Arxivat per a juny, 2003

Pocs gols i molts números vermells

juny 30, 2003

ALÍCIA TUDELA I GEMMA AGUILERAEl gran dèficit financer del F.C. Barcelona fa tèmer que la nova junta, l’Ajuntament i els creditors pactin una especulativa requalificació de terrenys en contra del veritable interès públic 

El F.C. Barcelona tancarà la temporada sense cap títol i amb un dèficit de 55 milions d’euros i un endeutament net de 98 milions. És evident que el club blaugrana és en números vermells. La campanya electoral per a la presidència del club ha estat plena de referències a la venda del patrimoni del club com una sortida fàcil de la crisi, i tots els candidats han fet les seves propostes per eixugar el deute. En línies generals, es plantegen dues possibilitats sorprenentment contradictòries. La primera, defensada per l’antic director general del club, Xavier Pérez Farguell, aposta per rendibilitzar el Miniestadi al màxim, potenciant la pràctica del futbol americà. Aquesta proposta implica ampliar el Mini de 18.000 a 45.000 espectadors i comptar amb la inversió de grans multinacionals de l’esport i l’oci. La segona opció és vendre el Miniestadi que, segons alguns estudis que ja s’han encarregat, suposaria l’obtenció de 240 milions d’euros.  

Paral·lelament, s’estudia la proposta del Pla Director Portal del Coneixement, que ha rebut llum verda per part de l’Ajuntament de Barcelona, i que contempla l’augment del sòl edificable als terrenys del Barça en uns 68.000 metres quadrats. Aquesta requalificació afectaria, principalment, l’ antic Palau Blaugrana-2, situat entre la Travessera de les Corts i l’Avinguda Arístides Maillol. I és precisament en aquest Pla on la sortida especuladora del F.C. Barcelona topa amb una oposició frontal dels veïns afectats. 

Segons assegura la Plataforma Ciutadana opositora al Projecte Barça 2000, integrada per una quinzena d’associacions veïnals de Les Corts, aquest programa “beneeix una operació especulativa i poc beneficiosa pel barri sota el paraigua de l’interès universitari i, a més, ressuscita el projecte Barça 2000”, contra el qual s’havien posicionat.  

Les entitats creuen que darrere el Portal del Coneixement només s’hi amaga una requalificació de terrenys interessada per ambdues parts. Fa quatre anys que els veïns de Les Corts i un grup d’arquitectes professionals es van oposar i van aconseguir aturar el Pla Especial Barça 2000, que suposava, entre d’altres coses, la construcció de 14.800 metres quadrats de botigues i comerços, 6.200 metres quadrats de bars i restaurants i quatre pavellons temàtics. Ara, la Plataforma ja ha presentat alegacions al Pla Director, n’ha reclamat la seva retirada i ha sol·licitat l’elaboració d’un nou pla que “tingui en compte els interessos i les necessitats reals dels veïns, i no les d’empreses privades”. Es critica especialment l’ampliació de l’edificabilitat en 500.000 m2, que afecta sobretot els voltants de la Masia de Can Rigalt i el F.C. Barcelona, així com la construcció d’un gran aparcament per a més de 10.000 vehicles. Les noves zones d’estacionament se situarien als edificis universitaris, i unes altres 100 places per a autocars s’ubicarien a l’avinguda Gregorio Marañón. Els veïns diuen que no entenen que, per una banda, l’Ajuntament promogui la utilització del transport públic amb la construcció de la Línia 9 i el Trambaix i, després, fomenti l’ús del vehicle privat facilitant-ne l’aparcament.  

El Pla Director també contempla la reforma del sistema viari, destinada a crear nous carrers de penetració cap a aquest sector, una remodelació que podria afectar, segons els informes de la Plafaforma, les instal·lacions del Club de Polo de Barcelona. En el cas concret de l’especulació que podria dur-se a terme des de Can Barça, es denuncien els 68.000 m2 que el Pla concedeix al club blaugrana. Els veïns s’oposen a què aquest espai es destini a la creació d ’una mena de parc temàtic blaugrana, i demanen que les grans zones d’oci es construeixin fora de la ciutat. D’altra banda, els veïns se senten traïts pel consistori barceloní, ja que asseguren que no han estat consultats en cap moment a l’hora de dissenyar el Pla Director. 

