Archive for Setembre, 2008

PER QUÈ NO LA “SETMANA D’AFRONTAR ELS PROBLEMES DE CARA”?

Setembre 29, 2008

(Editorial)

Des del 22 fins al 29 de setembre Barcelona ha gaudit de la “Setmana fantàstica de la mobilitat sostenible”. Ha estat notòria i evident per la publicitat que n’ha fet el govern de l’Ajuntament de Barcelona i gràcies al ressó llepat dels mitjans de comunicació. “Barcelona, la ciutat sense cotxes” titulava un diari un article il·lustrat amb una fotografia d’un ample carrer desèrtic on només un autobús i una moto treien el morro. Al veure la imatge hom s’imagina el fotògraf del diari, amb pijama i lleganyes, dempeus al pas zebra a les quatre de la matinada, i al llegir el titular hom s’imagina un periodista enginyós i amb sentit de l’humor.

La qüestió, però, és si més enllà de la propaganda institucional i de la institucionalitzada la “Setmana de la mobilitat sostenible” s’ha notat. Quina utilitat real té decretar aquesta setmana? Qui és que conscienciat pel tema decideix no agafar el cotxe per anar a la Zona Franca o a Torre Baró o a Ripollet a treballar? Qui escull anar a peu per posar el seu gra de sorra a la iniciativa del govern municipal? Qui agafa la bicicleta per anar a la universitat perquè, fixa’t tu, és la “Setmana de la mobilitat sostenible”? Les persones som animals quotidians, si anem amb cotxe no és per ganes de quedar-nos embussats a la Ronda de Dalt, i si anem en metro no és perquè sigui meravellós compartir l’espai íntim amb les sis persones que ens envolten. Ho fem perquè, tal com estan les coses, és la nostra millor alternativa per moure’ns per la ciutat. Els hàbits es canvien si les circumstàncies canvien, no perquè ningú ens digui que seria més sostenible fer el que fem d’una altra manera.

Si el que és important és la sostenibilitat en aquest món de recursos finits, si el transport públic és la solució sostenible al problema de la mobilitat, si el problema de la mobilitat a Barcelona de moment no millora, qui és l’il·lús que pensa que intentant conscienciar a la ciutadania amb el tema de la sostenibilitat es pot resoldre el problema? Qui és l’inútil que no veu que el transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona és insuficient i que per això tots plegats som insostenibles? Qui és que li vol donar la volta a tot plegat amb el tema de l’explotada sostenibilitat per no dir que el problema de veritat és que el transport públic no dóna resposta als requisits de mobilitat de moltes i moltes persones? Per què no s’ha fet, vista la xarxa de transports que tenim, la “Setmana del transport públic a meitat de preu i amb doble freqüència de pas”? Més edificant segur que hauria estat. Decretar una setmana per temes concrets està molt bé, es podria decretar la “Setmana d’afrontar els problemes de cara, donar solucions, deixar la sostenibilitat tranquil·la i treballar realment per les necessitats dels barcelonins i barcelonines”.

Queixes a Sants

Setembre 29, 2008

INFORMACIÓ La senyalització de la parada de taxis dins de l’estació resulta insuficient i confon els usuaris
DISSENY La ubicació de la plaça Joan Peiró no facilita l’encotxament
RATERA L’única sortida de vehicles està sempre col•lapsada
SOLUCIÓ L’Ajuntament permetrà fer un gir ara prohibit

(Avui)

La parada de taxis de l’estació de Sants no convenç ni els treballadors del sector ni els clients. Malgrat que té un caràcter provisional -està situada en una esplanada que en el futur esdevindrà un vestíbul de la futura estació ferroviària-, s’ha organitzat d’una manera que té molts inconvenients: no facilita l’accés dels clients als taxis, té una única via de sortida que es col•lapsa les hores de màxima afluència de vehicles, allarga el recorregut final i encareix la carrera.

Arran de l’èxit de l’arribada de l’AVE a Barcelona, la parada de taxis es va traslladar de la plaça dels Països Catalans a la de Joan Peiró. “Abans hi havia dues parades, una davant de l’estació i l’altra darrere. I ara només en tenim una. Això ja és un desavantatge per a nosaltres”, es lamenta Montse Montero, de 33 anys, que en fa vuit que es dedica al taxi.

