuntament que ahir es deia Katy Carreras i avui es diu Carles Martí.

Per un veritable compromís amb la ciutat

Manel AndreuPresident de la Favb En la campanya per les últimes eleccions municipals, els diferents partits polítics van explicar el seu programa. L’experiència contrastada amb la realitat ha posat de manifest que moltes coses que es diuen durant la campanya després no es porten a terme. Recordo que a les eleccions de 1999, en un acte electoral organitzat per l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou i altres entitats del barri, es va emplaçar els principals grups polítics que es presentaven perquè es definissin sobre les propostes sobre la necessitat d’equipaments. La notícia als mitjans de comunicació va ser que en aquest acte hi havia un notari que va aixecar acta del que es va dir.  

Per a la ciutadania i, evidentment, per al moviment veïnal, és molt important que el partit que governi -en el cas de Barcelona, l’equip format per PSC, ERC i ICV-EUiA-, elabori el Pla d’Actuació Municipal (PAM), que és el que determina l’actuació de l’Ajuntament durant els propers quatre anys. Aspectes sobre participació, fiscalitat, mobilitat, urbanisme, equipaments, habitatge, benestar social, sanitat, educació i cultura, joventut i drets civils, serveis urbans i manteniment, sostenibilitat i ecologia urbana i seguretat, han de quedar concretats i pressupostats. Tan important és el PAM que, un cop aprovat provisionalment al plenari de l Ajuntament, s’ha de fer obligatòriament una audiència pública on les entitats i la ciutadania puguin fer al·legacions i discutir-lo. D’aquí es dedueix que el PAM és el veritable compromís, i no el que es diu en la campanya electoral. És on l’Ajuntament assumeix aquest compromís davant la ciutadania i que, de no complir-se, es poden demanar responsabilitats polítiques.  Des de la Favb venim demanant reiteradament que un any abans d’acabar el mandat es faci una valoració del PAM per veure el que s’ha complert i el que queda per fer. D’aquesta manera, lluny de la pressió d ’unes noves eleccions, es pot fer una anàlisi amb més serenor.  

Cal tenir en compte, però, que a més del PAM a nivell de ciutat hi ha el PAD a nivell de districte. L’Ajuntament ha volgut que aquest últim es treballi abans d’elaborar el general, amb la intenció d’aprovar tots dos conjuntament. No tenim gaire clar com es lligaran ambdues idees però, en qualsevol cas, cada districte haurà de marcar el seu ritme tenint en compte que per a nosaltres és molt important la participació.  En aquests moments, l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona només ha elaborat un document “d’acord per al Govern a l’Ajuntament de Barcelona 2003-2007”  del 13 de juny de 2003,on al llarg de 48 fulls s’estableixen els principis programàtics entre els tres socis que han de governar la ciutat en els propers quatre anys. Sembla que el calendari ve determinat per l’aprovació inicial del PAM al mes de desembre, la celebració d’una audiència pública al gener i l’aprovació definitiva al mes de febrer.  

Preocupa al moviment veïnal i a la Favb que encara no s’hagi elaborat un projecte de PAM, i que es digui en alguns cercles municipals que fins al gener o febrer no es concretarà res. Això representa que pràcticament hauríem perdut un any per saber cap a on va la ciutat i conseqüentment la possibilitat d’incidir sobre aquest futur immediat. Volem pensar que la dinàmica municipal no està paralitzada (que ja és molt pensar tenint en compte les eleccions autonòmiques del 16 de novembre) però, malgrat tot, de fet s’està actuant sense haver debatut amb la ciutadania quines són les prioritats.  Aquesta vegada la Favb i les associacions de veïns i veïnes ens hem avançant a les propostes de l’Ajuntament i hem elaborat un document de síntesi amb 115 propostes perquè siguin tingudes en compte en el PAM. Ha estat un treball on han col·laborat prop del 50% de les entitats veïnals de Barcelona i altres entitats amb les que treballem assíduament. Estem contents de la feina feta, doncs no és habitual aconseguir uns índexs de participació tan alts. Per fer realitat el PAM també calen recursos. En aquest sentit ens preocupa molt que aquest recursos puguin quedar hipotecats per les despeses que la ciutat està destinant al Fòrum 2004.  

