El govern no farà el centre de dia que va aprovar construir a les Cotxeres de Borbó

El veïns, que al 2005 van forçar la inclusió de l’equipament, estudien mobilitzar-se contra la decisió

Rosa Díaz (El Punt)

És com si el temps tornés enrere, fins a la primavera del 2005. El veïns de Nou Barris tots mobilitzats i units per aconseguir la inclusió d’un centre de dia per a la gent gran en el pla d’equipaments de les Cotxeres de Borbó, que n’havia estat retirat malgrat que era un dels compromisos de l’administració amb Nou Barris. Prop de 800 al•legacions al pla. Assemblees, reunions i, a la fi, el projecte amb centre de dia. Ningú es pensava que, al final, i després de l’aprovació del govern de la Generalitat de l’inici d’obres, aquest equipament podria ser finalment exclòs. Però ha passat. Avui els veïns decidiran si es tornen a mobilitzar.

La diferència amb la mobilització de l’any 2005 és que aleshores l’Ajuntament de Barcelona només estava dibuixant sobre el paper el futur de les Cotxeres de Borbó, un gran espai de 22.785 m² de terreny que l’any 2003 va quedar lliure arran de l’enderroc de les velles cotxeres d’autobusos. L’estira-i-arronsa va ser dur aleshores, i va tenir diferents episodis. En un d’aquests s’havia proposat fins i tot construir-hi pisos. Però al final l’acord va ser aquest: una gran part del terreny (4.567 m²) es destinaria a un equipament administratiu –aleshores encara s’estava negociant perquè fos per a la seu de l’actual conselleria d’Acció Social i Ciutadania, que més tard es va confirmar– i a la resta s’havia d’edificar un gran equipament sociosanitari de nova generació –amb serveis d’assistència primària, rehabilitació, urgències mèdiques, salut mental, diagnosi per la imatge i una zona d’internament sociosanitari i hospital del dia–. Aquest equipament incloïa segons aquell disseny una biblioteca, un casal d’avis, un taller ocupacional i un poliesportiu. I al subsòl, un aparcament públic per a 500 vehicles.

Aquest disseny el van presentar a so de bombo i platerets, en un acte multitudinari a la plaça del Virrei Amat, l’alcalde Joan Clos, la consellera Marina Geli i el regidor de Nou Barris, José Cuervo, acompanyats de nombroses autoritats locals i autonòmiques. Maquetes, fullets informatius i dossiers de l’època mostren la distribució dels edificis i els líders veïnals també surten cofois a les fotos.

Després van venir els llargs mesos de concreció d’aquests plans en projectes executius. Mentrestant, es va concretar la qüestió de la seu d’Acció Social i Ciutadania. Fins que el 5 de febrer del 2008 el govern de la Generalitat va presentar l’acord d’aprovació d’una partida de gairebé 350 milions d’euros per començar les obres de l’illa d’equipaments de Cotxeres de Borbó. En aquest acord es preveu el centre de dia compartint espai amb el gran equipament sanitari.

LA PRIMERA PEDRA
Va ser dos dies abans de la col•locació de la primera pedra a Cotxeres de Borbó, és a dir, aquest mes de juliol, quan va córrer la notícia que el centre de dia havia desaparegut del pla d’equipaments. Efectivament, als dossiers que es van lliurar aquell dia a la premsa no hi figura, cosa que va despertar el recel d’algunes de les associacions de veïns de la zona que en el seu dia van lluitar perquè aquest equipament, que consideren «vital», segons ha explicat una de les representants veïnals de la zona, hi fos.

Les obres a Cotxeres de Borbó ja han començat, però, tot i això, unes quantes associacions de veïns s’han interessat per la qüestió del centre de dia. Concretament ho va fer la portaveu de la plataforma Cotxeres Borbó, Dolors Millán, que va fer la pregunta en l’audiència pública celebrada al districte a principis d’octubre. La regidora, Carmen Andrés, no la va voler respondre i la va remetre a una trobada privada per fer-ho. Fonts del districte han confirmat a aquest diari que per una decisió de la conselleria de Salut, que ara té un criteri diferent i no considera apropiat ubicar un centre de dia en l’equipament projectat, el centre de dia no es farà a l’espai de Cotxeres de Borbó. Però també han indicat que s’està buscant un altre emplaçament per al centre. La conselleria de Salut no ha respost a les múltiples peticions d’aquest diari per saber què ha motivat aquest canvi de criteri.

