Les obres de la plaça de Castella divideixen veïns i comerciants

• Els residents s’oposen a la reducció de jardins proposada pels botiguers

EL PERIÓDICO
BARCELONA

La remodelació de la plaça de Castella, a Ciutat Vella, divideix els comerciants i els veïns. Mentre els locals de la zona són partidaris de reduir els dos espais enjardinats que hi ha a la plaça, els veïns en demanen l’ampliació i restauració. L’Ajuntament de Barcelona ultima el projecte de remodelació d’aquest espai, en què les obres està previst que comencin el mes que ve. Abans del seu inici, el consistori celebrarà una reunió pública amb tots els grups afectats per intentar elaborar una solució de consens.
Les obres de millora inclouen un nou pavimentat de la via, la reforma de la zona verda i la substitució d’il.luminat públic i del mobiliari urbà. Els treballs també aniran acompanyats del corresponent condicionament del pàrquing subterrani, que anirà a càrrec de l’empresa concessionària.
Un dels punts més polèmics de l’avantprojecte redactat per l’ajuntament és la tala d’uns quants arbres i la reducció de l’àrea verda, una mesura que ha fet que molts veïns de la zona s’hi hagin posicionat en contra. El pla urbanístic també té prevista la reducció de les places d’aparcament que envolten la zona. Els espais seran guanyats com a àrees de vianants.

ESPAIS VISIBLES
Una de les queixes més reiterades pels veïns afecta les actuacions dels indigents que hi pernocten i que impedeixen que puguin descansar. “Estem farts de les baralles, els crits, les seves olors i fins i tot el menjar que preparen aquí. Volem que no hi hagi cap lloc on puguin seure. Tampoc volem que treguin els arbres, perquè donen vida al lloc”, va explicar una veïna de 43 anys que viu al carrer dels Tallers.
La pretensió que la plaça no compti amb cap tipus d’àrea de descans, no obstant, no està plantejada en el projecte de l’ajuntament, que hi preveu la instal.lació de bancs de fusta. “No hi ha en tota aquesta zona cap lloc ni cap parc per als nens. La remodelació de la plaça ha de tenir en compte que estem en una zona molt degradada al costat de places cuidades i amb recursos”, explica Zarca Cala, de 36 anys, veïna del carrer dels Tallers.
Els arquitectes que s’encarreguen del projecte, Urgell Arquitectes, van comentar que un dels objectius del pla és que aquest lloc de la ciutat no tingui “barreres arquitectòniques” i disposi d'”espais més visibles”. Els tècnics del projecte també estudien el canvi de circulació per a les entrades i les sortides a l’aparcament subterrani.

ALEGACIONES SECCIÓN SINDICAL DE CGT, OPE 2006 DE PARCS I JARDINS

Debido a la decisión tomada por el Tribunal de la Oferta Pública de Empleo 2006 en la valoración de la Prueba Práctica (sobre todo en la prueba de barrer) que ha dado como resultado de la misma que de las 212 personas examinadas sólo han superado la prueba 44 personas (el 20’75%), dándose además la circunstancia que de las 7 personas presentadas en el turno de integración no ha aprobado ninguno.

La Sección Sindical de CGT de Parcs i Jardins manifiesta su disconformidad con la decisión adoptada por el Tribunal de la OPE 2006 y nuestro total desacuerdo ante lo que creemos unas valoraciones arbitrarias, irregulares e injustas, que deja a la mayoría de los Opositores (al suspender a un 79’24%) fuera del proceso selectivo, después de haber superado un psicotécnico, una prueba teórica y otra de catalán; siendo personas de demostrada valía profesional, trabajadores con formación que llevan años trabajado en el oficio, y que habían aprobado pruebas idénticas en anteriores Ofertas Públicas y Bolsas de Trabajo.

