Archive for the 'Dist – Gràcia' Category

Hereu ultima un pla per fer pagar al Parc Güell i posar-hi cinc bars

octubre 10, 2009

Segellarà el recinte amb nou màquines validadores i estudia fer targetes per als veïns
L’Ajuntament vol tenir tancat un acord cívico-polític en 15 dies

Albert Balanzà (Avui)

Quatre milions de visitants, un 84 per cent dels quals són turistes, i un ambient absolutament desbordat han abocat l’Ajuntament a prendre mesures definitives que es traduiran en un termini de quinze dies en un pla que preveu fer pagar per l’accés al Parc Güell a través de nou màquines validadores que segellaran el perímetre del recinte. La mesura més polèmica, però, és la instal·lació de cinc quioscos bar repartits per tot el parc.

El pla integral d’actuacions del Parc Güell, que forma part del pla d’usos que des de fa tres anys debaten veïns i districte de Gràcia, està en la “fase final” de resolució, segons fonts de la regidoria, i preveu un mapa d’accessos regulats repartits per tot el perímetre del parc. El carrer Olot, segons el pla que la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol; el regidor de Gràcia, Guillem Espriu, i el regidor delegat de Cultura, Jordi Martí, van presentar al juny als grups -a continguts del qual hi ha tingut accés l’AVUI-, es consolidarà com l’entrada principal del Parc Güell amb un eix de vianants, i l’accés de la carretera del Carmel tindrà un aparcament renovat d’autocars.

En l’apartat de nous serveis previstos, hi ha la instal·lació de cinc quioscos bar al mirador del Virolai, a la plaça Moragas, a l’extrem del carrer Farigola, a l’extrem sud-est i a la terrassa superior del passeig de les Palmeres (aquest renovarà l’actual).

Una altra de les novetats del pla és la construcció de tres nous edificis vinculats al parc: un de serveis tècnics de manteniment i conservació a l’avinguda del Coll del Portell, un punt d’informació a l’exterior de l’accés de la carretera del Carmel i un espai d’acollida al carrer Olot amb Larrard.

El cert és que, ara com ara, els treballs estan molt avançats des de l’Ajuntament, però molt a les beceroles en l’àmbit del consens polític (vegeu requadre). També més indefinit és el pla a l’hora de garantir l’ús del parc per part dels veïns, dels escolars i dels socis del CN Catalunya que ara mateix fan servir l’espai. Des del districte s’han limitat a contestar que està en estudi un accés regulat amb targetes per a les màquines validadores.

A la segona, un any després

Aquesta és la segona vegada en dos anys en què l’Ajuntament insisteix en la regulació de l’accés dels turistes al Parc Güell a través del cobrament d’una entrada. La primera vegada que se’n va parlar va ser justament el mes juny del 2008, quan Imma Mayol ho va plantejar en una comissió de sostenibilitat, però la mesura es va descartar per les queixes dels veïns i perquè el parc és un equipament públic. La proposta alternativa en aquell moment plantejava tancar les portes d’entrada quan s’arribés a una xifra topall de visitants i regular l’accés al parc en funció de la sortida.

Ara els veïns no tenen previst canviar l’oposició que al seu dia ja van manifestar al pagament i en l’únic en què es mostren d’acord és en la preservació de la zona monumental. “Però això es fa amb un cordill, no amb la barbaritat de tancar el parc i fer pagar”, apunta gràficament el portaveu veïnal Quim Torres.

Els veïns tampoc veuen clar que el carrer Olot hagi de suportar encara més pressió convertint-se en l’accés principal i apunten a l’accés de la carretera del Carmel com a espai on podria anar un espai més gran d’aparcament. Sobre la qüestió dels bars, Torres ho defineix com “una presa de pèl” quan Gràcia no dóna llicències d’aquest tipus.