Respecte al Barça, la Plataforma opositora afirma que no acceptarà que “per cobrir la mala gestió econòmica dels últims anys d’un club s’ intenti obtenir de les administracions l’aprovació de projectes, requalificacions i canvis d’ús que afectaran greument el desenvolupament urbà de la zona de Barcelona integrada al Portal del Coneixement”. En aquest sentit, els veïns exigiran de les autoritats el manteniment de la qualificació d’equipament esportiu consolidat als terrenys del Barça, impedint la construcció d’una gran àrea de negoci, que “a més de vulnerar les actuals normes urbanístiques, aniria en perjudici dels ciutadans i veïns de Les Corts”.  

En definitiva, el fons de la reivindicació és que el ciutadà es nega a suportar una gran operació comercial privada, dissimulada, segons asseguren professionals urbanistes, arquitectes, intel·lectuals i veïns que han estudiat el Pla Director, sota un oferiment d’equipaments per a la ciutat.  

Una jugada habitual La venda i especulació de terrenys com a mesura per superar una crisi econòmica en el món de l’esport té antecedents propers. Els més coneguts van ser la requalificació urbanística de la Ciudad Deportiva del Real Madrid per part de l’ajuntament i la venda de l’Estadi de Sarrià. L’operació del club blanc va aixecar polseguera, ja que els altres dos clubs de la ciutat, l’Atlético de Madrid i el Rayo Vallecano, van acusar l’aleshores alcalde, José María Álvarez del Manzano, de donar un tracte de favor al Madrid. El maig de 2001, el club firmava un conveni amb el consistori de Madrid que donava llum verda a la construcció d’un complex urbanístic en ple passeig de la Castellana. El club va ingressar 480 milions d’euros, que li van permetre saldar el deute històric de 277 milions.  

D’altra banda, l’Espanyol va haver de vendre el seu estadi el 1997 per sortir de la greu situació financera en què es trobava. Obria pas així a l’expansió immobiliària a la zona alta de la ciutat. Des d’aleshores, l’equip juga a l’Estadi Olímpic, a l’espera que s’enllesteixi el que serà el centre lúdic i esportiu més ampli de l’Estat espanyol, al sud de Cornellà. Amb una inversió de 360 milions d’euros, aquest projecte compta amb cinc hotels, un recinte firal, un World Trade Center, el camp de futbol i un complex aquàtic amb piscines cobertes i descobertes, una zona d’aigua amb saunes i un edifici per a l’esport virtual. Caldrà veure quin ús en podrà fer el ciutadà.  

Laporta i el Barça 2000El 15 de juny l’advocat Joan Laporta (Barcelona, 1962) va guanyar les eleccions a la presidència del F.C. Barcelona imposant-se amb 27.138 vots (un 52,57%) al publicista Lluís Bassat. El rotund triomf de Laporta posa fi a l’etapa marcada per la presidència del constructor Josep Lluís Núñez (1978-2000) i els seus successors, l’hoteler Joan Gaspar (2000-2003) i el promotor immobiliari Enric Reyna (2003). 

 Laporta es va imposar a un Bassat que tenia el suport de poders com La Caixa (Salvador Alemany), CiU (Miquel Roca), el PSC (Joan Torres i Antoni Llardén), el futbolista Pep Guardiola i la model Judit Mascó. En canvi, entre els suports del guanyador, la campanya del qual va coordinar el maragallista Xavier Roig, cal destacar José Mari Bakero, Txiki Begiristain i la gauche divine: els arquitectes José A. Acebillo, Oriol Bohigas i Federico Correa;l’urbanista Jordi Borja; els editors Xavier Folch i Jorge Herralde; els escriptors Ferran Torrent i Josep M. Castellet; el cineasta Pere Portabella; el filòsof Xavier Rubert de Ventós; i els historiadors Borja de Riquer i Paul Preston.  