Alguns barris i districtes ja estant elaborant també els punts per aportar al PAM del seu respectiu districte i creiem que aquesta dinàmica ha de generar un procés participatiu important, tant a nivell de les mateixes entitats veïnals com amb l’Ajuntament. En aquest sentit, no volem que es repeteixi l’experiència de l’any 1999, quan vam haver de córrer per debatre en l’audiència pública les nostres aportacions i fer-ho en el mes de desembre, en dates properes a les festes de Nadal.  Barcelona està en canvi constant. El model de ciutat ha estat qüestionat en alguns aspectes pel moviment veïnal. Davant de la ciutat de l’èxit, el disseny i les celebracions, també hi ha la ciutat que ho passa malament, que té problemes, que té marginació i pobresa, amb joves que han de marxar… No podem amagar la ciutat que pateix i grinyola. Per això hem d’anivellar els desequilibris que encara hi ha entre els diferents barris i respondre a les necessitats bàsiques de les persones que hi vivim.  

Des de la Favb hem valorat positivament el resultat de les últimes eleccions municipals i en aquest sentit esperem de l’equip de govern, però també dels partits de l’oposició, que responguin a aquestes necessitats i entre tots, cadascú des de la seva responsabilitat treballem per fer una ciutat més justa i solidària.  Jo participo, tu participes; ells deuen participarAviat es realitzarà una consulta a les llars de Barcelona perquè tothom que vulgui assenyali les seves prioritats o suggeriments per als plans municipals dels propers anys, tant a nivell de districte com de ciutat, perquè la presència de la ciutadania sigui palpable mitjançant les seves propostes. Lainformació la facilita la regidora de participació ciutadana Assumpta Escarp a El Periódico de Catalunya amb data de desembre. En el mateix article s’explica que “La intenció és democratitzar al màxim el procés, perquè no només les associacions veïnals participin en la planificació, sinó que tot ciutadà se senti amb veu i vot”.  

Un primer nivell en la participació, molt important, és que cada ciutadà sigui consultat omplint un qüestionari o remetent les seves idees. Però també hi ha altres nivells de participació col·lectiva, precedits de documentació i informació suficient, d’una anàlisi de la realitat social, d’un debat realitzat per grups de ciutadans que, en qualitat d’afectats o associats lliurement, estan asessorats per professionals que supleixen els límits de coneixements que el col·lectiu pugui tenir.  No deixa de sorprendre l’entusiasme amb que es planteja, com a novetat, la participació individual, quan fins al moment la participació col·lectiva troba importants traves per rebre informació a temps i, en ocasions, per ser reconeguda com a interlocutora vàlida.  

Les associacions de veïns no volen cap exclusiva. Venen reivindicant la participació ciutadana per a totes les entitats que existeixen de fa temps o pels col·lectius que sorgeixen puntualment davant actuacions concretes. Una participació col·lectiva és, com a mínim, tan necessària com la participació individual, encara que entenem que pot resultar més molesta pels seus arguments, la seva memòria històrica i la força amb que defensen les seves propostes gràcies al recolzament mutu ciutadà.  Que ningú s’equivoqui i pensi que els conflictes urbans acabaran i es resoldran a base d’aclaparar amb una participació individidualitzada.

La Favb segueix dient no al Fòrum 2004

REDACCIÓ 

Al mes de novembre de 2002 la Favb va emetre un comunicat on es desvinculava de la preparació del Fòrum 2004.Aquesta decisió va estar precedida de diverses reunions amb les associacions de veïns i ratificada en l’última assemblea del mes d’abril de 2003.  

Les raons que dèiem llavors continuen sent plenament vàlides en el dia d’avui. Creiem oportú, però, recordar-les i actualitzar-les donada la pressió que les administracions i els mitjans de comunicació estan fent a favor d’aquesta celebració. Tot això no treu, com dèiem en el nostre comunicat, que respectem l’opció que altres entitats i organitzacions prenguin de cara al Fòrum 2004, però també amb la mateixa llibertat opinarem nosaltres sobre tot el que es vagi fent.  

Una de les raons més importants que seguim argumentant és que les institucions que avalen el Fòrum 2004 (Ajuntament, Generalitat i Govern Central) fan poc creïble que els objectius de pau, sostenibilitat i diversitat cultural siguin assumits de forma autocrítica pels mateixos que les posen a debat. Com es pot parlar de pau, per exemple, sense qüestionar-se el govern del PP i la seva actitud davant la guerra d’Iraq? O les altres administracions en temes referents a medi ambient o immigració?  

D’altra banda, les empreses patrocinadores, entre les que figuren multinacionals que han provocat situacions contràries a les que propugna el Fòrum, difícilment permetran que els actes tinguin un contingut que qüestioni o faci perillar els seus interessos.  

En aquest sentit continuem pensant que el Fòrum 2004 ha estat el pretext per impulsar unes reformes urbanístiques que contribueixen a imposar un model de ciutat si més no discutible. Davant de les grans obres, cal recordar que encara queden 3.762 habitatges afectats per aluminosi –la patologia es va detectar el 1990-, i alguns amb data d’acabament per a l’any 2009.  

Els més de 2.000 milions d’euros (332.000 milions de pessetes) destinats a infrastructures són difícilment explicables, a excepció del barri de La Mina, si es comparen amb els recursos que les administracions públiques dediquen a solucionar els problemes d’habitatge, equipaments, educació  i convivència que té la ciutadania.  

Ens preocupa molt el pressupost que es destini al Pla d’Actuació Municipal de la ciutat de Barcelona, doncs aquest pot quedar hipotecat per les despeses del Fòrum.  

En quant als 360 milions d’euros (més de 59.000 milions de pessetes) que costarà l’organització dels actes, cal recordar que una tercera part s’ha de cobrir amb la venda d’entrades i les altres dues, a repartir entre les administracions i empreses patrocinadores.  

Tota aquesta abundància de milions d’euros contrasta amb la tradició organitzativa i de debat que tenen el Fòrum Social Mundial i el seu homòleg Fòrum Social Europeu, on amb molts menys recursos han aconseguit ser un punt de referència mundial abordant el fenomen de la globalització. 

Considerem que no s’ha acabat d’engrescar la ciutadania. La nostra proposta consistia en implicar els barris i les entitats més representatives en un procés participatiu que anava de baix a dalt i amb dos anys d’antelació a l’inici de la celebració.  

No dubtem que el Fòrum 2004 pot ser un èxit d’espectacle i propaganda, sobretot si els mitjans de comunicació s’hi aboquen, però nosaltres optem pel treball quotidià i més proper a les persones que ens envolten.

Al·legacions desestimades

S’aprova definitivament la modificació del PGM que donarà llum verda a la transformació de l’estacióde Sants i el seu entorn amb motiu de l’arribada de l’AVE. Es guanyen 16.054 metres quadrats per a zona verda i equipaments. Les al·legacions veïnals han estat desestimades en la seva totalitat: el soterrament de les vies no es portarà a terme. Els veïns mantenen les seves queixes pel “calaix” deformigó.

Hipoteca de Can Rigalt

Hipoteca de Can Rigalt
Unes actuacions sense els mínims canals de participació hipotequen el futur projecte del parc: L’ampliació de les instal•lacions del Racc construint un immoble i 400 places d’aparcament; l’aixecament d’un bloc de 7 plantes en les rodalies del camí de Torre Melina i la construcció d’un immoble de 23 pisos de la Societat General d’Aigües en el Clot del Torrent.

Propostes veïnals al Pla d’Actuació Municipal

Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona 

El Pla d’Actuació Municipal (PAM) i els Plans d’Actuació dels Districtes (PAD) per als anys 2004-2007 es pensen aprovar inicialment a finals d’any. En aquests documents l’Ajuntament concretarà les seves prioritats per a tot el mandat.  

