Marxa enrere en la gossera

Mayol cedeix i accepta negociar ara amb els grups de l’oposició la ubicació del nou centre d’animals
Enceta el diàleg amb ERC
CiU i el PP desconfien de la seva oferta

C. Palomar / C. Sabaté (Avui)

Diuen que rectificar és de savis, encara que sigui a contracor. Això és precisament el que ha hagut de fer la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, davant la polèmica desfermada per la seva negativa a consensuar la ubicació de la futura gossera municipal, que ella proposava construir al Parc de l’Oreneta. Després de la desautorització pública de l’alcalde divendres passat i d’uns dies de silenci, Mayol va anunciar ahir, en un comunicat, l’inici de les converses amb els grups municipals “per tractar de la ubicació” del nou centre d’animals de companyia per analitzar “totes les propostes i alternatives d’emplaçament plantejades”. La primera trobada la tindrà avui a la tarda amb ERC, tal com estava previst. Amb els altres dos grups de l’oposició s’hi trobarà aquesta setmana, tot i que encara no hi ha data.
El canvi de parer de la regidora d’ICV-EUiA es produeix a dos dies de la celebració del ple i s’interpreta com un intent del bipartit de desactivar una nova trifulga, o fins i tot una derrota que compliqui encara més el projecte. De fet, tant CiU com el PP tenien previst presentar dues proposicions en què reclamaven al bipartit crear una comissió per estudiar tant les dotze propostes descartades inicialment per Mayol com les dues noves aportacions fetes per Esquerra, una a Can Calopa i una altra al cementiri de Sant Pere.

Tot i que aquestes dues iniciatives no tenen cap possibilitat de prosperar sense el suport d’ERC, a última hora d’ahir la direcció republicana intentava que convergents i populars retiressin les respectives proposicions amb l’objectiu de presentar-ne una de sola, consensuada pels cinc grups de la cambra municipal. Des de CiU es va deixar clar que mantindrien la seva a l’espera de conèixer avui el contingut de l’oferta de Mayol.

La polèmica sobre la futura gossera es va desfermar dimecres, quan CiU i el PP van criticar a la regidora que hagués triat unilateralment l’opció del Parc de l’Oreneta, a la vora de cases i escoles, sense sotmetre al parer d’aquestes formacions les altres propostes. Mayol es va trobar sola quan els republicans es van afegir a la petició de la resta de l’oposició perquè reobrís el procés de negociació, cosa que es va negar a fer. Però Hereu hi va accedir.

Amb aquest escenari, sembla que el projecte del Parc de l’Oreneta perd punts, tot i haver acabar el període d’al•legacions, i que Can Calopa és, ara per ara, l’opció que té més possibilitats de prosperar, ja que és una finca municipal, no té cases a prop i compta amb el vistiplau de l’oposició. La trobada d’avui amb ERC marcarà el futur de la negociació i del mateix plenari de demà.

La crisi del sector posa en perill el Saló de l’Automòbil

ABSÈNCIES Les grans marques anuncien que no assistiran a l’esdeveniment a causa de la situació que viu la indústria
NO RENÚNCIA Fira de Barcelona vol convèncer els fabricants i manté la celebració del certamen

Xavier Alegret

La celebració del Saló de l’Automòbil està en l’aire. Fira de Barcelona manté la intenció de tirar-lo endavant tot i que ahir les setze marques adherides a la patronal espanyola de fabricants, Anfac, van decidir no assistir-hi. El motiu de les marques per no anar al saló, que ha de tenir lloc al mes de maig, és que “la celebració d’aquest tipus d’esdeveniments no es correspon amb la gravíssima situació que viu el sector”, segons va informar l’Anfac en un comunicat.

Seat, Audi, Volkswagen, Skoda, Nissan, Peugeot, Citroën, Renault, Dacia, Ford, Mercedes-Benz, Smart, Opel, Chevrolet, Saab i Santana són les marques que fabriquen a l’Estat i estan adherides a l’Anfac. La renúncia d’alguna d’aquestes empreses ja era pública, com ara la de Citroën, però la negativa de les principals marques fa planar l’interrogant sobre la celebració del saló.

Tot i els entrebancs, l’organització del saló està decidida a dur-lo a terme. El seu president, Enrique Lacalle, va assegurar en declaracions a TV3 que es farà vinguin les marques que vinguin. A més, el saló trucarà “una a una” a totes les marques, tant les adherides a l’Anfac com les de la patronal d’importadors, Aniacam, perquè vinguin al saló. L’Aniacam agrupa fabricants com ara Toyota, Honda, Fiat, Alfa Romeo, BMW, Volvo, Mitsubishi, Suzuki, Mazda i Kia, entre d’altres, cap dels quals ha renunciat, de moment, a assistir al saló.