El vernís progre de Laporta contrasta amb la presència a la seva candidatura d’una sola dona i de destacats immobiliaris i hotelers, que s’encarregaran de l’àrea econòmica: Jordi Moix (exdirector de Metrovacesa a Catalunya i president del centre comercial La Maquinista), Alfonso Castro i Alfons Godall. Destaca, a més, que el número dos de Laporta, Sandro Rosell, va ser responsable de màrketing de Nike per la Península i Llatinoamèrica i fundador de la firma BSM.  

Caldrà veure com afronta Laporta el greu dèficit econòmic del club; entre els seus suports hi ha tant partidaris com detractors de l’operació especulativa del Barça 2000. El nou president va presentar fa cinc anys una moció de censura «perquè perillava la propietat del soci en determinats projectes, com el Barça 2000». No va dir res del seu contingut. Amb tot, el programa de Laporta proposa “preservar, desenvolupar i posar en valor el patrimoni del Barça, que seguirà en mans del club i dels seus socis” i diu que “la gestió patrimonial ha de ser cívica i respetuosa amb l’entorn urbà i les sensibilitats dels veïns”.  

Tot plegat ha creat una espectativa de canvi en el Barça que no és únicament esportiva. A nivell veïnal, el canvi no arribarà fins que el club no renunciï a projectes faraònics com el del Pla Director de Les Corts. La Plataforma Veïnal contra el Barça 2000 ja ha preparat per setembre un taller urbanístic per concretar les propostes veïnals a l’entorn.

Moltes promeses i declaracions

juny 30, 2003

ANDRÉS NAYA

En plena campanya electoral el dibuixant Labanda va advertir als votants: “No perdin la memòria!” Però, què memoritzar d’una campanya en general avorrida,amb pocs actes participatius, sense intercanvi d’idees i projectes i amb un alt grau de surrealisme, on esquerra i dreta no es diferenciaven. Només en algunes ocasions la dreta deixava veure el seu tarannà xenòfob. Poques idees i molts dinars i sopars. Absència pràctica de debats i només alguns actes multitudinaris amb estrelles mediàtiques.   Podríem haver plantejat un estudi comparatiu dels respectius programes que coneixen només alguns o algunes il·lustrats. Però ens hem limitat a anotar unes quantes propostes i opinions tretes de la premsa diària. Un llistat parcial i incomplet, però significatiu. De vegades els matisos o ambigüitats tenen la seva importància.  

Ens hem limitat a rellegir entrevistes i declaracions. És a dir, allò que van subratllar els candidats o candidates en l’”extenuant” campanya. Ens referirem només a aquells que formen la coalició de govern.  Aviat podrem veure com es concreta el Pla d’Actuació Municipal per al mandat que comença. El famós PAM oblidarà promeses i declaracions? Temps al temps. L’esperança és l’únic que es perd.  

…abans de les eleccions HabitatgeJoan ClosCrear entre 65.000 i 100.000 pisos d’aquí fins a l’any 2.010. Entre el 25 i el 35% seran protegits. 

Jordi PortabellaConstrucció de 10.000 pisos protegits i 5.000 habitatges de lloguer rotatori per a joves. Micro-crèdits per als propietaris de pisos buits i penalitzar amb un recàrrec del 50% de l’IBI els propietaris de pisos tancats. Imma MayolConstruir 15.000 pisos en el pròxim mandat. D’ells, 9.000 públics i 6.000 de lloguer. El 50% de l’obra nova serà protegida. 

MobilitatJoan ClosCrear 25.000 places d’aparcament. Guanyar 30 hectàries de zones per a vianants. Que el carril bici no comparteixi espai ni amb el cotxe ni amb les zones per a vianants. Jordi PortabellaCrear deu línies nocturnes de taxi compartit. 