Aquesta situació ha suscitat la protesta pública del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), que considera «inadmissible» que l’equipament es tregui sense haver-ho parlat abans amb les associacions que van participar molt activament en el procés de disseny de l’illa. El portaveu de CiU a Nou Barris, Eduard Ràmia, es pregunta de què van servir tant el procés de participació com els centenars d’al•legacions presentades perquè es mantingués el centre de dia. I qüestiona la decisió sobretot «per la manera com s’ha pres».

El Turó de la Peira, contra la rehabilitació dels pisos sense aluminosi

Rosa Díaz (El Punt)

Al voltant de 40 comunitats de propietaris del barri del Turó de la Peira mantenen una pugna amb l’Ajuntament de Barcelona a causa de la rehabilitació dels habitatges que no tenen aluminosi. Malgrat que hi estan obligats per llei, es neguen a fer-la amb la intensitat que els ha marcat l’Ajuntament després d’unes primeres diagnosis de l’estat dels edificis. I reclamen poder fer una segona diagnosi independent i gratuïta. La regidora de Nou Barris, Carmen Andrés, els permet ara fer aquest segon estudi, després de mesos d’estira-i-arronsa. Malgrat que el Turó de la Peira es coneix per la gran rehabilitació d’edificis que durant gairebé dues dècades s’ha fet per combatre l’aluminosi, n’hi ha un bon grapat que al seu dia van quedar fora dels plans de rehabilitació i de reconstrucció perquè no tenien aquesta patologia estructural. Un d’aquests blocs, situat al passeig de Fabra i Puig, 338, va provocar un bon ensurt a mitjan març del 2006. Una gran esquerda que va aparèixer de sobte en una paret va obligar a desallotjar 31 famílies i va revelar un altre problema amb l’habitatge del Turó de la Peira: l’envelliment dels materials als edificis que no havien estat reformats. Arran d’aquest cas, l’administració va iniciar un procés de diagnosi en mig centenar d’edificis per determinar quins havien de ser sotmesos a millores estructurals. A la primavera, un grup d’afectats va expressar la seva desconfiança amb les diagnosis de l’Ajuntament, i reclamen poder fer un estudi amb arquitectes independents.

La botiga esdevé casa al Turó de la Peira

Un centenar de baixos comercials d’aquest barri de Barcelona s’han convertit en habitatges en els últims anys

Rosa Díaz (El Punt)

El Turó de la Peira viu amb intensitat el fenomen de la persiana abaixada, del comerç que tanca i esdevé un habitatge més. Un passeig pels carrers d’aquest barri de Barcelona és suficient per copsar aquest nou dinamisme dels baixos comercials. Aquí i allà es veuen reconversions a habitatge en plena obra. El districte de Nou Barris ha analitzat en les últimes setmanes com s’està desenvolupant aquest procés, ja que l’associació de veïns del Turó de la Peira va demanar un cert control per part de l’administració per evitar situacions fraudulentes i il•legalitats. Fonts oficials han ofert una primera estimació en xifres de la situació: hi ha 93 locals convertits legalment en pisos, i 73 comerços més es veuen tancats però no s’ha pogut esbrinar si hi viu gent.

Al barri del Turó de la Peira hi ha 279 baixos que podrien tenir botiga. D’aquests, continuen amb activitat comercial 163 establiments, una mica més de la meitat. Entre els que han abandonat l’activitat econòmica, n’hi ha 93 que han estat transformats de manera legal i reglada en habitatges. Disposen, per tant, de la cèdula d’habitabilitat que certifica que reuneixen les condicions per ser habitats. Hi ha 73 antigues botigues que tenen la persiana abaixada permanentment. Però els inspectors de l’Ajuntament no han pogut comprovar si hi viu gent i si es dóna aquest cas, si disposen de la cèdula d’habitabilitat.

A finals d’aquest estiu tècnics del districte de Nou Barris van inspeccionar el barri del Turó de la Peira per analitzar una situació que l’associació de veïns del Turó de la Peira assegura que ha estat denunciant fa anys i que és la desaparició del teixit comercial amb la transformació dels baixos en habitatges. I no tant pel fet que desapareguin les botigues. El president de l’associació, Antonio Silva, està preocupat i va alertar el districte perquè controlés el fenomen amb vistes a evitar situacions il•legals com ara aglomeracions de persones en baixos sense condicions que fins i tot podrien resultar arriscades per la seguretat dels veïns.

