Arxiva per a 'Gestió admin'Categoria

Acabar la Sagrera queda en mans de les plusvàlues o d’altres pactes

novembre 22, 2009

• L’ajuntament cedirà a Adif el seu benefici urbanístic i si no n’hi ha prou, es buscaran «fórmules»
• L’Estat pagarà els 416 milions de l’estructura i vies, però els 287 de l’interior pengen del totxo

Ramon Comorera (El Periódico)

L’enginyeria financera per construir la macroestació de la Sagrera s’està revelant gairebé més complexa que la del formigó i els rails. L’esclat de la bombolla immobiliària va desestabilitzar un projecte pactat el 2002 en bona part sobre unes altes plusvàlues. Quan aquestes s’han volatilitzat, Estat, Generalitat i Ajuntament de Barcelona han hagut de buscar una altra sortida. Ahir es va conèixer la lletra menuda del publicitat acord del maig amb el nou ministre de Foment, José Blanco. El bipartit municipal va aprovar amb el suport crític d’ERC i el rebuig de CiU i el PP una modificació del conveni que deixa en mans del benefici urbanístic la segona fase de les obres, l’interior de l’estació. Si amb aquest no n’hi ha prou, es diu que les parts «estudiaran fórmules».
Estava clar que dels 702,5 milions que costa ara la instal·lació, 161 els posava Adif i 255 Foment amb càrrec a la disposició addicional tercera de l’Estatut sobre inversió en infraestructures del 18,5% del PIB espanyol que correspon a Catalunya. Faltaven 286,5 milions per completar l’enorme xifra i poder licitar la primera part de l’obra, corresponent a l’estructura de formigó i les vies, en la segona meitat d’aquest any com s’havia anunciat.

180.000 METRES DE SOSTRE / Perquè això sigui possible, l’ajuntament ha acceptat ara cedir a Adif l’aprofitament urbanístic que legalment li correspon sobre els 180.000 metres quadrats de sostre edificable aprovats en el pla d’ús terciari del 2004. Adif avançarà així els diners, cosa que permetrà, segons el tinent d’alcalde Ramon García-Bragado, «una licitació immediata», al desembre.

No obstant, el fet que s’utilitzin d’aquesta manera les plusvàlues dels edificis d’oficines i hotels que van sobre l’estació, recursos destinats primer a la cobertura de vies i a urbanitzar la zona, obre interrogants sobre quins fons hi haurà per a aquests últims treballs. El canvi del conveni estableix que si els recursos obtinguts són més elevats que el pressupost, Adif destinarà l’excedent a l’explotació de l’edifici i a altres inversions ferroviàries. Al contrari, si falten fons s’haurà de recórrer al sòl aportat per les parts i en última instància a les citades noves «fórmules».

García-Bragado va negar amb rotunditat, davant els embats de l’oposició, que aquesta alambinada operació suposi «que l’ajuntament posi més diners, s’endeuti o augmenti l’edificabilitat». En canvi, va assegurar, «sí que permetrà l’inici de les obres» com s’havien compromès les tres institucions que integren el consorci Barcelona Sagrera Alta Velocitat. Va insistir que amb el conveni del 2002, l’estació no estava assegurada i ara «sí que ho està».

PAS DE TRENS / L’inici en les pròximes setmanes del procés per adjudicar les obres hauria de permetre que aquestes comencin el 2010 i que el 2012 la infraestructura ferroviària estigués a punt perquè hi passin els trens procedents de Sants. Amb permís, és clar, del túnel que s’ha d’excavar sota l’Eixample i també del que ha de travessar Girona, l’obra més endarrerida de tot l’enllaç fins a la frontera francesa. El que no s’haurà acabat d’aquí a tres anys serà l’interior de l’estació, que inclou també en les seves enormes dependències una parada de Rodalies i una de busos.

DOS ANYS DE RETARD / El convergent Joan Puigdollers va desqualificar la proposta presentada per Bragado a la comissió d’urbanisme municipal assegurant que implicarà un altre canvi del pla general metropolità, de manera que el pla s’allarga com a mínim dos anys més. Fins i tot va ironitzar dient que si se segueixen acumulant retards, serà un govern de CiU el que acabarà construint l’estació.

El regidor d’ERC Ricard Martínez va condicionar el seu decisiu vot al fet que no hi hagi nous canvis de planejament i va dir que el seu suport no serà definitiu fins que Foment hagi licitat realment l’obra. Enrique Villagrasa del PP es va sumar a les crítiques dures i va qualificar de «nefasta» la gestió del bipartit.