Grups de turistes omplen l’autobús 24 per arribar al Parc Güell. Els veïns del Carmel es queixen que se’ls menysté

març 17, 2009

Els usuaris del 24 es queixen perquè els turistes col•lapsen la línia d’autobús que arriba fins al Parc Güell. TMB assegura que buscarà una solució

La notícia del lector (Avui)

Arriba la primavera. Es nota perquè el sol es pon més tard, perquè comença a fer caloreta -alguns ja han canviat l’abric per la jaqueta- i perquè arriben els primers turistes de la temporada. Els usuaris de la línia 24 dels autobusos de Barcelona ho saben molt bé. L’autobús va del Paral•lel al Carmel, un barri sense metro i de difícil aparcament. Això fa que sigui “una de les principals línies, tant pel que fa a l’oferta com a la demanda”, segons fonts de Transports Metropolitans (TMB).
A la primavera, i fins passat l’estiu, la demanda encara augmenta més. La línia passa per punts tan turístics com la plaça Catalunya, el passeig de Gràcia -amb la Pedrera, la Casa Batlló i la Casa Ametller com a edificis emblemàtics i de visita obligada- i el Parc Güell.

“Ja fa dues setmanes que l’autobús va pleníssim, gairebé no puc seure mai”, es queixa Josep Miquel Padrós, usuari habitual del 24. L’agafa als migdies, per anar de Gràcia al Carmel. Diu que quan arriba l’autobús, ja va ple i que fins passat el Parc Güell no es buida. La Margarita Perales, que també n’és usuària habitual, li diu “que es prepari”, perquè “això només és el principi, anirà empitjorant a mesura que arribi l’estiu”.
“TMB coneix les brusques oscil•lacions de demanda d’aquesta línia”, asseguren fonts de l’empresa. Per això, diuen, “s’està buscant una solució estable i duradora”. Mantenen que és complicat perquè hi ha molts factors a tenir en compte. No han volgut revelar en què s’està pensant perquè les opcions encara estan sobre la taula, però afirmen que “la intenció és que es resolgui abans de finals d’any”.
Dificultats

TMB no es planteja augmentar la freqüència de pas del 24 durant els mesos d’estiu perquè “està entre les línies amb més freqüència de la xarxa” i sobretot perquè el final de la línia, al Carmel, és un carrer d’un sol carril que no pot absorbir més autobusos.

El tram final de la línia, per carrers molt estrets, tampoc permet fer servir autobusos dobles. És per això que s’ha estudiat modificar-ne el recorregut, segons reconeixen fonts de TMB, tot i que per ara no s’ha arribat a cap solució definitiva.

El 24 no és l’única manera d’arriba al Parc Güell però és la més econòmica i la més còmoda. El metro deixa lluny del parc, a les estacions de Vallcarca, Lesseps o Alfons X, i el bus turístic, molt més car, tampoc hi arriba. “Hi ha problemes d’accessibilitat per fer arribar el bus turístic al parc”, afirma TMB. A l’entrada principal, per les característiques del carrer, i a l’entrada de la carretera del Carmel -on arriba el 24- “per la congestió que originen els autocars davant l’entrada del parc”.

El bus del barri 116, que s’acosta al parc pel vessant de la Salut, també “va sempre ple de turistes”, segons Lluïsa Forns. Explica que és un barri amb molt desnivell i que per això molta gent gran l’agafa quan torna del mercat, carregada amb la compra. “No hi ha dret que els del barri no hi capiguem”.

Aquesta informació ha estat elaborada gràcies a la trucada de Josep Miquel Padrós, usuari de l’autobús 24

La remodelació del Portell de Gràcia afecta 21 habitatges

febrer 4, 2009

Les famílies que perdin la casa es reallotjaran al barri
La modificació urbanística desafecta 300 habitatges
L’aprovació definitiva, només pendent del vistiplau del govern

Virgínia Mascaró (Avui)

El barri del Portell, una zona urbanitzada entre la Creueta del Coll i el mirador del Parc Güell, mantindrà la seva fesomia actual. Prop de 300 cases estaven amenaçades d’anar a terra segons el pla metropolità vigent (PGM), però se salvaran, finalment, gairebé tots els habitatges. Només se n’enderrocaran 21.

Els afectats es reallotjaran en habitatges de promoció pública a la mateixa zona, segons la modificació urbanística aprovada per l’Ajuntament al desembre. “Hem arribat a un acord perquè els afectats no es moguin de casa seva fins que no estiguin fets els nous habitatges. No passaran per vivendes de transició “, assegura Guillem Espriu, regidor de Gràcia.

