Archive for juliol, 2006

El consum d’alcohol al carrer, sobretot a la Barceloneta i a Ciutat Vella, es converteix en un fet quotidià les nits d’estiu

juliol 31, 2006


Tornar a la secció Enviar article Imprimir Versió en PDF
Següent

barcelona

El ‘botellón’ tranquil arrela a places i platges de Barcelona

Tot i estar prohibit, la Guàrdia Urbana tolera que es begui en llauna o vidre i només multa els sorollosos

Carles Sabaté

El consum d’alcohol a les platges i les places del centre de Barcelona durant les nits es generalitza a l’estiu. La prohibició fixada en l’ordenança de civisme no impedeix aquest costum, i els agents de la Guàrdia Urbana no el sancionen si no acaba degenerant en molèsties i sorolls excessius, ja de matinada.

La calor fa omplir les places i platges de la ciutat durant les xafogoses nits d’estiu. A la rambla del Raval, el Born, les places de Catalunya, d’Orwell, Jaume I, dels Àngels o del Rei, i sobretot a la plaça Reial, hi arrela un botellón tranquil, que consisteix a beure cervesa, sangria, combinats amb alcohol o refrescos asseguts a terra o als bancs, com si es tractés d’una terrassa. Aquest botellón sense incidents té una segona seu: les platges. A la Barceloneta es reuneixen, fins i tot els dies feiners, centenars de persones que prenen la fresca a la sorra, aprofitant que els xiringuitos obren fins passada la mitjanit i que els venedors de llaunes hi ofereixen beguda constantment. De matinada s’hi reprodueix l’operació de desallotjament i neteja de Sant Joan, encara que sense l’abast de la revetlla.

Força grups aprofiten la sorra per fer-hi un pícnic. Hi mengen pizzes, menjar ràpid o fins i tot hi van amb la carmanyola, com a les places del Born o del Raval. “La calor es resisteix millor al carrer i podem improvisar un sopar entre amics per SMS sense la murga de parar taula”, resumeix Nacho, que sopa a la rambla del Raval amb cinc amics, “tots veïns del barri, però en pisos allunyats”.

L’ordenança de civisme especifica que “és prohibit el consum de begudes alcohòliques en els espais públics quan pugui: causar molèsties a altres persones o als veïns, o es faci en envasos de vidre o de llauna”. Les multes oscil·len entre els 30 i els 100 euros, però si els envasos es llencen a terra o s’altera la convivència urbana, passen a ser de 750 a 1.500. La venda també se sanciona, i l’ordenança permet decomissar no només les begudes, sinó també els diners obtinguts pels llauners.

Però la Guàrdia Urbana permet aquest consum. La vista grossa amb el botellón és evident a qualsevol plaça de Ciutat Vella. El cap d’una de les dotacions permanents de la plaça Reial admet que “en teoria està prohibit, però generaria més problemes multar tota la plaça que intentar reconduir aquest consum cap a la responsabilitat”. El mètode més dissuasiu és el reg dels equips de neteja. Aquesta aplicació laxa de l’ordenança i l’increment de la neteja serveix a l’equip de govern per argumentar que “estem guanyant la batalla de l’espai públic”, tal com va assegurar el regidor portaveu Jordi Hereu en l’últim plenari. L’oposició municipal en recela, i recorda que les zones més saturades continuen sent un femer durant la nit, tot i la millora diürna.

“Ningú no ho diria, que està prohibit beure”, reconeix sorprès Norman Jensen, un turista nòrdic ajagut a la plaça Reial i envoltat de cerveses buides de la colla. “Si tota la plaça ho està fent, fins i tot els asseguts als bars! Al meu país sí que et multen…”.

Botons

Gràcies, senyor alcalde

juliol 31, 2006

Barcelona és un centre d’interès turístic de primera categoria. Durant els mesos de juliol i agost és quan vénen més visitants. La Sagrada Família és el punt més visitat pels turistes que vénen a Barcelona. Tot això ho sap el Sr. Clos, malgrat la seva ineptitud i incompetència.