La Favb va aprovar un document d’aportacions al PAM que publiquem en aquestes pàgines i que hem remès a tots els grups municipals. Estem a l’espera de conèixer el document aprovat inicialment per tal d’avaluar com es recullen les propostes i preparar la nostra intervenció en l’audiència pública que se celebrarà abans de l’aprovació definitiva, prevista per a la pròxima primavera.  

Respecte al PAD, ens consta que en alguns districtes coordinadores d’AVV o associacions han presentat els seus corresponents suggeriments. A la pàgina 22 fem referència al text elaborat al Casc Antic per diverses entitats.  

Participació– Constitució immediata del Consell de Ciutat amb major representació de les entitats. – Constitució d’immediat del Consorci de Serveis Socials i impulsar el funcionament dels consorcis d’Educació i Habitatge. Posar en marxa el Consell del patrimoni Cultural de Barcelona.– Compromís irrenunciable de l’elecció directa dels consellers de districte. – Compromís per avaluar el PAM en el tercer any de mandat, mitjançant una Audiència Pública.– Veu de les entitats i els ciutadans i ciutadanes en tots els plenaris municipals i abans de cada votació.– Recuperar els Plens de Districte, un cop al mes, amb un total de 10 a l’any.– Posada en marxa de les Memòries Participatives.– Que en tots els mecanismes de participació estiguin precedits necessàriament d’una bona informació.– Creació d’una comissió de control i seguiment dels parcs i jardins a la ciutat. 

Fiscalitat– Fiscalitat dels residus socialment justa i ecològicament responsable.– Que els impostos municipals que graven el cadastreno s’incrementin per sobre de l’IPC.– Avançar en l’objectiu dels pressupostos participatius i concretant, com a primer pas en aquest mandat, els que afecten als districtes.  

Mobilitat– Transport gratuït als aturats i aturades.– Ampliar l’horari del metro els dies feiners fins a la 1 i els caps de setmana tancar a les 2 i obrir a les 5.– Incrementar la freqüència del Transport Públic en els dies festius i no reduir serveis.– Informar prèviament a les entitats veïnals dels canvis que es produeixin en els horaris i recorregut dels mitjans de transport.– Inversions que solucionin les barreres arquitectòniques, tant en el metro com en el transport de superfície.– Garantir el desplaçament de les persones amb disminucions ampliant i millorant els serveis actuals.– Garantir la regularitat del transport de superfície (10 minuts d’espera com a màxim).– Accelerar el compliment dels intercomunicadors de transport bus-metro-rodalies-tramvia.– Potenciar el transport públic i donar prioritat semafòrica al tramvia. Estudiar noves línies d’aquesta modalitat així com la connexió de la Pl. Francesc Macià amb la Pl. de Les Glòries per superfície.– Treure de l’IBI la taxa de transport, pagant-se apart en funció de la seva necessitat.– No al túnel d’Horta.– Ampliar la preferència semafòrica per a la gent gran.– Millorar la seguretat i educació viària.– Desenvolupar la xarxa bàsica de carrils bici, en què tots els carrils tinguin continuïtat i connexió amb els altres carrils bici. Que aquests siguin segurs i segregats.– Dotar de carril bus els accessos a la ciutat.– Elaborar un pla global de mobilitat assumint els criteris de l’Agenda 21.– Eliminació de carrils a la Ronda General Mitre i Travessera de Dalt, reduint-los només a quatre.– Alliberar del trànsit privat les Rambles i algunes illes de l’Eixample.– Limitar la velocitat dels cotxes a 30km/hora en els carrers secundaris i a 50Km/hora a les vies principals.– Consolidar el dia sense cotxe recuperant el seu caràcter reivindicatiu i pedagògic. 