L’Ajuntament cobra menys d’un 20% de les sancions per incompliment d’ordenança

juliol 18, 2009

Quatre de cada deu multes de trànsit tampoc es recapten, malgrat els convenis amb l’agència tributària de la Generalitat

(El Periódico)

Barcelona El got mig ple o mig buit. Pel govern de Jordi Hereu, el nivell de recaptació de multes i tributs de la hisenda municipal de Barcelona és «satisfactori», tret de les sancions per incompliment de les ordenances, que se situa en un percentatge inferior al 20%. Pels grups de l’oposició, la falta d’eficàcia sancionadora del consistori està provocant greuges entre els ciutadans i una sensació d’«impunitat» a l’hora de vulnerar les normes. La regidora d’Hisenda, Montserrat Ballarín, va admetre ahir que els registres de cobrament de les infraccions es van situar l’any passat entre un 19,8% en el cas d’ordenances com la de civisme i d’un 59,4% pel que fa a les multes de trànsit. Per contra, l’Ajuntament ingressa sense problemes un 98% dels impostos que paguen els barcelonins.

Montserrat Ballarín es va emparar ahir, en el marc de la comissió d’Hisenda i Pressupostos de l’Ajuntament, en diversos preceptes legals i teoremes recaptatoris en el moment de presentar el balanç sobre l’eficàcia del consistori a l’hora de «dissuadir» els infractors de les ordenances i codis vigents a la ciutat. La regidora va explicar que passen tres mesos des de la imposició d’una multa fins a la seva entrada al sistema de cobrament, que l’administració disposa de quatre anys de termini abans que caduquin les sancions i que l’«esperança de cobrament» de les infraccions «correctament notificades» arriba al 95% de mitjana en el cas dels tributs i dels «fulls grocs» que lliuren els agents de la Guàrdia Urbana als conductors que vulneren el codi de circulació. Tot plegat, per acabar reconeixent que l’executiu bipartit se sent impotent per fer complir algunes de les ordenances que imperen a la capital, en especial la de civisme. «Hi ha hagut un esforç tècnic, encara que el resultat no és el que ens agradaria, però tenim recorregut perquè l’ordenança és jove i estem enfortint els procediments», va afirmar Ballarín.

Els números que va detallar parlen per si sols. De les més d’1,8 milions de multes que els inspectors de l’Ajuntament i els agents de la policia local van incoar l’any passat, tan sols se’n van cobrar, en el mateix exercici, poc més de 641.000. Algunes han passat a la relació d’expedients tancats aquest any, però els percentatges d’eficiència no varien –vegeu la columna adjunta–. Ballarín va posar l’accent en l’elevat percentatge de liquidació de tributs (del 98%) i en el relatiu pel que fa a les sancions de trànsit (59,4%), però va haver d’admetre «dificultats intrínseques» en el cas de les multes per infracció de les ordenances. «Els infractors són peculiars», va dir la regidora, amb referència al fet que molts són estrangers o no declaren a les autoritats ni el domicili o la documentació personal. Ballarín va avançar que el govern estudia diversos mecanismes per incrementar el pagament de les multes per actes incívics, com per exemple «notificar als estrangers a través dels consolats» o aplicar la liquidació immediata que ja utilitza en el cas de les infraccions de trànsit. «El sistema de notificació és del segle XIX. Calen reformes legals», es va queixar la responsable d’Hisenda.

L’autocrítica implícita de l’executiu no va suavitzar les embranzides de l’oposició. CiU i el PP van coincidir a denunciar que el baixos registres en el cobrament de les sancions provoquen una «discriminació» envers els barcelonins que paguen els impostos i genera una «sensació d’impunitat» als incívics. «Si no hi ha voluntat política ni eficàcia administrativa per cobrar les multes, a més d’impunitat, s’afebleixen les ordenances, va manifestar la representant de CiU, Sònia Recasens

Barcelona lliura ara uns pisos socials que fa més de tres anys que estan acabats

maig 2, 2009

La majoria dels habitatges de la promoció del barri de la Font de la Guatlla, però, encara no tenen adjudicatari

(El Punt)

Feia més de tres anys que estaven a punt per ser entregats, però un seguit de contratemps administratius han impedit que fins fa tot just una setmana l’Ajuntament de Barcelona no hagi pogut començar a lliurar als seus adjudicataris alguns dels 24 pisos d’una promoció de pisos protegits del barri de la Font de la Guatlla, a tocar del Poble Espanyol. Això no implica, però, que la història es pugui donar per conclosa. A hores d’ara només tenen destinatari deu dels habitatges, que aniran a parar als afectats per un pla urbanístic de la zona. Pel que fa als catorze restants, s’incorporaran, amb tota probabilitat, a la borsa municipal de pisos socials.

