Deu dies de tall a la L-5

Les obres de l’intercanviador de Diagonal obliguen a suspendre el servei de metro entre Hospital Clínic i Sagrada Família
El tall començarà demà i la circulació de trens no es restablirà fins al dilluns 11 d’agost

Cristina Palomar (Avui)

La inacabable construcció del nou intercanviador de l’estació de Diagonal tornarà a posar a prova a partir de demà la paciència del patidor usuari de metro. Aprofitant les vacances de l’agost, es tallarà durant deu dies la línia 5 entre les estacions de Sagrada Família i Hospital Clínic per adaptar a les persones amb mobilitat reduïda el passadís que enllaça la línia blava amb l’estació de Provença dels Ferrocarrils.

Les obres, que duraran fins al diumenge 10, consistiran en la substitució de les escales actuals per rampes i en el reforçament del sostre del tram de túnel de la L-5 que correspon a aquesta connexió per instal·lar-hi, a partir d’aquesta tardor, dues cintes transportadores de 50 metres per facilitar el transbordament. Aprofitant la interrupció de la circulació de trens a l’estació de Diagonal, també s’arreglaran les vies per reduir les vibracions i els sorolls.

Tot i que la interrupció es farà a l’agost aprofitant que l’ús del metro es redueix un 40 % respecte a la resta de l’any, l’obra afectarà estacions molt cèntriques. Conscient d’aquest inconvenient, TMB ha posat en marxa un dispositiu per informar l’usuari dels recorreguts alternatius. Tot i que hi haurà un autobús llançadora que connectarà Sagrada Família amb Hospital Clínic, passant per Verdaguer i Diagonal, que coincidirà amb els horaris de metro, es recomana com a primera opció la utilització de les altres línies, sobretot la L-1, amb les estacions de Sagrera i Plaça de Sants com a enllaços preferents.

Personal de TMB reparteix des de fa uns dies fullets en català, castellà i anglès on s’anuncien els talls i es posen alguns exemples de com moure’s per la xarxa utilitzant la resta de línies. Llegir la informació i entendre-la requereix més de cinc minuts d’atenció i, a partir de demà i fins al diumenge 10, traslladar-se d’una banda a l’altra de la ciutat també costarà una mica més i obligarà l’usuari a sortir abans de casa si no vol arribar tard a la feina.

Pel que fa als Ferrocarrils de la Generalitat, tot i que l’estació de Provença seguirà oberta al públic, l’única connexió amb la xarxa de metro durant els deu dies d’obres serà la de la plaça Catalunya.

La controvertida construcció del nou intercanviador de Diagonal suposarà una inversió total de 44,2 milions d’euros. Les obres van començar el juliol del 2005 i la previsió de la Generalitat és que aquesta infraestructura es pugui inaugurar la primavera de l’any que ve. Actualment s’està treballant en l’últim tram del projecte, el que va de la rambla de Catalunya al passeig de Gràcia, fet que obliga fins ara a fer l’enllaç de Diagonal entre la L-3 i la L-5 pel carrer.

A banda dels usuaris afectats, que s’han convertit en experts en les curses d’obstacles, els principals damnificats han sigut els comerciants, que han vist durant tres anys com les seves vendes s’han reduït pràcticament a la meitat fins al punt que algunes botigues ja han tancat. També han denunciat problemes de seguretat.

Fastiguejats abans de començar

Entitats veïnals de barris per on passarà el TAV denuncien que no s’atenen les seves demandes

Anna Ballbona (El Punt)

De manera conjunta per primer cop, fastiguejades per diversos motius, sis associacions de veïns de barris de Barcelona per on passarà el tren d’alta velocitat (TAV) han donat un cop de puny a la taula. La protesta pren forma a través d’un manifest conjunt, que denuncia que el procés participatiu engegat per l’Ajuntament per seguir les obres és un nyap: de les cinc comissions de treball que s’havien de reunir, per ara només se n’ha reunit una. També es queixa que els plans urbanístics lligats al TAV inclouen pocs equipaments i poca oferta d’habitatge protegit, i reclamen el soterrament total de les vies.