Si sap tot això, ¿per què ha autoritzat en ple mes de juliol una obra per posar tanques, esbotzar, omplir de pols i d’incomoditats i enlletgir el davant de la façana del carrer Marina de la Sagrada Família?

Si fos una emergència inajornable, s’hi hauria de treballar nit i dia per acabar al més aviat possible. Però no. S’hi treballa al vergonyós ritme habitual de les obres públiques.

S’hauria d’informar i demanar disculpes. Però no. Cap comentari. Que es fotin!

Potser el Sr. Clos ha començat la primera fase de la pèrdua de la Sagrada Família com a símbol emblemàtic de la ciutat. La segona fase vindrà quan l’ enderroquin a causa del pas de l’AVE.

Gràcies Sr. Clos. I encara hi haurà gent que el votarà.

Carles Sist

Falten taxis a Barcelona?

juliol 29, 2006

Per descomptat que si quan jo surto del cinema, a la nit, no trobo un taxi a la porta, puc deduir que a la ciutat falten taxis. Almenys aquell dia i a aquella hora. El que no es pot exigir al sector del taxi és que sobredimensioni la flota de taxis perquè així no quedin aquests buits puntuals que ara queden.

Jo no sé si falten taxis, però el que sí que sé és que falten serveis públics. El metro podria funcionar més hores, i hauria d’haver-hi més autobusos de nit, més vigilància perquè els taxistes no tinguin por d’anar a certs llocs, i sobretot més capacitat d’anar adaptant els recursos a les necessitats de cada moment. I això és el que no fa l’Ajuntament.

El problema de la ciutat de Barcelona no és que faltin taxis, sinó que el que falta és una política més seriosa sobre el transport públic.

Maria Garcia Rosal

La reforma d’Almirall

juliol 28, 2006

Sergio Valencia Molina
Berlín (Alemanya)

Segons diu l’ajuntament, tot són avantatges en el projecte de remodelació de la plaça de Valentí Almirall, al barri del Clot. No obstant, s’ignora que la majoria dels veïns no volen que canviï. Les obres s’argumenten com un condicionament del lloc per a actes socials, quan aquests són escassos. Es destruirà un altre parc de terra per fer-ne un de granit. La plaça ha estat sempre un lloc d’esbarjo dels nens. Per tant, és l’ajuntament el que s’hi ha d’adaptar. També es parla de la desaparició de les tanques vegetals laterals per dificultar-hi l’accés. Siguem seriosos: les tanques hi són per dificultar la sortida dels nens a l’exterior, ja que la plaça està envoltada de carrers. Després d’haver passat tota la infància i l’adolescència a Almirall, no trobo ni una sola raó per la qual l’ajuntament s’hagi de gastar 434.000 euros en una reforma que ningú vol. ¿Algú ho ha preguntat als nens?

Narcosales i cànnabis

juliol 27, 2006

Extraordinària la repulsa veïnal que ha rebut la instal·lació d’un centre de venopunció al barri de la Vall d’Hebron de Barcelona. Un any després de ser obert i després de persistents manifestacions al carrer, amb talls de circulació inclosos, ha hagut de ser traslladat al complex hospitalari. Durant els 12 primers mesos de funcionament, només 47 toxicòmans n’han fet un ús regular, i probablement amb la recança de ser escridassats. Sovint la gent, l’imaginari social, ens muntem un esquema mental inamovible sense esbrinar si existeix una base real que el sustenti.

Una narcosala, nom amb què se sol conèixer, consisteix en un recinte dividit en habitacions dotades d’una xeringa, tovalloletes amb alcohol, una goma per ressaltar la vena, aigua destil·lada, una cassoleta per a la barreja i un pot per als residus. Es disposa de metge, treballador social i educador, ensems de comptar amb servei de neteja i vigilància. Facilitar heroïna en aquest tipus d’instal·lació té dos objectius: reduir el consum a la via pública i encaminar els addictes a programes de rehabilitació per deixar de consumir.

