Nova divisió de barris sense participació

Davant la proposta de l’Ajuntament de Barcelona d’un nou mapa de barris donada a conèixer per la premsa el passat 27 de febrer, la junta de la Favb vol manifestar:

1. 1) En la seva elaboració, l’Ajuntament ha tingut en compte únicament l’opinió d’uns experts amb opinions molt diferents i fins i tot contradictòries i, al contrari que l’anterior procés de divisió de la ciutat en barris, en aquesta etapa la Favb no ha estat convidada a participar.
2. 2) Ens preocupa que s’hagi donat a conèixer una proposta que modifica els límits de 28 barris mitjançant els mitjans de comunicació sense una primera fase de diàleg buscant el necessari consens. Encara que es tracta d’una proposta oberta, la divulgació prèvia no ajuda precisament a objectivitzar el debat.
3. 3) L’elaboració d’un nou mapa de barris no respon a les necessitats ni als criteris, en alguns casos contraris, d’aquests; és simplement un decisió política de l’Ajuntament.
4. 4) No permetrem que aquesta divisió suposi restar força a les demandes dels barris creant nous instruments que redueixin la seva capacitat d’intervenció i buidant de contingut polític i de participació als districtes.
5. 5) A partir d’aquest moment, exigim a l’Ajuntament de Barcelona l’elaboració d’una memòria participativa que concreti mecanismes de participació en cada districte i a nivell de ciutat previs a la seva aprovació definitiva. Entenem que la participació no es pot reduir a una mera informació: volem mides que garanteixin una participació real. El mapa de barris no podrà imposar-se al marge de l’opinió del moviment veïnal.

Barcelona, 28 de febrer de 2006

Camp Nou, nou pla

Redacció
Amagada en una pàgina d’esports d’El Periódico de Catalunya, una notícia informava de l’acord entre Joan Clos i Joan Laporta per impulsar un nou pla urbanístic als terrenys del Camp Nou i rodalies. La informació no apareixia en les pàgines referides a Barcelona, com en d’altres ocasions. Dóna la impressió que es van descuidar, que va ser una filtració d’un directiu que, per fer-se l’important, va “cantar ” al periodista la nova situació.

L’article es titulava “Pla a la vista ” i informava que la negociació ha suposat celebrar diverses reunions, en alguna ocasió amb la presència de Clos i Laporta, l’última abans de Nadal passat. Escriu David Torras a El Periódico que “s’han pactat les bases del pla general, que inclourà l’enderrocament del mini-estadi i la requalificació d’una part dels terrenys per construir habitatges, un número important dels quals de protecció oficial ”. No dóna xifres. Però concreta que seran de 12.000 a 15.000 les places del nou pavelló esportiu a construir. De la lectura del text es pot esbrinar que l’Ajuntament està pressionat perquè en el canvi de cromos s’inclogui la utilització de les instal•lacions esportives de Montjuïc. L’estadi quedarà lliure en traslladar-se l’Espanyol al seu nou estadi i la resta d’instal•lacions estan infrautilitzades.

La informació va agafar per sorpresa els veïns, i és normal. Però també va sorprendre la regidora i alts càrrecs del districte que, en privat, manifestaven el seu malestar. No en sabien res.

La informació afegeix que no hi haurà instal•lacions lúdiques, ni cinemes: com a màxim, un hotel. Com no! L’article acaba dient: “La requalificació dels terrenys reportarà grans beneficis econòmics al club ”, i recorda que “el Real Madrid ingressarà 480 milions d’euros (80.000 milions de pessetes) per la venda de la seva antiga ciutat esportiva ”.

El districte veta líders veïnals
Després de la revolada que va aixecar la informació, tan poc matisada, els veïns van reclamar més informació al districte. La regidora Montserrat Ballarín, que no ha aconseguit que Clos es reuneixi amb els veïns, va negociar amb Laporta, i el president del Barça va citar els veïns per a la tarda del 31 de gener.