El manifest conjunt signat per sis associacions de veïns de Barcelona denuncia els fruits inexistents que han tret, fins ara, de les converses amb l’Ajuntament per perfilar i millorar els plans urbanístics lligats al pas del TAV. El manifest deixa palès el descontentament de les associacions de veïns del Clot–Camp de l’Arpa, Sant Andreu del Palomar, Sant Andreu Nord i el Sud, la Sagrera i Navas. I arriba just en el moment en què estan començant les tasques preliminars al costat del pont de Calatrava, prop de la torre del Fang, per preparar el pou d’atac de la tuneladora. Els treballs per perforar el centre de Barcelona, des del Clot fins a Sants, no començaran fins d’aquí a deu mesos. Mentrestant, es faran totes les tasques prèvies per habilitar els pous de ventilació i les sortides d’emergència al llarg del traçat per perforar.

És precisament davant aquest començament de les d’obres que les entitats veïnals han volgut expressar les temences que el final d’aquesta infraestructura no els portarà els beneficis promesos, quant a millores en equipaments, oferta d’habitatge protegit i el soterrament i la conversió en un passeig de la zona de vies de Sant Andreu i la Sagrera. «Fins ara el procés participatiu desenvolupat per l’Ajuntament ha estat únicament formal, i no s’ha tingut en compte l’opinió veïnal», assenyala el text reivindicatiu.

A finals de l’any passat l’Ajuntament va engegar un procés participatiu amb les associacions de veïns de Sant Andreu, la Sagrera, el Clot i Sant Martí. De les cinc comissions de treball que s’havien de reunir, fins ara només se n’ha reunit una. «Les obres comencen però la participació està parada», denuncia Genís Pascual, president de l’associació de veïns de Sant Andreu de Palomar.

Moltes de les reivindicacions que fan els veïns a través d’aquest comunicat no són noves. Les han fet arribar unes quantes vegades, però el problema és que «les converses no s’han traduït en resultats tangibles». És el cas del cobriment i soterrament total del fossar ferroviari i dels vials de circulació de vehicles. Els veïns de la Sagrera van arrencar un acord verbal de l’Ajuntament per soterrar les vies a l’altura del seu barri, però encara no tenen cap compromís escrit.

«Ja és temps de tenir compromisos una mica tangibles», denuncia Mercedes Vidal, membre de l’associació de veïns de la Sagrera. «L’Ajuntament només vol parlar d’obres, però nosaltres volem que es parli de tot el que va associat a les obres», afegeix.

Així, el manifest reclama que els plans urbanístics del TAV «cobreixin les necessitats actuals dels barris i les necessitats que crearà l’arribada dels nous habitants». Al mateix temps, exigeix que la llosa sobre les vies «permeti fer una zona verda de qualitat».

Les entitats veïnals expressen dubtes sobre el model de mobilitat que planteja el pla Sant Andreu–Sagrera, ja que la principal forma d’accedir a la futura estació de la Sagrera serà a través del transport privat. L’ampliació de l’oferta d’habitatge protegit i la disminució de l’alçada d’alguns edificis són altres de les seves demandes. Aquests dies, i aprofitant els consells de barri, el districte fa a Sant Andreu, la Sagrera i Navas reunions informatives sobre el TAV.

La tercera del món

Iberia i British creen un gegant planetari amb la seva fusió VOLUM Mouran un negoci de més de 16.500 milions anuals, només per darrere de Lufthansa i Air France-KLM

(Avui)

Iberia i British Airways (BA) van anunciar ahir que en menys d’un any hauran creat la tercera aerolínia del món. La fusió de les dues companyies, sòcies des de fa una dècada, les situarà en volum de negoci només per darrere de Lufthansa i Air France-KLM, ja que el nou grup mourà més de 16.500 milions d’euros anuals.