Situat en una de les faldes de la muntanya de Montjuïc, la Font de la Guatlla és un petit barri de Barcelona que des de fa anys té pendent enfrontar-se a una important transformació urbanística. Es tracta d’un projecte que afecta, principalment, un nucli de cases que estan enclotades en un turó que està qualificat com a zona verda. La intenció de l’Ajuntament és enderrocar-les i convertir la zona en un parc, una actuació que porta implícit el reallotjament dels veïns afectats. L’element més sorprenent del cas, però, és que els pisos on s’han de traslladar estan totalment enllestits des de fa més de tres anys. Una petita eternitat. Es tracta d’una promoció del Patronat Municipal de l’Habitatge formada per 24 habitatges distribuïts entre diversos blocs als carrers Valls i Rabí Rubèn. També tenen aparcament i uns baixos amb finalitats comercials que, paradoxalment, ja fa temps que estan ocupats.

Una convergència de factors és el que explica per què els pisos han estat tant de temps buits. D’entrada, les negociacions amb els afectats han estat dures i complicades. No volien marxar. A això cal sumar-hi el fet que quan ja hi havia un acord amb la majoria pel que fa a les expropiacions que havien de percebre, es va reformar la llei del sòl. Un canvi legislatiu que establia un nou sistema de valoracions de les propietats, i que va obligar a reiniciar les negociacions. Aquesta dilació en el procés d’entrega ha fet que els pisos hagin quedat molts mesos en un estat d’abandonament que va provocar, per exemple, que la vidriera d’una de les entrades es trenqués.

Ara, però, ja està reparada, coincidint amb el moment en què ja s’ha aconseguit desbloquejar l’adjudicació. I és que la setmana passada ja es va formalitzar la concessió dels pisos a sis famílies afectades pel pla urbanístic. Algunes ja estan en ple procés de trasllat, i fins i tot ja hi ha qui s’hi ha establert de manera definitiva. Amb quatre més s’està a punt d’arribar a un acord, que es formalitzarà en els propers dies. Des de l’Ajuntament de Barcelona no s’amaga la satisfacció per haver aconseguit donar una sortida al cas. «Ha sigut un procés lent, però és una gran notícia que aquests veïns es puguin acabar quedant al barri, que és el que sempre hem prioritzat», resumeix Imma Moraleda, regidora del Districte de Sants-Montjuïc.

Llum verd a la reforma

Amb aquesta solució, però, només s’ha resolt l’adjudicació de deu dels 24 pisos. Moraleda explica que els catorze restants es podrien destinar als afectats per un altre pla urbanístic pendent –el PERI d’Hostafrancs– o bé entrar directament a la borsa d’habitatge protegit de l’Ajuntament. Sigui quina sigui l’opció, comportarà que no seran ocupats de manera més o menys imminent.

L’acord amb els veïns no només implica que es resol, encara que sigui parcialment, el cas dels habitatges, sinó que es dóna un impuls definitiu al projecte per reordenar aquesta zona del barri, amb el repte de convertir-la en un nou pulmó verd. En aquesta línia des de l’Ajuntament s’assenyala que les cases que vagin quedant desocupades s’aniran enderrocant amb la màxima celeritat.

Montjuïc torna a unir PSC i PP

abril 25, 2009

(avui)

Els dos grups mantenen que Defensa estigui al consorci del Centre per la Pau
CiU, ERC i ICV-EUiA rebutgen la tutela del govern central

El polèmic idil·li entre socialistes i populars, que permet que Defensa continuï al castell de Montjuïc a través de la seva participació preeminent en el consorci del Centre per la Pau, es va tornar a posar ahir de manifest al ple quan PSC i PP es van tornar a unir per rebutjar una proposició de CiU que tenia el suport d’ERC i ICV-EUiA que reclamava la cessió “plena i sense condicions” del castell a la ciutat.

De res van servir els arguments dels dos grups de l’oposició, als quals es va afegir el soci de govern de Jordi Hereu, rememorant la sinistra història de la fortificació per convèncer l’alcalde que rectifiqui i reclami al govern del PSOE la revocació de l’ordre de José Bono que manté la presència “anacrònica” dels militars al castell.