Els diferents dirigents veïnals es van personar a la seu del districte on s’anava a celebrar la reunió i es van trobar amb la sorpresa que la regidora Ballarín només permetia participar a aquells que tenien càrrec de president. Adela Agelet, representant de l’AV de Les Corts, que portava inclús una autorització del president per representar a l’entitat, Lleonard Ramírez, de l’AV del Racó de Les Corts, conegudíssim portaveu de la Plataforma contra el Barça 2000 i un tercer trepresentant de l’AV de l’avinguda Xile es van quedar al carrer. No els van deixar participar a la reunió. Ans al contrari, li va ser permesa l’entrada a un representant del Barça que substituïa al mencionat Laporta. En el moment de tancar aquesta informació, la indignació en el teixit associatiu és gran i estaven decidits a presentar la corresponent denúncia. Així doncs, acord Clos-Laporta i falta de comunicació entre Ajuntament, moviment veïnal i Barça.

L’aeroport del futur competirà en insostenibilitat

Un aeroport intercontinental amb una capacitat per rebre 40 milions de passatgers a l’any, nova pista per arribar als 90 moviments per hora (400.000 operacions anuals) i nova terminal connectada amb l’actual i amb les xarxes de transport. Zona de mercaderies capaç de gestionar 600.000 tones. Nous espais destinats al manteniment dels avions i altres serveis tècnics. Tot complementat amb la “ciutat aeroportuària ”, amb hotels, oficines i aparcaments i els corresponents nous enllaços viaris. Vet aquí l’insostenible macroaeroport que Barcelona preveu per al futur.

JOAN PONS
Membre d’Ecologistes en Acció de Catalunya El nou aeroport, juntament amb la conversió del port en el gran centre de distribució del sud d’Europa i la posada en funcionament de noves carreteres de gran capacitat i de ferrocarrils d’alta velocitat, s’emmarca dintre de la concepció de Barcelona com a epicentre d’una àrea amb una població de més de 17 milions d’habitants, l’euroregió de l’Arc Mediterrani, que abasta, a més dels Països Catalans, l’Aragó i les regions de Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló.

I és aquesta la ferma aposta de l’Ajuntament de Barcelona, de la Cambra de Comerç i de bona part dels membres del Govern de la Generalitat, que s’ha materialitzat, pel que fa a l’aeroport, en la demanda de suspensió de la proposta del departament de Medi Ambient i Habitatge d’ampliar, a la franja litoral de Viladecans i el Prat, les zones protegides del Delta del Llobregat per incloure-les a la Xarxa Natura 2000, pla europeu destinat a la preservació dels hàbitats i de la fauna i la flora silvestres. Però, ¿què es pot retreure a tan important ampliació del nostre aeroport que, segons els seus promotors, és una necessitat imperiosa per a la competitivitat de l’economia catalana?

Ecosistemes i economia
En primer lloc, cal fer referència al seu important impacte territorial, que tindria com a resultat la desaparició definitiva de la continuïtat dels paisatges i ecosistemes deltaics (zones humides, pinedes, horta) ja molt afectada per les actuacions del Pla Delta (desviament del riu Llobregat, Zona d’Activitats Logístiques lligada al port, la mateixa tercera pista ja en funcionament),i que deixaria com a únics relictes per a la vida animal i vegetal els espais actualment protegits al voltant de les llacunes. En fi, l’eliminació definitiva d’un luxe dintre d’una densa conurbació metropolitana: un delta natural i agrícola viu.

No tot és només afectació als ecosistemes. Hi ha altres problemes mediambientals que incidirien negativament en la qualitat de vida a les poblacions veïnes del macroaeroport. El més important, la contaminació acústica, ja ha estat una de les conseqüències de l’última ampliació: l’entrada en servei de la tercera pista, que ha intensificat el soroll sobre zones habitades, ha produït mobilitzacions populars i protestes dels ajuntaments implicats, consistoris que, no cal amagar-ho, sovint n’han estat corresponsables, com en el cas de la urbanització del barri de Gavà Mar, decidida quan tothom sabia que l ‘aeroport s’ampliaria.

Per a qui pensi que les afectacions fins ara explicades són secundàries i que s’han de supeditar al dinamisme econòmic del nostre país, també podem apuntar alguns dubtes sobre la pretesa necessitat del macroaeroport en termes de competitivitat. El principal seria posar en qüestió les xifres de les previsions del creixement del tràfic aeri tant de persones com de càrrega en un context mundial on els alts preus del carburant a curt termini i la seva escassetat a mig, dissenyen un escenari força probable de crisi de creixement en el transport aeri.