Juntes, les dues aerolínies sumaran 200 destins en cent països i més de 450 avions. L’objectiu és que Barajas es consolidi com la porta d’entrada a l’Amèrica Llatina i l’aeroport londinenc de Heathrow sigui el hub que connecti amb Àsia, Àfrica i, sobretot, els Estats Units. De fet, la complementarietat de la seva oferta és un dels trets que van destacar els caps visibles de l’operació o, el que és el mateix, el president d’Iberia, Fernando Conte, i el conseller delegat de British Airways, Willie Walsh.
El 10% del nou grup

Enmig d’una gran expectació, Conte i Walsh van fer ahir al migdia una roda de premsa a Madrid on van explicar que constituiran una nova societat en la qual hi haurà els accionistes de les dues companyies. Les aerolínies mantindran les seves marques i cotitzaran tant a la borsa de Madrid com a la de Londres.
La participació de cadascuna en la nova societat és un punt “que encara s’ha d’analitzar”. Conte va recordar que British Airways “val molt més que Iberia”.
Tot i que la capitalització borsària de BA supera els 9.000 milions d’euros i la d’Iberia és de 1.800 milions, el grup espanyol tindrà entre el 8% i el 10% de la nova societat.

Actualment, British té un 13 per cent del capital d’Iberia, mentre que Iberia ha comprat, entre els mesos de maig i juny, el 2,9 per cent de BA. A més, té derivats financers per un 6,9 per cent. Caja Madrid vol convertir-se en accionista de referència del nou grup, com ja ho és a Iberia.

Les dues aerolínies estaven parlant amb American Airlines per arribar a acords puntuals de cooperació. Segons Conte, aquestes negociacions “no es veuran afectades per aquesta fusió sinó que fins i tot podrien millorar”.

La borsa va premiar ahir les dues protagonistes del dia. British Airways pujava un 6% i Iberia s’enfilava més d’un 20% i trencava així una caiguda en picat que en un any li ha fet perdre un 34% del seu valor.

Queixes a Sant Andreu

L’Hospitalet obre una passarel.la inacabada sobre la via del tren
Dos passos elevats ‘cusen’ el passeig de les Aigües

(El Periódico)

Les associacions de veïns de Sant Andreu i la Sagrera han demanat a les administracions augmentar la inversió prevista en la reforma del barri per l’estació de l’AVE planificada en la zona. Les entitats volen que l’alta velocitat permeti una millora de l’entorn i per això demanen soterrar les vies del tren, incrementar els equipaments per adequar-los al creixement de la població i augmentar la construcció de pisos de protecció oficial. Els veïns també han demanat la creació de més espais verds i exigeixen que es doni prioritat a vianants i bicicletes en les noves vies. Les entitats creuen que la reforma de la zona no ha comptat amb la seva participació i es queixen que només s’ha reunit una de les cinc comissions de treball.

Front veïnal contra la reordenació viària que afecta el passeig de la Zona Franca

Una tretzena d’entitats reclamen la restitució dels girs a l’esquerra i el canvi de traçat del carril bici

F. Espiga (El Punt)

Els canvis i projectes viaris que l’Ajuntament de Barcelona ha aplicat, o té previst fer-ho, al passeig de la Zona Franca han topat amb una forta oposició veïnal. Un grup de tretze entitats i associacions del barri de la Marina s’han agrupat per demanar, per una banda, la restitució dels girs a l’esquerra en aquesta via, que estan prohibits des de començament d’any tot i que el consistori s’ha vist obligat a replantejar-se la mesura. Lligada amb aquesta reclamació també proposen que es canviï el traçat del carril bici, que en principi ha de discórrer pel tram central del passeig. Els veïns ja han fet arribar a l’Ajuntament les seves alternatives.