Amb una primera inspecció ocular, el districte ha pogut constatar que hi ha una gran quantitat de baixos que han estat arreglats per viure-hi, però no descarta realitzar una segona inspecció més acurada per estudiar la situació dels altres comerços sobre els quals encara no té informació. El districte fa front al fenomen del Turó de la Peira, que s’està produint també en altres barris de la ciutat, amb la voluntat d’integrar-lo i normalitzar-lo. Segons fonts oficials, si entre aquests casos es descobreixen situacions il•legals, el districte instarà els propietaris a fer les reformes necessàries per adequar els baixos com a habitatge. El districte ha advertit, però, que aquesta serà una tasca molt més feixuga i lenta.

PERMISOS DE CANVI D’ÚS
L’Ajuntament ha informat que des de l’any 2003 a la resta del districte de Nou Barris s’han sol•licitat 90 permisos de canvi d’ús per convertir establiments comercials en habitatges. El 60% de les peticions han estat concedides. El 25% estan en tràmit i el 15% restant han estat denegats.
La desaparició de la botiga de proximitat ha estat una constant al llarg dels últims anys arreu, però en alguns llocs, com ara Nou Barris, més accentuada per la situació socioeconòmica. El secretari general de l’Associació de Comerç de Nou Barris, Josep Lluís Olmedo, fa anys que es queixa que a Nou Barris hi ha molts problemes per mantenir el comerç de barri, enfront de la competència dels eixos comercials i de les grans superfícies. «Molts carrers de Nou Barris no conviden a passar-hi perquè són estrets i les persones quan van a comprar prefereixen els carrers amples on poder parar-se tranquil•lament a mirar els aparadors, perquè ho fan en estones d’oci.» Olmedo assegura també que «quan una botiga es lloga com a habitatge és perquè aquell carrer ha mort comercialment». I es mostra partidari de reconvertir els comerços en habitatges si no hi ha cap remei perquè «no és bo que una botiga es quedi sola en un carrer».

La pressió dels veïns recupera un equipament

461 afectats per l’aluminosi a la Trinitat Nova ja tenen pis nou
CiU reclama un poliesportiu més gran per al barri de Canyelles

(El Periódico)

Una de les principals reivindicacions dels veïns de la Trinitat Nova, una vegada es va firmar el conveni de substitució dels pisos afectats, ha estat la de completar el projecte amb la construcció d’equipaments, un altre dels dèficits històrics del barri.

Malgrat això, un dels més importants, destinat a usos culturals encara per concretar, va desaparèixer per art de màgia en el transcurs de la tramitació urbanística del pla. El solar forma part d’un triangle de terreny delimitat pels carrers de Palamós, s’Agaró i Garbí, i se li va concedir un sostre edificable de 2.500 metres quadrats. Així apareixia en la modificació del Pla General Metropolità (PGM) aprovada definitivament el 2000.

Una nova modificació puntual el 2002, però, va canviar la qualificació del sòl, que va passar a destinar-se a vivendes socials. La permuta va passar desapercebuda, fins i tot, entre els membres de l’associació veïnal del barri, però va ser detectada a nivell personal per un dels habitants de la zona, que, a base d’insistir ha aconseguit que el districte s’hagi compromès a recuperar la planificació original.

Així ho va confirmar ahir a aquest diari el president de l’associació, Diosdado Rebollo, que va insistir en la necessitat d’impulsar la resta d’equipaments previstos. Entre aquests destaca el nou casal del barri, l’ampliació de l’Ateneu Popular de Nou Barris i un centre mediambiental en la reformada Casa de les Aigües.

CiU reclama un poliesportiu més gran per al barri de Canyelles

La pressió dels veïns recupera un equipament

(El Periódico)

El grup municipal de CiU a Barcelona va reclamar al districte de Nou Barris que la construcció del futur poliesportiu de Canyelles, avançat ahir per aquest diari, respecti en dimensions el compromís a què es va arribar amb els veïns el 2001. La posada en marxa de les obres, que arriba després de 18 anys de reivindicacions del barri, està prevista per al 2009 i suposarà la creació d’un pavelló més petit del que s’havia projectat originalment. El regidor convergent Antoni Vives va exigir “el compliment estricte” de l’acord amb els veïns i un poliesportiu que respongui a “les necessitats de Canyelles i les seves entitats esportives, i no a mida de l’empresa privada que el gestionarà”.