Por todo ello, y dado el perjuicio a los opositores y el desprestigio para la imagen del Institut Municipal de Parcs i Jardins que ha creado la decisión adoptada por el Tribunal de la OPO 06 exigimos tanto a la Presidenta del Institut Imma Mayol como al Alcalde de Barcelona Joan Clos, (dado que el Ayuntamiento tienen la obligación de tutelar en todo momento el proceso de la OPE de Parcs i Jardins) que se impliquen en la solución del problema creado y asuman las responsabilidades de lo sucedido.

Adjuntamos alegaciones de la Sección Sindical de CGT que están en consonancia con las presentadas por el Comité de Empresa y con las de los opositores afectados tal y como se acordó en la Asamblea de Afectados del pasado día 10 de agosto.

http://barcelona.indymedia.org/usermedia/application/11/Microsoft_Word_-_alegaciones_opo_2006.pdf

El partidisme del PSC devalua les institucions democràtiques

Només els concerts i els grans actes omplen el recinte del Fòrum

• Els ciutadans no fan un ús diari del parc, excepte de la zona de banys i de les carpes nocturnes
• El nombre d’actuacions i festes ha passat de 14 la primera meitat del 2005 a 44 aquest any

JORDI SUBIRANA
BARCELONA

Els grans actes i els concerts concentren gran part de l’assistència al recinte del Fòrum. Si esdeveniments puntuals com la Mercè, la Fira d’Abril o el festival de música Primavera Sound atrauen milers de persones, la majoria dels dies el parc és un recinte gairebé buit, un desert de ciment, que només s’anima durant els caps de setmana, sobretot gràcies a la zona de banys i a les carpes musicals.
Fonts de Barcelona Serveis Municipals (BSM), l’empresa que s’encarrega de gestionar el Fòrum, asseguren que durant la primera meitat del 2006 s’ha produït un increment d’un 214% de les activitats musicals i dels grans esdeveniments respecte als primers sis mesos de l’any passat. Dels 14 actes que hi va haver el 2005 ara s’ha passat a 44.
L’assistència va des de les 44.000 i les 30.000 persones que van passar pels festivals de música Primavera Sound i Summercase, respectivament, fins a les 20.000 que va congregar la festa de Colòmbia. Els organitzadors de la Fira d’Abril van preferir no donar xifres d’assistència, tot i que és un esdeveniment que aquest any va reunir milers de barcelonins.

FEINA PER FER
La idea de l’ajuntament passa per “dinamitzar el Fòrum” i que s’integri amb normalitat a la xarxa lúdica de la ciutat. BSM en fa un balanç positiu. El públic respon a esdeveniments concrets com la Mercè –l’any passat els actes de la festa major van congregar 600.000 persones–, però la veritat és que encara queda molta feina per fer perquè l’ús quotidià del Fòrum estigui normalitzat. Entre setmana i els mesos més freds poca gent es veu en aquest immens recinte de més de 25 hectàrees, i és ara, durant els caps de setmana d’estiu, quan està més animat.
Segons BSM, entre els mesos de maig i agost, han assistit al Mercaforum –un mercat amb diferents parades– 25.000 persones, 13.370 usuaris han utilitzat el petit tren que recorre el parc, s’han llogat 450 bicicletes i 1.770 hamaques, canoes, barques i taquilles i s’han servit 5.123 serveis de restauració.
Durant el dia, la majoria de persones, veïns de Diagonal Mar i Sant Adrià, es concentren a la zona de banys, una platja de ciment d’aigües tancades. Al juliol hi ha hagut més gent que a l’agost, tot i que encara és aviat perquè aquesta zona rebi el mateix nombre de visitants que la resta de les platges.
La zona de banys ofereix nombrosos serveis: lloguer de canoes, gandules i equips de busseig, vestidors, un bar-restaurant i l’Espai Moritz, una iniciativa impulsada per la marca cerversera amb una terrassa que té una zona per practicar tallers i jocs de taverna i de sobretaula. Albert Castellón, director general de Moritz, fa un balanç positiu de l’espai, amb un mes de juliol bo i un agost més fluix.
Molt possiblement, l’Espai Moritz reobrirà les portes durant el 2007, però Castellón és de l’opinió que s’han d’introduir millores per rendibilitzar el recinte. Creu que s’ha de promocionar més aquesta zona entre Barcelona i Sant Adrià i augmentar la senyalització interior i d’accés. BSM espera que la nova senyalització estigui a punt el 2007.
A la nit, si no hi ha concerts o activitats concretes, el Fòrum és una plana buida i molt pocs clients fan ús dels xiringuitos oberts a prop de la placa fotovoltaica i el centre de convencions. Només, i ja de matinada, hi ha activitat al costat de la zona de Les Carpes del Fòrum, per ara l’única oferta lúdica nocturna estable del recinte a l’espera que es posi en marxa l’Espai Movistar, amb bar, club, sala d’exposicions, espai per poder-hi menjar i zona de projeccions i concerts. El primer concert serà el 5 de setembre a càrrec de Pet Shop Boys.
Daniel Fernández, el director de Les Carpes del Fòrum, diu que des de Sant Joan han passat per les carpes unes 55.000 persones, 40.000 fins a finals de juliol i 15.000 a l’agost. Fernández opina que el negoci ha anat bé tot i que és el primer any que han obert i malgrat l’escassetat de transport públic.