Urbanisme– Preservar el patrimoni arquitectònic industrial donant-li usos de ciutat.– Conservar el patrimoni públic del sòl per destinar-ho a habitatge social.– Impulsar l’esperit del 22@ i aplicar aquests criteris a altres districtes de la ciutat.– Expropiació de Can Rigalt i fer-ne parc metropolità.– Elaborar un nou projecte urbanístic participatiu i no especulatiu del barri de les Corts en substitució del Portal del Coneixement.– Elaborar un nou pla integral de la Plaça de Les Glòries on s’aclareixi definitivament el trasllat dels Encants, les zones verdes i els equipaments.– Impulsar la remodelació total del barri de la Mina sobretot en l’aspecte social.– Introduir criteris de sostenibilitat en la construcció de nous edificis.– Reconsiderar el pla de presons recollint les reivindicacions dels barris i que deixi de ser  especulatiu.– Que la ciutat assumeixi part dels centres penitenciaris.– Actualització i calendari que obligui a acabar els diferents Peris en aquest mandat i entre ells el de Torre Baró i La Clota.– Soterrament de les vies a Sants i cobriment a Sant Martí i la Sagrera.– Potenciar el comerç de barri en detriment de les grans àrees comercials.– Activar Can Batlló. Compromís que garantirà la construcció d’habitatge públic de lloguer i a preu assequible.– Pla per suprimir les barreres arquitectòniques en tots els districtes.– Revisió del PGM amb criteris democràtics. 

Habitatge– Destinar el 50% del sostre de nou planejament a habitatge protegit (bàsicament de lloguer)– Convenis anuals de cessió de sòl per a les cooperatives veïnals.– Tenir en compte la realitat dels barris alhora d’adjudicar habitatges en règim protegit.– Que cap barri tingui pendent obres de rehabilitació o remodelació pels habitatges afectats per aluminosi a l’any 2005.– No construir habitatge en solars destinats per a equipaments (10hj).– Compromís de lluitar contra l’expulsió de persones grans dels seus habitatges amb finalitats especulatives.– Buscar la manera fàcil d’accés de les persones grans als seus habitatges, instal·lant ascensors o permutar un pis per una planta baixa.– Establir una taxa per metre quadrat sobre els habitatges buits, mesura que s’hauria d’acompanyar de plans de suport per a la rehabilitació d’habitatges per introduir-los al mercat de lloguer amb preus “protegits”.– Establir ajuts especials per evitar els desnonaments. 

Equipaments– Elaborar un Pla d’Equipaments a nivell de barri i també a nivell de ciutat i impulsar el metropolità. 

Benestar social– Millorar l’atenció primàriaFamílies amb rendes baixes– Escolarització de fills de famílies amb situació de precarietat o risc social amb els programes adequats– Increment del nombre d’educadors i educadores al carrer amb programes i recursos que afavoreixin la intervenció real i no únicament la detecció i control de grups de risc.– Incrementar les places residencials per a infants i adolescents que són víctimes de maltractaments o d’abandó.– Establir programes d’intervenció educativa dins les famílies en situació de risc social amb caràcter preventiu.– Prevenir la violència contra les dones dins i fora de l’espai domèstic. Establir mesures preventives que permetin evitar els maltractaments. Crear equips i centres d’acollida que intervinguin en ajuda de les dones que han patit maltractaments. Garantir un salari digne que permeti aquestes dones sortir de la situació de maltractament sense haver de caure en la precarietat social.Gent gran:– Construcció de 25 residències d’acord amb les necessitats dels barris.– Potenciar l’assistència domiciliària ampliant la seva cobertura.– Incrementar els casals de barri.– Contemplar l’assistència a gent gran un cop superada la fase crítica d’urgència.Immigrants:– Creació d’un campament de pas per als treballadors temporals que acostumen a desplaçar-se i viure en caravanes pròpies.Persones amb discapacitats psíquiques i sensorials:– Taxi servei a domicili.– Replantejament de l’Institut Municipal de Disminuïts, perquè estigui al servei del col·lectiu.– Garantir el dret al treball, compliment de les normatives de contractació de persones amb especials dificultats.– Desenvolupament i aplicació de les clàusules socials, començant per les empreses municipals i les que contracta l’Ajuntament.Persones sense llar:– Creació de centres per pernoctar de Baixa Exigència on les persones, amb un acompanyament adequat, puguin recuperar el seu arrelament a la societat.– Establir menjadors que permetessin fer almenys dos àpats al dia (un al matí i un al vespre) i en horaris flexibles.– Incrementar els equips que treballen en medi obert per tal que puguin fer un acompanyament adequat a les persones sense llar.– Atendre i prevenir les necessitats de les persones en risc d’exclusió social 