La majoria de les cases afectades són per obrir un vial i per guanyar espai lliure. Els 21 veïns que hauran d’abandonar la seva llar es reallotjaran en un dels tres edificis de promoció pública que s’han de construir a la zona. Dos dels edificis s’aixecaran en terrenys de titularitat privada, situats entre Torrent del Remei, Riu de Plata i Pau Ferran. I un tercer en un solar públic, al carrer Tirso. “Si els solars privats s’han d’expropiar, el procés s’allargarà entre quatre i cinc anys, però si els propietaris s’avenen a vendre -avui gairebé a preu de mercat-, en uns dos anys es podrien començar”, preveu Espriu. La remodelació del barri està pendent de l’aprovació definitiva per part del govern, prevista per a aquest any

La remodelació preveu una escola bressol. El carrer Riu de la Plata es prolongarà fins a Lluís Bonifaç, plaça Laguna Lanao i Pere Llobet. Unes escales mecàniques facilitaran l’accés per Jaume Cabrera, que té molt de pendent.

Trànsit constant al carrer Vallirana tot i ser exclusiu per a veïns i serveis

octubre 7, 2008

Desenes de cotxes incompleixen cada dia la prohibició de circular per Vallirana

La notícia del lector (Avui)

Passar pel primer tram del carrer Vallirana és l’única manera d’accedir al carrer Guillem Tell, venint des del carrer Carolines. Per això hi passen cada dia desenes de vehicles, tot i que, teòricament, està prohibit. Just a l’entrada del carrer un disc de circulació prohibida amb la indicació “excepte veïns i serveis”, dóna la benvinguda a la gran quantitat de forans que hi passen diàriament passant per alt la prohibició.

Antoni Miquel i Barrera, que viu allà mateix, considera que “l’Ajuntament fa els ulls grossos i hi passa tothom que vol”. L’incompliment sistemàtic de la prohibició de circular pel carrer l’ha portat des de fa quatre anys a denunciar la situació als alcaldes Joan Clos i Jordi Hereu, i a l’antiga regidora de Sarrià-Sant Gervasi, Katy Carreras. “M’han insinuat que toleren aquest incompliment de la norma perquè no saben com connectar Carolines amb Guillem Tell”, explica. I és que des de l’avinguda Príncep d’Astúries, circulant en direcció a la plaça Lesseps, no es permet el gir a l’esquerra per agafar Guillem Tell. Per tant, venint des de Gràcia pel carrer Carolines, l’opció oficial és baixar per Príncep d’Astúries, girar a la dreta per Madrazo, agafar la Via Augusta o el carrer Lincoln i arribar a Guillem Tell. D’aquesta manera, però, ja s’ha passat de llarg el carrer Vallirana, que, tot i que està regulat per una pilona, rep molt trànsit.

Fonts del districte mantenen que “encara que no està dins del pla de mobilitat del barri del Farró, aquest tram de carrer es considera una zona prioritària” i la Guàrdia Urbana assegura que incrementarà les sancions. Per l’Antoni, però, la solució és molt més senzilla: “Si canviessin de sentit el primer tram de Vallirana, no caldria posar pilones, ni multes, ni fer res més”. De moment, però, una de les dreceres clàssiques per sortir de Gràcia continua posant en perill els vianants.
Aquesta informació ha estat elaborada gracies a la carta de Antoni Miquel i Barrera, veí del Farró.
barcelona@avui.cat

Condemna per no actuar contra festes il•legals

setembre 13, 2008

Píndoles (Avui)

Un tribunal ha condemnat l’Ajuntament de Barcelona a indemnitzar un veí de Gràcia per no haver actuat contra les festes il•legals nocturnes que se celebraven en una casa ocupada malgrat les reiterades denúncies. Entre la indemnització i els interessos generats per dotze anys de litigi i tres condemnes, el consistori haurà de pagar 19.000 euros de multa.

Gràcia ‘package’

agost 17, 2008

Graciencs, feu el paquet i veneu-lo a l’Ajuntament: el canvi es notaria en l’augment de calerons i de les visites de funcionaris municipals

Lluís-Anton Baulenas (Avui)

Enguany s’ha remarcat que la quantitat de carrers guarnits a les festes de Gràcia cada cop és més baixa. Des dels organitzadors es replica que, a canvi, la qualitat dels guarniments ha pujat. Molt bé, vegem-hi el costat positiu. Però no amaguem el cap sota l’ala. Amb les dades a la mà, la tendència és imparable. Els mateixos organitzadors parlen de la poca implicació de la gent jove en les feines d’elaboració de l’esdeveniment. Curiosament, a Gràcia n’hi ha molt, de jovent. Només cal passejar-hi un dissabte a les quatre de la matinada. Són tots al carrer. No me’ls imagino guardant sacs plens de les llaunes de cervesa buides que han begut per tal que, a hores mortes, al local associatiu, es dediquin a foradar-les i a enfilar-les per tal de construir, per exemple, una serp de l’Amazones destinada al guarniment del carrer que ha triat com a tema la desforestació al Brasil.

