Retorn al pa amb oli

gener 26, 2009

Barcelonins i barcelonines: el saló de moda Bread & Butter se’n va a Berlín, sí, però, tranquils, no passa res. La ciutat és ciclotímica

Lluís-Anton Baulenas (Avui)

Que poc dura l’alegria a la casa dels pobres! Ara resulta que els del pa amb mantega, la fira de moda urbana més gran d’Europa, els mateixos que tan feliços ens han fet amb la seva propaganda independentista barcelonina (Barcelona, The Nation of Fashion!), diuen que tornen a Berlín. Amb la seva roba i les seves sabates. Tot són plors. Es compten els milions que s’hi perdran. I, de retop, de manera gairebé inconscient, se’ls comença a criticar. Fixem-nos en el canvi subtil dels enfocaments mediàtics sobre el Bread & Butter d’enguany, una de les propostes més importants i innovadores del món en el camp la moda: que si ja no són tan fantàstics, que si hi ha acudit molta menys gent, que si el projecte sembla esgotat, que si enguany han apostat per les sabates i no n’han venut. En resum, que si se’n volen anar, que se’n vagin. Ja tornaran.

Doncs tampoc no és això.

Per què no mirar-ho des del punt de vista positiu? Se’n van perquè s’han fet les coses malament? Per més que des de l’oposició municipal es digui que sí, que l’Ajuntament té arraconat el món de la moda (la regidora de CiU Maite Fandos ha arribat a acusar el consistori d’incapaç d’assumir el lideratge en la matèria) la nostra sensació és que no, que les coses s’han manegat prou decentment. La raó de la marxa d’aquest certamen és un pèl més complicada. Intuïm que en un àmbit com el de la moda, no seria aliena al canvi la simple obligació periòdica de reinventar el producte per tal de continuar fent-lo atractiu. Això i una bona oferta de l’Ajuntament berlinès, és clar, que, a més, ha posat sobre la taula l’oportunitat d’encabir-ho en allò que s’anomena pomposament “un marc incomparable”: el mític aeroport de Tempelhof.

Barcelona ha d’estar orgullosa d’haver acollit aquesta mostra i d’haver-ho fet bé i a ple rendiment. El món actual és així. Els grans esdeveniments culturals, comercials, industrials, etc. per ells mateixos ja no són permanents. Això era abans. La deslocalització no afecta només el món empresarial tradicional.

Hi ha un munt de sectors que es planyen per aquesta pèrdua. I tenen raó. Des dels hotels als restaurants, passant pels taxis. I tants més. Però que pensin en els guanys que han tingut mentre ha durat. I, sobretot, poden estar segurs que no trigarà gaire a haver-hi una manifestació firal semblant. Els dissenyadors de moda catalans a hores d’ara ja deuen estar rumiant què s’inventen com a alternativa al Bread & Butter per tal de continuar mantenint a casa nostra un aparador internacional de categoria

Barcelonins i barcelonines, Bread & Butter se’n va a Berlín, sí, però, tranquils, no passa res. Barcelona és ciclotímica. És un dels seus encisos. Segons com, té la seva gràcia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: