Archive for the 'Esports' Category

Barcelona vol tenir presència internacional a través de l’esport

Mai 12, 2008

D. Marín (El Punt)

El Fòrum es va plantejar com un altre gran aparador internacional de Barcelona, d’una escala menor que els Jocs Olímpics del 1992 (autèntica fita en la projecció de la ciutat), però pròxim al que significa per a la visibilitat d’una ciutat una exposició universal o, almenys, una capitalitat cultural europea. Els debats que es van produir no van aconseguir la projecció que els organitzadors desitjaven, però la ciutat no ha renunciat a la presència internacional per altres vies, com ara podria ser a través de l’esport. La setmana passada, Jordi Hereu i Joan Antoni Samaranch van anunciar des del Museu Olímpic de Montjuïc la celebració, a partir del 2009, d’una conferència internacional anual a Barcelona que debatrà sobre l’esport i la seva creixent dimensió en l’àmbit mundial. La cita es repetirà durant cinc anys, segons un conveni signat entre l’Ajuntament i la societat que ho promou, Global Sports Fòrum. El consistori aposta perquè la cita aporti un difusió internacional de la ciutat i que Barcelona s’associï a l’esport de la mateixa manera que Davos ho fa a l’economia mundial.

Però l’intent més ambiciós en aquest àmbit ha estat la candidatura fallida de Barcelona per als mundials d’atletisme del 2013. Es calcula que aquest és el tercer esdeveniment esportiu pel moviment que genera, després d’uns jocs olímpics i d’un mundial de futbol. Barcelona va enviar a Mombasa (Kenya), on s’escollia la ciutat, una delegació de 27 persones. Però va guanyar Moscou.

Anuncis

Barcelona repite como sede de la gira europea de la NBA

Mai 1, 2008

Los Miami Heat, los New Jersey Nets, los New Orleans Hornets y los Washington Wizards, pasarán por Francia, Alemania, Inglaterra y España

(La Vanguardia)

Madrid. (EFE).- La NBA ha anunciado el programa de encuentros de la gira ‘NBA Europe Live” de esta temporada con la presencia de Miami Heat, New Jersey Nets, New Orleans Hornets y Washington Wizards, que van a disputar encuentros de preparación en Francia, Alemania, Inglaterra y España.

El programa contempla un choque entre New Orleans y New Jersey en el Omnisports Bercy de París y, dos días después, la repetición de mismo enfrentamiento en el 02 Arena de Londres.

Los Hornets y los Wizards se medirán en Berlín el 14 de octubre y, tres días después, el Palau Sant Jordi de Barcelona acogerá el final de la gira.

Ciutat Vella construeix un poliesportiu i els veïns diuen que no és com el volen

gener 8, 2008

L’Associació del Casc Antic denuncia que han deixat els joves del barri sense pista de futbol sala

ROSA DÍAZ. Barcelona
L’indret conegut com al Campet, unes pistes esportives amb cistelles de bàsquet i porteries de futbol sala a l’aire lliure i gratuïtes que sempre estaven plenes de joves jugant, ja no existeix. Ara hi ha un solar amb màquines que remouen la terra. Es preveu que s’hi aixequi el poliesportiu que fa anys que reclama el barri de Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera. Amb dues piscines, una d’exterior, una pista de bàsquet i sales de condicionament físic. El flamant projecte, però, no agrada gens a l’associació de veïns del barri perquè, segons han dit membres de l’entitat, «no respon a les necessitats» i ha eliminat la pista de futbol sala que tenien.

+ El solar on es construeix el poliesportiu de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Foto: ORIOL DURAN
Les pistes de bàsquet i futbol a tocar del parc de la Ciutadella, entre el passeig Picasso i el passeig de Circumval·lació seran substituïdes per un complex esportiu de dues plantes –d’un màxim de 12 metres d’alçada– d’estructura de fusta i vidre en consonància amb altres equipaments situats a dins del parc, i integrat en aquest entorn. L’equipament, que construeix la societat mixta amb capital públic i privat, Foment de Ciutat Vella, té les característiques dels poliesportius que es construeixen en l’actualitat. Combina espais aquàtics amb espais per a la pràctica d’esports col·lectius o individuals (sales de condicionament físic i una pista de bàsquet). Aquest poliesportiu, però, incorpora un element que no tenen altres poliesportius públics i que el podria fer especialment atractiu: una altra piscina, a l’exterior, concretament a la coberta, amb vista al parc de la Ciutadella. Però funcionarà només a l’estiu.

Per altra banda, en aquest indret com a tot el perímetre del parc de la Ciutadella, hi ha restes de l’antic recinte emmurallat medieval –l’antiga Ciutadella–. Hi ha un mur de la muralla que quedarà integrat en el complex esportiu. De fet, el mur quedarà a la vista dels usuaris i servirà de separació entre la piscina interior climatitzada i les piscines més petites d’hidromassatge i altres tractaments.

El projecte, que té un pressupost assignat de 3,5 milions d’euros, un termini d’execució d’un any. L’adjudicació de l’obra es va fer a mitjan juliol i els treballs van començar entre octubre i novembre. Segons han informat fonts de Foment de Ciutat Vella, en aquests moments s’estan fent les tasques arqueològiques prèvies a la construcció de l’edifici.