Les institucions han posat facilitats perquè les marques siguin al saló i el Congrés de Diputats va aprovar al novembre un paquet de beneficis fiscals per a aquelles que hi vagin. Lacalle va assegurar que l’assistència és gairebé “gratis” i que “no es pot fer gaire cosa més” per fer venir les marques.

Sense marxa enrere
Sembla difícil que les marques accedeixin a assistir al saló després de prendre la decisió conjuntament. A més, la mesura ja s’ha adoptat en altres països. Nissan va assegurar ahir que la decisió no té marxa enrere, perquè és de la multinacional, que, de fet, ja ha renunciat al Saló de Detroit.

Les famílies exigeixen aplicar ara el descompte del transport

L’associació de famílies nombroses exigeix que l’ATM compleixi la sentència del Suprem
Vol efectiva la rebaixa d’un 20% a un 50% en totes les tarifes i títols L’Autoritat del Transport prepara la normativa

Virgínia Mascaró (Avui)

Les famílies nombroses exigeixen que l’Autoritat del Transport Metropolità apliqui sense més dilació els descomptes en el transport públic interurbà als quals tenen dret, tal com recull una sentència del Tribunal Suprem del 2008. L’ATM va assenyalar ahir, en resposta a la petició, que està preparant una normativa per regular els desplaçaments urbans i interurbans del col•lectiu a tot Catalunya.
El director executiu de la Federació de Famílies Nombroses de Catalunya (Fanoc), Raül Sánchez, va recordar ahir que fa massa anys que esperen que es faci efectiva l’aplicació de les reduccions de tarifes previstes en la llei de protecció a famílies nombroses, d’àmbit estatal. La tarifa integrada ja va ignorar el 2000 els descomptes a què tenen dret les famílies amb tres o quatre fills (20%) i amb cinc fills o més (50%).

“Ha calgut una sentència del TSJC i la seva ratificació pel Tribunal Suprem perquè ens reconeguin aquest dret que tenim fa anys per llei, però enguany, en plena crisi econòmica, s’han aprovat les noves tarifes del transport sense haver fet efectius els descomptes”, es va lamentar Sánchez.

El director general de Transports, Manel Villalante, va respondre ahir a la crítica de la Fanoc explicant que l’ATM està preparant una normativa per poder aplicar aquests descomptes al col•lectiu no només en els transports interurbans, com marca la llei, sinó també en els urbans, per als quals no hi ha precedent. Des del desembre de l’any passat el comitè executiu de l’ATM està elaborant la nova normativa, amb la col•laboració dels serveis tècnics del departament de Política Territorial, i es preveu que estigui enllestida “en uns mesos” i que s’apliqui “a tot el territori català”, va remarcar Villalante.

La normativa que està en procés de redacció ha de permetre crear un títol de transport que faci efectius els descomptes que preveu la llei, però també que garanteixi que només utilitzin aquest títol les persones que hi tinguin dret per evitar el frau, va puntualitzar el director general del Transport.

Després d’anys d’espera inútil la Fanoc, cansada de sentir com a resposta que “el tema s’està estudiant”, ha exigit al TSJC que insti l’Autoritat del Transport a complir la sentència i que estudiï la possibilitat de reclamar indemnitzacions per a les famílies perjudicades i que se’ls tornin els diners cobrats en excés. “Nosaltres recomanem als associats que no tirin cap títol de transport adquirit, com a mínim, des del maig de l’any passat, per poder reclamar”, va reblar Sánchez.

Els fabricants espanyols de cotxes i camions no assistiran al Saló de l’Automòbil de BCN

(El Periódico)

L’Associació Nacional de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC) ha anunciat que les seves empreses no participaran en la 90 edició del Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona, que té previst celebrar-se el pròxim mes de maig.

“El motiu d’aquesta decisió és que la celebració d’aquest tipus d’esdeveniments no es correspon amb la gravíssima situació que travessa el sector. Aquesta mateixa decisió ja ha estat adoptada en altres països”, assenyala ANFAC.

L’entitat també agraeix a Fira de Barcelona i a les “autoritats catalanes” “els grans esforços que han fet per intentar adaptar-se a la situació i propiciar en tot moment un marc favorable per a l’assistència a l’esdeveniment”.

