Arxivat per a novembre, 2008

LA SOBREREGULACIÓ ABSURDA DE L’ESPAI PÚBLIC

novembre 24, 2008

(Editorial)

Tants caps, tantes opinions, si fa no fa. Els grafits creen controvèrsia, n’hi qui els considera una manera de viure, n’hi ha qui els troba art, n’hi ha qui gaudeix veient-los estampats per murs i façanes, n’hi ha qui opina que embruteixen i n’hi ha qui creu que són una blasfèmia contra la ciutat.

Barcelona als anys noranta era un referent per a grafiters d’arreu del món que pelegrinaven per la ciutat pintant al carrer. Encara se’n pot veure el rastre si ens hi fixem, sobretot al casc antic, al Raval i als barris perifèrics. Si bé algunes persones no hi troben el punt d’art urbà, ningú no pot negar que l’interessant dels grafits és la seva interactuació amb l’entorn, l’esperit crític, l’espontaneïtat, la transgressió, la ironia de la realitat. En una paret fosca i vulgar que ningú mai no miraria hi ha el dibuix d’un gos trist amb un gran interrogant a sobre. Potser no és art amb majúscules, però és una petita genialitat. A Sant Andreu, als murs de l’entorn de l’estació de rodalies de davant el Parc de la Maquinista, barrejats amb pintades absurdes i motius escatològics hi ha creatives meravelles que en el seu conjunt donen autenticitat a l’entorn. I com a Sant Andreu, a mil altres llocs.

Què és millor, estèticament parlant, una paret blanca, un plafó publicitari o un grafit? Depèn de la paret i depèn del grafit, això és evident. Per tant, cal regular de forma lògica i normal aquest art urbà, deixar clar a on es pot pintar i a on no, deixar clar què és un grafit i què és una pintada. Però aquest esforç ha sobrepassat els límits creatius del govern de l’Ajuntament de Barcelona i s’ha passat de tenir un capteniment d’oferir facilitats als grafiters a posar tots els impediments i a ficar-los dins el mateix sac dels qui pinten un cor amb un “te quiero Mari” o un cul amb una mosca. L’ordenança de civisme prohibeix qualsevol pintada o mural i castiga als infractors amb multes de fins a 3.000 euros. D’ençà que va entrar en vigor, el gener del 2006, s’han interposat per aquest motiu més de 53.000 denúncies i 4.000 multes.

Els grafiters ja no pinten als carrers, si més no als carrers de la nostra ciutat. Potser han anat a Girona, on l’Ajuntament els acredita i els facilita murs, o a Bilbao, on es potencien els murals de cara a fer-ne posteriorment un recorregut turístic, o a Lisboa, o a Berlín o a Nova York o a qualsevol ciutat mitjanament avançada i adaptada a la realitat. Hi ha coses que no cal saber-ne massa per veure-les a venir; a Barcelona s’ha prohibit pintar a les parets i els artistes grafiters sense ànim de pagar multes per fer quelcom que de cap de les maneres consideren un delicte han abandonat. Amb tot, els murs i les parets no llueixen immaculats. Potser algun polític orgullós de l’ordenança que va parir se’n fa creus perquè no sap que els actes vandàlics no s’acaben amb una prohibició (ans el contrari, dirien els que en saben).

L’art al carrer ha marxat i s’ha perdut, el work in progress s’ha estroncat. En contrapartida, la brutor grollera i les pintades sense sentit estètic ni sentit comú cobreixen l’espai públic en els intervals de temps que hi ha entre els cops de mànega dels de BCNeta. Un altre pas enrera de la ciutat de Barcelona.

El Zoo, 5 anys sense Floquet i sense rumb

novembre 24, 2008

Avui fa anys que va morir l’emblemàtic goril•la
El futur de la Ciutadella i del zoo marí enfronta el govern bipartit

C. Sabaté (Avui)

Barcelona va perdre fa cinc anys un dels seus emblemes de ciutat. Floquet de Neu va morir de matinada el 24 de novembre del 2003, i la seva buidor encara plana sobre el parc zoològic de Barcelona, pendent des de llavors de plantejar-se el seu futur, al recinte de la Ciutadella, i a la plataforma guanyada al mar per al zoo marí.