Vilaweb-El Punt
08-01-08

El difícil futur de l’Estadi Olímpic

Agost 31, 2007

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

En ple debat sobre el dèficit d’infraestructures que pateix Catalunya –problemes a la xarxa de Rodalies, au- topistes congestionades, xarxa elèctrica deficient, etcètera– emergeix una altra realitat contradictòria revelada ahir per aquest diari: algunes de les grans instal.lacions esportives i culturals de Barcelona estan infrautilitzades. És el cas de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, emblema dels exitosos Jocs del 1992. El majestuós recinte ha perdut en tres anys la meitat dels espectadors. El 2003 va albergar 1.064.000 persones en diversos esdeveniments esportius i musicals realitzats en 55 dies d’activitat. Però el 2006 aquesta xifra va caure fins als 550.000 visitants, en 38 dies. En aquestes estadístiques s’inclouen els partits de futbol de l’Espanyol, un club que abandonarà el 2009 la muntanya màgica per a anar-se’n al seu nou estadi de Cornellà. O sigui, que anem a pitjor.
L’Ajuntament de Barcelona ha de fer una reflexió profunda sobre l’ús d’un recinte en què s’han invertit grans quantitats de diners i que no ha de quedar com un monument evocador d’un passat gloriós, sinó que s’ha de reivindicar com a gran actiu de la ciutat. En contra de l’ús habitual de l’Estadi Olímpic juguen també els problemes de mobilitat a la muntanya de Montjuïc, un bonic enclavament, però de gran incomoditat per la falta d’un transport públic eficaç.
Ara bé, el problema de falta d’ús no és exclusiu de l’estadi. L’empresa municipal BSN té dificultats per donar contingut a altres infraestructures esportives i culturals, com és el cas del Velò- drom d’Horta. El Palau Sant Jordi n’és l’excepció. Va tenir 238 dies d’activitat durant el 2006. Al tractar-se d’una instal.lació coberta i amb possibilitat d’acollir espectacles per a menys públic –compta amb 17.000 localitats–, presenta un clar avantatge sobre l’estadi –56.000 seients.
Però, a més a més, ara s’ha de donar contingut a les instal.lacions del Parc del Fòrum, a tocar del Besòs, un equipament que cada vegada registra més actes, encara que moltes setmanes a l’any llangueix sense cap mena d’activitat. Una ciutat com Barcelona, que ha crescut a impulsos de grans esdeveniments esportius i culturals, hauria de mesurar molt bé què es fa després amb les grans instal.lacions. El reaprofitament de totes aquestes infraestructures ha de ser una prioritat dels que planifiquen, perquè la despesa no es consumeixi com els focs artificials.

El Periódico
31-08-07

Prioritats dels barris per al quadrienni 2007-2011

Juliol 1, 2007

Redacció

Aquest treball fet conjuntament amb les AV és una primera aportació al PAM que s’ha de fer per als pròxims 4 anys. No hi són totes les reivindicacions, objectius i propostes, però hi ha una bona mostra: 73 associacions de veïns i veïnes han plantejat els tres objectius que consideren prioritaris. També recollim les prioritats de les coordinadores d’entitats del Poble Sec, les Corts i Nou Barris.

Un total de 225 reivindicacions. Nou Ajuntament i velles demandes en molts casos. Massa referències a compromisos no complerts i amb importants endarreriments (Can Batlló, Illa Myrurgia, alguns PERIS…). Es continua rebutjant el túnel d’Horta i l’associació que demana que es tanqui el centre de venopunció, ara matisa que s’acceptaria si hi hagués un a cada districte. Apareixen i creixen peticions d’un augment d’inversions en serveis socials i en actuacions referents als nous veïns. Quasi un 5% de les reivindicacions es refereixen a les mancances en serveis per a la gent gran, i la manca de participació és una constant. Un cop que s’hagi constituït el nou Ajuntament, s’haurà de treballar fort per concretar les propostes definitives de cada barri per al PAM.
A
Barceloneta
1) Entrar en la Llei de Barris 2008.
2) Rehabilitació interior.
3) Millorar la seguretat.

Casc Antic
1) Reivindicació urgent de canvi de model participatiu.
2) Reforç dels serveis socials i residència assistida per a la gent gran.
3) Pla d’usos operatiu.

Coordinadora del Casc Antic
1) Ascensors als habitatges ocupats per gent gran.
2) Poliesportiu a l’estació de França
3) Ambulatori de barri amb totes les especialitats.

Nou de la Rambla i Rodalies
1) Que es reguli l’exercici de la prostitució.
2) Estudi i solució per al problema dels indigents al barri.
3) Més il•luminació en alguns punts del barri.

Raval
1) Obertura d’una narcosala que pugui atendre els drogodependents a cadascun dels districtes de la ciutat, de manera que la sala Baluard del Raval no hagi d’assumir les necessitats d’altres barris.
2) Una veritable participació entre l’Ajuntament i aquelles entitats que representen els interessos veïnals, sobretot amb aquelles que han defensat i ho continuen fent els interessos dels seus barris. 3) Un canvi en la normativa de civisme: que alguns dels seus aspectes tinguin criteris més preventius em matèria de salut i malalties infeccioses que no pas sancionadors. També demanem un alliberament de zones verdes els caps de setmana.

Taula del Raval
1) Casal per a la gent gran.
2) Més zones verdes al barri i manteniment de les ja existents.