Des del primer dia, hi han estat en contra. Quan a finals de l’any passat es va anunciar la implantació de la prohibició de girar a l’esquerra per als vehicles que circulessin pel passeig de la Zona Franca, diverses entitats ja van posar el crit al cel. Aquest malestar, però, ha anat fent pòsit, fins al punt que ja són tretze les associacions i col·lectius que han tramès un escrit al regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, en què li demanen no només la supressió de la mesura, sinó que li plantegen possibles alternatives per reordenar la mobilitat a l’entorn del passeig. Les associacions de veïns Estrelles Altes, La Vinya, Eduard Aunós, Sant Cristòfol, el Polvorí i Plus Ultra, juntament amb l’Associació de Comerciants de la Marina, l’Esbart Bàrkeno, la Societat Coral la Joia de Montjuïc, els Diables del Port, els Gegants de la Marina, Espurnes del Port i l’Associació d’Artistes Marina-Montjuïc són les entitats que subscriuen el document.

Aquest front veïnal té com a comodí el compromís del consistori d’estudiar una eventual restitució dels girs a l’esquerra al passeig. Aquest, però, no és un gest casual, ja que en una comissió de seguretat i mobilitat celebrada el 21 de febrer passat, l’oposició municipal –CiU, ERC i el PP– va forçar l’aprovació d’una resolució en aquest sentit. Aferrant-se, doncs, a aquesta conjuntura, les tretze entitats plantegen que la reordenació viària ha obligat a derivar bona part del trànsit cap a carrers interiors del barri que no poden absorbir-lo. El resultat, embussos periòdics. També argumenten que aquests itineraris alternatius són molt més llargs. Un exemple: quan es podia girar a l’esquerra, per anar des del passeig de la Zona Franca fins a la plaça del Nou calia recórrer 650 metres. Des que els canvis de circulació són vigents, la distància s’ha incrementat fins a 2,4 quilòmetres.

REPENSAR EL CARRIL BICI
L’altre gran debat que hi ha sobre la taula és l’emplaçament del carril bici. De fet, un dels arguments del consistori per prohibir els girs a l’esquerra és que aquesta maniobra envairia el vial ciclista que es vol situar a l’espai central del passeig. La rèplica dels veïns és demolidora. D’entrada argumenten que aquest traçat és perillós per als mateixos usuaris de les bicicletes i, a més, obligaria a reduir l’amplada dels carrils per on circulen els vehicles, amb les conseqüències que això tindria en una via que suporta una gran densitat de trànsit. La solució ideada és traslladar aquest carril a una zona més pacificada, però que permetria cobrir el mateix recorregut. Sobre plànol, això vol dir que aniria pel carrer dels Ferrocarrils Catalans fins a la plaça de les Matemàtiques, per enllaçar després amb la Gran Via. Una alternativa que discorre gairebé paral·lela al passeig.

IMMIGRACIÓ A BARCELONA. DISCURS OFICIAL VERSUS REALITAT

(Editorial)

Des dels diferents nivells de govern es fa un discurs discret sobre el “fenomen de la immigració” (i té gràcia que se la qualifiqui de fenomen). És un tema relliscós i es prefereix passar-hi de puntetes, perquè segons el que es digui es poden perdre molts punts, i si es decideix dir el que la majoria de gent vol sentir, es poden ferir sensibilitats i/o ser titllat de conservador, i això mai no queda bé. En la qüestió de la immigració, els posicionaments no corresponen ni a dretes ni a esquerres ni tampoc a tendències ideològiques, i per tant els polítics han après a fer una homilia molt amable i social, lleugerament crítica, fent referència a les conseqüències de la globalització i posant èmfasi en la defensa dels drets i sobretot dels deures.

Mentrestant a Barcelona la immigració continua creixent; en total ja hi ha 280.000 empadronats estrangers, 30.000 més que l’any passat, que representen el 17% dels barcelonins, i tot això sense comptar els que no es poden empadronar. El cas és que paral·lelament a aquesta progressió la convivència entre autòctons i nouvinguts no millora i segons les estadístiques cada vegada es té menys capteniment en reconèixer que tenim prejudicis amb la gent que arriba de fora.