L’Ajuntament de Barcelona entregarà avui les beques de recerca que duen el nom del goril•la albí. Resta pendent l’homenatge ciutadà a Floquet en forma de monument, una proposta que el grup municipal d’ERC durà al pròxim plenari. Un ítem més per decidir sobre el Zoo que s’afegeix a la llista de pendents que haurà d’anar resolent l’equip de govern i el consell assessor per al zoològic, recentment constituït. No serà fàcil, ja que a banda de la Ciutadella i el finançament del parc del Besòs, cal decidir si es “fitxa” algun altre animal mediàtic que substitueixi el reclam de Floquet i l’orca Ulisses, per exemple.

Massa assumptes per un equip de govern bipartit que tampoc no es posa d’acord en la idoneïtat d’afrontar les despeses d’un desdoblament de seus en plena crisi.

El zoo marí podria sobrepassar els 200 milions de pressupost i ICV ja ha advertit que seria una despesa innecessària. Regidors del PSC han contestat als ecosocialistes que el nou centre de recollida d’animals també té un pressupost elevat. Altres regidors de l’equip de govern optarien per dedicar els fons públics a projectes menys lúdics, com la reforma de la Sagrera, la Diagonal o les casernes de Sant Andreu.

La plaça ‘va tenir’ metro fa gairebé mig segle

novembre 24, 2008

El pla del 1965 preveia una estació de suburbà a Francesc Macià

Xabier Barrena (El Punt)

Projectar una estació de metro a Francesc Macià no és res de nou. Tots els plans que es van dibuixar durant el franquisme, començant pel pla del 1965, incloïen el pas d’una a dues línies per l’enclavament. Amb l’arribada de la democràcia i l’assumpció per part de la Generalitat de les competències en la matèria, els projectes d’ampliació del metro van patir una aturada. El pla del 1984 va desprogramar molts dels nous quilòmetres que s’havien previst amb el porciolisme. L’aturada va durar fins al 1996, quan es va fer un nou pla. El 2001 es va traçar el pla director d’infraestructures (PDI), vigent avui dia i que es revisa periòdicament. Al PDI, que inclou tota la regió metropolitana, es torna a preveure una estació a Francesc Macià. L’horitzó possible de posada en servei no és inferior a 10 anys. Més de 50 anys després que es fes el primer projecte.

Els plans del suburbà del franquisme eren molt ambiciosos. Només cal dir que el del 1974 va projectar una xarxa un 20% superior a l’actual. El 1965 i el 1966 –eren anys de grans projectes auspiciats pel desarrollismo nascut a l’empara del pla d’estabilització econòmica del 1959– es reserva a Francesc Macià –llavors plaça de Calvo Sotelo– un paper important. Als dibuixos del 1965, per l’enclavament hi passaven dues línies de metro. La primera naixia a la plaça d’Espanya, agafava l’avinguda de Josep Tarradellas –Infanta Carlota– fins a la plaça. Des d’aquí es dirigia a la plaça de Lesseps i, per la Ronda del Mig, fins al Guinardó. La segona era una línia que, provinent de les Corts, girava per Francesc Macià per agafar el carrer d’Urgell fins al Paral- lel. Un any després, al projecte del 1966, aquesta línia d’Urgell unia el Paral.lel i la Bonanova.

LA LÍNEA VI
El 1971 i 1974 es pensa en una nova línia, la VI –en números romans–, que si s’hagués portat a terme hauria resolt de cop el buit existent avui a la plaça i al 22@. La línia VI naixia a la Zona Franca, seguia per la Ronda del Mig fins a la Travessera de les Corts i des d’aquí fins a Calvo Sotelo. Després d’un breu pas per la Travessera de Gràcia, el traçat agafava la Diagonal fins a sobrepassar la plaça de les Glòries, en concret fins al carrer del Marroc. La VI seguia llavors recte fins a travessar el Besòs. Al Barcelonès Nord, el final es va situar a Montigalà. Cal tenir en compte que aquesta línia VI, en els seus extrems –Zona Franca i Montigalà– s’assembla sospitosament a la L-9 avui en obres.