Imma MayolUn diumenge al mes el cotxe ha de deixar de ser “el rei del mambo” en alguns carrers principals. No ha d’haver tanta por a que el tramvia recorri tota la Diagonal. No al tramvia “interruptus”. Serveis SocialsJoan ClosICV, durant el mandat anterior, sempre va recolzar la política social. 

Jordi PortabellaEls serveis socials no cobreixen les necessitats bàsiques de la ciutadania. El pressupost ha de tenir un augment sostingut de l’increment de l’IPC més el 3%. Imma MayolPoc lideratge de la responsable i de l’alcalde… ha perdut pes en l’acció de govern. 

Barça 2000Joan ClosTot té solució en aquesta vida si es posa sensatesa i empenyorament. Es necessita un projecte sòlid i temps. Estem disposats a estudiar qualsevol tema si és lògic i raonat, si tots som capaços de provocar una millora urbana. Parlem, però no sota el criteri dels dèficits del Barça. Jordi PortabellaSí, és un mal que no vol soroll… Igual que Barcelona paga una part del deute dels Jocs Olímpics, pot haver un procés sostingut de reducció del deute. 

Imma MayolFutbolísticament, segur que té solució. Econòmicament, espero que no confiïn que els hi solucioni l’Ajuntament amb una requalificació urbanística. Gent granJoan ClosSempre hi haurà cinc solars cedits perquè la Generalitat construeixi en ells residències geriàtriques. 

Jordi PortabellaUna paga de 150 euros mensuals per a famílies amb avis que precisen atenció a casa. Imma MayolAugmentar de 4.000 a 12.000 el nombre de persones que reben ajuda domiciliària. Construir 8.400 noves places de residències públiques. 

Lluites VeïnalsJoan ClosEl projecte de Lesseps l’hem posposat per negociar amb els veïns.  Els quarters de Sant Andreu són propietat del Ministeri de Defensa i està obligat a mantenir la neteja, la seguretat i l’ordre.  

Desmuntarem en 18 mesos bona part de la Plaça de les Glòries aconseguint com a mínim que el tambor central de la rotonda no divideixi la Diagonal. Imma MayolExigeix al PSC que es defineixi davant la proposta de construir el Túnel d’Horta.  

Davant els afectats del Pla Tres Turons: “Sóc partidària que Collserola entri en la ciutat, per la qual cosa hi haurà expropiacions, encara que… no sé si tots els habitatges estaran afectats o es podran salvar alguns”. SostenibilitatJoan Clos. Hem fet algunes accions com l’aposta per l’energia solar o l’ús de vehicles que funcionen amb gas o electricitat per a la flota municipal. 

Jordi Portabella. Apostem per un tipus d’urbanisme compacte i fem una aposta per una mobilitat sostenible basada en el transport públic.  Imma Mayol. Transport públic potenciant els desplaçaments a peu i en bicicleta. Estalvi d’energia i que aquesta sigui neta. Aprofundir en el tema de la recollida selectiva i el reciclatge dels residus. 

Pacte de govern Joan Clos. No hi ha hagut grans discrepàncies i només han aparegut en campanya. És previsible que continuï. Aspiro que el 25 de maig no em lligui de mans davant ICV i ERC. 

Jordi Portabella. Aspirem a gestionar tot el que és urbanisme, promoció econòmica i polítiques socials.  Imma Mayol. Clos no sap generar equip, crear complicitat. Equip és juxtaposició, debat, i això no ha existit. 

…i després de les eleccions Joan Clos“Ens demanen girar a l’esquerra”

Insuficient participació

juny 30, 2003

La coordinadora d’AAVV, integrada pels barris de la dreta i l’esquerra de l’Eixample, van signar una carta dirigida al Districte, abans les eleccions, en la qual manifestaven la seva preocupació per com s’està portant a terme el procés de participació i que les entitats valoren com a «totalment insuficient».