Cal que ens preguntem si som una ciutat oberta i inclusiva o tot plegat és un lema més del que fa bandera Barcelona. Posem un exemple més real que hipotètic: una noia filla de Barcelona, d’orígens del sector tèxtil de Sabadell per part de mare i d’orígens mig jueus barcelonins i mig de pagesos catalanoparlants de Barbastro per part de pare, que parla català sempre i que té una vida social establerta amb gent semblant a ella. Per estadística, hauria de tenir ben bé com a mínim un 20% dels seus amics immigrants, però no és així. La seva relació amb nouvinguts és la de la quasi conversa quotidiana amb la dependenta del forn, que no li sap el nom, la que té amb la senyora que cuida un familiar, la Lulú, la de l’argentí guapo del bar de la cantonada, en Darío, i la que manté amb les senyores que s’encarreguen de la neteja de l’oficina on treballa. I aquesta noia no té problemes en relacionar-se amb gent d’altres països, és només que, per lleig que soni, viu en un altre món. Ahir aquesta noia va agafar un taxi i va dir on volia anar en català, i el taxista, un enorme equatorià que escoltava Catalunya Ràdio li va oferir, amb un català molt bo, tres rutes alternatives per arribar-hi. Després de lloar-li la bona dicció, l’equatorià va explicar-li que es volia treure el nivell C i apuntar-se a unes oposicions de la Generalitat, que vivia en un pis a Nou Barris amb sis equatorians més i que les expectatives que tenia de venir a Barcelona l’havien decepcionat perquè ningú no li havia donat cap oportunitat, però que ja que hi era volia intentar buscar-se-la ell.

La immigració és un fet i és un problema. Negar-ho és un mal punt de partida. Hi ha moltes Barcelones, molts nivells, moltes diferències i encara que generalitzar és tendenciós, perquè també hi ha múltiples categories d’immigrants, es pot afirmar que, de totes les Barcelones, la majoria dels immigrants s’emporten la pitjor, la més suburbial, la més amagada. És un món extremadament complex on la capacitat econòmica, la cultura i les ganes de treballar juguen un paper cabdal, i en el que s’ha de tenir com a premissa que si venen és perquè allà on eren no hi estaven prou bé. L’oferta d’oportunitats és escassa, tant pels d’aquí, com pels que van venir fa anys com pels que acaben d’arribar. L’origen del problema se sap, la solució no, però el cas és que alguna cosa s’ha de fer. Si els dos móns, el de la noia filla de Barcelona i el de l’equatorià que vol aprendre català, malgrat les bones intencions per ambdues parts, continuen tan separats, és mala senyal.

La integració de la immigració, per la ciutat de Barcelona i molt especialment pel govern que la dirigeix, ha de ser un repte. Els ciutadans i ciutadanes juguem un paper clau, és evident, però no se’ns pot donar cap responsabilitat, ni a nosaltres ni a la societat civil. L’escletxa d’esperança segurament surt de l’àmbit educatiu; les noves generacions han de ser millors que nosaltres i han de veure i viure el tema de la immigració amb normalitat, però resulta que hi ha escoles públiques on la majoria d’infants són immigrants, molts dels quals no dominen ni la llengua, i els pares i mares d’origen autòcton decideixen, legítimament, apuntar els seus fills a una altra escola. Tot plegat és un problema global, està clar, però la solució ha de sortir de pensar localment. I no sembla que ningú la trobi. Esperem, no obstant, que la busquin.

L’ajuntament ampliarà a l’octubre la polèmica campanya’Visc(a)Barcelona’

La promoció institucional ha agradat a la majoria dels ciutadans, segons una enquesta del consistori
El municipi prepara nous espots centrats a revaloritzar la FP i promoure l’agència BCN Activa

Rosa Mari Sanz (El Periódico)

Ha agradat a la majoria dels barcelonins, gairebé tots la coneixen i s’ha entès. La campanya institucional Visc(a) Barcelona, promoguda per l’ajuntament, ha complert, doncs, els seus objectius, segons els artífexs, fet que valida encara més la idea amb què es va concebre: convertir l’eslògan (que utilitza el doble joc de paraules visc a i visca) en un recurs publicitari de llarg recorregut que es traslladi a promocions concretes de serveis municipals. Per això, tot i la polseguera aixecada tant per CiU com pel PP, que van arribar a demanar la retirada de la campanya i la van titllar de frívola i de ser un anunci d’autobombo del consistori, aquesta promoció tornarà amb força a l’octubre centrada a revaloritzar la formació professional i potenciar l’agència del desenvolupament BCN Activa. Abans, no obstant, es podrà veure un Visc(a) la Mercè.