La Ponderosa.. El barri més aïllat de Barcelona dissenya un pla urbanístic per integrar-se

L’associació de veïns de Vallbona lluita perquè l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) no es limiti als terrenys de La Ponderosa

Rosa Díaz (El Punt)

El barri de Vallbona, el més aïllat de la ciutat de Barcelona, veu com una esperança la declaració de l’última finca amb producció agrícola de la capital catalana, La Ponderosa, Àrea Residencial Estratègica (ARE). Una esperança per deixar enrere mig segle d’aïllament respecte de la resta de la ciutat. Malgrat que la declaració de l’ARE prové de la Generalitat, el districte de Nou Barris ha pres la iniciativa i lidera una comissió que està treballant en el disseny d’aquest nou polígon residencial i en què participen l’associació de veïns de Vallbona i la coordinadora d’entitats de Nou Barris. L’associació de veïns defensa que l’ARE no es quedi només en els terrenys de La Ponderosa, perquè no es creï un barri nou separat, sinó que aprofitin altres terrenys existents per estendre-la.

La comissió que desenvolupa el projecte de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de Vallbona –un projecte que preveu la construcció d’entre 1.500 i 1.800 nous habitatges; la meitat de promoció pública i la resta per al mercat lliure– ha celebrat fins ara tres trobades de treball en què ha tractat alguns aspectes del projecte que preocupaven el veïnat. Per exemple, que no es limités al terreny conegut per tothom amb el nom de La Ponderosa, l’última explotació agrícola que existeix dins el terme municipal de Barcelona. Situar la nova zona residencial a La Ponderosa va ser la idea inicial plantejada per la Generalitat, però amb les aportacions de diverses entitats de veïns i del districte ha quedat matisada.

L’ARE, doncs, no es limitarà a omplir amb nous blocs d’habitatges aquesta llenca de terreny situada entre el riu Besòs i l’autopista C-17; al contrari, la presidenta de l’associació de veïns de Vallbona, Zaida Palet, diu que s’ha aconseguit l’objectiu d’estendre els metres urbanitzables una mica per tot el nucli urbà de Vallbona amb l’objecte de fomentar la connectivitat entre la nova zona residencial que es crearà i el nucli antic del barri.

El camp de futbol del Racing Vallbona, els terrenys de la deixalleria –desconeguda per la majoria dels barcelonins i per aquest motiu infrautilitzada– i el revolt que fa el pont del Congost cap al barri seran terrenys també urbanitzables dins el projecte de l’ARE. A canvi de guanyar aquests espais, l’associació de veïns ha proposat que el 50% de l’horta de La Ponderosa es converteixi en un esplèndid hort urbà, mantenint d’aquesta manera el record de l’última explotació agrícola de Barcelona.

Per una altra banda, l’associació de veïns ha lluitat perquè el rec comtal –aquesta mil•lenària canalització d’aigua procedent de Montcada que encara abasteix l’explotació agrícola– quedi al descobert, convertida en una zona enjardinada pública. Construir nous habitatges significa obrir les portes a la possibilitat que augmenti en nombre la població i també els equipaments. En concret, el projecte significa urbanitzar una superfície que equival pràcticament a un terç del total del barri. En termes de població, la creació d’habitatge podria suposar multiplicar per tres l’actual cens.

AUGMENTAR LA POBLACIÓ
Vallbona és un barri en què hi viuen unes 800 persones, motiu pel qual els serveis bàsics –botigues, farmàcies i altres equipaments, així com els transports i la connectivitat amb altres barris– hi han estat escassos, per no dir inexistents. L’increment de la població pot reportar tot allò que escasseja al barri i la construcció de pisos suposarà l’obertura de nous equipaments. El projecte de l’ARE de Vallbona es troba encara en fase de treball, de manera que el districte de Nou Barris ha decidit no fer cap comentari al respecte. L’última explotació agrícola de Barcelona és coneguda amb el nom de la mítica sèrie Bonanza . Hi treballen un grup d’assalariats però sobretot abasteix de productes d’horta les parades que tenen els fills del propietari en diferents mercats de Barcelona. Hi passa el rec comtal i està situada a tocar de l’autopista C-17 i també de la benzinera que hi ha en aquesta via ràpida. Per l’altre costat té el riu Besòs i la via del tren de Montcada. Està situat dins el nucli urbà de Vallbona i disposa d’una gran esplanada, on hi ha un aparcament. L’associació de veïns va demanar que aquest espai qualificat d’equipament esdevingués urbanitzable per crear habitatge nou dins el nucli antic. Els metres d’equipament que es perden en construir en aquest espai es traspassen a La Ponderosa.