Tramvia per mig del parc

juny 30, 2003

L’AVV està recollint signaturas contra l’ubicació del futur tranvía pel Parc de l’Estació del Nord. Un espai públic que en el seu dia ja va ser agredit en col·locar en el seu interior l’edifici de l’INEM. Els veïns plantegen que el tramvia ha d’ubicar-se en l’espai que, antidemocràticament, ocupa el cotxe. L’entitat palteja el carrer Almogàvers.

Otra plaza Lesseps es posible

juny 30, 2003

Tras un año de negociaciones, el Ayuntamiento ha suscrito un documento que recoge las reivindicaciones de los vecinos aunque sólo se trata de una declaración de intenciones. 

BARCELONA

LLUÍS BRAU

 La plaza Lesseps, bautizada popularmente como el “nyap”, con el paso de los años, si no asumida, los vecinos han acabado por resignarse a convivir con ella. En la anterior campaña municipal, el PSC prometió remodelarla y cumpliendo su compromiso, a principios del año pasado, inesperadamente, el Ayuntamiento presentó un nuevo proyecto. Se trataba de un proyecto elaborado por el despacho del arquitecto
Albert Viaplana en colaboración con el ingeniero Joaquim Pascual, que mejoraba sustancialmente el diseño de la plaza, si bien debido a los condicionantes impuestos conservaba el agresivo modelo actual basado en la supremacía del automóvil, obligando a los peatones a sinuosos recorridos y a salvar importantes desniveles. 

La reacción ciudadana, posiblemente debido a la memoria histórica de las luchas habidas en los años 70, fue de rotundo rechazo, habiendo surgido un importante movimiento en torno de la plataforma “Una altra Plaça Lesseps és Possible” formada por vecinos y asociaciones de los barrios que envuelven la plaza. Esta plataforma ha protagonizado diversas iniciativas de presión sobre la administración, sábanas en los balcones, manifestaciones, bicicletadas, verbenas, así como una encuesta popular conducida por la arquitecta Itzíar González.  

Ante la decidida postura vecinal el Ayuntamiento optó de inmediato sin más explicación, justificación o defensa (lo que no deja de ser sintomático de la falta de criterio) por retirar el proyecto e iniciar conversaciones. Las reuniones entre la plataforma vecinal y el Instituto Municipal de Urbanismo (IMU) por parte del Ayuntamiento han sido francamente lentas y poco operativas, hasta que la inminencia de las elecciones municipales precipitó un compromiso de intenciones. Tras más de un año de negociaciones, haber llegado únicamente a un documento de objetivos es poco, pero no deja de ser positivo que finalmente el Ayuntamiento haya suscrito formalmente las reivindicaciones de los vecinos. Ahora sólo falta concretarlas y que se ejecuten. El documento de intenciones consensuado puede resumirse en dos grandes objetivos:  

- Restringir de forma efectiva el tráfico de coches, dando el protagonismo al peatón, haciendo la plaza habitable y potenciando la permeabilidad entre los barrios al norte y sur, hoy día perfectamente segregados por la Ronda del Mig. Replantear las losas de cubrición de la Ronda bajo la plaza, para alcanzar unas pendientes más suaves y amables, cercanas a la inclinación natural del terreno. Eliminación de los muros barrera producidos por las rampas que trocean la continuidad de la plaza.  

- A la luz de estas directrices el Ayuntamiento ha encargado otra vez al equipo Viaplana-Pascual la elaboración del nuevo proyecto de plaza. Se parte de unas buenas bases, pero existen serias deficiencias de enfoque que exigen una rectificación del actual proceso de trabajo.  

El problema clave de la plaza y de sus dos entronques con la Ronda, tal como se recoge en el convenio firmado, son los 150.000 vehículos que diariamente la atraviesan, intensidad superior a la de muchas autopistas. Sobre este tema, en los casi 18 meses que se lleva negociando, posiblemente por carecer de un criterio claro, el Ayuntamiento no ha querido entrar. Por imposición municipal los trabajos se han acotado al estricto espacio interior de la plaza, al replanteo de las pendientes de losas de cubrición y sobre este punto es de justicia reconocer el buen trabajo desarrollado por el ingeniero Joaquim Pascual.  