Govern i oposició van repetir els arguments que ja es van sentir a l’última comissió de presidència, en què es van aprovar els estatuts del consorci, que col·loquen el president de la Generalitat en un rang inferior al representant del ministeri. Des del grup de CiU, el seu president, Xavier Trias, va recordar que Joan Clos es va negar sempre a assumir una gestió tutelada per Madrid i va acusar Hereu de “falta de sensibilitat” i d’estar sota les ordres del PSOE. Trias també va criticar que l’alcalde hagi tirat endavant el Centre Internacional per la Pau sense comptar amb el parer d’entitats pacifistes, dels grups polítics i de la Generalitat.

El mateix va fer el president del grup municipal d’ERC. Jordi Portabella va recórrer a la memòria històrica per recordar que, tret de l’època republicana, el castell sempre ha estat utilitzat per l’exèrcit espanyol per controlar la capital de Catalunya, i va reclamar la derogació de la llei del 1960. Portabella va afegir que acceptar-ho és convertir Barcelona en una “capital de província” i, rememorant la Ilíada i la guerra de Troia, va recomanar a Hereu que “desconfiï dels regals dels grecs”.

Les crítiques del president del grup d’ICV-EUiA van ser més matisades. Ricard Gomà va evitar qüestionar Hereu i es va limitar a criticar la presència de Defensa en el consorci. “Barcelona es mereix tenir un Centre per la Pau sense imposicions de l’Estat ni captiu d’una concepció de pau derivada de la llei de defensa nacional”, va manifestar.

A l’altra banda, PSC i PP mantenien el seu pacte a la basca. Mentre que el popular Alberto Fernández recordava el paper de l’exèrcit com a “garant de la pau i de la democràcia”, el primer tinent d’alcalde del PSC, Carles Martí, defensava l’acord amb el govern central i concentrava en CiU la seva artilleria dialèctica acusant-los de “partidistes i incoherents”.

Ciutat Vella i Gràcia accentuen el desequilibri polític en la distribució de les subvencions

març 21, 2009

Creixen un 16,5% en els districtes on el PSC i ICV-EUiA tenen majoria i baixen un 7,9% en els feus de l’oposició

(El Punt)

Un augment del 58% en les subvencions a les entitats cíviques de Ciutat Vella, paral•lelament a una disminució del 30% en els ajuts pel mateix concepte a Gràcia, ha accentuat el desequilibri entre territoris de la ciutat –que fa anys que denuncien els grups de l’oposició– en favor dels feus electorals de l’executiu bipartit que presideix Jordi Hereu. En els cinc consells municipals on el PSC i ICV-EUiA són hegemònics la partida de subvencions creix un 16,5%, mentre que als cinc districtes on la majoria pertany a CiU, al PP i a ERC disminueix un 7,9%. Des del govern es nega qualsevol intenció «partidista» en el repartiment dels ajuts, i s’ha indicat que les variacions d’enguany responen a moviments dins dels capítols pressupostaris dels districtes.

És una polèmica que es repeteix any rere any quan s’obre el termini perquè els particulars i les entitats ciutadanes puguin demanar subvencions a l’Ajuntament per desenvolupar les seves activitats de servei a la comunitat: les enormes diferències en les quantitats que el govern de la ciutat assigna a cadascun dels deu districtes. En la convocatòria pel 2009, que s’ha tancat aquesta setmana, els desequilibris s’han accentuat a causa de les significatives variacions que experimenten dos consells municipals. A Ciutat Vella, on el bipartit té majoria, els ajuts augmenten d’un 58,4% a causa, segons han manifestat portaveus de l’executiu, de la incorporació en la partida de subvencions «d’activitats relacionades amb escoles i festes majors que estaven en altres capítols». Una explicació similar es produeix en el cas de Gràcia, en què la suma de representants de CiU, del PP i d’ERC és majoritària, però amb un important matís ja que aquí els ajuts disminueixen un 30,2%. «Per primera vegada, els diners destinats a la festa major van per la via d’un conveni amb les entitats organitzadores i es treuen de les subvencions», han indicat les fonts del govern consultades. En altres casos, com Sant Martí –feu dels socialistes i dels ecosocialistes i que registra un increment del 10,4%– s’apel•la a un major volum en la demanda d’ajuts i, en termes generals, respecte a les oscil•lacions en altres territoris, la justificació és el «criteri» del regidor del districte. Sigui com sigui, les dades del decret d’alcaldia del 13 de febrer, que recull la distribució de les quantitats destinades a entitats sectorials i a associacions veïnals, evidencien que en els cinc districtes en què els dos integrants del bipartit són les forces més votades a les eleccions locals –Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí– el volum total de les subvencions s’incrementa enguany un 16,5%, fins a arribar als 3.095.667,11 euros. En canvi, als altres cinc territoris on les preferències electorals dels barcelonins es decanten a favor de les tres formacions de l’oposició –Eixample, Gràcia, les Corts, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi– els ajuts baixen un 7,9% i se situen en un import total d’1.405.416,98 euros. El contrast s’accentua més si tenim en compte que la partida anomenada «àmbit de districte» ha crescut respecte de l’exercici del 2009 un 7,06%, i ha superat els 4,5 milions d’euros, tot i quedar encara lluny de les subvencions «de ciutat» –destinades a grans projectes que van més enllà d’un territori concret– que han augmentat un 8,5% i han ultrapassat el llindar dels 9 milions d’euros. Com s’assenyala en el gràfic adjunt, els percentatges de repartiment de les subvencions no tenen cap correspondència amb els indicadors de població i s’ajusten més als de renda per càpita. Crida l’atenció que l’únic districte –Nou Barris– on el PSC té majoria absoluta s’emporti una quarta part dels ajuts.