La brossa omple una obra de Jaume Plensa a Nou Barris

La figura ‘Escullera’ del’artistainternacional està abandonada i sense manteniment

Jordi Subirana (El Periódico)

Fa 20 anys, l’Ajuntament de Barcelona va instal.lar l’escultura Escullera de Jaume Plensa, un artista de reconegut prestigi internacional, a Nou Barris. Dues dècades més tard, l’obra està completament abandonada, sense cap mena de manteniment per part del consistori, i convertida en una deixalleria en la qual s’acumula des de fa molt temps brossa de tot tipus.

Escullera la formen tres peces de ferro forjat que reprodueixen formes antropomòrfiques. El conjunt sobreviu en una vorera i uns parterres no gaire cuidats que estan situats entre la Via Júlia i la plaça d’Ángel Pestaña, a l’altura del carrer de Conflent.

Les escultures tenen uns grans forats que són aprofitats per ciutadans incívics per llançar-hi a dins tota mena d’escombraries. Com a mostra d’això una de les fotografies contigües, en una de les parts de l’obra s’hi acumulen deixalles diverses –ampolles de vidre, llaunes, plàstics, papers, un carretó…– sense que cap brigada municipal s’hagi dignat retirar-les, almenys des de fa uns quants mesos.
La degradació es repeteix en la resta del conjunt en més o menys grau. En una altra escultura, la més pròxima a la plaça d’Ángel Pestaña, la brutícia acumulada també és important i, malgrat que aquí el forat és relativament petit, és fàcil veure- hi llaunes, paper d’alumini, pedres i fins i tot un pot de detergent. La peça més gran, la que reprodueix una figura masculina, és la que ha patit menys els efectes dels vàndals i acumula menys brutícia que la resta –això sí, tampoc hi falten els orins–, però ni tan sols el fet que estigui a plena vista, a la vora de la Via Júlia, ha estat suficient per atraure el personal del servei de neteja de l’ajuntament.

CANVI D’UBICACIÓ
Originalment, les parts d’aquesta obra, que a més de brutes estan una mica oxidades i necessiten algunes millores, van ser col.locades a la plaça de Francesc Layret el 15 de febrer de 1988, segons consta en un estudi dut a terme pels periodistes Josep Maria Huertas i Jaume Fabre. L’obra de Plensa porta per nom Escullera perquè la base sobre la qual se sustentava la formaven unes grans pedres com les que es poden trobar a l’escullera del port.

Aprofitant la urbanització del carrer de Conflent, la peça va ser traslladada al seu actual emplaçament 11 anys després. Alguns veïns, en canvi, diuen que el canvi va ser més tard, quan es va remodelar la plaça de Francesc Layret per construir-hi un aparcament. La veritat és que en el nou espai, l’obra, que ja no té les pedres sobre les quals reposava, no llueix i és fàcil que sigui objecte d’actes incívics perquè, a vegades, en aquest mateix lloc s’hi practica el botellón, segons expliquen els veïns.
Plensa té una altra escultura al passeig del Born, a Ciutat Vella, Born, configuracions urbanes, un gran bagul situat a sobre d’un banc.

Tres famílies que viuen a les «cases de paper» del Verdum reclamen un pis digne

Són fills d’afectats per la remodelació del polígon del Governador que no permeten l’enderroc dels vells edificis

Rosa Díaz (El Punt)

A la cantonada del carrer d’Almansa amb el carrer Góngora, al barri del Verdum de Barcelona, hi ha un tros d’edifici mig enderrocat, i mig tapiat, que contrasta amb tot el seu voltant de blocs de nova construcció. És l’últim que queda de les «cases de paper», testimoni i reducte d’un dels capítols més tristos del barraquisme vertical a Barcelona. I encara hi viu gent. Concretament tres famílies atrinxerades en pisos de vint metres que pateixen les conseqüències d’estar en un bloc amb altres pisos tapiats: brutícia, rates, escarabats. Però no volen deixar aquest lloc, que hauria de ser enderrocat. És la seva manera de protestar i pressionar perquè els donin, a ells també, un lloc on viure, com van fer amb altres fills d’afectats per la reforma dels habitatges del Governador.