MILLORAR EL TRANSPORT
Precisament, una de les assignatures pendents és la millora del transport públic nocturn. L’ajuntament, però, no té intenció de reforçar-lo excepte en moments puntuals com la Mercè o festivals. Els promotors han arribat a un acord amb Transports Metropolitans per posar busos des del centre de la ciutat fins al parc. Un cap de setmana qualsevol l’opció d’anar o tornar del Fòrum sense vehicle propi es limita al metro –fins a les dues de la matinada–, un bus i la difícil opció de trobar taxi.

Els botiguers demanen ajuda per pagar la neteja dels grafits

Barnacentre vol que l’Ajuntament pagui una part del cost d’esborrar les pintades de les persianes metàl·liques L’Ajuntament assegura que les brigades que netegen grafits s’han multiplicat per tres
M.F.
El grafit, que és un dels elements que donen més imatge de ciutat bruta, encara es resisteix a la campanya netejadora de l’Ajuntament de Barcelona. Tot i que el regidor Francesc Narváez, el responsable municipal de la neteja, assegura que al Raval un grafit no hi dura més de 24 hores, tan aviat com l’esborren n’apareix un de nou. La majoria no arriben ni a grafit; són només gargots malgirbats, taques de color que es fan pel gust d’embrutar i que costen molt de treure. Els comerciants són ara els principals perjudicats per aquesta nova plaga.

Amb la major part dels grafits, l’Ajuntament actua d’ofici, i si tenen un caràcter ofensiu o insultant tenen prioritat per ser esborrats. Fins ara les brigades municipals només actuen a les façanes i s’abstenen d’intervenir en altres indrets considerats més privats, com pot ser un vestíbul o una porta. Però com que l’acció esborradora sobre les façanes és ara tan ràpida, els grafiters i pintors d’esprai fàcil en general es decanten per les persianes metàl·liques dels comerços, que són de responsabilitat exclusiva dels botiguers.

L’entitat Barnacentre, que aviat es convertirà en fundació i que agrupa uns 700 botiguers del centre i del Barri Gòtic, s’ha fet ressò de la inquietud dels seus associats pels grafits de les persianes i ja ha iniciat les primeres gestions per signar un protocol amb l’Ajuntament per tal que el municipi es faci càrrec d’una part de la despesa de neteja.

“No es el mateix netejar la pedra de les façanes que el ferro de les portes. Al ferro no s’hi pot utilitzar la mànega a pressió com a la pedra. Els productes també han de ser diferents, els costos són més grans i després s’han de repintar les portes”, recorda Emili Sarrión, president de Barnacentre, que aclareix que encara no han entrat a negociar amb l’Ajuntament quin percentatge del cost pagarà l’administració i quin el comerciant.

Per la seva part, Narváez reconeix que ja havia tractat la qüestió amb Barnacentre, però que encara no s’havia començat a negociar. El regidor posa com a exemple de bona praxi l’actuació dels comerciants del carrer Banys Nous, que no han esperat l’ajuda de l’administració sinó que es van posar d’acord entre ells per netejar les portes i unificar els colors.