Són sales adreçades a heroïnòmans resistents al tractament amb metadona, i la seva assistència no ha de suscitar necessàriament la presència de camells. Si obtenen la droga de franc, per què haurien de comprar-ne? Vet aquí com han estat d’absurdes les protestes, vet aquí que un servei sanitari anàleg inaugurat a Ciutat Vella uns mesos abans de la gran polèmica de la Vall d’Hebron ha suposat que, en un any, s’hagin deixat de produir 60.000 punxades al carrer amb la subsegüent escampada de xeringues.

El més sorprenent, però, és aquesta fixació pels consumidors d’heroïna, quan actualment constitueixen una part irrisòria dintre del ventall de drogues i drogaaddictes presents a la nostra societat. L’Estat espanyol és un dels grans consumidors europeus, fins al punt que dobla la mitjana de la UE. I pel que fa a la prevalença en el consum, el d’heroïna es xifra en un 0,1%, davant el lideratge de la cocaïna i el cànnabis, sobretot entre el jovent. Un 6,8% dels joves entre 14 i 18 anys pren cocaïna de forma habitual, i arriben al 36% en el cas del cànnabis. Un nombre de toxicòmans que no sembla causar alarma entre l’opinió pública, que no provoca mobilitzacions al carrer, potser perquè aquestes drogues no es relacionen amb els conceptes pejoratius adjudicats als dependents de l’heroïna. Però acabem de dir que aquests són pocs, mentre que els altres no paren d’augmentar, com demostren diversos estudis, entre ells, un del ministeri de Sanitat centrat en l’evolució del consum en els darrers 10 anys.

La cocaïna amoïna poc perquè s’associa a capes socials benestants, instruïdes, guapes. Gairebé no es diu que l’anada a urgències pel consum d’aquesta substància s’ha incrementat un 30% en els darrers dos anys. En aquest període, només a l’Hospital Clínic de Barcelona 19 persones van ingressar a l’UCI, tres de les quals van morir.

Respecte de la marihuana, aquestes famílies tan angoixades pensant en els camells que rondarien la narcosala del barri per enganxar els seus fills haurien de tremolar davant l’omnipresència dels derivats del cànnabis, els quals són un perill precisament perquè no es perceben com a tal. Psiquiatres prestigiosos com Castilla del Pino o J.M. Valls adverteixen dels danys crònics que poden causar al cervell, des de manca de concentració mental fins a psicosis greus, i deploren la idea estesa entre la gent de que són innocus.

Charles Baudelaire, consumidor famós, ja es va exclamar en ple segle XIX a través del seu llibre Els paradisos artificials: “… diuen que aquesta substància no causa dany físic… no sé fins a quin punt es pot dir que es troba en bones condicions un home que no fa altra cosa que somiar i que és incapaç d’actuar… És la voluntat la que és atacada, i aquest és l’òrgan més preciós”.

Ja que el consum de drogues s’associa cada vegada més a l’oci, sorgeix el tòpic de reclamar uns valors alternatius. Però ¿com oferir-ne de diferents si el mateix món adult alimenta els actuals? Quan la diversió i l’individualisme fan rutllar econòmicament el nostre sistema, i alhora es converteixen en pautes de comportament, qui se’n pot alliberar? I qui pot dir que hi veu clar?

Eulàlia Solé
Sociòloga i escriptora

Jubilats recullen 10.000 firmes per reclamar que es creï la policia de barri

juliol 27, 2006

La Plataforma d’Usuaris de la Via Pública demana més agents patrullant pels carrers per reduir la inseguretat a Barcelona.

La Plataforma d’Usuaris de la Via Pública va entregar ahir a l’Ajuntament de Barcelona 5.000 firmes per reclamar la figura del guàrdia de barri. «La nostra organització vetlla pel civisme i el bon estat de les vies públiques», va destacar ahir el portaveu de la plataforma, Miquel Sánchez.Són jubilats i han recollit  10.000 signatures, tot i que només n’han entregat la meitat.

Sánchez va demanar que l’ajuntament torni a «instaurar el que no s’hauria d’haver perdut mai, la policia de barri». Per a la plataforma, l’augment de la presència de la Urbana als carrers de la ciutat milloraria la seguretat i el benestar dels ciutadans.