La llarguíssima història dels habitatges del Governador, també tristament coneguts com les «cases de paper», no s’ha acabat, per molt que fa un any l’administració la va donar per tancada, amb el lliurament dels 23 últims habitatges a afectats per la remodelació de tot el barri, que va començar el 1993. Hi ha encara un tros d’un d’aquells vells edificis construïts l’any 1952 per allotjar els barraquistes de la Diagonal, edificis que l’any 1992 van provocar la vergonya col•lectiva d’una flamant Barcelona olímpica. Està situat a la cantonada dels carrers d’Almansa i Góngora, envoltat d’un bon grapat d’edificis nous. I hi viu gent. Concretament tres famílies que han decidit no abandonar aquestes cases perquè són fills dels afectats per la remodelació del barri que, com que va durar 14 anys, han crescut i han format les seves pròpies famílies. I que ara reclamen que, tal com es va pactar l’any 1993 amb els responsables del Departament de Benestar Social i de Política Territorial de la Generalitat, que en aquella època van dirigir Antoni Comas i Felip Puig (CiU), ells també tenen dret a un habitatge digne i amb les subvencions i les ajudes que s’han atorgat al llarg de tots aquests anys als afectats directes i a alguns dels fills.

El pacte original, el que tots els veïns recorden que els van dir i repetir, però del qual no existeixen documents escrits, o almenys els veïns no els tenen, va ser que els pisos sobrants de la remodelació del barri serien de manera prioritària per als fills dels afectats. Van sobrar 35 pisos. Però no van ser tots per als fills dels afectats, sinó que es van sortejar entre veïns de tot el Verdum i, a més, en règim de lloguer.

Això va passar l’estiu de l’any passat. Indignades, aquestes tres famílies, que teòricament havien d’abandonar les últimes «cases de paper», no ho van fer. S’hi van quedar malgrat les incomoditats, la manca d’espai i els problemes de salut que això els pot generar. Un any després, aquestes tres famílies resisteixen a les «cases de paper» cada dia més convençudes que tenen raó.

«AMB ALTRA GENT HO HAN FET»
Laura Domínguez és membre d’una d’aquestes famílies. Viu al número 46 del carrer Góngora. Mare d’un nen, a aquesta jove de 22 anys i al seu marit els van proposar que abandonessin el pis en el qual viuen, que té uns 20 m², i que anessin a viure al pis dels pares d’ella. Els pares són afectats directes per la remodelació del polígon i van obtenir el pis nou en la darrera fase. Ni els pares de la jove, que van haver de suportar els 14 anys de procés de remodelació, ni Laura Domínguez estan d’acord amb aquesta situació. «Fa 31 anys que visc al Verdum, i la meva filla ha viscut 22 anys en una d’aquestes casetes, hem vist com han donat pisos nous a persones que només feia dos anys que vivien aquí, això no és just», es queixa la mare. La filla, encara és més contundent: «Jo no em penso moure d’on sóc fins que no m’ofereixin un pis en les mateixes condicions que els han ofert als altres, no me’n refio.»

El preu que han de pagar, però, és molt alt. El tros d’edifici que queda té 18 pisos, dels quals només n’hi ha tres habitats. Els altres estan tapiats. S’accedeix a les diferents plantes per unes escales exteriors estretes i malmeses. Fa poc van deixar de tenir llum a l’escala, a causa de l’enderroc d’una part del bloc. «Ens pressionen perquè marxem pel nostre compte», comenta Domínguez. El seu marit ha aconseguit posar llum al passadís d’accés a l’habitatge agafant el corrent elèctric de casa seva. Des d’aquest passadís es veuen alguns celoberts interiors plens de brutícia. Les plantes baixes tapiades fan que sigui difícil accedir-hi per netejar. «A vegades es veuen les rates campant», diu Domínguez assenyalant el lloc. «Hem presentat una denúncia davant de Salut Pública», comenta, «i hem anat a veure la Síndica de Barcelona», afegeix.

A dins de casa seva tot està a mà: amb un sol pas es pot anar de la cuina al bany i del bany al dormitori. No hi caben ni rentadores, ni armaris, amb prou feines una taula. Però la manca d’espai no és tan problemàtica com la brutícia i la insalubritat que els envolta fruit dels pisos tapiats. «A les nits em desperto espantada perquè sento els escarabats, m’aixeco i els aixafo amb el peu, però el dia que en trobi un a sobre el meu fill m’agafarà alguna cosa», confessa. Aquesta és només una de múltiples pors de viure en aquest indret. A la reixa del passadís de la planta superior un cartell avisa que «no toquin res que aquí viu gent». Diuen els veïns que els han entrat alguna vegada a robar ferralla i material pensant-se que l’edifici està abandonat.

