Arxivat per a setembre, 2005

Carta a Joan Clos de AAVV Parc Vall Hebron

setembre 21, 2005

Sr. Alcalde,
Aquesta Associació de Veïns i Veïnes del Parc de la Vall d’Hebrón, com una mes de les que conformem i representem al veïnat d’aquesta zona de la Vall d’Hebrón, ens dirigim a vostè com a màxim dirigent de la nostre ciutat.
Com vostè molt be sap, des del passat mes de juny estem manifestant al carrer la nostra disconformitat amb la forma d’actuar del seus col·laboradors del tripartit i, concretament, de la tercera tinent d’alcalde, la Sra. Imma Mayol (ICV), quant a la implantació per decret, de la sala de venopunció a la Vall d’Hebrón.
Son públicament coneguts els motius que van dur a la Sra. Mayol a decidir-se sobre aquesta ubicació, quan el Sr. Cuervo (PSC) no la va voler al Districte de Nou Barris.
Les recomanacions de tots els entesos en aquest tema, de tractament i accions sobre els malalts drogodependents, son que aquest centres d’atenció han de ser instal·lats als llocs on hi ha un problema de drogues greu i evident al carrer, no sent aquest el cas de la Vall d’Hebrón.
Encara avui, la informació que esta donant la Sra. Mayol als medis de comunicació, és enganyosa i falsa, quan diu que el CAS de la Vall d’Hebrón, és un mes dels tretze que hi ha a Barcelona, quan vostè sap millor que ningú que això no és cert.
Els tretze CAS que hi ha a Barcelona, son per a l’atenció de toxicòmans (tabaquisme, alcoholisme i drogodependents amb ànim de curar-se i perquè els hi sigui subministrada la metadona) i en alguns casos en què els veïns no ho han permès, ni tan sols s’els dona la metadona.
Precisament, aquest no es en el nostre cas. Els drogodependents, per utilitzar la sala de venopunció s’han de dur la seva dosi que han d’aconseguir al mercat il·legal de drogues de 5 a 10 cops al dia, mitjançant els medis que faci falta, promocionant el tràfic il·legal de drogues, els robatoris i el mercat de aquest tipus de substàncies.
Els Veïns de la Vall d’Hebrón, ja hem demostrat la nostre solidaritat amb aquest tema de la drogodependència, quan sense cap tipus de manifestació en contra s’ha acceptat el camió de la Metadona davant la Ciutat Sanitària, cosa que no ha passat quant ha estat ubicat en les immediacions de la Seu del propi Districte o a la Plaça Eivissa.
Sr. Clos, no voldria ser massa reiteratiu sobre el mateix tema, sobre el que vostè ja ha rebut molts escrits manifestant-li la disconformitat per part del veïns. Ara li vull fer arribar la nova preocupació que envaeix els nostres Barris del entorn de la Vall d’Hebrón, quant comença a arribar la informació sobre les noves instal·lacions, be municipals o depenents de la Generalitat, que ens pretenen posar al costat de casa nostra, com son el Centre Tutelar per Menors Delinqüents en Regim obert i l’ Alberg per a indigents sense sostre de baixa exigència.

Els veïns i veïnes de la part nord del Districte Horta-Guinardo, estem molt decebuts amb el tracte que s’ens dona, en prendre decisions sense consensuar-les amb els veïns, ni amb les representacions veïnals. Creiem que amb la mateixa resolució amb la qual us adreceu a nosaltres i ens visiteu per demanar-nos el vot, ens podríeu fer palès que, abans de tot, esteu al servei de la ciutadania i no del vostre partit ni de glòries personals. Estem segurs que mereixem un respecte mes seriós que el que s’ens dona quan no es temps d’eleccions.
Els ciutadans comencem a estar una mica tips de com l’Ajuntament interpreta les promeses de “PARTICIPACIÓ CIUTADANA” que ens vàreu fer les darreres eleccions, recordeu?

Tal i com vàrem exposar en el transcurs de l’Audiència Pública del dia 20 de setembre d’enguany al Centre Cívic del Guinardó, l’instal·lació dels tres centres esmentats a la Vall d’Hebrón, representen una degradació futura total del nostre entorn i això es el que els veïns i veïnes no volem de cap de les maneres.
En el transcurs d’aquesta Audiència Pública va quedar molt clar el descontent generalitzat que hi havia per part dels ciutadans assistents dels diferents barris del Districte d’Horta.-Guinardo (Verge de Montserrat, Horta, Montbau, Sant Genis del Agudells, Teixonera-Penitents i Parc de la Vall d’Hebrón).