Veïns en Defensa de la BNC Vella
1) Participació ciutadana real i no de ficció com fins ara sota el mandat de l’alcalde Joan Clos.
2) Mesures legals efectives per part de l’Ajuntament contra el mobbing immobiliari i que ell mateix el deixi de practicar mitjançant operacions de macrourbanisme com la renovació dels barris de Ciutat Vella i ara la Barceloneta.
3) Controls i mesures efectives sobre les concentracions de turisme a determinades zones de Ciutat Vella, que converteix aquests llocs en inhabitables.

Dreta de l’Eixample
1) Dues escoles bressol.
2) Un centre de dia per a la gent gran.
3) Buscar un punt de trobada entre veïns, AV i Districte en el tema del comerç xinès.
Esquerra de l’Eixample
1) Equipaments a l ’illa “Germanetes” (Borrell-Consell de Cent-Viladomat).
2) Centre Cívic a Urgell-Provença.
3) Trasllat de la presó Model.

Fort Pienc
1) Nou IES Angeleta Ferrer, al carrer de la Mariana amb Consell de Cent (illa Clotilde Cerdà).
2) No al tancament dels CAP del pg. de Sant Joan i Marina (degut al nou CAP de Roger de Flor).
3) Continuació del Grup de Treball (administració-veïns) per a la reforma de la plaça de les Glòries.

Sagrada Família
1) Trobar una solució definitiva als problemes de mobilitat i contaminació provocats pels milers d’autocars que visiten la Sagrada Família cada any, evitant que arribin al centre del barri.
2) Construcció dels equipaments que es van comprometre i vam acordar ja fa anys en el procés de negociació d’Illa Mirurgia (escoles bressol, residència i centre de dia per a la gent gran i habitatge dotacional per a joves).
3) Que l’avinguda Gaudí sigui una Rambla on es prioritzi el pas de vianants de manera que el trajecte de les persones es pugui fer en el sentit del passeig i no per les cruïlles.

Sant Antoni
1) Equipaments: Residència assistida per a la gent gran i escola bressol públics, remodelació del mercat de Sant Antoni (està en marxa i acordada, però s’ha de fer).
2) Serveis socials: més recursos públics per a mediació, serveis socials, immigració, exclusió, etc, tenint en compte la col•laboració amb les entitats.
3) Accés a l’habitatge: és un tema general, els joves marxen del barri. Actuació decidida de les administracions.

Badal, Brasil, Bordeta
1) Reduir el soroll que provoquen les obres de l’AVE (soroll de nit i de dia).
2) Més vigilància, hi ha inseguretat.
3) Més servei de neteja al barri.

Centre Social de Sants
1) Que comencin les obres de Can Batlló i es construeixin els equipaments que falten al barri i una gran zona verda.
2) Soterrament total de les vies en el tram que va de Riera Blanca a plaça de Sants. El calaix de ciment que es construeix aïlla els barris de Sants i la Bordeta “in eternum”.
3) En el cas Almeria 9-11, si és favorable l’anulació de la sentència, suspendre-la i enderrocar la part construïda sobre la vorera.

Font de la Guatlla-Magòria
1) CAP per al barri.
2) Compliment del PERI.
3) Més seguretat.

França, barri de la
1) Més implicació de les administracions en la realitat de la immigració i la seva integració perquè les entitats ens trobem molt soles en aquest sentit.
2) Que d’adequïn les places del barri perquè els nens i les nenes hi puguin jugar.
3) Més comunicació entre les administracions i les entitats per abordar els projectes per al barri (més participació).

Hostafrancs
1)Execució definitiva del PERI d’Hostafrancs amb el reallotjament de tots els afectats. Construcció de nous equipaments, com per exemple un CAP a la zona que hi haurà en el perllongament del carrer Diputació. Aquest CAP hauria de substituir el que volen tancar a Consell de Cent.
2)Treure l’antena de telefonia mòbil que hi ha paret per paret de l’escola Joan Pelegrí i estudiar les ubicacions de les antenes.
3) Potenciar la participació real del teixit associatiu amb les decisions del districte, que no vol dir crear òrgans auditius on anem només a escoltar quan està tot dat i beneït.

Rambla de la Bordeta
1) Agilitzar del procés de Can Batlló (són 7 anys esperant els equipaments per al barris, va tot molt lent).
2) Pisos de protecció oficial per als sectors més necessitats, entre els quals es troben els “nous veïns”. Els pisos-pastera són indignes per als que hi viuen i una amenaça per a la convivència.
3) Les obres del cobriment de la Gran Via has aïllat els barris. Reobertura del “passos” tancats i reobertura de l’estació del metro de Mercat Nou, tancada sense cap tipus d’informació ni consulta a les AV.

Sant Cristòfol-Vivendes SEAT
1) Construir instal•lacions esportives a Esport-Energia
2) La plaça Sánchez Ríos, per a vianants i amb aparcaments al subsòl.
3) Residència per a la gent gran.

Satalia, la
1) Consideració com a barri històric pel seu valor com a conjunt i la inclusió com a C dins del Catàleg de Patrimoni de la ciutat.
2) Valoració i protecció dels espais verds, part important del paisatge urbà singular.
3) Aposta per la rehabilitació dels elements que ho necessitin, tant públics com privats.

Triangle de Sants
1) Falta de coordinació de les obres als carrers, que estan en molt mal estat.
2) Seguretat a l’entorn de l’estació de Sants.

Unió d’AV del Poble Sec
1) Accessos per a vianants a la muntanya de Montjuïc.
2) Realitzar un control dels sorolls i dels horaris del comerç al barri.
3) Més participació.

