Medi Ambient i Barcelona pacten edificar equipaments al parc natural de Collserola

Es faran en vuit àmbits del parc i es destinaran a usos docents, sanitaris, assistencials, culturals i esportius

EMMA ANSOLA. Barcelona
El futur parc natural de Collserola disposarà finalment de 51 hectàrees més del terme municipal de Barcelona –el Departament de Medi Ambient en proposava el doble– que s’afegiran a la xarxa Natura 2000. A canvi, l’Ajuntament de Barcelona disposarà de 132 hectàrees dins els límits del futur parc natural de Collserola que han estat catalogades com a espais periurbans de regulació especial, els EPRE, on es permetrà la construcció d’equipaments docents, sanitaris, assistencials, culturals i esportius. La concreció d’aquests espais quedarà subjecta a l’elaboració de plans urbanístics especials. Entre els espais que han quedat fora del parc natural de Collserola hi ha la vall de Sant Genís. La Generalitat i l’Ajuntament es van felicitar per l’acord obtingut.

El Departament de Medi Ambient i l’Ajuntament de Barcelona han arribat a un acord pel que fa als límits únicament barcelonins que tindrà el futur parc natural de Collserola. Durant les negociacions s’han guanyat 51 hectàrees i el parc passa de 1.646 hectàrees protegides a 1.697. A canvi, l’Ajuntament podrà beneficiar-se del que en un primer moment, durant el període de negociacions, es va anomenar zones de preparc i que l’administració local volia escapçar als límits actuals del parc. L’acord ha retallat el nombre d’hectàrees que volia l’Ajuntament com a zona de transició, entre la trama urbana i el parc, i s’ha passat de 309 hectàrees a 132. Però Medi Ambient ha optat per no deixar aquests àmbits fora del parc: els ha inclòs dins els límits però amb una «solució imaginativa», tal com la va qualificar el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. Aquests àmbits, vuit en total, amb sòls per a equipaments, passen a anomenar-se espais periurbans de regulació especial, o EPRE, i la gestió passarà a ser de l’Ajuntament. A més, la seva concreció es farà després del decret de declaració d’espai natural –el conseller espera tenir enllestit l’acord amb la resta de municipis a l’abril– mitjançant plans urbanístics especials per a cada àmbit i que acabaran per determinar els usos dels futurs equipaments (docents, sanitaris, assistencials, culturals i esportius). Barcelona, a més, pot construir un cert tipus d’habitatge protegit en sòl d’equipament, tot i que Imma Mayol va assegurar que no es farà «cap tipus d’habitatge» al parc. El quart tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Ramon Garcia-Bragado, va explicar que en alguns casos aquests equipaments permetran facilitar l’accés al parc. «Els nostres objectius han quedat garantits», va assenyalar. La catalogació de vuit àmbits EPRE permetrà transformar tres zones de Barcelona i facilitar l’accés al parc en cinc àmbits més.

Els nous límits del parc han deixat sense protecció espais reivindicats des de fa temps per entitats ecologistes com ara la vall de Sant Genís i altres espais més propers a la zona d’Horta. Els espais que no quedaran protegits formen una àrea de 50 hectàrees, aproximadament, tot i que formen part de la primera proposta que el Departament de Medi Ambient va elaborar el 2005.

Vilaweb- El Punt
31-01-08

Vecinos de Sants parodian hoy la llegada del AVE en el primer gran acto del Carnaval

Se interpretará una versión de la canción de David Bisbal ‘Ave María’, que pasará a llamarse ‘Ave, avería’

AGENCIAS – Barcelona – 31/01/2008
Vecinos del distrito barcelonés de Sants-Montjuïc harán hoy una rúa en la que parodiarán la llegada del AVE a la capital catalana con un tren de cartón piedra. Se trata de uno de los primeros actos previstos para celebrar el Carnaval en Barcelona.