Montero es queixa que quan porta clients a Sants i els deixa a la plaça dels Països Catalans, hi ha gent que vol aprofitar el seu taxi i s’hi ha de negar, perquè està prohibit agafar-los. “La gent no entén la teva negativa. Sí que hi ha un senyal de prohibit l’encotxament, però o no l’han vist o no l’han volgut veure. També hi ha unes indicacions a dins de l’estació, però són del tot insuficients. La gent va molt despistada. Ens ho trobem a diari”, afirma Montero.

Eliseo Molinero, de 43 anys i amb deu anys d’experiència al taxi a Barcelona, fa de portaveu d’una queixa molt generalitzada entre els treballadors del sector: “La parada està molt mal muntada. En lloc d’encotxar just a la sortida de l’estació, cosa que facilitaria l’accés dels clients carregats amb maletes i infants, es fa uns metres més enllà, amb la dificultat afegida d’haver de baixar una vorera, travessar un carrer i pujar de nou un esglaó de vorera per arribar fins a la capçalera de la filera dels taxis de la parada”. I això no és tot. El pitjor de l’estació és que té una sortida única que obliga a anar cap al centre de la ciutat encara que vagis en direcció contrària. “Has d’arribar fins al carrer Nicaragua per girar. A més, la via es col•lapsa diàriament, perquè és l’única sortida per a tots els taxis i a més hi ha un semàfor uns metres més enllà, que encara ho posa més difícil. I, a sobre, ens trobem els autocars i els autobusos que arriben o passen per la plaça dels Països Catalans”, denuncia.

Els clients també es queixen del recorregut que han de fer. La volta fa perdre temps i augmenta el cost de la trajecte. “Com si la situació actual permetés gastar debades. Jo m’ho penso dues vegades abans d’agafar un taxi”, es queixa Cristina Molins, que ve de Tarragona carregada amb dues bosses grans, la qual cosa l’ha fet desistir d’agafar el metro.

Millora pendent
El secretari general a Barcelona del Sindicat del Taxi (STAC), Lluís Berber, lamenta que “l’Ajuntament va prometre que ens posaria un senyal de cediu al pas i transformaria la línia contínua en discontínua perquè els taxis poguessin girar just a la sortida, on ara està prohibit, per anar directes cap a l’Hospitalet”. Però no ho ha muntat. L’Ajuntament va confirmar a aquest diari dijous passat que els tècnics de Mobilitat havien fet el canvi que permet als taxistes el gir en direcció a Sants, però tot segueix igual. No està permès ni indicat. “No han fet res. Qui ho diu menteix”, afirma indignat Jorge Jerez Fernández. “També pots posar el número de la meva llicència, és la 753”, afegeix.

La responsabilitat del disseny de la nova parada de la plaça Joan Peiró i dels rètols informatius indicant la parada de taxis que hi ha situats a l’interior de l’estació i les prohibicions recau en Adif. L’ens estatal d’infraestructures ferroviàries no hi veu cap dels problema. “La senyalització és nova, clara i s’ha reforçat amb l’arribada de l’AVE”, afirma un portaveu. Amb relació a les queixes relacionades amb la parada, el portaveu assegura que es va fer d’acord amb les associacions del taxi i l’Ajuntament, a més de destacar-ne la provisionalitat.

La brossa omple una obra de Jaume Plensa a Nou Barris

Setembre 29, 2008

La figura ‘Escullera’ del’artistainternacional està abandonada i sense manteniment

Jordi Subirana (El Periódico)

Fa 20 anys, l’Ajuntament de Barcelona va instal.lar l’escultura Escullera de Jaume Plensa, un artista de reconegut prestigi internacional, a Nou Barris. Dues dècades més tard, l’obra està completament abandonada, sense cap mena de manteniment per part del consistori, i convertida en una deixalleria en la qual s’acumula des de fa molt temps brossa de tot tipus.

Escullera la formen tres peces de ferro forjat que reprodueixen formes antropomòrfiques. El conjunt sobreviu en una vorera i uns parterres no gaire cuidats que estan situats entre la Via Júlia i la plaça d’Ángel Pestaña, a l’altura del carrer de Conflent.

Les escultures tenen uns grans forats que són aprofitats per ciutadans incívics per llançar-hi a dins tota mena d’escombraries. Com a mostra d’això una de les fotografies contigües, en una de les parts de l’obra s’hi acumulen deixalles diverses –ampolles de vidre, llaunes, plàstics, papers, un carretó…– sense que cap brigada municipal s’hagi dignat retirar-les, almenys des de fa uns quants mesos.
La degradació es repeteix en la resta del conjunt en més o menys grau. En una altra escultura, la més pròxima a la plaça d’Ángel Pestaña, la brutícia acumulada també és important i, malgrat que aquí el forat és relativament petit, és fàcil veure- hi llaunes, paper d’alumini, pedres i fins i tot un pot de detergent. La peça més gran, la que reprodueix una figura masculina, és la que ha patit menys els efectes dels vàndals i acumula menys brutícia que la resta –això sí, tampoc hi falten els orins–, però ni tan sols el fet que estigui a plena vista, a la vora de la Via Júlia, ha estat suficient per atraure el personal del servei de neteja de l’ajuntament.

CANVI D’UBICACIÓ
Originalment, les parts d’aquesta obra, que a més de brutes estan una mica oxidades i necessiten algunes millores, van ser col.locades a la plaça de Francesc Layret el 15 de febrer de 1988, segons consta en un estudi dut a terme pels periodistes Josep Maria Huertas i Jaume Fabre. L’obra de Plensa porta per nom Escullera perquè la base sobre la qual se sustentava la formaven unes grans pedres com les que es poden trobar a l’escullera del port.

Aprofitant la urbanització del carrer de Conflent, la peça va ser traslladada al seu actual emplaçament 11 anys després. Alguns veïns, en canvi, diuen que el canvi va ser més tard, quan es va remodelar la plaça de Francesc Layret per construir-hi un aparcament. La veritat és que en el nou espai, l’obra, que ja no té les pedres sobre les quals reposava, no llueix i és fàcil que sigui objecte d’actes incívics perquè, a vegades, en aquest mateix lloc s’hi practica el botellón, segons expliquen els veïns.
Plensa té una altra escultura al passeig del Born, a Ciutat Vella, Born, configuracions urbanes, un gran bagul situat a sobre d’un banc.

Hereu rebutja ara celebrar un referèndum sobre la Diagonal

Setembre 28, 2008

Es fa enrere en el compromís assolit amb ERC al plenari
Proposa un procés participatiu “intens i obert” sense especificar-ne els termes

Cristina Palomar (Avui)

Com si d’una pel•lícula dels Germans Marx es tractés, el joc dels disbarats sembla haver-se instal•lat als despatxos del govern de Barcelona. Si divendres passat el bipartit assumia amb certa ambigüitat davant del ple presidit per Jordi Hereu el prec d’ERC de sotmetre la reforma de l’avinguda Diagonal a una consulta ciutadana, ahir l’alcalde deixava molt clar que, de referèndum, res de res. “No hi haurà referèndum, sinó un procés participatiu molt intens i obert a molta gent”, va afirmar en un intent poc reeixit d’aclarir quina és la diferència.

La futura transformació de la Diagonal en un passeig que connectarà els dos tramvies és un projecte de gran importància per a la ciutat, però sembla haver agafat el bipartit amb els deures sense fer. El compromís de l’alcalde d’abordar ara aquesta complexa obra el va presentar el regidor d’Urbanisme, Ramon García-Bragado, en només dos folis i mig. Tot i fer costat a la reforma, l’oposició va criticar la falta de concreció pel que fa a terminis, estudis tècnics i cost. Fins ara, les dues úniques coses clares són que es crearà una comissió que en nou mesos presentarà una proposta inicial i que el gener que ve es decidirà com s’articula la participació del ciutadà.

Els termes utilitzats en el ple per socialistes i republicans per referir-se al paper que tindran els veïns en aquest projecte han acabat d’embolicar la troca. Esquerra demanava una consulta ciutadana i el regidor socialista Carles Martí -temerós de molestar Jordi Portabella- no es va tancar a fer-ho, però dubtant alhora del caràcter vinculant d’aquesta consulta.

El PSC és conscient que atorgar al ciutadà el dret a decidir podria comportar certs riscos polítics precisament en el moment en què la seva gestió de la ciutat està sent més qüestionada. I mentrestant ERC guarda silenci.