400 pintors aficionats

El regidor assegura que per combatre els grafits s’han multiplicat per tres els efectius. “Abans teníem nou equips i ara hem passat a 27, i dos d’aquests estan especialitzats en parcs”. Narváez assegura que des de començaments d’any s’ha “enganxat” 400 pintors, dels quals alguns, a més de la denúncia, han pagat el cost de netejar el grafit. Pel que fa als menors, alguns dels denunciats han fet treball social perquè així ho han acordat els seus pares amb l’administració.

L’any 2004, de les 500 multes que l’Ajuntament assegura haver imposat als pintors de parets, només se’n va arribar a cobrar una quarta part. L’any passat, quan la pressió social i punitiva contra els grafiters va fer un repunt important, només es van imposar unes 300 denúncies, però d’aquest total l’Ajuntament reconeixia a finals d’any que només se n’havien cobrat 19, mentre que 14 més eren casos de menors que van fer treballs comunitaris autoritzats pels pares. Ara amb la nova ordenança de civisme les multes als grafiters poden oscil·lar entre 120 i 3.000 euros.

Tan difícil com esborrar les pintades és fer desapareix la fama que té Barcelona, que atreu turistes d’arreu, de ser el paradís dels grafiters per la permissivitat de les autoritats.

Més neteja, el mateix incivisme

L’estiu de l’any passat els veïns del centre de Barcelona van protestar amb contundència perquè consideraven que el grau de brutícia i d’insalubritat dels seus barris havia arribat a un punt alarmant. L’ajuntament de la ciutat va reaccionar per la pressió dels mateixos implicats i, sobretot, pel ressò que se’n van fer els mitjans de comunicació. El govern municipal havia confós durant molts anys el progressisme amb la permissivitat, un fet que havia desembocat en tot un seguit de conductes incíviques perpetrades amb una impunitat absoluta perquè els seus autors no temien les conseqüències dels seus excessos. Cal dir també que fins fa ben poc l’Ajuntament de Barcelona no ha sabut reaccionar davant les conseqüències que ha tingut en la ciutat el canvi de model que es va començar a implantar amb força amb la celebració dels Jocs Olímpics. Barcelona és ara una ciutat amb una gran atracció turística. Aquest canvi implica avantatges i inconvenients, i els responsables municipals han d’entendre que han de dedicar molt més esforços a la seguretat publica, a la neteja, a la promoció cultural de la ciutat…

L’actual consistori sembla que ha anat aprenent alguna lliçó. Aquest estiu, per exemple, tal com informa l’AVUI, l’Ajuntament ha redoblat els esforços per evitar la brutícia que es va convertir en notícia l’any passat. El Raval, un dels barris més paradigmàtics en aquest sentit de Barcelona, s’ha situat en el centre de l’atenció del consistori. Les brigades de neteja que hi actuen s’han multiplicat i hi ha carrers on els treballadors de l’Ajuntament passen fins a onze vegades al dia per escombrar, buidar papereres i passar la mànega. Els veïns han reconegut l’esforç municipal i enguany les protestes i les queixes no s’han repetit amb la mateixa intensitat. No es pot dir igual d’altres ciutats de Catalunya, que no criden tant l’atenció dels mitjans de comunicació.

Però l’esforç de l’Ajuntament de Barcelona i les campanyes de conscienciació no han servit per frenar els hàbits incívics dels barcelonins i dels visitants, que continuen actuant amb la mateixa desídia de sempre. Els veïns han cridat ara l’atenció sobre els grafits, un fenomen que a Barcelona ja té una certa tradició però que ha anat augmentant i degradant-se. Alguns botiguers han de netejar la façana del seu establiment diverses vegades en un sol mes. Tot just acaben d’esborrar una hipotètica obra d’art que n’apareix una altra.