El tema crucial del tráfico únicamente se mantiene vivo por la presión de la plataforma de Lesseps y sobre todo por las movilizaciones de los vecinos de los dos tramos de la Ronda, Gral. Mitre y Travessera. No obstante no deja de ser chusco que aun cuando el tránsito de la Ronda es único, se está discutiendo en un tira y afloja de carriles por separado cada tramo. La Travessera con el Distrito de Gràcia, General Mitre con el de Sarrià-Sant Gervasi, y por último plaza Lesseps con el IMU.  

Nos parece un método poco serio. Aun cuando los 8 carriles de la Ronda en medio de la ciudad son una vergonzosa herencia del urbanismo de la dictadura, indigna de la Barcelona del siglo XXI, tampoco puede obviarse que la Ronda y el nudo de Lesseps, (uno de los 8 más importantes de la ciudad) son hoy por hoy piezas esenciales de la red básica y no sería de recibo actuar frívolamente, estrangulándolas o eliminándolas sin más. La discusión no es posible enfocarla aislada y fragmentadamente, como se está haciendo. Exige una reflexión de toda la ciudad e incluso del Área Metropolitana, pues cada díaentran y salen de Barcelona 1.600.000 vehículos, que cargan sobre la red viaria de la ciudad.  

Ahora bien, de una vez por todas, en la plaza Lesseps el Ayuntamiento tiene que aclararse respecto a la política de movilidad que defiende. U opta como viene haciendo por impulsar políticas de ampliación de aceras, extensión de carril bus y carril bici o de co-promotor del PDI, en la línea de los compromisos de la Agenda 21, o por el contrario apoya, como también viene haciendo, el túnel de Horta o la creación de grandes aparcamientos, incentivadores del uso del automóvil, como en el campo del Barça (Portal del Coneixement), Ciudad Judicial, Centros comerciales (Maquinista, l’Illa, Diagonal-Mar, etc.) Líneas de actuación perfectamente contradictorias e incompatibles entre sí.  

Aparte de una postura decidida en el sentido de reducir el coche en la ciudad, dos estudios previos son imprescindibles para orientar y guiar la ordenación y diseño de una plaza Lesseps y de una Ronda del Mig civilizados, integrados en la ciudad y a escala humana:  

- La ejecución y funcionamiento del PDI para el año 2010 en la región metropolitana, con una inversión de1,2 billones, 300 km. nuevos de metros y trenes de cercanías, (41 km de la línea 9 de metro, siguiendo la traza de la Ronda), 235 nuevas estaciones intermodales ( park and ride), ha de suponer para dentro de siete años una drástica reducción de los viajeros en vehículo privado. Hay que cuantificar la reducción de la IMD, que acote hasta qué nivel va a ser posible pacificar la Ronda y la plaza y en consecuencia qué diseño va a ser posible aplicar. La programada estación intercambiadora intermodal (metro-metro, metro-bus, bici, taxi) constituirá la polaridad (origen-destino), más potente de la plaza, rótula y eje estructurador de la misma. Los 20.000 peatones que hoy cruzan diariamente la plaza, se incrementarán de forma importante.  

Es necesario conocer para poder formalizar correctamente el diseño y ordenación, la futura araña de flujos, (IMD), de peatones en la plaza y de ésta con los barrios de su entorno; con la proyectada trama de vias-paseo peatonales de Gràcia y con la estructura verde que la envuelve, (el futuro corredor verde de Hospital Militar, enlazando con el Putxet y Parque Güell).