El metro arribarà a la plaça de Francesc Macià per la prolongació dels Ferrocarrils (Línia 8) des de la plaça d’Espanya fins a l’estació de Gràcia dels FGC, a la Travessera de Gràcia. Des d’aquí encara no es coneix quin traçat seguirà. L’ajuntament vol que passi per les Glòries i, després, que travessi el Besòs. Tot està, no obstant, molt verd. Les exhaustes arques de la Generalitat requereixen temps per refer-se.

Més de 120 veïns tallen l’avinguda de Vallvidrera mitja hora en protesta pels centres de menors

novembre 24, 2008

Els afectats asseguren que els joves agredeixen i insulten la gent del barri

(El Punt)

Més de 120 veïns s’han manifestat a primera hora del matí i han tallat el trànsit a l’avinguda de Vallvidrera durant mitja hora, al costat de l’estació del Peu del Funicular dels Ferrocarrils de la Generalitat, per protestar contra els dos centres d’acollida de menors que la Generalitat té al barri, segons ha informat la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Els veïns consideren que aquests centres estan saturats i que els joves, alguns dels quals ja han tingut contacte amb la justícia juvenil, deambulen pel barri sense control, agredeixen, intimiden, roben i fins i tot entren a les cases.

“Por de sortir de casa”

L’acció de protesta s’ha dut a terme malgrat que ahir des de l’ajuntament es va anunciar que s’ha incrementat la vigilància a la zona després que els veïns reclamessin el tancament del centre d’acollida de menors Vilana, per considerar que és l’origen de la inseguretat creixent al barri.

Per als veïns, la solució seria “desmassificar” els centres i no barrejar joves amb problemàtiques molt diferents. El president de l’Associació de Veïns de Vallvidrera, Francesc Comulada, ha explicat que “la gent se sent acorralada i té por de sortir de casa”.

No obstant, per a ell la solució no és policial, ja que la presència més gran de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra no ha fet millorar gaire la situació. Com a exemple d’això, ha explicat que dissabte uns menors van tornar a vexar una jove veïna.

Hi haurà més trasllats

L’ajuntament i la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) asseguren que el centre ja ha traslladat alguns joves drogoaddictes a un programa de tractament de la Diputació de Barcelona.

A més, asseguren que altres menors han estat enviats a altres centres, i afirmen que seguiran els trasllats quan s’aprovin definitivament alguns processos d’ordenació urbanística que estan en tràmit.

El centre de menors Vilana acull una mitjana de 37 nois d’entre 14 i 18 anys.

novembre 24, 2008

El pla del 1965 preveia una estació de suburbà a Francesc Macià

Xabier Barrena (El Punt)

Projectar una estació de metro a Francesc Macià no és res de nou. Tots els plans que es van dibuixar durant el franquisme, començant pel pla del 1965, incloïen el pas d’una a dues línies per l’enclavament. Amb l’arribada de la democràcia i l’assumpció per part de la Generalitat de les competències en la matèria, els projectes d’ampliació del metro van patir una aturada. El pla del 1984 va desprogramar molts dels nous quilòmetres que s’havien previst amb el porciolisme. L’aturada va durar fins al 1996, quan es va fer un nou pla. El 2001 es va traçar el pla director d’infraestructures (PDI), vigent avui dia i que es revisa periòdicament. Al PDI, que inclou tota la regió metropolitana, es torna a preveure una estació a Francesc Macià. L’horitzó possible de posada en servei no és inferior a 10 anys. Més de 50 anys després que es fes el primer projecte.

Els plans del suburbà del franquisme eren molt ambiciosos. Només cal dir que el del 1974 va projectar una xarxa un 20% superior a l’actual. El 1965 i el 1966 –eren anys de grans projectes auspiciats pel desarrollismo nascut a l’empara del pla d’estabilització econòmica del 1959– es reserva a Francesc Macià –llavors plaça de Calvo Sotelo– un paper important. Als dibuixos del 1965, per l’enclavament hi passaven dues línies de metro. La primera naixia a la plaça d’Espanya, agafava l’avinguda de Josep Tarradellas –Infanta Carlota– fins a la plaça. Des d’aquí es dirigia a la plaça de Lesseps i, per la Ronda del Mig, fins al Guinardó. La segona era una línia que, provinent de les Corts, girava per Francesc Macià per agafar el carrer d’Urgell fins al Paral- lel. Un any després, al projecte del 1966, aquesta línia d’Urgell unia el Paral.lel i la Bonanova.