Atenció preferent a la cultura i els esports
La projecció de Barcelona com a referent internacional de la cultura i de les competicions esportives continua sent el fil conductor dels ajuts que atorga directament l’Ajuntament a entitats cíviques i a empreses promotores d’espectacles. Dels 9.071.527,52 euros previstos en el decret d’alcaldia del 13 de febrer que regula la tramitació de les subvencions «de ciutat», a les activitats culturals es reserven 4,38 milions, mentre que les nombroses associacions esportives de la capital poden aspirar a un fons d’1,6 milions. És a dir, aquests dos àmbits s’emporten 2 de cada 3 euros pressupostats, i la tercera part restant se l’han de repartir les entitats que treballen en les altres nou àrees subvencionades: drets civils, salut, medi ambient, civisme i convivència, dones, joventut, immigració, i participació i associacionisme. El capítol dedicat als immigrats, però, és dels que més creix, passant de 437.500 euros el 2008 a 650.000 euros en la convocatòria d’enguany (un 48% d’augment). El segueix la partida destinada a acció social, que s’incrementa de 302.634 euros a 398.027,53 (31%). En els dos casos, el consistori ha volgut posar el seu gra de sorra a l’esforç que desenvolupen les organitzacions sense ànim de lucre per minvar els efectes de la crisi sobre els col•lectius més vulnerables de la societat barcelonina.

La crisis y la gestión municipal

març 21, 2009

Pere Navarro (El País)

Desde hace unos meses, los ayuntamientos estamos muy presentes en los medios de comunicación. Y de esta presencia mediática resulta un balance más negativo que positivo. En estos años de boom inmobiliario, la existencia de casos de corrupción relacionada con el urbanismo ha dejado la idea de un municipalismo tibio con la especulación, cuando no sospechoso de connivencias. Aparecemos también como obstáculo a la actividad económica privada por la lentitud y la complejidad de la tramitación de licencias, y como defensores de normativas obsoletas y burocracias inoperantes.

La última guinda que nos han atribuido es la responsabilidad en las dificultades de liquidez de muchas empresas por nuestra morosidad o por nuestros retrasos en el pago a contratistas y proveedores. ¡Pues sí que somos influyentes! No importa que muchos ayuntamientos paguemos a 60 días de recibir facturas (mucho menos tiempo que en la mayoría de las actividades privadas). La idea que queda es que la morosidad municipal condena a muchas empresas. Y no es verdad. No quiero hacer una defensa corporativa de los gobiernos locales, pero sí quiero destacar una realidad escasamente valorada respecto de la gestión de la inmensa mayoría de los ayuntamientos, apelando a un ligero ejercicio de memoria histórica reciente.