Falta gent i tot s’encareix molt. I guarnir carrers, encara que sigui utilitzant ampolles d’aigua mineral buides o capses de cartró reciclat, cada cop estarà menys a l’abast dels veïns implicats (entre els quals, molts pensionistes).

La solució? Amics i amigues organitzadors, feu un paquet amb la festa major com més aviat millor i veneu-lo a l’Ajuntament. Deixeu-vos absorbir. Així podreu organitzar les festes dels propers anys sense neguits. Per què anar de mica en mica? Enguany, sense anar més lluny, l’Ajuntament de Barcelona ja ha deixat de franc un parell d’espais a les comissions dels carrers perquè poguessin fer els seus treballs manuals. Graciencs, feu el paquet i veneu-lo: el resultat seria la presència cada cop més important de l’Ajuntament de Barcelona. Es notaria en l’augment dels calerons de les subvencions i en la intervenció directa (i gratuïta) dels funcionaris de la Casa Gran. Això fins que el nou projecte de festa quedés fixat. Prou preocupacions de si enguany s’han guarnit 15 carrers i l’any passat 25. S’estableix que sempre en seran dotze. I punt. Serà menys espontani, menys naïf, més institucional, però més segur. I més exportable.

Per més que molts graciencs independentistes (de Gràcia) se’n facin creus, la seva festa major pertany a tots els barcelonins i, per extensió, a tots els visitants que hi ha a la ciutat (que són moltíssims), que la consideren la gran atracció indígena naïf del ferragosto. A l’Ajuntament de Can Fanga no li interessa gens que la festa major de Gràcia es desestabilitzi (sigui per agressivitat okupa o per davallada d’energia guarnidora). Decidiu-vos, graciencs, i així, quan arribi el dia (per raons biològiques) que ja no existeixin veïns “de tota la vida” per organitzar l’esdeveniment, ja hauran estat substituïts per funcionaris de l’Ajuntament adscrits a l’àrea corresponent. I a viure!

Milloren la recollida d’escombraries a Gràcia però les queixes continuen

juliol 28, 2008

Veïns i comerciants encara senten pudor quan es fa el buidatge

F. Espiga (El Punt)

El sistema de recollida pneumàtica d’escombraries del carrer Gran de Gràcia continua generant debat. Tot i que les millores introduïdes han aconseguit reduir de manera substancial les molèsties olfactives, veïns i comerciants, i ara també CiU, continuen queixant-se.

No és, ni molt menys, una situació tan conflictiva com la de fa quatre mesos, quan la pudor era gairebé insofrible. Però tampoc s’ha fet net. Les boques per on es llença la brossa continuen fent pudor, tot i que menys que abans. Una sensació desagradable que es multiplica ara que fa més calor i, sobretot, quan el camió de recollida fa el buidatge diari. «És cert que hi ha hagut una millora, però hi continuen havent molèsties», resumeix una fornera de Gran de Gràcia.

Aquestes queixes –de les quals el districte assegura no tenir-ne constància– coincideixen en un moment en què s’han implantat diverses millores al servei, com ara la posada en marxa fa pocs dies d’un camió nou, menys sorollós, que aspira les deixalles més de pressa. Un canvi al qual cal sumar la neteja a consciència de les canonades que s’ha fet els últims mesos.

A tot això, CiU ha denunciat disfuncions en el servei de recollida al conjunt del districte. Com a exemple expliquen el cas d’un camió de recollida que el 10 de juny, a la plaça Rovira, va barrejar brossa comuna amb la dels contenidors de reciclatge.