Cal combatre aquesta persistència en les conductes incíviques en diversos fronts. En primer lloc, l’Ajuntament de Barcelona -i el de les ciutats de Catalunya que es veuen més afectades per aquestes conductes- han de redoblar els esforços en les campanyes de conscienciació. Alhora les autoritats municipals no poden fer la sensació de complicitat o impotència. Barcelona s’ha guanyat la fama arreu d’Europa de ser tolerant amb tota mena d’excessos. Per això no és estrany que hi arribin grafiters de tot arreu. En aquest sentit no n’hi ha prou amb l’aprovació de l’ordenança municipal. Cal fer-la respectar i aplicar amb eficàcia totes les sancions que se’n deriven. La capital de Catalunya és ara més neta, però ha de lluitar amb la mateixa força contra l’arrel de les conductes incíviques que persisteixen.

El Raval més net, malgrat que es mantenen els hàbits incívics

El barri no fa pudor d’orins però hi ha gent dormint a terra que marxen quan passen les mànegues d’aigua Els veïns del Gòtic asseguren que hi volten molts lladres LA FAVB sosté que la neteja ha millorat
Maria Favà
“Quan les coses estan netes, et sap més greu embrutar-les”, diu Francesc Narváez, el regidor responsable de la neteja de Barcelona. Veïns i comerciants del Raval, el barri més brut de la ciutat fins fa pocs mesos, valoren molt positivament el gran esforç que ha fet l’Ajuntament per millorar la neteja, sobretot després de l’ordenança del civisme. Tots coincideixen a dir que ara el barri està més net que mai, malgrat que no han desaparegut els hàbits incívics dels qui orinen o vomiten al carrer o deixen les deixalles on no toca. Només el pas constant de les brigades, algunes de les quals se solapen d’horari, segons assegura el regidor, ha aconseguit que no hi hagi escombraries a terra o que les cantonades no facin pudor de pixum.

Els carrers de la Lleona, d’Escudellers Blancs i la plaçeta de Sant Francesc, el que es coneix com a barri de la Creu, que l’any passat ocupaven el primer lloc del rànquing de la brutícia i la pudor, seguits de prop per la plaça Orwell i els carrers de la Rosa i d’Obradors, han canviat totalment d’aspecte. El carrer de la Lleona, on durant anys hi va haver el menjador de les monges de Teresa de Calcuta, i on només la fortor del Zotal podia dissimular la pudor dels excrements, ara sempre hi ha un dit d’aigua pel reg constant de les brigades. Al carrer dels Escudellers Blancs ja no hi ha penya tirada per terra dormint la mona. Tampoc hi ha vòmits. Al carrer de la Rosa i a la plaça de Sant Francesc, que eren abocadors a cel obert, al matí no s’hi veu cap nevera ni cap trasto vell abandonat. A la plaça Orwell quasi han desaparegut els new hippies dels gossos i els bongos. La contundència i la freqüència de les mànegues d’aigua l’han convertit en un lloc inhòspit per acampar-hi.

Josep Lluch, que fins fa poc era el president de l’Associació de Veïns del Barri Gòtic, també reconeix que la neteja ha millorat molt, sobretot perquè les brigades que van en cotxes elèctrics passen constantment, però matisa que els bruts continuen pixant-se a la placeta de la Rosa i que encara falta molta vigilància per controlar els xoriços.

Eva Fernández, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que té la seu al carrer Obradors, diu que no només ha millorat la neteja, sinó que, a més, ha tancat un after hours il·legal que hi havia al carrer i que era font de conflictes.

Marga Guasch, veïna i vigilant de la plaça Reial, explica que la netegen “amb grans quantitats d’aigua a les vuit del matí, a les dotze del migdia i a la una de la matinada”. Aquest últim reg s per fer aixecar els que jeuen a terra sota els porxos.