«Calen més guàrdies que passegin pel barri, per tal de prevenir possibles robatoris», va afirmar. La plataforma espera que les firmes facin reflexionar l’alcalde, Joan Clos.

Pinten els desperfectes del carrer

Una altra campanya que la Plataforma d’Usuaris de la Via Pública va engegar fa uns mesos és assenyalar amb esprais els desperfectes del carrer. «Aquesta feina no l’hem de fer nosaltres», va explicar Miquel Sánchez. Segons la plataforma, la policia de barri seria també la figura idònia per advertir als serveis de manteniment de l’ajuntament dels danys i avaries que hi ha als carrers i calçades de la ciutat.

Obres, obres, obres

juliol 26, 2006

Eduardo Montesinos
Barcelona

El nostre alcalde, en el seu afany de posar de cap per avall els carrers de Barcelona, ens arriba a treure de polleguera. Ha aixecat gairebé totes les places per fer-hi pàrquings, i ara els toca als parcs. Quan més ens aclapara la calor, sobretot a la gent gran, tanca el del Turó de la Peira, l’únic lloc de la zona on es poden suportar les altes temperatures. Es podria haver esperat que passés l’estiu per privar-nos d’un oasi d’ombres que tantes persones disfruten.

LA síndica de BCN advoca per evitar els guetos d’estrangers

juliol 26, 2006

• Demana al consistori que actuï contra la discriminació en l’accés a pisos i oci
• Un document de la sindicatura proposa “avançar en drets encara no reconeguts”

PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

Davant la nova realitat social de Barcelona, amb un continu creixement de la immigració en els últims anys, la Sindicatura de Greuges de Barcelona recomana “evitar” la concentració d’immigrants en guetos a determinats barris i reclama a l’ajuntament que actuï contra els pisos pastera i garanteixi l’accés dels immigrants a vivendes dignes. Es tracta d’un dels capítols més destacats del document Ciutat i immigració, reflexions per a la bona convivència, on la síndica, Pilar Malla, es proposa “avançar en alguns drets encara no reconeguts a la població immigrant”.
En l’informe, que avui presentarà Malla, i al qual ha tingut accés aquest diari, es fa una crida al compliment dels drets i deures per part de tots els ciutadans, sigui quin sigui el seu origen.
No obstant, a més a més d’enumerar-se els que ja estan reconeguts en l’ordenament constitucional, s’al.ludeix a drets en què en la seva aplicació “s’han produït limitacions, bé per actituds discriminatòries de persones o col.lectius, o bé perquè l’Administració hi ha dedicat pocs recursos”.
A més a més, la Sindicatura es proposa avançar en els esmentats drets encara no reconeguts i es plantegen “com a recomanacions al conjunt dels ciutadans deures que des d’un punt legal no es pot exigir que es compleixin”.

COMPROMÍS
Malla es va comprometre a elaborar aquest estudi monogràfic com a part del seu pla d’actuació. La defensora dels ciutadans de Barcelona considera que la creixent presència d’immigrants afecta tant els nouvinguts com els que ja hi residien, de manera que considera que les seves recomanacions –dirigides a ciutadans i autoritats– són vitals per a la convivència.
Un dels aspectes clau és el de la vivenda. En aquest sentit, la síndica emplaça les autoritats públiques a garantir l’accés a l’habitatge, especialment “als que no tenen recursos suficients”, i detalla que l’ajuntament haurà d’inspeccionar i sancionar “els particulars o grups que allotgin persones sense mínimes condicions d’higiene o salubritat amb la finalitat de lucrar-se”. També haurà de facilitar “alternatives reals” perquè no s’estenguin aquests tipus de pràctiques i haurà de promoure “la creació de serveis de mediació en l’accés a la vivenda, especialment de lloguer”.
En el document s’exigeix a l’administració municipal que “es comprometi a la reducció de la concentració de persones en pisos sense condicions dignes” i que vetlli perquè tots els espais “disposin de cèdula d’habitabilitat”, sabent que cada vegada són més nombrosos els estrangers que accepten pisos no habitables o comparteixen sostre amb altres famílies.