L’antiga Quirón, pendent de neteja

Setembre 28, 2008

La brutícia s’acumula a l’antiga clínica
Els veïns pateixen problemes de salubritat
La propietat i l’Ajuntament netejaran el solar, que té l’accés lliure

Laia Curcoll (Avui)

Rates com conills, escarabats, coloms i insectes de tota mena campen lliurement per dins, i també per fora, del que havia estat la Clínica Quirón. Això és el que asseguren els veïns i comerciants del barri de la Salut, que veuen com l’antiga clínica s’ha convertit en un problema, fins i tot sanitari.

Maria Teresa Rovira està amb tractament antibiòtic per culpa d’unes picades a les cames. El metge que l’hi ha receptat, que paradoxalment és del nou Hospital Quirón, li va comentar que era la tercera o quarta veïna de la zona que anava a visitar-se pel mateix motiu. La seva filla Montserrat considera que tot plegat és “desastrós” i “infecte”, i per això ja ha posat una instància al districte, per ara sense resposta. La seva veïna Maria Reyes ha trucat més d’un cop al telèfon del civisme: “Diuen que desratitzaran, però la solució és enderrocar del tot l’edifici i si no saben què fer-hi que hi deixin un solar”. L’enderroc total està pendent d’una resolució judicial.

A mig enderrocar
El desembre de l’any passat es van aturar les obres d’enderroc de l’edifici per ordre judicial. Des de llavors, asseguren els veïns, no s’hi ha fet cap mena de neteja ni manteniment. A més, dues bastides envaeixen la via pública, una a l’avinguda Mare de Déu de Montserrat i l’altre a Mare de Déu de la Salut, i obliga els vianants a esquivar-les i caminar per la calçada, on s’han inhabilitat els aparcaments. “Ningú ha revisat que aquestes bastides estiguin en bon estat”, es queixa Jordi Cairó, president de l’Associació de Comerciants del Sector Sanllehy. Cairó considera que aquesta deixadesa perjudica molt els comerços de la zona i no descarta organitzar una recollida de firmes.

Fonts de la immobiliària Habitat, propietària de l’edifici, asseguren que són conscients de la situació. Mantenen, però, que “no perilla absolutament res”, ni tan sols les bastides. A més, afirmen, ja han arribat a un acord amb el districte “per procedir a la neteja de la zona en les properes setmanes”. Una part del solar té, a més, lliure accés des del carrer.

Cursa de la Mercè

Setembre 28, 2008

Finestr@l (Avui)

Aquest any era el 30è aniversari de la Cursa de la Mercè. Enhorabona! Per celebrar-ho l’alcalde Hereu, a través d’un fullet, i el delegat d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, el senyor Alcober i Solanas, via web, ens saludaven i ens convidaven a participar-hi. La invitació deia textualment: “La cursa popular per excel•lència […] celebra una edició molt especial: els 30 anys de vida […]. Es tracta d’una cursa que es regeix per la participació oberta i massiva de tot aquell que vulgui córrer, passejar o simplement gaudir de l’ambient festiu que envolta la prova”.

La participació oberta i massiva es va limitar a 9.000 persones, ni una més -motius de seguretat, em van dir al negar-me la inscripció-. I em consta que multitud de persones no vam poder ni córrer ni celebrar res. Senyors de l’Ajuntament, és massiu i perillós per a vostès un esdeveniment que convoca 9.000 persones?

Si la resposta és sí, heus aquí un parell de dades recents per a la reflexió: Cursa de Bombers, 13.000 participants; Cursa d’El Corte Inglés, 53.000 participants. Per no parlar dels 60.000 espectadors que dimarts passat eren al Camp Nou o els 600.000 convocats per Radio Tele-Taxi a Can Zam -això sí, amb l’assistència d’Andy i Lucas, Camela i Falete, que sempre ajuda.

En resum, la participació oberta i massiva va ser del 0,006% dels barcelonins. Dita així, la dada és pura demagògia, esclar, però no més que la practicada pels senyors de l’Ajuntament quan ens convidaven a participar-hi.

Gràcies, doncs, senyor Hereu i senyor Alcober pel compromís, l’empenta, l’ambició i l’esforç, que segur que ha estat majúscul. Una pregunta més, només: vostès, quan a la web i al fullet de la cursa hi surten somrient i saludant la plebs barcelonina, exactament de què riuen? Dels ciutadans que els paguem el sou?

Visc a Barcelona!