En 1979, con la llegada de la democracia municipal, los ayuntamientos gestionaban el 13% del gasto público español. Tenían escasa capacidad y proporcionaban pocos servicios. Pero lidiaron la crisis de la reconversión industrial. Fueron los tiempos de las ZUR (zonas de urgente reindustrialización), de la dotación de infraestructuras, equipamientos y servicios urgentes para atender a una ciudadanía que se estrenaba en democracia y en una relación de exigencia ante los poderes públicos inaudita: urbanización de barrios, zonas verdes, colegios, etcétera. En los años noventa se rehabilitaron centros urbanos degradados, se montaron nuevos servicios para nuevas demandas sociales: formación ocupacional, guarderías y ludotecas o centros de día para la tercera edad. En el siglo XXI, los ayuntamientos asumimos la gestión de la creciente diversidad y la complejidad de la vida ciudadana, con nuevos problemas de convivencia, con nuevos riesgos para la cohesión y el bienestar. Nos hemos encargado de la integración de cerca de un millón de inmigrantes en Cataluña y de aproximadamente 3,5 millones en el resto de España. Ahora se nos confiere la responsabilidad de gestionar una de las medidas estrella del Gobierno para paliar los estragos de la crisis en el empleo: los 8.000 millones de euros del Fondo Estatal de Inversión Local, que despierta grandes expectativas de creación de puestos de trabajo.

Un estudio de la Diputación de Barcelona calcula en el 33% el gasto municipal destinado a los llamados “servicios impropios”, que no son de competencia municipal. ¿Por qué? Porque el gobierno local es el más cercano y accesible, y los ciudadanos le plantean todas sus demandas. El municipalismo las asume y las resume en una expresión que muchos alcaldes hacemos nuestra: “Todo lo que sucede en la ciudad es de mi competencia, y lo que no, es de mi incumbencia”. Los ayuntamientos nos aprestamos a cumplir con nuestro deber de gestionar la crisis y buscar soluciones a los problemas de nuestras ciudades, pero seguimos gestionando el mismo 13% del gasto público.

La ministra de Administraciones Públicas, Elena Salgado, afirmó recientemente que este año se cerrará el acuerdo para la nueva financiación local, que debería permitir una mejora sustancial de la tesorería de muchos municipios con dificultades para cumplir sus obligaciones. Es imprescindible que así sea. Por el bien de la ciudadanía.

CiU exigeix la Sagrera sense treure diners de l’Estatut

febrer 24, 2009

Quim Torrent (Avui)

Que l’estació de la Sagrera no hipotequi les obres que s’havien de finançar amb els diners provinents de la disposició addicional tercera de l’Estatut. Amb aquest objectiu, Convergència i Unió va demanar ahir al govern que rectifiqui i reclami a l’Estat els recursos necessaris per tirar endavant les obres, al marge de l’Estatut. El diputat Josep Rull va assenyalar que els recursos de l’Estatut ja tenen les obres assignades, entre les quals no hi ha la construcció del triangle ferroviari de la Sagrera.

En realitat, el govern té aprovat l’anomenat pla Catalunya, que és el llistat de les actuacions prioritàries que ha de realitzar l’Estat durant els set anys de vigència de la disposició de l’Estatut. Per tot això, Rull va reclamar al conseller Nadal que “expliqui quines obres previstes en el pla haurien de deixar de fer-se a canvi de finançar els 390 milions de l’estació de la Sagrera”. En aquest sentit, Rull considera que l’impacte en l’equilibri territorial que provocarà la decisió és “insostenible”.

Els convergents critiquen la improvisació del govern “per resoldre els problemes provocats per la mala gestió de l’Ajuntament de Barcelona”. El mateix candidat a l’alcaldia, Xavier Trias, va lamentar la “nul•la influència de l’alcalde en els seus companys del PSOE”, cosa que farà que sigui Catalunya qui acabi assumint el cost d’una obra realitzada pel ministeri de Foment. Trias va recordar el llistat d’actuacions en estacions d’alta velocitat que té previst finançar Adif en els pròxims anys. Les estacions de Saragossa, Còrdova, Valladolid o la de Madrid-Atocha es finançaran únicament amb diners provinents dels pressupostos generals de l’Estat.

Per la seva banda, el conseller Nadal va voler aclarir que els diners no sortiran directament del govern. “L’obra la paga l’Estat”, va remarcar Nadal, assegurant que el fet que s’utilitzi l’Estatut “no vol dir que la Generalitat avanci els diners”. Per la seva banda, el secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, va donar suport al govern, però va demanar que no s’augmenti l’edificabilitat per treure’n més plusvàlues.

La crisis hace caer la cifra de turistas en Barcelona un 6,3% en el año 2008

febrer 22, 2009

(La Vanguardia)

Barcelona.(EFE).- El número de turistas que llegaron a Barcelona cayó un 6,3% en el año 2008, hasta situarse en 6,6 millones de visitantes, un descenso motivado por la crisis y que llega tras años de importantes crecimientos, según ha explicado a Efe el director de Turismo de Barcelona, Pere Duran.