VIGILÀNCIA
Cal destacar que entre les recomanacions de Malla figura “evitar una excessiva concentració de població que ha acabat d’arribar en determinades zones perquè pot comprometre seriosament les polítiques d’integració”. La proposta arriba tard per a determinats barris de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, per exemple, on la proporció d’estrangers és molt superior a la d’altres zones.
La no discriminació també s’ha de primar en els espais d’oci i relació. Malla recomana “facilitar l’accés dels immigrants a espais i serveis idonis per a reunions i activitats socials” amb l’objectiu de “fomentar la convivència”. A més a més, considera que les seves tradicions són compatibles amb les locals, encara que incideix en el fet que s’ha de “respectar el descans dels veïns”.
Malgrat no tenir valor jurídic, el document s’empara en la legislació vigent i “va més enllà”. La síndica anima tots els ciutadans, nascuts a la ciutat o estrangers, a exercir els seus drets i complir deures de convivència, especialment en al.lusió al civisme i el respecte.
L’informe realitzat per la Sindicatura distingeix quatre apartats de drets i deures: socials (educació, salut, protecció social), de llibertat i participació, d’obligacions socioeconòmiques i de relació amb l’administració municipal.

100 tallers de Can Batlló perillen per falta d’acord en el trasllat

juliol 25, 2006

• Els industrials són desnonats abans que es concreti la seva reubicació a la Zona Franca
• L’ajuntament va dir que es podien mudar aquest estiu, però encara no tenen els terrenys assignats

PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

El temps juga en contra del centenar d’empreses, amb més de 800 treballadors, que encara funcionen a Can Batlló. Els industrials d’aquesta zona de Sants, afectada per un pla urbanístic que la convertirà en eix residencial i d’equipaments, encara no saben ni tan sols en quins terrenys del Consorci de la Zona Franca (CZF) es reubicaran a partir d’ara, tot i que l’ajuntament va anunciar fa uns mesos que el trasllat es podria iniciar aquest estiu.
Cada mes acaba algun contracte i hi ha nous desnonaments per part de la immobiliària propietària del recinte, sense que les empreses en tinguin resolt el trasllat.

CONSENS
El col.lectiu reclama a l’ajuntament que pacti amb la immobiliària una data per a la sortida de Can Batlló, que els permeti tenir un sostre fins que estiguin acabades les noves naus a la Zona Franca.
Després de gairebé una dècada de projectes fallits, l’ajuntament i la Generalitat han impulsat els últims mesos una nova proposta que han aconseguit consensuar amb veïns i entitats de la zona i que divendres passat va aconseguir l’aprovació provisional al ple de l’ajuntament. El pla preveu desmantellar el polígon industrial i donar pas a més de 1.600 pisos, una vintena d’equipaments i 4,7 hectàrees de zona verda.

ASSETJAMENT
El problema pendent de resoldre és el trasllat de les empreses que resisteixen a la zona, malgrat el suposat “assetjament” a què els sotmet la immobiliària. Durant els últims sis anys, han marxat unes 95 empreses de la zona, amb un miler de treballadors. Moltes d’aquestes, asseguren fonts de l’Associació d’Industrials de Can Batlló, han fet fallida al no poder suportar els costos de trasllat i reubicació de la maquinària pesant que solen utilitzar.
L’estratègia de la propietat, denuncien els empresaris, és forçar el desnonament quan finalitza un contracte de lloguer, tot i que un mateix propietari tingui llogats indefinidament altres espais annexos. D’aquesta manera, s’impossibilita el funcionament de l’empresa, que es trasllada pel seu compte.
I com més trasllats es resolguin per aquest tipus de vies, menys indemnitzacions haurà d’assumir la immobiliària, apunta Jordi Navarro, president dels empresaris afectats. Per aquest motiu, el col.lectiu reclama a les administracions que forci la immobiliària a autoritzar –fins a una determinada data– la continuïtat de totes les indústries que avui continuen a la zona i que no es poden reubicar perquè encara no compten amb l’espai pactat amb l’ajuntament. “És impossible que ens traslladem aquest any, encara faran falta dos anys per fer les naus a la Zona Franca i moure les empreses grans”, explica Navarro.