Els continus problemes de viabilitat econòmica de les principals companyies només fan que reforçar aquesta tesi. No en va els plantejaments dels objectius d’infraestructures de transport de la mateixa Unió Europea deixen de banda l’aeri i se centren en la potenciació de les xarxes ferroviàries i del cabotatge marítim, sistemes molt més sostenibles per suportar l’intens trànsit, sobretot pel que fa a les mercaderies.

Per tot això, cal valorar serenament si és raonable convertir el Prat en un macroaeroport per a competir econòmicament, però també amb insostenibilitat, amb la resta de grans ciutats europees o, contràriament, podem estalviar-nos la desaparició del Delta i l’impacte sobre la població del seu entorn amb alternatives econòmiques, logístiques, ecològiques i socials viables més satisfactòries. És una de les principals incògnites que ens desvetllarà el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, que s’està elaborant. Esperem que en aquest l’histerisme desenvolupista pesi menys que el benestar de la majoria i no se segueixin perpetuant esquemes de mobilitat i d’ordenació del territori propis del segle passat.

L’alternativa de Girona i Reus Hi ha alternatives; la descentralització del sistema aeroportuari català, amb la internacionalització real de Girona i Reus. Cal redirigir vols cap a aquestes destinacions, sobretot part dels procedents del centre i nord d’Europa, amb un percentatge de viatgers relativament important que té com a destinació els litorals respectius, i així superar l’estigma de només ser aeroports per a línies de baix cost. Això fa imprescindible dotar-los de connexions ferroviàries freqüents i directes amb les ciutats més pròximes (Girona, Reus, Tarragona), amb Barcelona i el seu aeroport i, per descomptat, amb les àrees turístiques de la costa.

Una nova concepció del transport aeri, que ha d’aplicar a les
seves tarifes els costos reals d’aquest mitjà per així acotar el seu ús a l’estrictament necessari. En aquesta línia, a més d’incloure-hi els costos ambientals que comporta (contaminació atmosfèrica i acústica, consum de territori, utilització d’energia no renovable …),es fa imprescindible carregar al querosè els impostos que qualsevol altre combustible porta incorporats al seu preu i eliminar qualsevol subvenció pública a les línies aèries perquè aterrin als nostres aeroports. Així s’acabaria amb el surrealisme que pot ser més barat anar amb avió a Berlín que amb cotxe de línia a la Vall d’Aran.

A més a més, aquesta nova manera de concebre els desplaçaments aeris s’ha d’incloure en una forma més sostenibilista de viatjar i també de viure. El consum de productes produïts en un entorn molt més pròxim (evitant, per exemple, que moltes de les roses que regalem la diada de Sant Jordi vinguin per via aèria de Colòmbia) o l’ús de les teletecnologies com a alternativa a l’assistència a reunions a centenars o milers de quilòmetres són només uns exemples d’actituds que, juntament amb la racionalització de les tarifes abans esmentada, farien rebaixar sensiblement el número d’avions de passatgers i càrrega que s’enlairen contínuament arreu del món.

L’especulació i la negligència municipal incendien Can Ricart

Un foc intencionat va cremar el 4 d’abril dues naus de la històrica fàbrica poblenovina del segle XIX, que en 150 no havia patit cap incendi. Era el mateix dia que l’Ajuntament presentava un pla per salvar el 67%del recinte industrial i que la plataforma Salvem Can Ricart el rebutjava perquè mutila el conjunt i en margina els usos
socials a canvi d’edificar lofts de luxe. El moviment veïnal ha convocat noves manifestacions i denuncia les responsabilitats del propietari i de l’Ajuntament en l’incendi.

MARC ANDREU
Casualitat. A això van atribuir in situ el regidor Francesc Narváez i els tinents d’alcalde Xavier Casas i Jordi Portabella l’incendi que el 4 d’abril va cremar dues naus de l’històric recinte fabril del Poblenou, només dues hores després que el tripartit municipal presentés un pla per preservar el 67% del conjunt i construir-hi lofts de luxe, oficines, un centre de barri i la Casa de les Llengües, exposada el 2004 al Fòrum i pendent d’ubicació definitiva amb una sucosa dot pressupostària europea sota el braç. Per contra, les primeres investigacions de bombers i policia apunten cap a un incendi provocat i la plataforma Salvem Can Ricart en responsabilitza la propietat immobiliària i l’Ajuntament. Així mateix, la plataforma ha convocat noves accions contra el pla municipal perquè no salva tot el recinte del segle XIX, perquè ha estat imposat sense participació i perquè descarta usos públics com una llar d’infants, un centre de menors, una sala polivalent i un Museu del Treball i el moviment obrer.