Avinguda Xile
1) Respectar l’espai verd del parc metropolità de Can Rigalt i concretar quan es portarà a terme.
2) Residència assistida al PERI Bacardi (fa 8 anys que hauria d’estar feta: entre la Generalitat i l’Ajuntament, ningú no fa res.
3) Fa menys d’un any que es va construir un espai per a horts perquè en tinguessin cura els jubilats, i ara s’ha tirat a terra. ¿No es podia haver previst abans?

Les Corts
1) Desenvolupament del Pla Anglesola (implica la construcció de diversos equipaments).
2) Ascensor al metro de la parada de Les Corts.
3) Recuperació del centre cultural per a la gent gran del carrer Masferrer.

Racó de les Corts
1) Neteja (la recollida de brossa funciona bé però falta regar els carrers).
2) Incivisme (els carrers s’embruten molt, no es fan servir els contenidors).
3) Immigració (ampliar serveis).

Zona Universitària
1) Àrea verda d’aparcament (hi ha un col•lapse total al barri pels estudiants i persones de fora de Barcelona (park and ride).
2) Arranjament de les voreres al carrer Jordi Girona des de Gran Capità /Av.Exèrcit fins passat el carrer Tinent Coronel Valenzuela. Fa 10 anys que es demana.
3) Pla d’adequació dels transports públics. Origen i final de les línies 60,33, Esplubus i Sant Just metro.

Coordinadora d’Entitats de les Corts
1) Des de l’any 1998 estem reclamant una Residència Assistida en el sòl municipal del P.E.R.I. Bacardí. La consellera Irene Rigau, l’any 1999, tenia els diners però no tenia el sòl. La consellera Anna Simó, tenia diners però no el sòl i va encarregar el projecte a GISA. Ara estem esperant una resposta de la consellera Carme Capdevila.
2) El que ha de ser el Parc Metropolità de Can Rigalt, contemplat en el PGM, encara està en l’oblit més absolut, malgrat que l’Ajuntament de Barcelona va iniciar fa tres anys el procés d’expropiació de les 2,8 ha. que li corresponen. L’Ajuntament de l’Hospitalet, sobre les 6,5 ha. ubicades al seu municipi, vol construir 1.150 habitatges per fer “caixa” per a les despeses que pugui suposar la construcció del parc.
3) Falta construir l’estació del metro de la línia 5, de Torre Melina a Cardenal Reig. També falta que arribi la línia 9 al Campus Sud i a Collblanc.

Can Rectoret
1) Continuació de la urbanització del barri, actuant en els carrers principals amb l’enllumenament soterrat, asfaltats i en condicions adequades.
2) Millora dels accessos i la realització d’un pla de mobilitat.
3) Portar a terme la gestió del Pla Parcial (de l’any 1980) donant solució a les parcel•les afectades, projectant i construint els equipaments projectats.

Mont d’Orsà-Vallvidrera
1) Obertura tot l’any de la caserna dels bombers i incrementar la vigilància policial els caps de setmana.
2) Transport nocturn ininterromput com es fa a tota la ciutat.
3) Millorar la mobilitat dels vianants adequant les voreres i adaptant-les per als discapacitats. Asfaltat del carrers que no ho estan.

Ronda General Mitre
1) Remodelació inmediata de la ronda del Mig (tram Via Augusta-Escorial), que ha d’incloure la reducció del trànsit (reducció de carrils), ampliació de voreres, regulació semafòrica i ampliació del transport públic en superfície (busos).
2) Recuperació de la casa Tosquella com a equipament públic. Cal recordar que aquesta casa està catalogada com a monument històric artístic i es una joia modernista que actualment es troba en estat semi-ruinós. La seva recuperació permetria gaudir d’un equipament públic (a valorar entre les necessitats del barri) i gaudir del seus jardins.
3) Pla de mobilitat dels barris del Farró, Putxet i Sant Gervasi de Cassoles: estudi i aplicació d’un pla de mobilitat real i sostenible i en concordança amb la remodelació de la ronda del mig: crecació de zones peatonals, zones 30 i carrils bici.

Sant Gervasi Sud
1) Més seguretat.
2) Equipaments.

Sarrià
1) Retorn del monestir de Pedralbes.
2) Hort de la Vila /Via Augusta: espai verd (és sòl municipal).
3) Recuperació del bosc natural de la Riera de les Monges.

Tres Torres
1) Més vigilància: hi ha inseguretat.

Coll-Vallcarca
1) Construcció d’equipaments a la ronda del Mig.
2) Eliminar els pas subterrani entre el carrer Verdi i Travessera de Gràcia.
3) Carril bus a la ronda del Mig, malgrat les obres, ja!

Vila de Gràcia
1) Habitatge social.
2) Pla d’usos que no converteixi Gràcia en un barri de moda i zona d’oci nocturn que expulsi els veïns.
3) Equipaments: escola bressol i casal de joves.

Baix Guinardó
1) Demolició del cinturó elevat.
2) Escola bressol.
3) Un centre de dia.

Can Baró
1) Projectar i definir totalment el projecte del Parc del Tres Turons, sense haver d’expropiar cap habitatge. Defensem un parc mixt.
2) Realitzar els diferents PERIS al barri per desafectar habitatges que porten molts anys amb una qualificació ja obsoleta.
3) Aplicar el Pla d’Equipaments d’Horta-Guinardó al barri de Can Baró en aquest mandat (hotel d’entitats, centre de dia, llar d’infants, aparcament municipal, etc.).