Veïns de Gràcia se sumen a les queixes per noves apagades

juliol 4, 2008

Molts abonats de l’entorn de Gran de Gràcia pateixen talls des de fa 8 dies
Els afectats denuncien falta d’informació per part d’Endesa

Patrícia Castan (El Periódico)

Uns tenen por de baixar al carrer en ascensor, altres no saben si podran donar dinar als seus clients, molts no poden treballar amb ordinadors ni encara menys atrevir-se a engegar l’aire condicionat… Els casos són infinits. A l’entorn del carrer de Gran de Gràcia nombrosos veïns i comerciants van sumar ahir vuit dies d’apagades que tenen crispats tant els abonats com els seus clients. A Endesa no hi ha, de moment, explicacions.

La llum falla diàriament durant hores des de divendres passat en una àrea que inclou el principi del carrer de Gran de Gràcia i altres carrers del perímetre, com Sèneca i Riera de Sant Miquel. Diversos veïns han hagut de ser rescatats d’ascensors bloquejats, consultes mèdiques anul.len les cites, restaurants de la zona han vist cancel.lades centenars de reserves, algun negoci (com una impremta) ha arribat a tancar, i molts establiments (bancs, agència de viatges, un despatx d’advocats, una botiga de bicicletes i altres) funcionen tot el dia a mig gas, és a dir, a les fosques o amb alguna fase d’electricitat que permet tenir llum però que inhabilita els electrodomèstics.

SENSE DADES

Endesa va assegurar a aquest diari dimecres que no tenia constància d’avaries a la zona. No obstant, nombrosos afectats que ahir van donar el seu testimoni asseguren haver trucat a la companyia desenes de vegades des de divendres passat, quan es va produir la primera apagada, al vespre.

Restaurants de la Riera de Sant Miquel, com l’Ágappe es van quedar aquell dia sense subministrament des de les 22.00 hores fins a la mitjanit, cosa que els va obligar a cancel.lar totes les reserves. El responsable del local, Peter Dreyer, assegura que la situació s’ha repetit diàriament, normalment a l’hora dels àpats. L’empresari es queixa que des d’aleshores no ha aconseguit treballar “en condicions”, o falla la climatització, o els forns o els frigorífics. De moment Dreyer calcula almenys mil euros de pèrdues. “Si almenys ens avisessin, no prepararíem menjars”, lamenta.

Igualment enfadats estan al número 21, a l’Acueducto, on ahir només funcionaven els llums i els menús es van quedar sense servir perquè no hi havia manera de gratinar ni fregir. Ernesto, darrere la barra, carregava contra la companyia elèctrica, que els replica una vegada i una altra que no li consten avaries. “Volem informació, tenim dret a saber”. Els operaris que eventualment treballen al carrer s’han cansat de donar la cara davant els afectats.

Un altre local, el Via Fora, el primer dia va perdre 80 de les seves 100 reserves i des d’aleshores no ha aconseguit complir més de la meitat de les seves previsions. Les baixades de tensió han afectat l’aire condicionat, no poden usar rentavaixella i estan farts que Endesa els digui que en 90 minuts recuperaran el subministrament. Tots temen una nova gran apagada com la de fa un any.

Via Augusta, passeig o aparcament

juny 26, 2008

Les motos aparcades i la falta de passos de vianants impossibiliten passejar per la rambla central L’Ajuntament no hi preveu cap millora

Laia Curcoll (Avui)

Pocs vianants i massa motos aparcades per ser un passeig. La Via Augusta té dos trams de rambla: de plaça Molina a Gal·la Placídia, al districte de Sarrià Sant Gervasi, i de Gal·la Placídia a la Diagonal. Aquest darrer tram marca el límit entre el districte de Gràcia i el de Sant Gervasi, i el caràcter fronterer del carrer en complica la gestió i l’adopció de mesures per afavorir els vianants.

D’una banda, els districtes asseguren que pacificar-hi l’aparcament depèn de l’Ajuntament, i, de l’altra, aquest manté que depèn dels districtes. Sigui com sigui, el resultat és una rambla “molt poc funcional i deixada”, segons alguns veïns. Asseguren que “més aviat té aspecte d’aparcament”, ja que sempre hi ha motos aparcades a banda i banda en l’espai que, teòricament, està reservat als vianants. En principi està permès que les motos aparquin en voreres de més de 4 metres d’ample, però el cas de les rambles i els passejos és diferent. A la Via Augusta, entre una cosa i l’altra, hi queda en molts casos un espai de poc més d’un metre per caminar. Fonts dels districtes de Sarrià i Gràcia han assegurat que ja s’han posat en contacte amb la Guàrdia Urbana perquè ho tingui més en compte.