Ràbia i decepció veïnal
Per acció, omissió o negligència, Salvem Can Ricart vol denunciar davant la fiscalia la propietat del recinte -el marquès de Santa Isabel, Federico Ricart, que comparteix interessos a la zona amb les immobiliàries Realia i Serviha- bitat XXI- i l’administració pública. Cal recordar que el maig del 2005 un altre incendi no esclarit en una de les naus va causar la mort d’un indigent i que, fins i tot després de la suspensió de la llicència d’enderroc, el desembre, els veïns havien denunciat reiteradament
intents de desmantellar un valuós recinte fabril sense pla antiincendis ni vigilància efectiva, tot i que el regidor Narváez havia promès a la plataforma que la Guàrdia Urbana hi patrullaria cada dues hores.

En una reunió d’entitats reconvertida en improvisada assemblea veïnal, el mateix 4 d’abril Salvem Can Ricart va convocar una manifestació pel 6 d’abril i un gran acte ciutadà per després de Setmana Santa. La ràbia per l’incendi i la decepció davant una proposta municipal que millora el planejament inicial però es queda a mitges de les expectatives veïnals va planar sobre els 150 participants de l’assemblea. Entre ells, els geògrafs Horacio Capel, Mercè Tatjer i Joan Roca, l’advocat i historiador Josep Cruanyes, l’arquitecta Isabel Martínez,els líders veïnals Manel Andreu, Salva Clarós i Joan Maria Soler, artistes i treballadors de Can Ricart, joves del barri i representants d’entitats poblenovines.

A l ‘assemblea va intervenir també el regidor de CiU i veí del barri, Eduard Garcia, únic polític assistent a una reunió on havien estat convidats tots els tinents d’alcalde, que van defugir d’assistir-hi després de protagonitzar la nit del 3 d’abril una tensa reunió amb la plataforma. Però va ser l’urbanista, veí del districte i ex-tinent d’alcalde comunista Jordi Borja qui, en sintonia amb el moviment veïnal, va resumir el sentir de la plataforma i de molts votants d’esquerres de Barcelona: “l’Ajuntament ha passat de la ignorància a l ‘autisme, i de l ‘autisme a la prepotència ”, en no fer cas de les justificades demandes ciutadanes a Can Ricart i entestar-se a planificar l’urbanisme de la ciutat a trossos i en connivència amb els poders econòmics. Borja, com Cruanyes en relació a l’incompliment de les lleis de conservació patrimonial, va elevar les responsabilitats fins a la Generalitat i el president Pasqual Maragall, que fa mesos que està informat personalment de la situació a Can Ricart.

Es dóna el cas que la tarda abans de l’incendi el director general d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat, Joan Ganyet, havia visitat Can Ricart i expressat la seva sorpresa (igual que fan
en privat altres polítics, diputats i alts càrrecs de l’Ajuntament i la Generalitat)per la tancada postura de l’equip urbanístic municipal. En aquesta línia, veïns, tècnics i periodistes comentaven el dia de l’incendi la sorpresa per com Jordi Portabella (ERC) i Imma Mayol (ICV-EUiA) havien tancat
files darrera del primer tinent d’alcalde Xavier Casas (PSC), en absència clamorosa de l ‘alcalde Joan Clos, mentre, en canvi, han discrepat en altres temes de ciutat. Altres fonts criticaven també
en veu baixa les relacions entre responsables urbanístics, entre ells l’arquitecte en cap Oriol Clos, i promotores o equips amb projectes al 22@i Diagonal-Poblenou, entre ells l ‘estudi de l’arquitecte Josep Lluís Sisternas, projectista a Can Ricart.