Can Papanaps-Vallhonesta
1) Requalificació urbanística: l’any 1976 es va aprobar el primer PGM de Barcelona, a mans de l’alcalde Porcioles. En aquest PGM la nostra urbanització es va requalificar a zona de canvi d’ús a equipaments, ja que es tenia l’objectiu de expropiar-la per fer una escola privada de monjes. Han pasat 31 anys i seguim amb la mateixa qualificació urbanística, hipotecant el interesos del propietaris i creant una situacio d’inseguretat jurídica als interessats.

Carmel
1) Soterrament de la rambla del Carmel.
2) Centre de dia.
3) Regulació de la velocitat als carrers Calderón de la Barca i Sigüenza (són molt estrets, sense semàfors i amb molta pendent: els vehicles van a excessiva velocitat i ja hi ha hagut algun accident).

Clota, la
1) Millora urbana del barri, amb una nova planificació de conservació i reordenació.
2) Millorar els mecanismes de participació.

Horta
1) Suprimir el túnel d’Horta i tots els vials relacionats amb ell del PGM, qualificant el sòl reservat per a aquesta obra segons li correspon per la seva ubicació a Collserola.
2) Completar la dotació d’equipaments d’Horta, tant sanitaris com a cívics, etc.
3) Solucionar la vialitat d’Horta, renovant i transformant els suports vials, tenint en compte tots els factors que hi intervenen i donant prioritat a vianants i bicicletes.

Joan Maragall del Guinardó
1) Participació real del veïns en la presa de decisions.
2) Escales mecàniques: estudi de la situació òptima.
3) Línia 9 del metro.

Montbau
1) Tancar la narcosala de la Vall d’Hebron, sense causar més malestar del que ja hi ha a l’actualitat i que es torni a obrir, si es creu convenient, quan hi hagi un pla de narcosales a nivell de ciutat.
2) Arranjar tot el paviment (hi ha carrers on no s’ha fet cap mena d’actuació de fa més de 46 anys: els veïns i veïnes estan desesperats i farts de caure per causa del mal estat del terreny).
3) Cobrir la Ronda. Des que es va posar en marxa la Ronda de Dalt els veïns hem perdut qualitat de vida. En l’actualitat, és l’únic tram de tot Barcelona que no està cobert. Se’ns diu que no és possible cobrir-la i que l’única solució és el canvi d’asfalt, però nosaltres hem vist que s’ha fet a d’altres països: volem participar dels estudis que s’estan fent al respecte.

Parc de la Vall d’Hebron
1) Eliminació de les barreres arquitectòniques per a les persones amb disminucions físiques, rampes d’accés a l’altre costat de la Ronda de Dalt i eliminació de l’ascensor i pont per a vianants que no es fan servir, eliminant els grans inconvenients actuals per creuar simplement la Ronda per agafar l’autobús.
2) Cobriment de la Ronda de Dalt fins a la plaça Karl Marx.
3) Reforçar l’actuació de Parcs i Jardins respecte a l’atenció als arbres de gran alçada.

Can Peguera
1) Execució de la segona fase de l’equipament La Cosa Nostra.
2) Reconversió de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil en equipament per a la gent gran.
3) Execució del pla de mobilitat (barri 30), incloent l’ascensor per a la zona alta del barri.

Ciutat Meridiana
1) Casal de joves (actualment no hi ha res per als joves al barri independent d’altres entitats).
2) Guarderia (l’afluència de nous veïns fa que l’actual sigui insuficient.
3) Remodelació de la plaça del metro. Sòl dur per evitat que s’utilitzi com a pipi-can, posar marquesina per tenir ombra, bancs, un escenari per a la Festa Major i equipaments d’entreteniment lúdic (taula de ping-pong i d’altres).

Guineueta
1) Aparcaments als carrers Guineueta i Isard.
2) Casal de la gent gran (l’actual està desfasat).
3) Casal de Barri o Centre Cívic.

Porta
1) CAP al carrer de la Selva.
2) Escola bressol.
3) Casal de Joves.

Prosperitat
1) Concloure les qüestions pendents del PAM 2004-2007 (centre de serveis socials a Pablo Iglesias, parvulari i llar d’infants, urbanització pl. Angel Pestaña, pla de mobilitat, piscina).
2) Guanyar l’edifici de Telefónica del carrer Boada per a equipaments.
3) Remodelació del poliesportiu del carrer Baltasar Gracián.

Roquetes
1) Culminar la cobertura de la Ronda.
2) Àrea de nova centralitat (mercat, aparcament i habitatge públic).
3) Centre de Dia, residència, casal per a la gent gran i ampliació del CAP.

Torre Llobeta-Vilapicina
1) Adequació mecànica dels ascensors de la parada de metro de Virrei Amat i connexió de les línies 4 i 5 de metro.
2) Pla de millora integral del barri (especial interès en les humitats al polígon de Vivendes de Torre Llobeta (un altre Turó, potser?).
3) Urbanització integral del carrers Francesc Bolos, Amilcar, Cubelles… (zones enjardinades, carrils bici, etc.).

Trinitat Nova
1) Casal de Barri i Casa de l’Aigua com a centre formatiu sobre sostenibilitat.
2) Espai multiesportiu a l’antic camp de futbol.
3) Continuar els processos de microurbanisme als patis interiors.