La ciudad de Barcelona atrajo a 6,6 millones de turistas durante el año 2008, un 6,3% menos que en el año anterior, y registró 12,4 millones de pernoctaciones, un 8,3% menos que en el 2007.

La ocupación hotelera bajó 3,3 puntos y se situó de media en el 76,3%, aunque los cruceros pasaron por primera vez de los dos millones de cruceristas, lo que supuso un aumento del 17,04%.

Duran ha detallado a Efe que, pese a que no se esperaban que el año 2008 acabara con un descenso en el número de turistas, Turismo de Barcelona se considera “poco afectado” por la crisis dadas las dimensiones que está alcanzando la misma.

Además, los grandes crecimientos turísticos registrados en la ciudad en los años que siguieron a los Juegos Olímpicos, que han situado a Barcelona en el mapa turístico mundial, “eran espectaculares”, por lo que considera normal que llegue un momento de “cierta desaceleración”.

El descenso se ha notado principalmente en el mercado británico, por la complicada situación económica y el cambio libra-euro; el mercado francés, que ha registrado un descenso principalmente en los últimos meses; y el mercado americano, que ha tenido una importante bajada, que ronda el 10%, frente al gran crecimiento registrado en los últimos años.

El año 2009 se presenta con “grandes incógnitas” en el sector turístico, por lo que Duran no se atreve a hacer previsiones para este año, que empezó con la mala noticia de que la feria de moda urbana “Bread & Butter” dejará Barcelona y se llevará a sus casi 60.000 visitantes a otra ciudad, previsiblemente Berlín.

Sin embargo, Turismo de Barcelona continúa trabajando para conseguir traer grandes ferias y congresos a la ciudad, por lo que celebra la idea de los hoteleros de poner un paquete de habitaciones a precio de temporada baja para competir en adjudicaciones de este tipo de eventos.

Duran también ha señalado que algo similar se podría hacer con el tema de la seguridad, para explicar con detalles qué se hace en Barcelona cuando hay algún gran acontecimiento. Este tipo de iniciativa puede ayudar y “atenuar” el mal momento por el que pasa la economía y que también afecta al turismo, principalmente a los viajes de incentivos y de convenciones de empresas.

En los últimos dos meses, Turismo de Barcelona ha conseguido para la ciudad 11 nuevos congresos para este año y el próximo, como la conferencia Geoespacial, que se celebrará en noviembre del año 2010 o la conferencia de la asociación de médicos de cabecera, en septiembre de este año, pese a que estos congresos tienen pocos participantes, y rondan cada uno de ellos las mil personas.

Turismo de Barcelona concentrará este año su tarea promocional en los mercados de proximidad, como el resto de España, el sur de Francia, Italia y el resto de Europa. La ciudad también se promocionará en Estados Unidos, Singapur o San Petersburgo, entre otros destinos.

El Govern propone la financiación de la estación de la Sagrera a cargo del Estatut

febrer 22, 2009

(La Vanguardia)

Barcelona. (EFE).- El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, ha propuesto hoy financiar inicialmente la construcción de la estación del AVE en la Sagrera a cargo de las inversiones del Estatut y que el Govern recupere luego ese dinero con la venta de los terrenos del Ayuntamiento de Barcelona.

En una entrevista a la emisora Catalunya Informació recogida por Efe, Nadal ha planteado esta fórmula para garantizar que la estación no se demorará por problemas de financiación.

Aunque el Gobierno español asume una parte del coste de la estación, la otra parte, unos 270 millones de euros, según el Ayuntamiento de Barcelona, debía financiarse con la venta unos 180.000 metros de superficie de esa zona en los que se podría edificar. Sin embargo, la pérdida de valor de los terrenos por la crisis inmobiliaria obliga a las administraciones implicadas a buscar una nueva solución.

En este contexto, el conseller ha asegurado hoy que el dinero puede salir de “los presupuestos generales del Estado”, en concreto de la aportación anual que hace el Estado a Catalunya en cumplimiento de la disposición adicional tercera del Estatut.

El conseller ha recordado que Estado y Generalitat “deciden juntos” a qué se destinarán los fondos de esa disposición adicional, que está vigente hasta 2013.

Ha precisado que una posibilidad es que el Govern “anticipe” el dinero al cargar ese proyecto a las inversiones que le corresponden por el nuevo Estatut, y que luego “lo recupere” con la futura venta de los terrenos. “Ahora no hay una traducción inmediata de estos terrenos en plusvalías urbanísticas pero es evidente que continúan teniendo un valor”, ha destacado Nadal.