Seria molt necessari Sr. Clos, que s’assabentés del que està passant als Barris de la seva ciutat i dels mals aires que bufen, provocats potser per aquesta amalgama de partits polítics que canvien d’opinió i s’adapten a conveniències polítiques que van totalment en contra del desigs dels ciutadans.
La situació es molt preocupant, vist des del punt de vista de les Associacions de Veïns/es, ja que els ciutadans no se senten protegits, pels representants del Districte, que haurien de vetllar per els nostres interessos.
Com a representant d’aquesta Associació, em permeto acompanyar-li copia del manifest que es va llegir com a intervenció en el torn de precs i preguntes a l’esmentada Audiència Pública del proppassat dia 20 de Setembre.
Un punt de total intransigència per part del nostre Districte, que ha provocat un fort enfrontament veïnal, es la ubicació d’un dels blocs a construir per a Gent Gran a Can Travi, justament davant dels habitatges actuals a 18 metres de distancia (quan al principi es deia que seria de 22 m.). Els veïns demanen el desplaçament d’aquest bloc a la rasant de la Av. Cardenal Vidal i Barraquer, a fi i efecte que NO es tapi el sol als pisos existents i mantenint la mateixa il·luminació solar prevista per els nous habitatges.
L’únic raonament que ens donen des del Districte, és que aquest canvi no facilitaria el solejat dels nous habitatges. Dona la sensació de que, sempre i en tot moment, haguem d’estar fent “polsos” amb els representants municipals.
Li prego consideri tot l’esmentat en aquest escrit, i li demano la seva intervenció per aturar aquesta situació i poder obrir un diàleg real de participació ciutadana , a fi i efecte de trobar entre tots, les millors solucions a aquests problemes que, per part del Ajuntament es pretén traspassar, en tota la seva totalitat, als veïns de la Vall d’Hebrón.
Resto a l’espera de la seva resposta, sobre el contingut d’aquest escrit, dictat per la preocupació que envaeix a tots els ciutadans dels nostres barris, i el saluda molt atentament.

Què et sembla i què n’esperes del districte 22@?

setembre 16, 2005

“Espero que es faciliti l’establiment d’empreses tecnològiques”
“Em sembla una maniobra urbanística d’alt nivell que disona amb el sentir popular de Poblenou. Espero que s’aturi l’especulació tan gran que s’està produint en aquest barri de Barcelona”
(Joan Carles de Blas)
“Espero que realment es faciliti l’establiment d’empreses tecnològiques i que això animi el mercat i el sector tecnològic”
(Pau)
“Una argucia especulativa del Ajuntament de Barcelona para burlar la normativa urbanística. Y lo peor es que hay otros 22@ en proyecto”
(Joan)
” Es inevitable que las ciudades progresen. Algo que también se nota en el urbanismo de las mismas. Yo lo único que pido es que el Ayuntamiento tenga cuidado y respete los edificios industriales que tienen un legado histórico”
(Juan Pavón)
“Em sebla que ja tenim prou modernitat i disseny a Barcelona i no estaria malament pensar a mantenir certs edificis històrics i el contrast amb edificis contemporanis no està malament. A més, no parla tothom de “preservar la memòria històrica” i molts edificis de l’Eixample s’estant restaurant mantenint la façana?”

L’Ajuntament retira un anunci sobre la Mercè per coherència amb el civisme

setembre 15, 2005

L’Ajuntament de Barcelona ha fet marxa enrere i ha retirat un anunci radiofònic de les festes de la Mercè protagonitzat pel televisiu “Neng de Castefa” perquè s’ha adonat que no concorda gens amb les campanyes de civisme que està promovent. El portaveu de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, Ferran Mascarell, ha explicat que ni a l’alcalde Joan Clos ni a ell mateix els va agradar l’anunci. L’Ajuntament ja prepara una nova versió, que està previst que s’emeti en les pròximes hores. (Telenotícies.com 15-9-05).

CIVISME

setembre 9, 2005
Manuel Delgado
El País, 9.9.2005
El civismo es hoy uno de los discursos políticos centrales de nuestras
autoridades políticas y mediáticas. Su deterioro ha sido el asunto
central del último pleno municipal en Barcelona y de todo tipo de
pronunciamientos en las últimas semanas. El civismo concibe la vida
social como un colosal proscenio de y para el consenso, en que
ciudadanos libres e iguales acuerdan convivir amablemente cumpliendo
un conjunto de preceptos abstractos de buena conducta. El escenario
predilecto de ese limbo es un espacio público no menos ideal, en que
una clase media universal se dedica al ejercicio de las buenas
prácticas de urbanidad. En ese espacio modélico no se prevé la
posibilidad de que irrumpa el conflicto, puesto que en la calle y la
plaza se presupone la realización de la utopía de una superación
absoluta de las diferencias de clase y las contradicciones sociales
por la vía de la aceptación común de un saber comportarse que iguala.

Barcelona es un ejemplo de cómo, a la que te descuidas, el sueño de un
espacio urbano desconflictivizado, por el que pulula un ejército de
voluntarios ávidos por colaborar, se derrumba en cuanto aparecen los
signos externos de una sociedad cuya materia prima es la desigualdad y
el fracaso. Y es porque lo real no se resigna a permanecer secuestrado
que nuestros espacios públicos no pueden ser un cordial ballet de
ciclistas sonrientes, recogedores de caquitas de perro y pulcros
paseantes incapaces de tirar una colilla al suelo. ¿Quiénes son los
responsables de que se frustre esa expectativa de ejemplaridad? Parece
que esas bolsas crecientes de ingobernablidad se nutren de las nuevas
"clases peligrosas", aquellas que el nuevo higienismo social, como el
del siglo XIX, clama por ver neutralizadas, expulsadas o sometidas a
toda costa: los jóvenes, los inmigrantes, los drogadictos, las
prostitutas, los mendigos y esa nueva clase obrera que constituyen los
trabajadores extranjeros y sus familias.