Turó de la Peira
1) Continuació del procés de remodelació dels carrers passeig de la Peira, Sant Iscle, Beret, Cadí, Fabra i Puig, etc.i escales automàtiques a Vall d’Ordesa.
2) Realització del Bloc Q.
3) Remodelació de la piscina Calderón de la Barca i pista esportiva municipal.

Vallbona
1) Granja Ritz com a equipament per al barri (escola bressol) i inclusió junt amb Rec Comtal com a Patrimoni Històric.
2) Expropiació del desballestament il•legal tancat al 2006 per fer un parc i millores al Rec Comtal (inclusió ruta d’educació mediambiental).
3) Reforestació de la part alta (PAM anterior), manteniment del 50% dels horts urbans a la Ponderosa i continuar l’arranjament de carrers i places i potenciar l’ús del punt verd.

Verdum
1) Acabar la remodelació de les Vivendes del Gobernador.
2) Acabar la cobertura del cinturó de Ronda.
3) Parc infantil i bancs als carrers més amples del barri.

Coordinadora d’Entitats de 9 Barris
1) Elaboració d’un Pla d’Equipaments (guanyar l’edifici d’Ideal Plàstica Flor com a equipament públic).
2) Pla de mobilitat i nova estació que connecti a Virrei Amat les línies 3 i 4 de metro.
3) Pla de desenvolupament de serveis socials.

Can Masdeu
1) L’Hospital de Sant Llàtzer, abandonat des de fa més de 30 anys, ha de ser un espai públic pels districtes d’Horta i Nou Barris.
2) Quant a la resta de la vall, inclosa l’antiga leproseria de Can Masdeu, cal mantenir l’autogestió comunitària dels 6 projectes actuals: horts comunitaris, punt d’interacció de Collserola (PIC), projecte
d’educació agroecològica per a infants i joves, comunitat sostenible, oficina rurbana i grups d’aprenentatge col•lectiu (GAC’S).
3) Cal descartar la possibilitat d’asfaltar el camí de Sant Llàtzer i canviar la qualificació de la vall com a zona d’equipaments a qualificació agrícola i forestal.

Bon Pastor
1) Residència per a la Gent Gran i Centre de Dia.
2) Formació professional a l’IES Cristòfol Colom.
3) Ampliació de l’ambulatori al mateix lloc.

Congrés-Indians
1) Falta de seguretat (robatoris, droga…).
2) Incivisme dels veïns (brutícia dels gossos, sorolls, “botellón”, poca neteja…)
3) L’enllumenat del barri és insuficient.

Navas
1) Falta de seguretat.
2) Falta de neteja.
3) Equipaments: poliesportiu i casal de joves.

Pi i Margall-Baró de Viver
1) Edifici d’entitats i plaça Comunitària de Baró de Viver. Millorar la imatge del barri mitjançant la regeneració de l’espai públic.
2) Poliesportiu i camp de futbol.
3) Residència de dia per a la gent gran.

Sagrera, la
1) Habitatge públic no dotacional.
2) No volem que la la Sagrera es converteixi en un caos circulatori.
3) Volem un gran parc que cobreixi les vies.

Sant Andreu de Palomar
1) En el Pla de Sant Andreu-Sagrera, falta que les administracions inverteixin recursos per tal de poder cobrir les vies i els vials de trànsit íntegrament, que garanteixin una estructura de la cobertura que permeti plantar arbres i que baixi el nivell de vies perquè la cota de cobertura coincideixi amb les dels carrers del costat. També que es prioritzi el transport públic d’accés a l’estació i, en conseqüència, a l’Eixample, en lloc del vehicle privat (no volem grans autopistes ni aparcaments per a milers de vehicles privats a l’estació).

2) Que es compleixin en habitatge de protecció de les diferents promocions els punts que les entitats del Districte estem defensant: %mínim de protecció (60% en sòl públic i 40% en privat), quota territorial amb prioritat per als veïns del districte i del barri, tipologies d’accés coherents amb les característiques econòmiques de la població del districte i promoció de lloguer.
3) Que es consensuï amb les entitats el Pla d’Equipaments per als propers anys per tal que es deixi de fer plans d’usos per a sectors sense una visió global de les necessitats futures amb les desenes de milers de persones noves que vindran als nous habitatges i dels espais qualificats d’equipaments. Així mateix, que no es faci habitatge dotacional en terreny d’equipaments i menys fins que no s’hagi elaborat aquest Pla d’Equipaments.

Trinitat Vella
1) Construir una gran llosa per sobre de la Meridiana que permeti unir Trinitat Vella amb Trinitat Nova: això serviria per evitar el soroll i construir places d’aparcament i equipaments esportius.
2) Soterrar la Ronda de Dalt pel seu pas per Torres i Bagues, que ens aïlla de la resta del districte de Sant Andreu.
3) Xarxa d’aparcaments subterranis pel perímetre del barri.

Clot-Camp de l’Arpa
1) Desenvolupament del Pla d’Equipaments de barri aprovat al 2003, principalment residències-centres de dia per a la gent gran, biblioteques, escoles bressol… Amb prou feines s’ha començat a desenvolupar en aquest 4 anys de legislatura.
2) Desenvolupament en aquesta legislatura de la reforma de la plaça de les Glòries, amb una forta inversió al pressupost del 2008. Desenvolupament immediat del PERI Trinxant-Meridiana.
3) Modificació de l’actual traçat de l’AVE entre Sants i Sagrera, perquè no afecti el barri de forma tan determinant. Si això no és possible, passar la línia de l’AVE per sota de les rodalies a la seva arribada a la Sagrera.