Com és habitual després del llançament d’una nova campanya, l’ajuntament va portar a terme, tan bon punt es va acabar, una enquesta per conèixer els resultats d’aquesta promoció publicitada entre el 26 de maig i el 29 de juny. Els espots, que es van idear després que el consistori hagués observat en estudis municipals la satisfacció de la ciutadania de residir a la capital catalana i que han pretès, segons el seu responsable de comunicació, Enric Casas, “promocionar Barcelona i divulgar-ne les qualitats amb una sensació d’alegria, dinamisme i orgull de pertinença”, han tret bona nota.

AL 73,3% LI HA AGRADAT
A gairebé tres quartes parts dels entrevistats (486 barcelonins més grans de 18 anys residents a 16 zones de la ciutat) els ha agradat molt o bastant (al 73,3%). Un nivell global de satisfacció, no obstant, que queda lluny dels anuncis de civisme a les platges del 2005, aquells on un jove era engolit per la sorra després d’apagar una burilla, que van agradar al 96,5 % dels ciutadans i que encara lidera el rànquing dels que van tenir un més bon resultat.

També valoren positivament set de cada 10 enquestats la realització d’aquesta campanya, un fet que va criticar especialment CiU al considerar-la un “escàndol” després de l’evident empipament dels barcelonins pels problemes d’infraestructures dels mesos anteriors. “La campanya va coincidir amb un desencant de la gent en la seva vida quotidiana, però això no és incompatible amb l’orgull de ser barceloní, que és l’únic missatge –diu Casas–. La política tendeix a oblidar que els ciutadans tenen l’habilitat de desxifrar els continguts i saben perfectament qui ha fet i qui paga l’anunci”.

POC IDENTIFICADA
Tot i que no sempre. Perquè malgrat que Visc(a) Barcelona és la campanya institucional que ha tingut una notorietat més gran al llarg dels últims anys (el 89,8% dels entrevistats va dir que la coneixia), un fet que potser va tenir a favor seu la polèmica política generada, una mica més del 60% la van identificar com a pròpia de l’ajuntament. “S’ha de reconèixer que és una xifra baixa i un dels punts febles, i més tenint en compte l’alt nivell de notorietat”, reconeix el director d’estudis d’avaluació del consistori, Màrius Boada, que assenyala com a curiositat que el 12% va associar els anuncis a la Generalitat.

El repte publicitari, apunta Casas, és convertir ara l’eslògan Visc(a) en un referent, un paraigua traslladable a serveis concrets o a promoure valors com la solidaritat i la cultura de la pau, missatges que ERC va demanar que s’incorporessin en futurs espots el 18 de juny passat, quan va salvar la campanya a la comissió de presidència de l’ajuntament durant la qual CiU i el PP van exigir-ne la retirada. I un altre repte de l’eslògan és, al marge d’aconseguir que sigui comparable en popularitat als anteriors Barcelona batega i Barcelona més que mai, no cremar-lo.

El CAC es va mostrar bastant crític amb la publicitat tot i concloure que era legal

(El Periódico)

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), a petició del president de CiU al consistori, Xavier Trias, va analitzar d’ofici a finals del juny passat la campanya Visc(a) Barcelona i va resoldre que no hi havia trobat “elements que poguessin ser considerats susceptibles de destacar la gestió del Govern municipal”, la principal crítica que va rebre, juntament amb la del cost (1,7 milions d’euros, una mica més d’un euro per barceloní). No obstant, aquest organisme va considerar que es trobava “al límit del que preveu la normativa vigent”.