Aquesta, però, no és l’única dificultat a salvar si un ciutadà camina per la Via Augusta, ja que ha de superar un altre obstacle: la manca de passos de vianants. Cap dels set trams de rambla que hi ha entre la plaça Molina i l’avinguda Diagonal estan interconnectats entre ells, de manera que el vianant no pot caminar d’una manera continuada per la rambla si no és que tira pel dret i travessa igualment. Però, a banda d’això, en més d’una ocasió la vorera central queda com un cul-de-sac, ja que en algun dels dos extrems hi falta el pas de vianants que permeti creuar la Via Augusta per anar a les voreres exteriors.

Cap millora a curt termini

Fonts del districte de Gràcia asseguren que les millores de la via depenen de la regidoria d’Urbanisme; i aquesta, al seu torn, assegura que aquest tema depèn dels districtes. D’altra banda, des de Sarrià han assegurat que “està previst” habilitar-hi un carril bici, fet que s’aprofitarà per “fer-hi millores”. La regidoria de Mobilitat, però, manté que aquest carril bici és només una possibilitat en estudi i que en cas de tirar endavant, és de suposar que es garantiria la continuïtat en els trams de rambla. Això sí: afirmen que no es durà a terme abans que acabi el mandat.

El que sí que està previst per a finals d’any és l’acabament de l’afectació per les obres dels FGC, que milloraran els accessos i les andanes de les estacions de Sant Gervasi i la plaça Molina, i que ocupen tota la vorera central del tram de la Via Augusta més proper a la plaça Molina.

Els veïns posen condicions per acceptar la reforma del Portell

juny 15, 2008

Els afectats volen que les expropiacions previstes es negociïn col·lectivament

F. Espiga (El Punt)

El pla presentat per l’Ajuntament de Barcelona per reformar la zona del Portell, al barri de Coll, i donar solució a un conflicte urbanístic gairebé atàvic, ha rebut el beneplàcit dels veïns. Ara bé, és un sí condicionat. D’entrada demanen que es firmi un conveni que garanteixi, per escrit, que les negociacions per reallotjar els afectats que hauran de ser expropiats es facin de manera conjunta. També consideren necessari fer alguns retocs concrets al pla, que plantejaran en forma d’al·legacions.

Situada a tocar del parc Güell i en una àrea fronterera dels barris del Coll i el Carmel, la zona afectada pel pla també se la coneix com a 14A. Està formada per un grup de 292 habitatges que van ser construïts abans del pla general metropolità (PGM) del 1976, del qual van quedar fora. És a dir, urbanísticament estan en una situació d’al·legalitat, fet que impedeix, per exemple, que s’hi puguin fer remodelacions importants o que puguin ser venuts. La proposta que ara formula el govern municipal, i que està pendent de ser aprovada per ple, contempla la desafectació del 94% d’aquests habitatges, obrir un nou vial de vuit metres d’amplada per millorar la connectivitat interna de la zona, i construir 40 pisos de protecció oficial.

Dijous al vespre, el conjunt de veïns del Portell van participar en una assemblea per valorar el pla. La pràctica totalitat van decidir donar-lo per bo, però amb matisos. La conclusió no és només que la proposta es pot millorar, sinó que s’ha de millorar en punts, això sí, força específics. El primer és el del reallotjament. La proposta municipal calcula que divuit habitatges hauran de ser expropiats i enderrocats. D’entrada, la plataforma 14A, que agrupa els veïns, calcula que aquest nombre pot ser sensiblement major: «Es pot arribar als 20 o 25, ja que no s’ha entrat a valorar problemàtiques molt concretes» comenta el seu president, Santi Martínez. Sigui quin sigui el nombre final, el que no volen els veïns és una negociació individualitzada. Per evitar suspicàcies, demanen que es firmi un conveni de garanties, que estableixi uns criteris comuns per valorar els habitatges i, a partir d’aquí, que les negociacions es facin de manera col·lectiva. A més, la plataforma també presentarà un plec d’al·legacions per millorar alguns punts del pla que consideren coixos, com ara que es concreti l’afectació que tindrà el nou vial sobre els habitatges –a quina distància passarà, etc.–, com es farà front a la manca d’aparcament a la zona i quin tipus de solució es donarà a un grup de cases, una dotzena, que el projecte preveu que estiguin qualificades com a equipament.