Diagonal Mar
1) Aprovar el projecte i acabar aviat les obres del Triangle Macosa.
2) Pàrquings per al barri.
3) Revisar el Pla d’Equipaments existent ja que la població ha augmentat considerablement (a més població, més necessitats).
Gran Via-Perú-Espronceda
1) Habitatge protegit.
2) Civisme.
3) Seguretat.

Maresma
1) Impulsar la creació del Centre de Barri, entre els carrers Maresma, Veneçuela, Puigcerdà i Cristóbal de Moura.
2) Soterrament del cablejat elèctric entre el carrer Pujades i el 120 del carrer Maresma i els blocs transversals.
3) Potenciar els esports en general al barri (posar gespa d’herba al complex esportiu Maresme, etc.) Cobrir les pistes de futbol-sala i bàsquet.

Palmera Centre, la
1) CAP al barri de la Palmera.
2) Escola bressol.
3) Una seu per a l’AV.

Paraguay-Perú
1) Construcció d’un pàrquing al barri.
2) Fer realitat el casal de barri en projecte.
3 Reurbanització i arranjament dels carrers.

Parc
1) Treure l’àrea verda.
2) Podar els arbres.
3) Minimitzar els sorolls produïts per la recollida d’escombreries, mobles i manteniment del tramvia.

Poblenou
1) Can Ricart: desplaçar l’edificabilitat (torre 32 metres) a un altre lloc; preservar elements amenaçats; donar ús públic a tot el recinte amb equipaments de proximitat i de ciutat (Museu del Treball en lloc de la Casa de les Llengües).
2) Donar prioritat al Pla d’Equipaments (dels 64 demanats només han acabat 9, 18 estan en fase de construcció i la resta estan pendents. També demanem que s’agilitzin els habitatges protegits del 22@ (dels 4.000 que s’han de construir només s’han lliurat 70).
3) Anul•lar la divisió del Poblenou en cinc barris.

Sant Martí de Provençals
1) Inici d’obres de l’estació de l’AVE a la Sagrera amb el cobriment de vies.
2) Habitatges de protecció oficial en el sòl alliberat de l’estació de l’AVE.
3) Finalitzar la cessió del quarter de la policia i inici de les obres d’equipaments per al barri (escola bressol, casal de joves i casal de la gent gran).

Sud-Oest del Besòs
1) Signatura d’un conveni de rehabilitació de les patologies existents als habitatges i realització ràpida del mateix.
2) Subvencions per col•locar ascensors als edificis de 5 o més plantes.
3) Accelerar les obres d’arranjament de les vies públiques, van molt lents.

Verneda Alta
1) CAP al carrer Santander (l’actual de la Pau no cobrirà les necessitats d’un barri on es preveu un gran creixement).
2) Residència per a la gent gran.
3) Escola bressol.

Vila Olímpica
1) Centre de barri.
2) Mercat modern a Wad-Ras.
3) Realització del solar per al parc mòbil.

Carrer 102 maig-juliol de 2007

Crispació al Poblenou per un camp de futbol

gener 24, 2007

• El CE Vila Olímpica explotarà l’Agapito Fernández, en lloc del veterà Monopol

ROSA MARI SANZ
BARCELONA
Els històrics clubs de futbol Monopol i Atlètic Poble Nou van confirmar els seus temors ahir quan van rebre la notificació oficial que la gestió del nou camp Agapito Fernández ja no estarà en mans dels primers, sinó del Club Esportiu Vila Olímpica, una entitat fundada l’any 2004. Les dues entitats, que recorreran la decisió del districte de Sant Martí, presa després d’un concurs, es concentraran demà al Poblenou per protestar pel canvi de gestió, ja que consideren que a partir d’ara ja no hi haurà lloc per a tots els equips del barri i algunes formacions desapareixeran.
El Monopol, nascut ara fa 78 anys, no ha encaixat en absolut que els seus veïns es facin càrrec de l’estadi Agapito Fernández, inaugurat al setembre després del tancament de l’antic camp. “El CE Vila Olímpica, al veure que a la seva pròpia barriada el districte no hi ha fet cap camp, es va proposar a través dels poders fàctics que la instal.lació que es construís havia de ser per a ells. Des de fa un any no han parat de pronunciar-se d’aquesta manera i sempre han dit que a la instal.lació només hi hauria de jugar el futbol base”, va explicar ahir el president del Monopol, Carlos Salto.

DOS RIVALS UNITS A
la protesta del Monopol, que el novembre passat es va presentar al concurs per repetir gestió –curiosament, amb un dels seus grans rivals esportius, l’Atlètic Poble Nou, amb 76 anys d’història–, s’hi han sumat el CF Gladiador (amb 80 anys d’antiguitat), el CF Alegria (nascut fa 75 anys) i la Penya Esportiva del Poblenou (des de fa tres dècades), així com diverses entitats lúdiques i culturals del barri. Demà, a partir de les 19.30 hores, es concentraran tots com a mostra de rebuig al carrer de Marià Aguiló, davant la seu de l’Atlètic Poble Nou. Dijous passat, abans de ser oficial el canvi de gestor, van protestar a les portes de la penya futbolística del Monopol, a la Rambla.
El principal argument d’aquests clubs històrics és que amb l’entrada del nou gestor pot ser que no es respectin els horaris i que no hi hagi lloc per a tots, ja que el CE Vila Olímpica pot fer ús del 50% de l’ocupació de la instal.lació. Però aquest temor va ser rebatut pel president del flamant club gestor, Juan Lucas. “Em sap greu aquesta polèmica perquè els perjudicats al final són els nens que juguen. Honestament, em penso que hi cabem tots i no ha de canviar res”, va explicar. Lucas també va dir que el seu club li va oferir al Monopol l’opció de presentar-se units al concurs per gestionar-lo conjuntament, “però no ho van voler perquè es pensaven que guanyarien”.
Els motius pels quals l’explotació s’adjudica durant els pròxims quatre anys al Vila Olímpica són molt clars per al districte de Sant Martí. Les seves propostes, tant pel que fa a la gestió econòmica com pel que fa a la inversió per a millores, van ser molt superiors, van explicar ahir fonts municipals.