Veïns del Gòtic clamen contra el sistema de recollida d’escombraries

• Denuncien l’acumulació insalubre de bosses al carrer cada nit i demanen un canvi de model
• L’ajuntament proposa com a única alternativa la instal.lació gratuïta de petits contenidors

ALBERT OLLÉS
BARCELONA

La paciència de nombrosos veïns del Gòtic, que des de fa tres anys deixen les bosses d’escombraries al carrer al no haver-hi contenidors, ha arribat al límit. Els afectats denuncien que l’acumulació de residus genera cada nit pudor i brutícia, agreujades a l’estiu, i demanen que es canviï el sistema, implantat per l’ajuntament el 2003.
La progressiva extensió a altres zones de Ciutat Vella de la recollida pneumàtica i la substancial millora que ha viscut aquest any la neteja del casc antic està fent encara més evident el problema, segons denuncien els veïns.

BOSSES EN PAPERERES
“Els camions no passen fins tard i entre les nou i les dotze de la nit als carrers hi ha bosses per tot arreu. Alguns les deixen dins de les papereres”, explica Rosa Maria Sales, que viu a la plaça de Regomir. “Els gats trenquen les bosses i s’escampa tot per terra. Fa pudor i entren escarabats pel replà”, afegeix.
Els restauradors critiquen la imatge insalubre i antihigiènica de les escombraries al costat de les terrasses. “Molesta els clients i fa una sensació negativa i bruta de la ciutat en un dels seus punts més visitats”, diu el responsable d’un restaurant de la Baixada de Sant Miquel.
La normativa estableix que només es poden treure les escombraries a partir de les vuit del vespre, però no tots la compleixen. “Nosaltres esperem al màxim, però hi ha gent que les deixa quan vol o pot i s’hi veuen bosses tot el dia”, afirma José Delgado, del carrer d’Obradors.
El problema afecta especialment el sud del Gòtic, als voltants de la plaça de Sant Jaume, el carrer de
Ferran, la plaça Reial i el carrer d’Escudellers. L’ajuntament assegura que comença la recollida a les 21.00 hores, però reconeix que no acaba fins a mitjanit. “La reduïda mida dels carrers i l’extensió del barri dificulten la feina”, diu Francesc Narváez, regidor de Serveis Urbans i Manteniment.
La singularitat de la zona –el primer assentament urbà de Barcelona– amb carrers estrets i un subsòl en què se superposen segles d’història és el principal handicap per solucionar la situació.

OBSTACULITZAR EL PAS
“Vam eliminar els contenidors perquè obstaculitzaven el pas i l’olor molestava els veïns que vivien a sobre. I tampoc és viable la recollida pneumàtica per la complexitat d’excavar aquí”, assegura Narváez.
En referència als horaris per deixar les escombraries, el regidor descarta canvis. “Hi ha gent gran que a partir de les vuit del vespre ja no surt de casa. I no podem començar abans la recollida, ja que és un barri molt concorregut a les tardes”.
L’ajuntament proposa com a única alternativa la instal.lació gratuïta, al costat de l’edifici que ho sol.liciti, d’un contenidor petit, amb una capacitat màxima de tres bosses d’ús domèstic.
La iniciativa s’ofereix des que es va implantar el sistema, encara que Narváez reconeix que no ha tingut èxit. “Rebem poques peticions del Gòtic, a diferència d’altres barris de Ciutat Vella, com Santa Caterina o les parts del Raval que encara no tenen pneumàtica”, conclou.

Es registren continus abusos policials durant la Festa Major

Interès per la bici?

Vivim i patim, fa temps, un munt d’obres a tota la ciutat de Barcelona; deu ser per millorar-la. Doncs no hi estic del tot d’acord. Em trasllado, a diari, en bici per la ciutat i he rebut una desagradable sorpresa quan, a la finalització de l’obra que afectava el carrer Urgell amb Gran Via, a la vorera del passeig per on hi ha instal·lat un carril bici, no s’ha fet rampa, tal com hi ha en altres cruïlles del mateix carrer. Si no recordo malament, està previst que a tota la Gran Via hi hagi carril. De fet, només cal unir els que hi ha a dreta i esquerra. Aleshores, per què no s’ha aprofitat aquesta última manipulació del terreny per, si més no, deixar-ho preparat? Potser caldrà un altre pressupost per desfer el resultat d’una inoperància o manca d’interès.

Juli Pérez