Bajo el lema A vé si llega el AVE, los vecinos de Sants darán la bienvenida al rey Carnaval con un espectáculo entre la Rambla de Badal y la calle Pavia, que empezará sobre las 18.30 horas. Ésta ha sido una de las zonas que más han sufrido las obras de la llegada del AVE a la capital catalana.

En el acto, se interpretará una versión de la canción de David Bisbal Ave María, adaptada a las circunstancias del momento -pasará a llamarse Ave, avería-, un grupo de actores teatralizará el acto de inauguración del tren rápido, y los vecinos de Brasil, Badal y Bordeta harán el pregón.

El País
31-01-08

EL BARRI D’HOSTAFRANCS. Un carrer deixat

E. López
Barcelona

La regidora de Sants-Montjuïc, Imma Moraleda, deia en aquesta secció que l’abandonament d’Hostafrancs responia al retard en l’obertura del carrer de la Diputació a la Gran Via per un problema d’expropiacions. Mentre s’obre aquest carrer –que dubto que sigui la gran solució–, que passi pel de Béjar, en concret el tram de Consell de Cent a Creu Coberta, i veurà que les voreres són ridícules. Els contenidors d’escombraries no tenen palanca d’obertura amb el peu, un problema insalvable per a molts, cosa que provoca que hi hagi moltes escombraries a terra. La falta de papereres, la brutícia, la deixadesa contrasten amb l’aspecte d’altres carrers adjacents, arbrats i remodelats. Que recordi Moraleda que un vot i un altre donen o prenen una majoria.

El Periódico
31-01-08

EL CAOS FERROVIARI. Maleït túnel

Lluís Roca
Barcelona

Des que es va planejar la perforació dels carrers de Provença i Mallorca, per on transcorrerà el túnel de l’AVE, tothom s’ha preocupat de la joia de Gaudí, la Sagrada Família. Doncs bé, la joia del que els escriu és la seva vivenda, ja que el túnel passa per la porta de casa meva. No recordo que hi hagi hagut un clamor als mitjans pel risc que correran un munt de pisos, i per aquí també passarà el maleït túnel. Al meu barri es nota com el terra del carrer es mou. Poc, però es mou. Hi ha túnels de trens de rodalies i de llunyanies, metros… El subsòl està ple de forats. En lloc de mirar tant la Sagrada Famí- lia, s’hauria de pensar en els milers de veïns que estem vivim amb la por al cos.

El Periódico
31-01-08

Les obres d’un bar al mirador de Miramar aprofiten l’aigua que raja d’una font pública per treballar

Després de la polèmica que va envoltar la construcció d’un gran hotel de luxe a Miramar -una edificació que va suposar donar un ús privat a un espai públic-, ara la història es repeteix

Maria Ortega
Per si no n’hi havia prou. Després de la polèmica que va envoltar la construcció d’un gran hotel de luxe a Miramar -una edificació que va suposar donar un ús privat a un espai públic-, ara la història es repeteix. Les obres de construcció d’un bar, just davant del polèmic hotel de cinc estrelles inaugurat el juny de 2007, estan aprofitant l’aigua que raja d’una font pública per a un ús privat. De tant en tant, una mànega connecta la font a les obres.

“Això és la gota que fa vessar el got!”, sentencia l’Àlex Garcia, un veí de la zona que no entén per què “a sobre que se’ns mengen la muntanya, ho hem de pagar entre tots!”. Ell, però, no és l’únic que està molest amb aquesta irregularitat.

En plena època de sequera i amb la població especialment sensibilitzada amb el tema, aquesta actuació ha suscitat les ires de molts veïns que, com l’Àlex, freqüenten la zona de forma habitual. Expliquen que no es tracta d’un fet aïllat, sinó que la mànega que condueix l’aigua de la font cap a les obres ha estat molts dies connectada: “Se’ns pixen a sobre i ens diuen que plou, i nosaltres a callar i a pagar, però quan fem obres a casa ens ho controlen tot”, explica Marta López.