El barri de la ‘quinta forca’

MORT • El 1445 s’hi van instal•lar els patíbuls on s’executava els condemnats 45 ANYS • La presó de dones s’hi va traslladar el 1963 AÏLLAT • La inversió de la llei de barris n’intenta frenar la degradació

Maria Favà (Avui)

“La Trinitat Vella es caracteritza per la degradació física i social. Es troba pràcticament aïllat i separat de la resta de la ciutat per grans vies i infraestructures que actuen com a modernes muralles que provoquen, a més, un alt nivell de contaminació acústica i ambiental”, fixava la memòria del departament de Política Territorial i Obres Públiques en justificar els 8,7 milions d’euros que la llei de barris va destinar a aquesta zona el 2006. La galdosa definició està encara penjada a la pàgina web del govern.

Aquí no s’acaben les floretes que els estudiosos dediquen al barri. Diuen que si Barcelona es dividís en 38 zones sociològiques, la Trinitat Vella ocuparia el lloc 33è en alfabetització, el 32è en atur, el 31è en esperança de vida, el 33è en necessitats socials i el 35è en capacitat econòmica. Des de començaments del segle XX és un dels racons de la ciutat que rep més immigrants. Ara hi estan censats 8.000 veïns i s’estima que hi ha uns 1.000 no censats que sempre acaben d’arribar. Els marroquins són el col•lectiu més nombrés de nouvinguts.

La mala fama d’aquest barri no és nova. A l’Alta Edat Mitjana hi havia cinc forques jurisdiccionals al voltant de Barcelona on es penjava els condemnats. La que estava més allunyada del nucli de la ciutat era al coll de Finestrelles, el punt més alt del turó que avui és la Trinitat Vella. I d’aquí sembla que ve l’expressió de quelcom que està molt lluny.

Fins aquí, la llegenda. La realitat és que l’any 1445 s’hi van concentrar totes les forques jurisdiccionals de Barcelona i es diu que l’emplaçament d’aquests patíbuls estava molt a prop d’on cinc-cents anys més tard, el 1963, es va aixecar l’edifici que va servir de presó de dones primer i de centre de menors després.

El coll de Finestrelles va formar part del municipi de Sant Andreu de Palomar fins que el poble va ser annexionat a Barcelona el 1897. El nom de Trinitat ve de la capella del mateix nom que es va consagrar l’any 1413. Durant la Guerra del Francès la capella va desaparèixer, probablement cremada.

Com la majoria dels terrenys que envoltaven Barcelona, la Trinitat va ser una zona de conreus i masos fins a mitjans del segle XX. Es van començar a fer edificis d’habitatges durant la II República pels emigrants de la Catalunya interior, l’Aragó i Múrcia. Una segona onada d’immigrants, aquest vegada d’Andalusia, s’hi va assentar durant la dècada dels cinquanta. Les vinyes van ser substituïdes per blocs d’habitatges, alguns molt precaris i d’altres directament il•legals, com el que es coneix com les Cases del Governador. Les conseqüències de la construcció anàrquica (esquerdes, aluminosi…) i de la mala planificació s’han arrossegat fins ara.

La Trinitat és un turó de 150 metres i l’últim contrafort de la serra de Collserola. A la part més alta és on es va construir la presó que va ser també un focus de problemes i protestes veïnals, sobretot quan les dones preses van ser substituïdes pels joves convictes.

El desenvolupisme dels primers anys seixanta també incideixen negativament en el barri. A l’alcalde Josep Maria de Porcioles li agradaven molts les autopistes urbanes i en fer allargar la Meridiana, el barri va quedar partit en dos: la Trinitat Nova i la Vella. La cicatriu de la Meridiana mai més no s’ha pogut cosir malgrat les bones intencions dels urbanistes de l’època democràtica.

La Trinitat Vella no ha deixat mai de ser la quinta forca en el sentit menys criminal del terme. La majoria dels ciutadans de Barcelona no l’han trepitjada mai. A alguns, potser els sona perquè hi ha una estació de metro de la línia 1 que porta el nom del barri. O pel nus de la Trinitat on conflueixen les rondes. Al mig s’hi va construir un parc, el millor equipament que ha tingut mai el barri, però que també està aïllat entre vies ràpides.

És urgent la reforma?

Finestr@l (Avui)

Em sembla increïble obrir un debat sobre la Diagonal, una de les avingudes més boniques i senyorials de la ciutat, quan Barcelona té en aquests moments diferents eixos i espais en un estat lamentable que necessiten urgentment ser reformats, tan urbanísticament com comercialment. Em refereixo a les Rambles, a Via Laietana, a la part baixa del pg. St. Joan, al Paral•lel, a la Gran Via (entre Urgell i rambla Catalunya), als tristos passeig Picasso i de la Circumval•lació, al mutilat pont de Marina i el seu entorn, a l’abandonada pl. Espanya, etc.
També hauríem de parlar del futur de l’Estadi Olímpic, un cop l’Espanyol marxi a Cornellà, hauríem de parlar del futur de l’estació de França, que, tot i que Barcelona necessita més vies i estacions per garantir un servei ferroviari de qualitat, l’Ajuntament i la Generalitat volen tancar, tal com mostren els seus projectes de futur.