Sobre los inmigrantes como factor de suciedad nada que añadir a lo
obvio: es pura xenofobia. En cuanto a las prostitutas, tampoco nada
novedoso, puesto que son viejos personajes de las pesadillas de
quienes quisieran que Barcelona fuera una ciudad ordenada y obediente.
Con los indigentes y drogadictos formarían ese submundo de lo que en
algunas ciudades latinoamericanas llaman "desechables", aquéllos
contra los que se está animando a actuar con fines profilácticos, si
hace falta como vemos que ocurre de vez en cuando con las acciones de
cabezas rapadas.

En cuanto a los jóvenes, tampoco queda claro a quién corresponde
atribuir responsabilidades incívicas. Se habla de extranjeros
borrachos, por ejemplo, que se identifican como nuevos nómadas -los
travellers- o turistas pobres, aunque es posible que a su lado
encontremos a un buen número de estudiantes universitarios de casa
bien que han acudido por miles a una ciudad publicitada
internacionalmente como un colosal e ininterrumpido espectáculo al
aire libre. Por cierto, es curioso que haya quejas al respecto del
consumo juvenil de alcohol en público en una ciudad como Barcelona, en
que el botellón no alcanza ni de lejos las dimensiones que conocen
otras ciudades españolas como Madrid.

Luego tenemos el capítulo de fiestas descontroladas. Hace tiempo que
los espacios festivos han demostrado su fracaso en orden a
constituirse en ámbitos felices de cohesión social, y alguien debería
recordar los graves desórdenes que conocieron las fiestas de Gràcia
hace 30 años, el resultado de los cuales fueron 20 detenidos y un
herido como consecuencia de los disparos al aire de la policía. Y es
que la fiesta es lo que siempre ha sido, un territorio en que la
condición crónicamente problemática de la vida social encuentra una
oportunidad en que expresarse. En ese campo se confunden varias
cuestiones. Por una parte, la del consumo masivo de alcohol, que no se
ataja porque en gran medida depende de él la financiación de esas
fiestas. Lo que ocurre es que luego se acabará sosteniendo que los
desmanes los han provocado jóvenes borrachos de cerveza vendida por
los "lateros" paquistaníes y no por la que les han servido los "buenos
ciudadanos" que atendían las barras legales. En cuanto a la
implicación de grupos alternativos, es un argumento perfecto para el
hostigamiento policial contra la disidencia política radical. Igual no
es casual que la asignación de culpa a movimientos sociales
anticapitalistas en altercados como los de Gràcia precediera en unos
días a un informe en que los Mossos d'Esquadra daban cuenta de la
localización en Barcelona de activistas entre cuyos "crímenes"
figuraba la difusión de ideas anarquistas y antisistema.

En resumen, . Y es que, como sostenía aquí Josep Ramoneda en un
sentido parecido, si uno lee lo que escribieron hace no mucho en estas
mismas páginas Oriol Bohigas (27 de julio) y Félix de Azúa (11 de
agosto) sobre el pozo de podredumbre en que se había convertido
Barcelona, se llega a la conclusión de que lo que molesta a nuestros
intelectuales burgueses no es la miseria o la marginación, sino tener
que verla.

Mención aparte merece la invocación al término vandalismo para aludir
a una nebulosa de conductas en la que manifestaciones de cultura
urbana como son los grafitos se mezclan con formas de gamberrismo en
las que una visión más profunda debería reconocer elementos de rabia y
rencor contra ciertos aspectos del mundo. Todo acto de violencia es un
acto de comunicación, cuyas causas no pueden ser atribuidas de manera
simple a una patología psíquica o social. Y recuérdese: explicar no es
justificar.

Por otra parte, y al respecto, cabría reconocer el descomunal abismo
que, en cuanto a efectos, separa la llamada violencia urbana de la
violencia urbanística. El 15 de julio, Bernat Puigtobella publicaba en
EL PAÿS un merecido elogio a Destrucción de Barcelona (Mudito & Co.),
de Juanjo Lahuerta, un libro que no trata precisamente del aumento de
las conductas incívicas, sino de la devastación de que ha sido víctima
Barcelona en los últimos años a manos del diseño urbano. Porque, si
una papelera quemada es un "acto de vandalismo", ¿qué calificación
convendría a esos barrios populares desahuciados en masa y destruidos
por las excavadoras, a ese centro histórico despanzurrado para
construir aparcamientos o a ése borrado para siempre de los restos y
los rastros de lo que un día fue una de las ciudades más apasionantes
y apasionadas de Europa?

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.