RETARD
L’ajuntament va firmar un protocol amb el Consorci de la Zona Franca per al reallotjament dels afectats, però la reunió de totes les parts no es va fer fins fa uns dies. El setembre vinent els industrials entregaran el llistat de les seves necessitats d’espai i d’activitats. Llavors, el CZF farà un estudi i un projecte de reubicació, que possiblement implicarà diverses localitzacions. “No hi ha prou espai per a tots al costat del carrer Motors”, va assenyalar ahir un altre afectat. Fonts del consorci assenyalen que la posterior construcció de naus pot tardar encara més d’un any.

La por al col·lapse fa canviar el pla d’obres d’estiu a Barcelona

juliol 25, 2006

L’eliminació de dos carrils a la ronda de Dalt se substitueix amb una reducció de la velocitat Avui es tancarà part d’un lateral a la Diagonal a Maria Cristina, però s’ajorna una setmana el tall al carril central

Carles Sabaté
El col·lapse per l’acumulació d’obres que pateix Barcelona aquest juliol ha obligat l’Ajuntament a canviar de plans en algunes actuacions de força afectació sobre la via pública i el trànsit. El tall d’un carril central de la Diagonal a l’altura de zona universitària, previst per avui, s’ha ajornat una setmana, en espera que disminueixi la intensitat de circulació amb l’entrada de l’agost. I a la ronda de Dalt, una de les vies més afectades per les cues de vehicles, s’eliminarà una de les afectacions que es preveien més conflictives: l’ocupació d’un carril central en cada direcció a l’altura de la Guineueta.

L’Ajuntament de Barcelona ha començat a modificar plans d’obra, desafectar alguns carrers del programa d’obres o reduir-ne les incidències inicialment previstes, encara que sigui reduint-ne també la seguretat. És el cas dels talls a la ronda de Dalt. Per segon estiu consecutiu, s’instal·len les bases de la llosa que cobrirà la ronda entre Karl Marx i la Guineueta. L’Ajuntament de Barcelona preveia tallar des avui i fins a l’11 de setembre un carril en cada sentit, per treballar a la mitgera de la ronda.

Finalment, l’equip de coordinació d’obres ha decidit modificar el pla d’obra, i només reduirà l’amplada dels carrils i hi limitarà la velocitat màxima permesa. Durant l’estiu, no es podrà circular a més de 40 km/h en aquest tram del districte de Nou Barris.

No es descarta acabar tallant parcialment algunes nits o caps de setmana d’agost aquest tram de ronda. Però sí la reducció simultània de dos carrils.

El col·lapse d’algunes vies de l’Eixample va desviar la setmana passada gran part del trànsit cap a la ronda de Dalt. Les cues van reproduir-se ahir a mitja tarda i al vespre, bàsicament en direcció al nus de la Trinitat. Aquest tram ja pateix sempre força retencions.

L’actuació manté l’afectació de la sortida 3 de la ronda de Dalt. Aquesta entrada es mantindrà tancada fins a l’octubre. La cobertura de la ronda afronta aquest any la seva recta final. Un cop acabada la instal·lació de la llosa, s’haurà d’iniciar la urbanització de la superfície.

Barcelona té previst asfaltar 67 carrers aquest estiu. La setmana que ve es desviarà tot el trànsit en sentit ascendent de Via Augusta a l’altura de Sarrià.

Pel que fa a la Diagonal, el tram de l’Eixample amb el carril bus tancat continua embotint els dos laterals, entre Francesc Macià i el passeig de Gràcia. El trànsit s’ha alleugerit els dos últims dies feiners. El dia 31 es tancarà un carril central, a la cantonada amb Gregorio Marañon, i també els carrils bus entre Maria Cristina i la plaça Macià.