A part de tot això, el que em sembla més greu és que l’Ajuntament anunciï que vol treure bona part dels vehicles de la Diagonal, quan aquesta via s’ha de convertir en la principal entrada de la ciutat pel nord, un cop entri en funcionament la reforma de la plaça de les Glòries, ja que segons el projecte municipal el túnel d’entrada serà de Gran Via a Diagonal i el de sortida, directament per la Gran Via.

Xavier Ragull i Gabarró

Per una gossera?

Finestr@l (Avui)

1.700 milions per una gossera. Tenen ànima els gats? I els gossos? I els pollastres? No ho sabem. Aquesta profunda reflexió solament es pot produir en època de vaques grasses. Ara no hi som i tenim molts dèficits de serveis per a les persones. Sobretot, per a la gent gran. No volem dir que en el cas que no tinguin ànima -que no ho sabem-, aquests éssers de la creació hagin de ser maltractats per principi. Ni parlar-ne.

Quan aquesta delirant protecció per a alguns animals arriba als límits a què l’ha dut la senyora Mayol i els que governen Barcelona, cal preguntar seriosament per la salut mental de la nostra societat i per què la premsa i, sobretot els periodistes en particular, no han dit pràcticament res sobre una acció política que és més a prop de l’insult i la malversació que de la gestió administrativa.

Gerard Roger

Retorn al pa amb oli

Barcelonins i barcelonines: el saló de moda Bread & Butter se’n va a Berlín, sí, però, tranquils, no passa res. La ciutat és ciclotímica

Lluís-Anton Baulenas (Avui)

Que poc dura l’alegria a la casa dels pobres! Ara resulta que els del pa amb mantega, la fira de moda urbana més gran d’Europa, els mateixos que tan feliços ens han fet amb la seva propaganda independentista barcelonina (Barcelona, The Nation of Fashion!), diuen que tornen a Berlín. Amb la seva roba i les seves sabates. Tot són plors. Es compten els milions que s’hi perdran. I, de retop, de manera gairebé inconscient, se’ls comença a criticar. Fixem-nos en el canvi subtil dels enfocaments mediàtics sobre el Bread & Butter d’enguany, una de les propostes més importants i innovadores del món en el camp la moda: que si ja no són tan fantàstics, que si hi ha acudit molta menys gent, que si el projecte sembla esgotat, que si enguany han apostat per les sabates i no n’han venut. En resum, que si se’n volen anar, que se’n vagin. Ja tornaran.

Doncs tampoc no és això.

Per què no mirar-ho des del punt de vista positiu? Se’n van perquè s’han fet les coses malament? Per més que des de l’oposició municipal es digui que sí, que l’Ajuntament té arraconat el món de la moda (la regidora de CiU Maite Fandos ha arribat a acusar el consistori d’incapaç d’assumir el lideratge en la matèria) la nostra sensació és que no, que les coses s’han manegat prou decentment. La raó de la marxa d’aquest certamen és un pèl més complicada. Intuïm que en un àmbit com el de la moda, no seria aliena al canvi la simple obligació periòdica de reinventar el producte per tal de continuar fent-lo atractiu. Això i una bona oferta de l’Ajuntament berlinès, és clar, que, a més, ha posat sobre la taula l’oportunitat d’encabir-ho en allò que s’anomena pomposament “un marc incomparable”: el mític aeroport de Tempelhof.

Barcelona ha d’estar orgullosa d’haver acollit aquesta mostra i d’haver-ho fet bé i a ple rendiment. El món actual és així. Els grans esdeveniments culturals, comercials, industrials, etc. per ells mateixos ja no són permanents. Això era abans. La deslocalització no afecta només el món empresarial tradicional.

Hi ha un munt de sectors que es planyen per aquesta pèrdua. I tenen raó. Des dels hotels als restaurants, passant pels taxis. I tants més. Però que pensin en els guanys que han tingut mentre ha durat. I, sobretot, poden estar segurs que no trigarà gaire a haver-hi una manifestació firal semblant. Els dissenyadors de moda catalans a hores d’ara ja deuen estar rumiant què s’inventen com a alternativa al Bread & Butter per tal de continuar mantenint a casa nostra un aparador internacional de categoria

Barcelonins i barcelonines, Bread & Butter se’n va a Berlín, sí, però, tranquils, no passa res. Barcelona és ciclotímica. És un dels seus encisos. Segons com, té la seva gràcia.