Procés polèmic
“Ja em va semblar excessiu que l’Ajuntament tolerés la construcció d’un hotel en plena muntanya, menjant-se part dels jardins públics Forestier, i que, a sobre, autoritzés els responsables del projecte a apujar l’edifici una planta més amunt, passant de quatre a cinc. Sé que estic especialment sensibilitzat amb la destrucció de Montjuïc, però crec que això és tenir molta barra!”, assegura l’Àlex.

Des del districte de Sants-Montjuïc, admeten que es tracta d’una “irregularitat” en el procés de construcció d’aquest establiment privat.

Asseguren que no tenien constància d’aquesta pràctica amb l’aigua de la font i que, arran de la denúncia de l’AVUI, tècnics municipals estudiaran el tema per intervenir-hi si és necessari.

Aquesta informació ha estat elaborada gràcies a la col·laboració d’Àlex Garcia, veí de Sants-Montjuïc.

Avui
30-01-08

El Patronat de la Sagrada Família presenta un recurs contra la decisió de l’Audiència Nacional

La Junta Constructora de la Sagrada Família ha presentat un recurs de súplica contra la interlocutòria de l’Audiència Nacional que rebutja la suspensió cautelar de les obres del TGV per construir el túnel a pocs metres del temple

ACN
La Junta Constructora de la Sagrada Família ha presentat un recurs de súplica contra la interlocutòria de l’Audiència Nacional que rebutjava la suspensió cautelar de les obres del TGV per construir el túnel a pocs metres del temple.

L’arquitecte en cap de la Sagrada Família, Jordi Bonet, ha explicat que el motiu d’aquest nou recurs és que “podem pensar que hi ha hagut unes pressions” que han influït el dictamen de l’Audiència Nacional.

Bonet ha fet aquestes declaracions durant un col·loqui que s’ha celebrat al Círculo Ecuestre de Barcelona, on ha exposat les dificultats que comporten les obres i l’enginyer de la UPC Antonio Gens ha defensat la viabilitat del túnel comparant-lo amb infraestructures que s’han desenvolupat en altres ciutats europees.

Avui
30-01-08

DEFICIÈNCIES A SANTS-MONTJUÏC. Mala gestió

Josep-Maria Nogués Torre
Barcelona

Comprenc tot el que deia Antoni Nerín, en la seva carta del dia 23, quan es queixava en aquesta secció pel desinterès que va mostrar Imma Moraleda en el seu període com a regidora. Jo visc a la plaça de Can Mantega des de fa gairebé 30 anys i pateixo la mala gestió de la regidora. El tram que faltava reurbanitzar al carrer de Joan Güell, entre l’avinguda de Madrid i el carrer de Rosés, es va acabar pels dies de les últimes eleccions municipals. I com que el butlletí del barri parlava molt de l’espè- cie d’arbres que s’hi plantarien, penso que es deu tractar d’una espècie estranya perquè encara no han arribat. La regidora ens deia que la part del carrer de Joan Güell que tocava al costat de la plaça no es canviava a l’espera d’aplicar el projecte de remodelació de la totalitat de la plaça de Can Mantega. Fa anys que se’n parla, però no es fa res. Jo envejo els veïns dels barris de les Corts i de Sant Andreu, perquè han tingut bons regidors d’urbanisme i obres públiques.

El Periódico
30-01-08

Encallades les negociacions de TMB amb els conductors d’autobusos, que convoquen una manifestació per dissabte

Les reunions que han mantingut l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona i els conductors d’autobusos no han servit per arribar a “cap acord” pel que fa als dies de descansos i l’aplicació d’un decret de seguretat viària, ha explicat el president del comitè d’empresa, Saturnino Mercader

ACN / Miquel Codolar
Les reunions que han mantingut l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona i els conductors d’autobusos no han servit per arribar a “cap acord” pel que fa als dies de descansos i l’aplicació d’un decret de seguretat viària, ha explicat el president del comitè d’empresa, Saturnino Mercader.

Aquest és un dels dos motius pels quals els conductors han convocat una manifestació per dissabte vinent, que començarà a les sis de la tarda a la plaça Universitat i comptarà amb la presència de conductors de Madrid i Pamplona i amb el suport de desenes de plataformes veïnals, sindicals i antisistema.

També protestaran contra el que consideren que va ser una desproporcionada actuació policial durant la vaga que van convocar per Nadal i on un empleat hauria rebut una agressió dels Mossos d’Esquadra.

El Periódico
29-01-08

La Sagrada Família encara no descarta que “se substitueixi el projecte”

R. C.
BARCELONA
La Sagrada Família va reconèixer ahir que no ha aconseguit aturar ara el túnel de l’AVE, però va interpretar que l’Audiència Nacional “ajorna la suspensió de les obres fins que hi hagi un projecte definit”. Considera que la resolució és “molt oberta” i que la informació que demanen els jutges sobre la compatibilitat de l’estudi informatiu (el document recorregut) amb les “obligades concrecions del projecte constructiu”, segons l’acte, podrien fer que el túnel es considerés “inviable”. Per això conclou que “no és descartable que s’abandoni i s’opti per la seva substitució”.
Aquesta posició oficial fixada en una concisa nota de set línies de llenguatge alambinat acaba agraint, de forma significativa, a “totes les persones que estimen el patrimoni del país el seu suport a la defensa d’aquest”.
La resolució pot ser recorreguda davant l’audiència i el Suprem. No obstant, fonts dels serveis jurídics del temple van considerar “intranscendents” aquests possibles recursos, encara que la decisió definitiva de presentar-los l’ha d’adoptar el patronat els pròxims dies, ja que ara se centraran en la que consideren la seva principal carta: la demanda d’anul.lació del projecte per la via contenciós administrativa.
Aquesta acció judicial, segons les mateixes fonts, es fonamenta de forma especial en el fet que la llei catalana de protecció del patrimoni “no permet actuacions que puguin afectar el subsòl” dels monuments i, per tant, “a la seva integritat”. En “uns 20 dies” esperen presentar la demanda definitiva i no descarten que fins i tot “abans de començar la perforació o que la tuneladora arribi al temple” (entre un i dos anys) hi pugui haver una sentència.

SENSIBILITAT AMB ELS VEÏNS
El portaveu d’AVE pel Litoral, Pere Vallejo, entitat que ha presentat una petició igual contra el túnel, va confiar que l’audiència “sigui més sensible amb els veïns”. Va afegir que, en tot cas, seguiran “en peu de guerra” contra “el pitjor dels traçats”.
El Ministeri de Foment va destacar en una nota que els jutges veuen l’obra “viable, possible i recolzada per informes tècnics”. Per evitar riscos, el projecte preveu una enorme pantalla subterrània de columnes de formigó de 240 metres de llarg i 40 de profunditat al costat del temple.

El Periódico
24-01-08

EL SERVEI DE BICING. Gestió nefasta

Jordi Pino
Barcelona

No hi ha manera de poder resoldre una incidència de Bicing: la meva targeta ha registrat un càrrec elevat que correspon a un ús que no he fet. Després de trucar vuit cops a Bicing, encara em diuen que no hi ha cap càrrec. He passat quatre faxos explicant la incidència amb els requisits que em demanen. No troben el fax. Tot seguit, demano parlar amb un responsable. No em poden passar amb ningú més. Començo a pensar que darrere d’aquest negoci només hi ha quatre infeliços amb molt bona intenció que responen al telèfon i res més. Per favor, que vetllin pels serveis públics de qualitat, encara que sigui una concessió. Amb aquest ús indegut del poder, l’usuari se sent indefens.

El Periódico
24-01-08