Ricard González

Barcelona: pudor i foscor

Setembre 28, 2008

Finestr@l (Avui)

Cada cop hi ha més carrers a Barcelona on no només falta llum, sinó que a més deixen anar una ferum que no sé ben bé d’on surt. Ja fa uns mesos es va parlar de la pudor del carrer Gran de Gràcia i crec que no es va arribar a cap causa que la justifiqués.

Des que he arribat de vacances (a París) que he detectat aquesta falta de llum al meu barri (Poblenou), però també a d’altres zones i també aquestes pudors, que no sé si són de claveguera o d’escombraries. Crec que caldria estudiar l’assumpte i posar-hi remei.

Montse Fifé

Sacrificis rituals

Setembre 28, 2008

Perquè canviï alguna cosa, cal posar un mort damunt la taula, com si fos un sacrifici ritual

Lluís-Anton Baulenas (Avui)

El Carmel és un barri molt castigat. Ja ho era abans de la catàstrofe del metro. I continuava sent-ho fa pocs dies, abans de la tragèdia de l’autobús. Quan un hi reflexiona, se sent atacat per una mena de fatalisme. Cada vegada més, a Barcelona, s’imposa una mena de lloc comú que diu, si fa no fa, que ser habitant de la gran ciutat i alhora que no et passi res de forma indirecta, és impossible. Ara bé, hi ha casos i casos. Un pot estar prenent una cervesa en una terrassa i un cotxe descontrolat se li pot llançar damunt. Però el que no pot ser és que un estigui caminant per la vorera i que un autobús t’esclafi a causa, indirectament, d’una discussió de trànsit. I aquí és on entra el fatalisme: és evident que els polítics no ho saben fer millor. A posteriori tothom recull les queixes dels veïns: cal canviar el model d’autobús. És massa gran i es generen problemes contínuament.

Al Carmel, tot s’hi va ajuntar: l’autobús massa gros, la furgoneta indisciplinada i el tercer conductor, l’espavilat, que tenia massa pressa. No hauria d’haver existit cap d’aquestes tres variables. Algú hauria hagut de proporcionar al barri vehicles més adequats (no he sentit cap mea culpa de ningú del districte, emparant-se en el fet que l’origen del problema va provocar-lo la furgoneta). No cal esperar que hi hagi un accident. Simplement, els veïns del Carmel es mereixen viure, si no millor, almenys igual que la resta de barcelonins. I un autobús inapropiat, sense produir accidents, expulsa més fum, fa més soroll i provoca que els veïns visquin amb un grau superior d’angoixa i neguit. Hi havia mil raons, doncs, menys importants per comprovar si els autobusos que pugen al Carmel eren els adients sense haver d’arribar a l’extrem de l’accident.

Sobre la dictadura de les furgonetes, ja n’hem parlat moltes vegades. Les restriccions econòmiques fan que, avui en dia, els propietaris enviïn a repartir vehicles amb un sol treballador que, alhora, condueix, descarrega i lliura el gènere. Què fa? Aparcar exactament davant del comerç on va. És comprensible? Sí. És permissible? No. Per mil raons, entre les quals la possibilitat que, per una conjunció de variables contràries, acabin provocant la mort d’unes quantes persones. La pressió de la Guàrdia Urbana hauria de ser constant, asfixiant, fins a arribar a fer canviar els hàbits de repartiment. Però, esclar, per a això hi hauria d’haver Guàrdia Urbana.

El fatalisme consisteix en això: comprovar que una ciutat és una cosa molt complexa. I que tal com pot aconseguir fites importants i positives, pot tenir forats negres perennes, impossibles de rebaixar. I que perquè canviï alguna cosa, cal posar un mort damunt la taula, com si fos un sacrifici ritual.

¿On són els estels?

Setembre 28, 2008

La jornada prèvia a la gran Festa al Cel va decebre el públic que va anar al parc del Fòrum
Alguns hi van anar només per la clàssica volada d’estels, la gran absent

Rosa Mari Sanz (El Periódico)

“El Fòrum s’omple d’activitats relacionades amb l’aeronàutica”. Així ha venut l’ajuntament un cap de setmana dedicat a la Festa al Cel. Doncs s’omplirà amb l’espectacle d’avions d’avui, perquè la celebració d’ahir al recinte del Besòs va tenir una pobra oferta d’entreteniment i va decebre la majoria de persones que s’hi van acostar, principalment, famílies amb nens decidits a construir, com altres anys, un estel, o a fer volar el seu al costat de les desenes d’altres estels.