L’Ajuntament investiga amb detectius els treballadors de la grua per si retiren prou cotxes

L’empresa admet que vigila que arribin a la mitjana d’enganxades però nega que fixi mínims
Posen cotxes mal aparcats de parany

Redacció (Avui)

Els treballadors de la grua de Barcelona reben pressions perquè retirin més cotxes de la via pública i la Guàrdia Urbana pugui imposar més multes, segons van alertar ahir membres del comitè d’empresa. A més, l’Ajuntament contracta detectius que investiguen si els treballadors fan prou enganxades de vehicles. La denúncia pública va produir-se ahir durant la comissió municipal de seguretat i mobilitat, interrompuda a crits pels treballadors.

L’empresa que gestiona la grua a la ciutat, Barcelona: Serveis Municipals (BSM), al•lega que es tracta d’investigacions de “casos concrets” i que des del 15 de desembre ha obert expedients de servei a tres treballadors i ha donat avís de sanció a quatre més per “desobediència de les ordres de treball” . També recordava ahir, en un comunicat, que diverses sentències l’avalen en la vigilància dels treballadors mitjançant detectius i vehicles trampa.

Els treballadors es queixen que l’empresa municipal fa servir vehicles trampa per sancionar-los si no s’aturen i s’enduen un vehicle que comet una infracció d’aparcament. Els treballadors van explicar que l’empresa els crida a capítol si no arriben a la mitjana de mitja dotzena de vehicles al dia, que sembla el mínim exigit, tot i que el consistori sempre ha negat l’existència de mínims de sancions o enganxades als cossos de la Guàrdia Urbana o la grua.

Un portaveu de BSM va reconèixer ahir que han contractat detectius privats per seguir els treballadors que històricament no compleixen amb les ràtios de productivitat, però va rebutjar que l’empresa imposi una quota de retirades a ningú. “Els detectius s’han fet servir per contrastar i verificar amb plenes garanties faltes considerades molt greus”, va puntualitzar el portaveu.

Els expedientats ja havien estat avisats i sancionats pels mateixos motius durant els mesos de maig i octubre del 2006, però la impugnació va ser desestimada, segons l’empresa.

Entre les tasques que han de fer els treballadors de les vuitanta grues municipals s’inclou la fotodenúncia, la comunicació per via interna a la Guàrdia Urbana i l’enganxada del vehicle.

L’alerta sindical va provocar que CiU reclamés ahir la compareixença dels regidors de Seguretat i Hisenda, Assumpta Escarp i Jordi W. Carnes, per aclarir la denúncia.

El govern d’Hereu es nega ara per ara a abaixar les taxes i els preus públics com li reclama ERC

V. Planella. (El Punt)

El tercer tinent d’alcalde de Barcelona i responsable de la hisenda municipal, Jordi William Carnes, es va mostrar ahir contrari a fer cas de l’exigència del grup d’ERC de revisar a la baixa l’increment mitjà del 3% en les taxes i els preus públics que cobra l’Ajuntament per serveis i ús d’equipaments. «L’administració ha d’ajudar a l’estímul econòmic amb inversions, i no crec que sigui un any per fer rebaixes fiscals», va manifestar Carnes a l’hora d’expressar el rebuig a dues propostes tramitades per CiU i pel PP a la comissió d’Hisenda i Pressupostos en què es reclama que les tarifes del consistori se situïn en l’1,4% d’augment del cost de la vida registrat al desembre passat. ERC va fer costat al PSC i a ICV-EUiA a l’hora de desestimar la petició de les altres dues forces de l’oposició, tot i que reproduïa les exigències del seu cap de files, Jordi Portabella.

D’altra banda, el grup de CiU a l’Ajuntament de Barcelona va revelar ahir que la rehabilitació dels dinou pavellons modernistes de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que l’alcalde Jordi Hereu vol convertir en un complex que potenciï la imatge de Barcelona com a capital de la Mediterrània, pot comportar una despesa de 190 milions d’euros. La federació sustenta aquest càlcul en les previsions econòmiques incloses en el pla director de Sant Pau elaborat per la molt il•lustre administració que el gestiona –consorci integrat pel Capítol Cardenalici, el govern de la Generalitat i el consistori–. El tercer tinent d’alcalde, Jordi William Carnes, no va voler donar detalls sobre el cost que comportarà la remodelació del complex, tot i que des de la Generalitat s’ha avançat que una part de la despesa anirà a càrrec de les entitats que s’hi traslladin.