LA LÍNEA VI
El 1971 i 1974 es pensa en una nova línia, la VI –en números romans–, que si s’hagués portat a terme hauria resolt de cop el buit existent avui a la plaça i al 22@. La línia VI naixia a la Zona Franca, seguia per la Ronda del Mig fins a la Travessera de les Corts i des d’aquí fins a Calvo Sotelo. Després d’un breu pas per la Travessera de Gràcia, el traçat agafava la Diagonal fins a sobrepassar la plaça de les Glòries, en concret fins al carrer del Marroc. La VI seguia llavors recte fins a travessar el Besòs. Al Barcelonès Nord, el final es va situar a Montigalà. Cal tenir en compte que aquesta línia VI, en els seus extrems –Zona Franca i Montigalà– s’assembla sospitosament a la L-9 avui en obres.
El metro arribarà a la plaça de Francesc Macià per la prolongació dels Ferrocarrils (Línia 8) des de la plaça d’Espanya fins a l’estació de Gràcia dels FGC, a la Travessera de Gràcia. Des d’aquí encara no es coneix quin traçat seguirà. L’ajuntament vol que passi per les Glòries i, després, que travessi el Besòs. Tot està, no obstant, molt verd. Les exhaustes arques de la Generalitat requereixen temps per refer-se.

L’obra per fer de vianants el carrer Major de Sarrià desferma la polèmica

novembre 24, 2008

Els comerciants estan dividits pel projecte, i critiquen que es faci en plena campanya nadalenca

Rosa Díaz (El Punt)

La remodelació del carrer Major de Sarrià està a punt de començar en el tram en què encara hi ha voreres. L’Ajuntament el convertirà en un vial amb prioritat per als vianants, amb una plataforma única. L’obra ha de començar a final de mes, i ningú no s’està de fer comentaris al voltant d’aquest projecte. Entre els comerciants hi ha opinions per a tots els gustos, a favor i en contra. L’associació de veïns recorda que és una antiga reivindicació. Uns i altres, però, coincideixen a criticar el fet que les obres comencin ara, just abans de la campanya nadalenca, cosa que obligarà a interrompre els treballs durant les festes.

És el carrer comercial, el carrer principal del nucli antic de Sarrià, i per això, la reforma que està a punt de començar no deixa ningú indiferent. El districte té previst deixar una plataforma única en el tram entre la plaça d’Artós i el carrer Pedró de la Creu. Aquest és el tram a on encara no estava invertida la prioritat, ja que des de Pedró de la Creu i fins a la plaça de Sarrià ja fa anys que es va fer la transformació. Ara es tracta d’unificar el carrer. El paviment de la calçada serà diferent del que representa la vorera, però tot estarà a un mateix nivell. El districte remarca que aquesta obra millorarà la tranquil•litat i el benestar dels veïns, minvarà l’espai que ocupen els cotxes, contribuirà a augmentar el civisme en el trànsit i facilitarà l’ordenació de les operacions de càrrega i descàrrega. La reducció del trànsit portarà com a conseqüència, segons remarca el districte, l’augment de la seguretat, la millora dels camins cívics i escolars. I permetrà potenciar les rutes literàries, que tenen molt d’èxit en aquest territori, i redescobrir els edificis catalogats que hi ha en aquest tram de carrer.
El districte ha remarcat que les obres, tot i començar a final de novembre –en aquests moments estan tramitant els permisos–. quedaran interrompudes just quan comenci la campanya de Nadal, per no perjudicar el comerç d’aquest carrer. Es reprendran després de Reis. Per altra banda, la durada dels treballs està previst que sigui d’uns dos mesos.

Malgrat aquestes mesures, l’associació de veïns de Sarrià es queixa pel calendari. «Aquest carrer ha estat abandonat sis anys, ja no venia d’aquí, podien haver començat després de Reis», comenta Santi Latorre, president de l’entitat. Aquesta associació és del tot partidària d’aquesta reforma: «L’hem defensada des de fa més de deu anys perquè creiem que beneficiarà el barri i el comerç», diu Latorre.