El mal exemple de Marbella
Barcelona no és Marbella. Però l’urbanisme confabulat que un Ajuntament endeutat pels Jocs Olímpics i el Fòrum pacta des dels anys 90 amb els grans interessos immobiliaris comença a aixecar suspicàcies. Poblenou, al Front Marítim, Diagonal Mar, Fòrum i 22@,i Sant Andreu, amb l’AVE a la Sagrera, acumula operacions fosques o escandaloses, algunes de les quals han estat investigades judicialment. És el cas de l’adquisició fraudulenta dels terrenys de Diagonal Mar, que l‘empresa texana Kepro va comprar a Macosa abans de traspassar-los a Hines i que va dur a la presó l’expresident de Macosa, Eduardo Santos, i el conseller delegat de Kepro, John Rosillo.

Si es confirmés que darrera de l’incendi de Can Ricart hi ha la mà negra de la propietat o de l’especulació, seria el tercer cas recent d’acció immobiliària en contra del patrimoni
industrial del Poblenou facilitat per la passivitat de les administracions públiques. El 2005 dues immobiliàries ja van enderrocar les fàbriques Unión Metalúrgica i Extractos Tánicos
sense que l ‘Ajuntament, avisat feia temps del seu valor patrimonial, fes res per impedir-ho.

L’Ajuntament tampoc va aclarir ara fa quatre anys la denúncia que Carrer va fer de la venda d’un solar públic de gairebé 8.000 metres quadrats a l’Eix Llacuna, on ara s’ha d’aixecar un hotel. El solar el va adquirir el 1991 a través d’una societat instrumental, el Consorci de la Zona Franca, ens amb participació estatal que presideix l’alcalde i va dirigir durant molts anys l’empresari, impulsor de la fira immobiliària Meeting Point i exregidor del PP Enrique Lacalle. El Consorci va comprar el solar de l ‘Eix Llacuna a la immobiliària Metro-3 per 480 milions de pessetes i el va vendre a una consultoria lligada a la firma nordamericana Michigan Habo Holding.

La firma Renta Corporación especula i fa ‘mobbing‘ amb l’aquiescència municipal

També en l’àmbit del 22@, la recent compra de la fàbrica La Escocesa per part de Renta Corporación ha fet sonar les alarmes. Només fer-se amb la propietat de l’històric recinte, la immobiliària va enviar cartes a la vintena de famílies que hi viuen de lloguer i a les desenes d’artistes que hi treballen comminant-los a abandonar cases i tallers de forma immediata. Els veïns ja s’han organitzat i es neguen a marxar mentre l’Ajuntament, davant d’un cas clar de mobbing ,ha fet vagues gestions per aclarir “l ‘error ” de la immobiliària.

Renta Corporación és també protagonista d’un altre escàndol especulatiu: la compra a la multinacional Coats Vileya, el 18 de setembre del 2005,dels terrenys de Fabra i Coats a Sant Andreu, qualificats com a equipaments, per 31 milions d’euros, i la seva revenda a l’Ajuntament, el 13 de desembre, per 50 milions. L’operació va incloure el traspàs de solars púbics al Poblenou i augments d’edificabilitat a Sarrià-Sant Gervasi en benefici de Renta Corporación.

Aquesta immobiliària catalana, fundada el 1991 a partir del negoci de compra-venda de places d’aparcament a Barcelona, va facturar el 2004 més de 228 milions d’euros (22 de benefici net),té seus a tota Espanya, França i Gran Bretanya i, des del 5 d’abril, cotitza en borsa. Presidida per Luis Hernández de Cabanyes i amb un director general, Enric Venancio, procedent d’Abertis (divisió d’autopistes de La Caixa), Renta Corporación té al seu consell d’administració quatre ex-alts càrrecs de governs espanyols i catalans: l’ex-ministra del PP Anna Birulés (vicepresidenta de la companyia), l’exministre d’Economia del PSOE Carlos Solchaga, l’exdirector general d’Habitatge del PP Fernando Nasarre i l’excap del gabinet del Conseller de Política Territorial i exdirector general d’Arquitectura i Habitatge de CIU, Francesc Xavier Ventura.

Protecció de Dades detecta infracciones muy graves del Ayuntamiento

R. SUÑÉ – 28/02/2006
BARCELONA

La Agència de Protecció de Dades, que tal y como avanzó ayer La Vanguardia ha abierto un expediente sancionador al Ayuntamiento, considera que el Consistorio podría haber incurrido en una infracción leve y dos muy graves de la ley de protección de los datos personales al identificar a las prostitutas que trabajan en algunas calles de Barcelona. El Ayuntamiento confirmó ayer su propósito de presentar alegaciones -dispone de diez días para hacerlo- y admitió que pudo cometer un “error subsanable” al no introducir en los formularios utilizados por la Guardia Urbana ninguna referencia escrita sobre el derecho de información que tienen las personas en el momento en que se recogen sus datos personales.