Perquè la clàssica exhibició d’estels, que ha aficionat tants barcelonins a aquesta joguina, va ser la gran absent del fluix aperitiu de la Festa al Cel. També va fallar un altre plat fort: els set immensos globus aerostàtics, però, en aquest cas, va estar justificat pel vent que hi va haver al matí.

Crítiques a l’oferta

Si bé és cert que en el programa no s’anunciaven els estels, la majoria va donar per fet que, com en anys anteriors, en la prèvia al xou aeri que es portava a terme a la Barceloneta, se’n veurien molts. Com Carles Guàrdia, que hi va anar en companyia del seu fill de 3 anys i feia volar el seu al costat d’una escassa mitja dotzena de pares més que feien el mateix. “Hem estat buscant on eren els tallers per construir-ne un, igual que l’any passat. Em sembla que l’organització ha punxat. No hi ha res per a nens”, va lamentar. Tallers publicitats pel consistori que, en el cas del parc del Fòrum, es van reduir a un espai on els nens podien dibuixar un avió. Tot i que més tard alguns localitzarien al contigu centre comercial una àrea on s’ensenyava a elaborar un estel.

Altres famílies també es van mostrar decebudes. Mireia Rossell va explicar als seus fills, Gina, de 3 anys, i Biel, de 5, que ahir veurien estels espectaculars, igual que en altres ocasions. “És una llàstima, perquè teníem l’oportunitat de fer activitats a l’aire lliure i l’oferta és molt pobra”, va comentar. I les opcions infantils es reduïen a acompanyar els seus pares a visitar una exposició de maquetes, veure un parell dels avions que volaran avui, rodar en l’interior d’una pilota gegant promocionada per la NBA i pujar a un camió i una moto que participaran en el Ral.li Dakar 2009 a l’Argentina i Xile, la presència dels quals té a veure amb l’aeronàutica que formen part de l’Exèrcit de l’Aire. Poca cosa més.

Altres es van acontentar passejant i veient els aparells exposats. Va ser el cas de José González i Paqui Blanco, un matrimoni entusiasta de les exhibicions aèries habitual de l’espectacle. Avui seran dues de les previsibles 300.000 persones (si es manté la tònica dels últims anys) que veuran la Festa al Cel, en una jornada en què Juan Fernández, encarregat d’una de les vuit parades de menjar que hi ha instal.lades al Fòrum, espera treure’s el mal regust de boca d’ahir, en què poc abans de les dues del migdia només havia fet 15 euros de caixa.

La Casa Amatller mereixia una lona millor

Setembre 28, 2008

Mal gust
L’edifici de Puig i Cadafalch, que està en obres, s’ha tapat amb una lona publicitària
Diners
L’anunciant paga una part de la rehabilitació
Opció
L’Ajuntament prefereix que els edificis emblemàtics es tapin amb lones mimètiques

Maria Favà (Avui)

La Casa Amatller, de Puig i Cadafalch, i una de les tres peces magistrals de la Mansana de la Discòrdia del passeig de Gràcia, s’ha amagat darrere d’una lona publicitària ben lletja. Fins fa poc tenia una lona mimètica, d’aquelles que reprodueixen la façana de l’edifici mentre s’està rehabilitant. L’Ajuntament sempre opta per les mimètiques, sobretot quan es tracta de monuments tan emblemàtics com aquest. I, de fet, el litigi per culpa d’aquesta lona entre la Fundació Amatller i l’Institut del Paisatge Urbà dura des del març de l’any passat, quan es va anunciar que es rehabilitava l’edifici.

La Fundació Amatller volia de totes passades que la lona fos publicitària, per així recaptar una part dels 300.000 euros que costa la rehabilitació. L’Ajuntament s’entestava que fos mimètica per una qüestió de respecte a l’edifici i l’entorn. I al final l’estira-i-arronsa ha acabat en taules. Durant uns mesos la bastida ha estat tapada amb una lona mimètica, però no perquè hagués guanyat l’opció de l’Ajuntament, sinó perquè l’empresa publicitària, JC Decaux, no trobava cap anunciant. Se suposa que per culpa de la crisi.

Finalment, s’ha penjat una lona que anuncia el portal de viatges Dreams.es. El consol és que els 24.000 euros al mes que paga l’anunciant revertiran en la millora d’un dels més bells edificis de la ciutat.