Aquesta família i les altres dues, tot i les condicions en què viuen, se senten en una situació de força, perquè continuen allà al lloc de la vergonya i mantenen en peu una part de la història fosca del barraquisme vertical a Barcelona. «Hi ha, al barri, unes quaranta famílies més que no tenen tanta sort», comenta un veí del barri, portaveu dels afectats per la remodelació, Leon Sánchez, referint-se a altres fills d’afectats que també haurien volgut que els lliuressin els pisos que van sobrar, com asseguren que es va comprometre l’administració. Com que eren més interessants que la quantitat de pisos que hi havia, haurien acceptat un sorteig. Però no entre tots els veïns, com es va fer, sinó entre els fills dels afectats.

A JUDICI
El districte de Nou Barris mira cap a un altre costat. De fet, fonts municipals asseguren que la informació que tenen és que el procés de remodelació dels habitatges del Governador «està enllestit des de fa temps». Aquestes mateixes fonts, que recorden que aquest procés no ha estat ni és competència municipal, sinó que l’ha gestionat directament la Generalitat de Catalunya a través de l’empresa pública Reursa (Remodelacions Urbanes SA) i de l’Institut Català del Sòl (Incasol), manifesten que «alguna cosa estranya deu haver passat perquè les famílies que vivien a les antigues cases del Governador no estiguin encara reubicades».

Des de l’Incasol, de moment només han pogut confirmar que hi ha una part d’un dels vells edificis sense enderrocar i que saben que està habitat. Les fonts que es van poder consultar divendres passat en aquest organisme només coneixien el cas d’una de les persones, un veí, que efectivament és fill d’afectats directes per la remodelació i que viu a l’edifici. Aquestes mateixes fonts van comentar que en tot cas, aquesta situació està denunciada i pendent d’una sentència judicial.

Els habitatges del Governador – Es van construir entre el 1952 i el 1953 per allotjar els barraquistes que vivien a la Diagonal
– Era un polígon de 900 pisos
– N’hi havia de tres tipus: de 19,58 m², de 20,28 m² que eren la gran majoria, de 29,26 m², i entre 35 i 50 m², que només n’hi havia 8 en total
– Es van construir amb caràcter provisional
– L’any 1963 es va obligar els veïns a comprar les cases a un preu de 25.000 pessetes

La remodelació – Comença l’any 1993, amb l’expropiació de 22.600 m² de terreny als veïns
– S’han construït 633 habitatges nous en 15 promocions
– S’hi han invertit 63,2 milions d’euros

Els 55 anys del polígon del Governador

Rosa Díaz (El Punt)

La celebració del 35è Congrés Eucarístic a Barcelona, l’any 1951, va motivar la construcció dels habitatges del Governador. L’escenari escollit per als actes d’aquesta celebració religiosa era l’avinguda Diagonal, un indret on hi havia grups de barraques que feien nosa. La marquesa Ana María de Mundet tenia uns terrenys a la muntanya, a la part alta del Verdum, envoltats de camps i de conreus. Els va cedir per construir allà habitatges per allotjar els barraquistes de la Diagonal. En poc més d’un any, es van construir 900 pisos. La gran majoria de pisos (més de 800) eren d’uns 20 metres quadrats, però també n’hi havia de gairebé 30 metres, i n’hi havia vuit, els més privilegiats, d’entre 30 i 50 metres. Els van inaugurar amb gran solemnitat el 10 de juliol de 1953.

En la memòria d’alguns veïns que hi van viure va quedar gravada l’escassedat de llum i d’aigua. Sentien que havien passat de viure en unes barraques a viure en unes altres. La potència elèctrica d’aquestes casetes no permetia tenir més de cinc bombetes de 20 watts cadascuna. Per tant, no podien tenir ni rentadora ni planxa. En tot cas, una ràdio, però si l’endollaven havien d’apagar tota la resta d’aparells. Per rentar disposaven de safareigs públics, però el preu per utilitzar-los era de 500 pessetes, aleshores una fortuna.

Aquells pisos es van construir en un indret incomunicat i sense serveis de transport. Aïllats i vigilats van viure fins a la democràcia.

Enmig de la febre olímpica algú va parar atenció en aquell indret on les condicions infrahumanes havien sobreviscut 40 anys, malgrat la provisionalitat. Davant dels ulls de tot el món, contrastava la celeritat prodigiosa amb què Barcelona es modernitzava i construïa barris sencers del no res amb la pervivència de racons com aquest polígon dins del barri del Verdum. Va ser aleshores quan el van batejar com «les casetes de paper».