La Agència de Protecció de Dades plantea tres posibles infracciones cometidas por el Ayuntamiento. Una es de carácter leve: la recogida de datos personales de los afectados sin proporcionarles la información necesaria. Recabar y tratar los datos sin consentimiento o violentando la prohibición de elaborar ficheros que revelen datos sobre la vida sexual, así como hacerlo de forma ilegítima cuando se impide o atenta contra el ejercicio de los derechos fundamentales serían las dos infracciones graves apuntadas por la agencia.

Joan Clos aseguró que hará “todo lo necesario para garantizar la confidencialidad de datos” y que el Ayuntamiento “cumple y seguirá cumpliendo escrupulosamente” los principios de protección de los datos personales. Anteriormente, el Ayuntamiento hizo público un comunicado en el que asegura que la finalidad de los controvertidos formularios empleados por la policía local fue la de “evitar llegar a las denuncias”, con la intención de “salvaguardar los derechos de las personas”. En la nota, el Consistorio reitera que ya no se están empleando estos formularios y que la información a las posibles infractoras de la ordenanza del civismo se da ahora verbalmente.

La defensa de Can Ricart pide preservar el doble de lo previsto

La propuesta incluye en el recinto usos sociales, un museo dedicado al trabajo e instalaciones para talleres de artistas e industrias

FRANCESC PEIRÓN – 28/02/2006
BARCELONA

La plaza interior del complejo fabril de Can Ricart, en Poblenou, ha perdido el bullicio de los buenos tiempos. El bar está tapiado. Sólo quedan dos empresas, que tienen previsto cerrar durante este mes de marzo. Pese a todo, la plataforma Salvem Can Ricart ha tomado aire gracias no sólo al incremento de los apoyos, sino también por la moratoria de las demoliciones decretada por el Ayuntamiento el pasado diciembre. En esta línea de reivindicación, los defensores del recinto presentaron ayer unos criterios de intervención en los que se preserva el 60% de lo que fue el complejo industrial – el doble de lo que contempla el proyecto municipal- y un plan de usos para recuperarlo, tanto con actividad industrial, pero también con equipamientos sociales, culturales, tecnológicos destinados al 22@, zona verde y vivienda.

“El Ayuntamiento mutila el recinto”. Con esta claridad se expresó Mercè Tatjer, historiadora y profesora de la Universitat de Barcelona (UB). Después de abandonar la idea inicial de dejar la chimenea, la nave Hangar – que acoge a una quincena de talleres de artistas- y la torre del reloj, el proyecto municipal amplió su radio protector. Según esta plataforma, la nueva propuesta del Consistorio, sin embargo, ofrece conservar sólo la mitad frontal, hasta la calle Bolívia, y quiere derribar buena parte de sus naves centrales y posteriores, transformar otras en viviendas de alto standing (lofts) y construir oficinas dentro de lo que era el recinto fabril. El hecho de abrir la calle Bolívia supone, siempre según esta versión, dividir el recinto y echar abajo las naves que albergan el sistema energético, donde se hallaba la pionera máquina de vapor, una de las piezas más destacadas en su valoración patrimonial.

Es precisamente en ese espacio donde la comisión alternativa sitúa el museo del trabajo, uno de los usos más relevantes cara al futuro. El diseño urbanístico, que Salvem Can Ricart presentará mañana en una asamblea ciudadana, propone un vaciado selectivo en la traza de la calle Bolívia, y si conviene en la conexión con Lope de Vega, para hacerlas circulables. También se completan los chanflanes de la semiisla Bolívia, Espronceda y Marroc con pisos de protección. Y se reubica el techo previsto en la reparcelación vigente de actividades 22@ y de zona verde, para que no suponga perdida alguna “ni para los objetivos públicos ni tampoco para los intereses privados”.

Manel Andreu, presidente de la Associació de Veïns de Poblenou – una de las entidades más activas en la defensa de esta edificación que data de 1853- explicó que todavía se está a tiempo de preservar gran parte del patrimonio, pese a reconocer que ya se han perdido piezas importantes. Sin embargo, Andreu matizó que lograr este objetivo precisa no sólo una intervención urbanística.