El vicepresident de l’Eix Comercial de Sarrià, Salvador Vendrell, opina igual, però remarca que és a títol personal perquè a l’entitat que representa hi ha opinions de tota mena. La manca de consens es respira al carrer: «Com han de treure els cotxes si en transport públic no es pot venir aquí?», es pregunta la carnissera Anna Maria Mir. «A mi no m’entren amb cotxe a la botiga, un carrer de vianants serà millor per a tothom, però hauran de ser molt curosos amb l’horari de càrrega i descàrrega», diu el fruiter Ramon Ripoll. Al bar Tomàs discrepen: «Si no s’hi pot arribar en cotxe no vindrà ningú, que estem molt mal comunicats.» I a la peixateria mostren la seva preocupació: «És perillós perquè no se sap a on hi ha la vorera i a on hi ha la calçada. A més no sabem com quedarà la càrrega i descàrrega, i la veritat, aquí ve a comprar molta gent amb el cotxe, si no poden deixar-lo enlloc, deixaran de venir», diu la peixatera Núria Esteve. A Can Trèvol, a la merceria, ho tenen clar: «Quan es fan obres els comerços surten perjudicats, no entenem a qui se li ha ocorregut començar la reforma ara», diu Olga Castellví, que a més a més està preocupada perquè no sap si quan canviïn les voreres variarà també l’alçada de l’esglaó d’entrada al seu comerç.

L’estudi sobre la viabilitat del domini «.bcn» podria costar més de 145.000 euros a l’Ajuntament

novembre 5, 2008

(El Punt)

Estudiar la viabilitat d’un nou domini, com seria el cas del «.bcn», costa 185.000 dòlars (prop de 143.000 euros), segons les tarifes que ha fet públiques al seu web la corporació encarregada d’aprovar i controlar els dominis d’internet, la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN). Així, segons la documentació d’aquest organisme, el cost inicial perquè sigui estudiat un nou domini és de 185.000 dòlars, quantitat a la qual es poden afegir despeses addicionals per un valor de 50.000 dòlars (uns 38.500 euros). Aquestes xifres, a més, no inclourien les despeses en personal, dietes, desplaçaments i promoció, per exemple. D’altra banda, els 185.000 dòlars inicials són en principi a fons perdut, tret que es consideri retornar-ne alguna part.

L’Ajuntament de Barcelona preveu encapçalar una candidatura per gestionar el domini «.bcn» a internet a partir del 2010 per impulsar la promoció, el turisme i els negocis. Juntament amb París, Berlín i Nova York, Barcelona vol ser la primera ciutat a disposar d’un domini propi aprofitant que, per primera vegada, l’ICANN permetrà l’any vinent que les ciutats presentin candidatures.

Tot i que la iniciativa ha sortit a proposta de l’Ajuntament de Barcelona, el consistori pretén implicar diverses entitats de la ciutat i del país. En aquest sentit, disposa actualment del suport d’algunes entitats com ara la Fira de Barcelona, la Borsa de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Cambra de Comerç, Turisme de Barcelona, l’IESE, el Col•legi de Periodistes, el 22@, el Port i l’aeroport.

El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, va manifestar al final d’octubre que el govern català «és contrari a aquesta iniciativa en els termes en els quals s’està plantejant», per la possibilitat que, si s’accepta, el nou domini acabi perjudicant el «.cat».

Esperant l’agència, des dels Jocs…

novembre 5, 2008

1986 • Barcelona no era elegida per acollir una seu internacional des de la nominació olímpica DERROTES • Havia optat a les agències dels Medicaments i de l’Alimentació PEDRALBES • S’ubicarà al Palau Reial

Carles Sabaté (Avui)

Vint-i-dos anys ha hagut d’esperar Barcelona per tornar a sentir un “A la ville de Barcelona!”. En aquest cas, per acollir un secretariat menor, la de la Unió pel Mediterrani (UPM), però potencialment de gran abast diplomàtic, ja que implica quaranta-tres Estats de tota la Mediterrània.