Var ser la Generalitat, que en aquella època va assumir la responsabilitat de reparar els mals de la construcció d’habitatge públic durant el franquisme –per exemple els de l’aluminosi–, qui va assumir la responsabilitat de resoldre també la precarietat dels pisos del Governador. L’any 1993 es tancava l’acord amb els veïns. La fórmula era semblant a la que es va implantar en molts altres polígons amb habitatge deficient: se’ls expropiaven els pisos, s’enderrocaven i al seu lloc se n’hi construïen de nous que es lliurarien als afectats a un preu social, amb subvencions i ajudes per pagar les hipoteques.

La remodelació es va allargar catorze anys i alguns opinen que es van produir algunes «irregularitats» en el procés. Però els veïns no van esclatar en protestes fins fa un any, quan 35 pisos nous que havien sobrat no es van oferir als fills dels afectats. Asseguren que els ho havien promès. Però no tenen papers que ho demostrin. Tots els documents han desaparegut.

L’AVE i la L-9 omplen d’obres el barri de la Sagrera i el seu entorn

Una vintena de projectes estan en marxa als carrers que envolten les dues infraestructures
La transformació inclou la reurbanització dels eixos viaris i la renovació del paviment

Albert Ollés (El Periódico)

A Barcelona, no és només la sort la que va per barris. Una cosa similar passa amb les obres relacionades amb les noves infraestructures que, després de donar una mica de descans a Sants i el seu entorn, s’han desplaçat ara a l’altre extrem de la ciutat, el del barri de la Sagrera. Com si es tractés d’un trasllat, les grues, les bastides i les tanques se n’han anat cap a l’extrem sud del districte de Sant Andreu, amb el túnel de l’AVE i la línia L-9 del metro com a principals protagonistes.
Una combinació que inclou altres projectes paral.lels de reurbanització i renovació del paviment dels principals eixos viaris, i que en aquests moments suma una vintena d’actuacions en marxa. Totes es concentren al reduït triangle que formen el barri de la Sagrera i els adjacents de Navas i del Congrés i els Indians, cosa que ha complicat de manera notable la mobilitat a la zona i la tranquil.litat dels veïns.

NOUS EDIFICIS
Aquests últims ja fa temps que estan vivint la lenta però profunda transformació que convertirà aquest espai en un dels nous centres de Barcelona. Diversos plans urbanístics relacionats amb l’arribada de l’AVE a la Sagrera ja s’han culminat en els últims anys, i això ha significat l’aparició de nous edificis i la reconfiguració de l’espai públic.

La reforma dels carrers de Martí i Molist i de Clara Zetkin, i la remodelació de la plaça de la Hispano Suiza es van inaugurar el març del 2007, tot i que el cas més notori és el de l’eix del carrer de Garcilaso i el seu entorn, que encara està en obres entre la Meridiana i el carrer de la Sagrera. També segueix en marxa la reurbanització del carrer de Costa Rica entre Ciutat d’Elx i la Sagrera, on s’ha construït una promoció de vivendes.

Un altre avançament de grans dimensions va ser la construcció de l’intercanviador de metro i Rodalies de la Sagrera, que va provocar nombrosos talls de trànsit –el més important a l’avinguda de la Meridiana– durant 22 mesos, entre la tardor del 2004 i l’estiu del 2006. Les restriccions es mantenen al carrer de Felip II, entre Joan de Garay i la Meridiana, per la construcció de l’estació de metro de les línies L-4 i L-9.

Aquesta última infraestructura també té presència a la plaça de les Havaneres i a l’avinguda de la Meridiana, entre Felip II i Sant Antoni Maria Claret, on s’està construint una sortida d’emergència de l’estació. També es treballa a la platja de vies on hi havia la terminal de mercaderies, ja gairebé enderrocada.

REASFALTATGE DE SET CARRERS
En aquest mateix espai, entre el pont del Treball i el de Calatrava és on es començarà a perforar el túnel del tren d’alta velocitat. Unes obres que, a partir d’avui, causaran talls i canvis de sentit en uns quants carrers. Alguns d’ells, com el tram de Múrcia entre Navas de Tolosa i Espronceda, s’estan reasfaltant dins del pla municipal previst per a aquest estiu, que suma set actuacions al barri de la Sagrera.