Sanitat– Concretar un mapa sanitari més racional amb els desplaçaments dels usuaris.– Atenció als drogodependents a cada districte en centres especialitzats o en els mateixos CAP’s.– Complir al 100% el Pla d’Atenció Primària sense privatitzacions.– Participació de les entitats veïnals en els Consells de Salut a nivell de districtes i centres.– Elaborar un estudi epidemiològic de les ones electromagnètiques.– Reforçar les activitats adreçades a la prevenció de malalties mentals i a la plena integració sense discriminacions dels malalts i malaltes mentals. 

Educació i cultura– Creació de places d’escola bressol.– Intentar fer compatible els horaris escolars i el calendari laboral dels pares.– Incrementar el pressupost d’ensenyament i potenciar l’educació musical.– Acceleració en la construcció dels edificis escolars pendents.– Incrementar el nombre de beques escolars.– Que en cada barri hi hagi una biblioteca i en els barris amb implantació d’immigrants que en les biblioteques hi hagi lectura en les seves llengües.– Programa per disminuir el fracàs escolar. – Que les entitats dels barris puguin utilitzar les instal·lacions de les escoles públiques quan aquestes no s’utilitzen per activitats escolars.– Elaborar un pla de civisme conjuntament amb les entitats. 

Joventut i drets civils– Consolidar el dret a vot dels immigrants que portin dos anys residint a la ciutat.– Compromís amb la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. Elecció popular del defensor o defensora de la Carta.– Creació de centres d’acolliment per a immigrants– Que les experiències culturals del moviment okupa, gaudeixin d’ajuts de les administracions.– Alternatives al fenomen del “botellón” obrin altres espais, perquè els joves es puguin trobar.– El cas dels menors immigrants no acompanyats mereix un tractament especial per tal d’evitar al màxim la seva estada al carrer i vetllar per la garantia dels seus drets en tant que infants. 

Serveis urbans i manteniment– Valorar la implantació de la recollida pneumàtica en la seva fase final ja que resulta ineficaç, i cara.– Elaborar un pla d’usos de les platges de la ciutat. – Impulsar la recollida selectiva domiciliària.– Replantejar-se el sistema de bujols substituint els bicompartimentats per uns apropiats per a cada ús (orgànic i rebuig).– Tenir cura del manteniment de les infraestructures de la ciutat, enllumenat, jocs infantils, monuments, zones verdes… 

Sostenibilitat i ecologia urbana– No a la Central Tèrmica de Cicle Combinat al Port de Barcelona.– No a la possible instal·lació d’una nova incineradora a la ciutat.– Sense entrar en contradicció en què a cinc minuts de cada domicili hi hagi una zona verda, plantegem 10m2 per habitant i concretar compromisos en el manteniment, ja que és una greu mancança que tenim actualment. – Fer efectiu un canvi en el sistema de recollida i de gestió dels residus municipals per orientar-los a la minimització del rebuig, per arribar al 2006 a la recuperació del 60%– Complir el compromís de reduir l’any 2004 el 20% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte al 1987.– Augmentar els elements porosos a les places perquè deixin de ser tant dures.– Ús de la fusta per al mobiliari urbà que estigui certificada legalment.– Potenciar les energies alternatives creant l’Institut Municipal d’Energies Alternatives.– Elaborar un mapa d’elements contaminats (acústics, ones, gasos, líquids…).– Elaborar un estudi del possible impacte contaminant dels focs d’artifici. 

Seguretat ciutadana– Potenciació d’una policia preventiva de seguretat.– Recuperar la figura de la policia de barri.– No externalitzar els serveis de seguretat.– Restituir a la Guàrdia Urbana l’atenció telefònica del 092.