Un PAM compartit i avaluat

juny 30, 2003

Després de les eleccions els socis dels socialistes han guanyat presència i, per tant, responsabilitats. No poden ser simples comparses de la força majoritària sinó que han d’assumir les responsabilitats en àrees de més calat polític, així com en alguns districtes.Continua la mateixa coalició de govern però els socialistes han perdut cinc regidors i en el pròxim mandat estan obligats a una major consideració als seus companys de viatge i a portar a terme el gir a l’esquerra que exigeixen els resultats electorals i de la conclusió dels quals va dir l’alcalde Clos que havia pres nota. Un major pluralisme polític és bo. 

Temps de negociació, d’eixos programàtics, de càrrecs i responsabilitats i l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal (PAM) per als anys 2004-2007. Un pla que haurà de ser participat. Al mandat passat, si bé es reconeixia que el document aprovat estava basat en els eixos programàtics de l’acord de govern, cal admetre que era el treball de moltes persones i entitats i que responia a la voluntat de fer d’aquest programa un projecte compartit.  

I així va ser. En quant a la Favb, vam presentar 70 al·legacions i totes van ser estudiades, responent per escrit les raons de les que s’admetien i d’aquelles que es rebutjaven. Fins aquí, bé. Però un projecte compartit obliga a avaluar-se i treure les corresponents conclusions quant al seu compliment. S’ha de parlar amb aquells amb qui hem compartit la feina.  

Si bé es van convocar mecanismes de participació per a la seva aprovació, després no es va informar dels resultats a finals del mandat. I això és greu. Per això creiem que és imprescindible donar la informació precisa i els canals de participació necessaris per fer un balanç del mateix. Per exigir responsabilitats en cas d’incompliment dels objectius aprovats i compartits.  

Per això ens sembla imprescindible que en el moment de l’aprovació del pròxim PAM s’anunciï el compromís d’avaluar-lo, de fer balanç del mateix sis mesos abans d’acabar el mandat perquè no coincideixi amb el període electoral.

Com es perden cinc regidors

juny 30, 2003

M. EUGENIA IBÁÑEZL’única cosa positiva de perdre unes eleccions, o de guanyar-les de manera vulgar, és l’anàlisi de les causes que hi ha portat. El passat dia 25, joan Clos va perdre cinc regidors, va obtenir el pitjor resultat de les llistes municipals socialistes a Barcelona des del 1979 i l’explicació que l’alcalde va fer a aquest diari d’aquest teòric fracàs va ser la següent: “La meva gestió ha sigut víctima del context polític general”. És probable que els 60.000 barcelonins que diumenge van deixar de votar Clos considerin que aquesta frase, a més de críptica, és una excusa de mal pagador. Segur que aquests ciutadans en tenen una versió diferent, i que alguna pot coincidir en el següent llistat:  

Barça 2000: salvació econòmica d’un club camuflada en reforma urbanística especulativa. 

Diagonal-Mar: parc públic hipotecat per pisos d’alt nivell. 

Pla Director d’Horta-Guinardó: pisos en zona d’equipaments. 

Túnel d’Horta: indefinició municipal. Obra al servei del cotxe. 

Pla d’equipaments: previst en el Pla General del 1976 per fixar les necessitats de la ciutat. No s’ha realitzat. 

Dèficit de vivenda: les transformacions urbanístiques dels últims anys s’han fet sense preveure vivenda pública. Ara, l’ajuntament construeix pisos per a joves en sòl d’equipaments. 

Frenopàtic de les Corts: s’instal·larà la clínica Dexeus amb un ús abusiu de l’espai. 

Guàrdia Urbana: invisible a la via pública en feines de prevenció. El seu rastre només es pot seguir a través de les multes. 

Montjuïc: hotel de luxe en sòl públic. 

Can Tunis: degradació consentida i patiment humà innecessari a l’allargar el trasllat de les famílies que hi viuen. 

Falta de participació ciutadana. Exemple: el projecte de la plaça de Lesseps es va aprovar sense el coneixement dels veïns.  

(Línies en blanc perquè cada un dels 60.000 votants inclogui per què va canviar el vot).El Periódico, 30 de maig de 2003

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.