“Se trata de encontrar una financiación puente, que puede ser a través de la disposición adicional tercera, para que se pueda construir la estación y luego una administración, la que haya aportado el dinero, se haría cargo de las obras y si los terrenos han estado aportados por el Ayuntamiento tendremos que ver quién se queda los terrenos para luego recuperar el dinero”, ha dicho.

En las últimas semanas, el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, había pedido al Gobierno que pusiera los recursos pendientes para poder construir la estación, e incluso había instado al Ministerio de Fomento a pactar antes de mayo la fórmula para financiar la infraestructura.

Por otra parte, el conseller se ha mostrado “absolutamente convencido” de que el Gobierno español “ejecutará” los 4.000 millones de euros que ha prometido invertir en la red de Cercanías de Barcelona.

Preguntado por el traspaso de la gestión de Cercanías, ha afirmado que el plan “es una condición necesaria” pero “no suficiente” para que el Govern asuma esa transferencia.

Y es que, según ha recordado, Generalitat y Estado deben pactar todavía muchos detalles de la gestión del servicio, entre ellas todo lo que comporta el sistema operativo ferroviario, ya que el Govern ejercerá como “autoridad ferroviaria”.

“Estamos en un 99% de acuerdo en la declaración de principios que ha de permitir avanzar hacia el traspaso de Cercanías pero falta pactar todo el detalle”, ha añadido Nadal.

El famós afany recaptatori (i 2)

febrer 10, 2009


L’invent de l’Àrea Verda segons les hores i els llocs fracassa. Havent-hi places lliures per aparcar hi ha qui s’estima més fer-ho en doble fila

Lluís-Anton Baulenas (Avui)

Avui en dia, qualsevol acció que contravingui les ordenances castigada amb multes, automàticament és titllada de sospitosa i col•locada en una mena de sac que ho recull tot que és un suposat i diabòlic “afany recaptatori”. ¿Algú s’ha aturat a pensar que malament anirien les coses si la vida dels ajuntaments depengués de l’obtenció de fons basada en l’espoli al ciutadà? No té gens de lògica. Ara bé, a partir d’aquí, poden fer-se mil matisos.

La setmana passada posàvem l’exemple de la grua. Dèiem que era imprescindible, però que cobrar el mateix a tothom acabava per ser injust ja que, sent com és una multa molt cara, les situacions que la justifiquen són d’allò més diverses. I que, per tant, hauria d’haver-hi un barem que comencés per un preu més baix i acabés en un altre de molt més alt. Que tothom pagui el mateix és socialment injust perquè el que té més diners pot permetre’s el luxe d’infringir més la llei. En qualsevol cas, i hi insistim: no hi veiem afany recaptatori.

Dissortadament, la nostra sensació és que la raó de fons encara és més feble: castigar per la via econòmica igualitària (el mateix preu, per la mateixa cosa, per a tothom) és la més fàcil. És la tradicional. La de sempre. A un ajuntament com el de Barcelona, per rebaixar la sensació ciutadana que a falta d’altres mitjans utilitzen la via de les multes per finançar-se, se li pot demanar una mica d’imaginació.

L’invent de l’Àrea Verda, per exemple, positiu en general, segons les hores i els llocs, fracassa. Es dóna la incongruència que, havent-hi places lliures per aparcar, n’hi ha que s’estimen més fer-ho al costat en doble filera per no pagar, ja que el preu de l’Àrea Verda és absurdament car. Argument municipal? El mateix que amb la grua: cal que surti a compte el manteniment de les màquines i del personal controlador. És un error perquè amb l’Àrea Verda no estem parlant de penalitzar una infracció sinó d’implantar una iniciativa municipal. I la gent, en general, l’accepta, però s’adona que era i és (per als usuaris de fora de la zona, esclar) massa car en comparació al servei que et donen. Et diuen des de l’Ajuntament: és que si l’Àrea Verda fos més barata, la gent hi deixaria el cotxe tot el dia. Mentida. I si algú ho fa, llavors sí, que li clavin una bona multa.

Si, tal com vam proposar per a la grua, també s’hagués fet un barem escalat de preus que penalitzés l’ús indegut de l’Àrea Verda (a partir d’una xifra inicial molt més barata), la sensació del ciutadà que el municipi només es mou per afany recaptatori segur que baixaria. I el més curiós és que, probablement, l’Ajuntament acabaria guanyant-hi diners. Repetim: una mica d’imaginació sense grans esforços (la tecnologia actual ho permetria sense problema).

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.