“Carece de sentido preservar un espacio si no se dispone de unos usos internos que le den vida”, usos en los que deberían implicarse el Ayuntamiento y la Generalitat. La propuesta implica destinar 4.800 m2a lo que denominan equipamientos de proximidad y ciudad (casal de barrio, guardería, equipamiento social, cultural o educativo y un punto verde. Otros 4.000m2serían para el museo del trabajo, Y 9.000 m2,para el desarrollo artístico, de las tecnologías y la industria, que puede ser plenamente compatible con la ideología del 22@.

Todo esto se lo explican al alcalde Clos en una carta.

El Ayuntamiento gasta un millón en los jardines de Pedralbes cedidos a la Generalitat

RAMON SUÑÉ – 28/02/2006
BARCELONA

El Ayuntamiento de Barcelona invertirá este año casi un millón de euros en obras de mejora de los jardines del palacio de Pedralbes, una finca que el Consistorio cedió a la Generalitat a finales del 2004. El Institut Municipal de Parcs i Jardins ha convocado un concurso público de contratación de dichas obras, valoradas en 974.000 euros, a pesar de que el contrato de cesión del palacio establece que, ya en el 2005, “la Generalitat se hará cargo de la conservación y mantenimiento de la finca cedida (edificio y jardines) y asumirá la responsabilidad que pueda derivarse”.

El grupo de CiU, por medio de su portavoz, Joan Puigdollers, ha presentado un ruego al alcalde oan Clos pidiéndole que, en cumplimiento del protocolo firmado con la Generalitat, se retire el concurso para la contratación de las obras de jardinería. Por su parte, el Institut Municipal de Parcs i Jardins justifica la convocatoria del concurso porque el proyecto de mejora de los jardines del palacio de Pedralbes fue incluido en el Programa de Actuación Municipal 2004-2007 antes de que Joan Clos y Pasqual Maragall acordaran la cesión de la mansión y sus alrededores. Parcs i Jardins añade que el acondicionamiento de los jardines contaba con ya con presupuesto, y forma parte del programa de rehabilitación integral de once parques que se está desarrollando en este mandato municipal.

El presidente del grupo municipal de CiU, Xavier Trias, lamentó ayer que el alcalde de Barcelona, sea “incapaz de conseguir que el Govern de la Generalitat cumpla sus compromisos”. “Cedemos las cosas y continuamos pagándolas. Un ayuntamiento no puede financiarse de esta manera”, añadió el dirigente de la federación nacionalista.

El acuerdo suscrito por el alcalde y el president incluía el compromiso de crear en el 2005 el ente encargado de diseñar y construir el Centre Cultural del Disseny de la plaza de las Glòries. No obstante, tal como informó ayer LaVanguardia,este organismo aún no se ha constituido, a pesar de que el acuerdo establece que esta circunstancia es causa de extinción del convenio. Ayer, las dos instituciones emitieron una nota manifestando que “ratifican el acuerdo de cesión”, que han incumplido. En el comunicado se indica que el 20 de diciembre hubo una reunión de trabajo en la que se decidió no constituir todavía el organismo, tratar de manera diferenciada la financiación y la construcción, por un lado, y la gestión del centro, por otra, y mantener el convenio.

El Poblenou proposa salvar el 60% del recinte de Can Ricart. Veïns i historiadors presenten un projecte alternatiu al municipal

Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la imatge. Expedient a l’Ajuntament de BCN per identificar prostitutes febrer 28, 2006 • L’Agència de Protecció de Dades qüestiona l’aplicació de la norma cívica • El consistori presentarà recurs i addueix que no hi ha intromissió personal   La Guàrdia Urbana patrulla al carrer de Sant Ramon, zona habitual de reunió de prostitutes, ahir. Foto: JULIO CARBÓ La divisió sentimental. Les entitats veïnals afectades pel pla de redistribució de barris discrepen sobre la seva utilitat febrer 28, 2006   Frontera L’avinguda de Roma, que separa els dos sectors de l’Eixample esquerre, ahir, en obres. Foto: CARLOS MONTAÑÉS” src=”http://www.elperiodico.com/EDICION/ED060228/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f046mh01.jpg” width=”250″ /> Frontera L’avinguda de Roma, que separa els dos sectors de l’Eixample esquerre, ahir, en obres. Foto: CARLOS MONTAÑÉS  + informació  « Older posts Pàgines Altres Blogs Noms propis Nosaltres Participa Entrades recents La doble batalla de Vallvidrera El desplegament dels contenidors ocupa 700 places d’aparcament Els jardins de Costa i Llobera, tancats després de 5 d’anys de reparacions Barcelona, juzgada por los artistas extranjeros Acabar la Sagrera queda en mans de les plusvàlues o d’altres pactes Alcaldia i govern Barcelona batega Benestar Social Cultura i educació Dist - Ciutat Vella Dist - Eixample Dist - Gràcia Dist - Horta-Guinardó Dist - Les Corts Dist - Nou Barris Dist - Sant Andreu Dist - Sant Martí Dist - Sants-Montjuïc Dist - Sarrià-Sant Gervasi Dona Gestió admin Habitatge Immigració Jordi Hereu Joventut Medi Ambient Participació Patrimoni històric Pressupost Mun. Sanitat Seguretat i civisme Serveis Temes Generals Trànsit Urbanisme Visitat 312.636 vegades Entrades més vistes Cal legalitzar el tancament de terrasses exteriors Categories Alcaldia i govern Barcelona batega Benestar Social Cooperació Cultura i educació Dist – Ciutat Vella Dist – Eixample Dist – Gràcia Dist – Horta-Guinardó Dist – Les Corts Dist – Nou Barris Dist – Sant Andreu Dist – Sant Martí Dist – Sants-Montjuïc Dist – Sarrià-Sant Gervasi Districtes Dona Esports Gestió admin Habitatge Immigració Jordi Hereu Joventut Medi Ambient Mitjans Participació Patrimoni històric Pressupost Mun. Sanitat Seguretat i civisme Serveis Temes Generals Trànsit Urbanisme Vídeos Arxius Març 2010 (1) gener 2010 (1) Desembre 2009 (1) Novembre 2009 (3) Octubre 2009 (16) Setembre 2009 (12) Agost 2009 (1) Juliol 2009 (17) Juny 2009 (11) Mai 2009 (4) Abril 2009 (3) Març 2009 (30) febrer 2009 (33) gener 2009 (30) Desembre 2008 (10) Novembre 2008 (9) Octubre 2008 (58) Setembre 2008 (57) Agost 2008 (36) Juliol 2008 (74) Juny 2008 (86) Mai 2008 (93) Abril 2008 (52) Març 2008 (19) febrer 2008 (57) gener 2008 (52) Desembre 2007 (64) Novembre 2007 (120) Octubre 2007 (97) Setembre 2007 (97) Agost 2007 (53) Juliol 2007 (70) Juny 2007 (57) Mai 2007 (145) Abril 2007 (68) Març 2007 (114) febrer 2007 (148) gener 2007 (136) Desembre 2006 (99) Novembre 2006 (136) Octubre 2006 (154) Setembre 2006 (150) Agost 2006 (35) Juliol 2006 (113) Juny 2006 (126) Mai 2006 (98) Abril 2006 (98) Març 2006 (101) febrer 2006 (114) gener 2006 (126) Desembre 2005 (62) Novembre 2005 (24) Octubre 2005 (16) Setembre 2005 (4) Juliol 2005 (12) Juny 2005 (15) Mai 2005 (3) Abril 2005 (24) Març 2005 (3) febrer 2005 (15) gener 2005 (2) Desembre 2004 (11) Novembre 2004 (3) Octubre 2004 (21) Juliol 2004 (18) Juny 2004 (1) Mai 2004 (16) Març 2004 (26) gener 2004 (7) Novembre 2003 (13) Setembre 2003 (7) Juny 2003 (7) Març 2003 (2) Juny 2002 (1) febrer 2002 (1) Agost 2001 (1) febrer 2006 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28   Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com. Entries i comentaris feeds.Vàlid XHTML i CSS. Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. Per a obtenir més informació, inclòs com controlar les galetes, mireu aquí: Política de galetes Subscriure's Subscrit Barcelona al Dia Sign me up Already have a WordPress.com account? Log in now. Barcelona al Dia Personalitza Subscriure's Subscrit Registre Entra Report this content Visualitza el lloc al Lector Manage subscriptions Collapse this bar