L’Ajuntament de Barcelona rebia amb una certa excitació i novetat el nomenament. Des que Juan Antonio Samaranch va pronunciar les recordades paraules, el 1986, la ciutat no era designada com a seu d’algun esdeveniment o agència europea, tot i haver acollit una cimera de caps d’Estat i campionats esportius. I és que la lluita per acollir alguna de les agències europees ha estat l’anhel impossible per a la diplomàcia espanyola. Barcelona va aspirar a ser la seu de l’Agència de la Seguretat Alimentària, però va acabar a Parma (Itàlia).

També va posicionar-se per acollir l’Agència per a l’Avaluació dels Medicaments, a primers dels anys noranta. Fins i tot s’havia projectat l’edifici, però no va arribar mai a ser-ne ni candidata, i l’agència es va instal•lar a Londres.

Darrerament, la ciutat liderava el pla català per acollir el projecte experimental ITER de fusió termonuclear, que va acabar a Cadarache (França), tot i que a l’edifici Fòrum de Barcelona hi treballa el grup de gestió del projecte. I aquest mateix any, la Unió va decidir-se per Budapest a l’hora d’ubicar la seu de l’Institut de la Tecnologia, tot i que la candidatura catalana l’abanderava Sant Cugat del Vallès. Per tant, de les últimes loteries diplomàtiques europees, Catalunya i Barcelona només s’havien endut la morralla.

Reactivació

Fins ahir. Les designacions d’instituts o seus d’agències i secretariats europeus acostumen a esperonar les economies locals de les ciutats o les zones elegides. El secretariat de la UPM tindrà un abast més aviat diplomàtic i de posicionament internacional de la ciutat que no pas econòmic en inversions.

La seu del secretariat serà el Palau de Pedralbes. El recinte disposa de 70.000 m2 de sales i allotjament a l’edifici, i de 90.000 m2 més de jardins. “De moment proposem com a seu el palau i després, si cal, ja es buscarà algun altre espai un cop es delimitin bé les necessitats de funcionament diari i excepcionals del secretariat”, va explicar ahir l’alcalde Jordi Hereu.

El Palau Reial de Pedralbes forma part del patrimoni de la Generalitat. Va ser traspassat per l’Ajuntament per tal que el govern disposés d’algun immoble per poder allotjar caps d’Estat o de govern quan visiten Catalunya. Tot i l’acord, la gestió continua sent conjunta.

“Encara es desconeix quants treballadors hi haurà al secretariat”, admetia ahir el ministre Miguel Ángel Moratinos. Brussel•les avançava que no passaran de vint. L’Ajuntament hi guarda espai per a una seixantena.

Saura no descarta obligar a dur casc els usuaris del Bicing i les entitats li responen que és «absurd»

novembre 5, 2008

Rosa Díaz (El Punt)

El conseller d’Interior, Joan Saura, va comentar ahir que està mantenint converses amb l’Ajuntament de Barcelona al voltant del servei del Bicing, i estan analitzant la possibilitat d’obligar els usuaris del servei a portar casc.

Aquest comentari ha sobtat molt les entitats que promouen a Barcelona l’ús de la bicicleta, que l’han titllat d’«absurd» i «desafortunat». Tant l’associació Amics de la Bici com el BACC (Bicicleta Club de Catalunya) coincideixen a dir que seria una mesura «desincentivadora» de l’ús d’aquest servei. El BACC diu que si es vol treballar per la seguretat s’ha de fer des de l’educació en el respecte cap als ciclistes i des de la formació en la circulació en bicicleta, mesures que per ara només es porten a terme des de les entitats. Les associacions d’usuaris no consideren el casc un element que incrementi la seguretat a la ciutat, sinó al contrari, fa sentir més confiats els conductors dels vehicles a motor perquè arrisquin i s’acostin més als ciclistes. «És una llàstima que no es vagi cap a mesures educadores, espero que sigui un comentari fortuït», ha dit Diana González, del BACC.

Albert Garcia, d’Amics de la Bici, es pregunta quin és el motiu d’aquesta idea, ja que l’accidentalitat és mínima entre ciclistes urbans. També demana al conseller Saura que recordi que la llei de transit ja estableix com a norma general que no és obligat portar casc a la ciutat.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.