“Tot és molt opinable”, assegura Casas respecte a aquesta crítica del CAC, un ens que des de l’entrada en vigor de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el mes novembre passat, ha perdut la potestat d’autoritzar prèviament qualsevol publicitat institucional i només pot actuar en cas que sigui il.legal, sancionant quan ja s’han començat a difondre els anuncis. Un organisme, subratlla, Enric Casas, “que se sent inquiet si no hi ha un producte concret”, tot i que afegeix que sempre hi ha hagut molt bona relació.

La ferum del clavegueram supera el límit

La fortor se sent per tota la part baixa de Sant Martí
La Vila Olímpica i el Poblenou, els barris més pudents

Maria Favà (Avui)

Els investigadors d’Odornet, que buscaven la pudor de la depuradora, han identificat de retruc la pestilència procedent de les clavegueres a la zona de Diagonal Mar i a les noves cases d’alt estànding que s’estan construint a la Mina, ja al terme de Sant Adrià.

Els índexs detectats aquí, tal com es pot apreciar en el gràfic, estan per damunt del 10% que marca la legislació alemanya, que és la que es fa servir en els estudis europeus per la manca de normes estatals.

Si l’estudi d’Odornet es fes extensiu a la resta del districte de Sant Martí i especialment a la zona més propera al mar, detectaria moltes més àrees on la pudor supera els límits raonables.

Jordi Giró, president de l’Associació de Veïns de la Vila Olímpica, explica que les clavegueres del barri sempre generen pudors. La causa, pensen els veïns, és la manera com ventila el clavegueram en aquesta zona, que és un tipus de construcció que ara ja no es fa. L’altra causa ha sigut sempre el col•lector del Bogatell, que, tot que es va sanejar i duplicar tres anys abans dels Jocs Olímpics, continua fent mala olor, sobretot abans dels canvis de temps i quan bufa vent de llevant. No és estrany que la zona on els veïns es queixen més sigui l’avinguda del Bogatell i els carrers que hi conflueixen.

La bravada de les clavegueres es també un problema a la zona baixa del Poblenou i del Taulat. El regidor del districte, Francesc Narváez, explica que en aquesta àrea els col•lectors no tenen prou pendent i quan fa dies que no plou una part de la porqueria es queda encallada. Quan la ferum passa de mida, els serveis de neteja de l’Ajuntament hi injecten aire que impulsa avall la porqueria.

Fèlix Rodríguez, president de l’Associació de Veïns del Besòs, s’alegra que l’estudi d’Odonert tiri endavant i confia que aviat es podran aplicar solucions que facin disminuir les molèsties que ara han d’aguantar els veïns.

Milloren la recollida d’escombraries a Gràcia però les queixes continuen

Veïns i comerciants encara senten pudor quan es fa el buidatge

F. Espiga (El Punt)

El sistema de recollida pneumàtica d’escombraries del carrer Gran de Gràcia continua generant debat. Tot i que les millores introduïdes han aconseguit reduir de manera substancial les molèsties olfactives, veïns i comerciants, i ara també CiU, continuen queixant-se.

No és, ni molt menys, una situació tan conflictiva com la de fa quatre mesos, quan la pudor era gairebé insofrible. Però tampoc s’ha fet net. Les boques per on es llença la brossa continuen fent pudor, tot i que menys que abans. Una sensació desagradable que es multiplica ara que fa més calor i, sobretot, quan el camió de recollida fa el buidatge diari. «És cert que hi ha hagut una millora, però hi continuen havent molèsties», resumeix una fornera de Gran de Gràcia.

Aquestes queixes –de les quals el districte assegura no tenir-ne constància– coincideixen en un moment en què s’han implantat diverses millores al servei, com ara la posada en marxa fa pocs dies d’un camió nou, menys sorollós, que aspira les deixalles més de pressa. Un canvi al qual cal sumar la neteja a consciència de les canonades que s’ha fet els últims mesos.

A tot això, CiU ha denunciat disfuncions en el servei de recollida al conjunt del districte. Com a exemple expliquen el cas d’un camió de recollida que el 10 de juny, a la plaça Rovira, va barrejar brossa comuna amb la dels contenidors de reciclatge.