Pere Alcober imputat per una presumpta estafa

Octubre 1, 2006

ESTER DE PABLO I RAMS SANTS .
El president del Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc i regidor d’Esports de l’Ajuntament va ser citat a declarar el passat 18 de setembre. El Jutjat d’Instrucció 33 ha acceptat a tràmit una querella interposada pel president de Marathon Catalunya, en què s’acusa l’actual regidor d’Esports i el seu predecessor, Albert Batlle, d’estafa i falsedat documental.

Però el conflicte entre l’entitat que ha organitzat l’emblemàtica marató des de 1978 i l’Ajuntament es remunta al 2000. Segons declaracions dels responsables de l’entitat, el consistori es volia quedar amb l’organització de la cursa i fer desaparèixer l’associació esportiva. Marathon Catalunya no ha desaparegut, tot i que no ha organitzat la marató d’enguany.

L’últim moll públic. Els usuaris de la rampa hauran de pagar o abandonar la seva afició a l’esport nàutic

Juny 5, 2006

• Medi Ambient projecta el tancament de l'únic embarcador públic de Barcelona

 
<b> Instal.lació amenaçada </b> Bustamante (de blau) i Marín, ahir, amb la seva barca a la rampa pública. Foto:  DANNY CAMINAL
Instal.lació amenaçada Bustamante (de blau) i Marín, ahir, amb la seva barca a la rampa pública. Foto: DANNY CAMINAL
Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la imatge.
Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la imatge.
 + informació 
   
   
   
   

document.write(”); tile++;

 

D. P.
BARCELONA

Ja fa més de set anys, Crisanto Bustamante, de 55 anys, i el seu amic José Marín, de 42, tots dos veïns de Sant Adrià de Besós, van haver de deixar d'embarcar a Montgat, costum que tenien els caps de setmana per disfrutar de la pesca esportiva. Feia 15 anys que salpaven des d'aquell lloc, però la construcció d'una urbanització de pisos els va fer fora a ells i a molts altres aficionats d'aquella platja.
Des d'aleshores, els dos pescadors aficionats van començar a fer servir l'única rampa pública d'embarcacions que queda a Barcelona, situada entre les platges del Bogatell i la Mar Bella. "Sempre venim aquí perquè no s'ha de pagar. Aquesta és l'única opció que tenim, perquè no podem comprar un amarratge al port, que costa 20.000 euros", explica Crisanto Bustamante.
A partir de l'any que ve, l'afició d'aquests esportistes es pot veure truncada. El Ministeri de Medi Ambient ha proposat omplir aquest canal de sortida per a la construcció dels espigons que evitaran que les platges de la ciutat segueixin perdent sorra.

Als ports de pagament
Igual que Bustamante i Marín, tant els pescadors que inicien la seva feina des d'aquesta rampa com els usuaris de la base nàutica de la Mar Bella (dependent de l'ajuntament) hauran de buscar d'altres alternatives si s'acaben concretant els plans del ministeri. "Als pobres ens fan fora de tot arreu. Sembla que si no tens diners, no tinguis dret a disfrutar del mar", argumenta Bustamante.
Els usuaris del canal no entenen les raons del reblert. "L'opció que ens quedarà és la Vila Olímpica. Però allà et cobren 16 euros per posar la barca a l'aigua, més el pàrquing. Com que tampoc podem fer servir les platges per embarcar, perquè ens multen, o hauré de venir menys o hauré de deixar de pescar", explica Jaime Molla, un practicant de pesca esportiva de 29 anys.
Els abonats de la base nàutica municipal també resultaran afectats amb el reblert del canal i la construcció del dic submergit de 2,5 quilòmetres. "Aquest projecte és una aberració de la lògica. Per als windsurfistes serà molt perillós quan hi hagi onades. Si la mar baixés un metre, podríem xocar contra el mur. A la velocitat que anem, seria un accident fatal", explica Salvi Pardàs, un windsurfista de 37 anys.
Els usuaris de la rampa expliquen que moltes embarcacions amb alerons i motor baix també podrien resultar afectades pel mur submarí quan hi hagi fort onatge. Àlex Nuibó, de 34 anys, windsurfista abonat de la base nàutica, explica que el perill més gran del dic és que al seu voltant es generaran contraonades, produïdes pel rebot del corrent amb l'obra. "Si caiem, podem tenir un accident contra les roques", afirma.

Sol.licitud de rectificació
L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que demanarà al ministeri que no s'ompli la rampa pública, perquè d'allà també hi surten equips de rescat per a esportistes i embarcacions accidentades. A més a més, sol.licitarà rebaixar l'altura del gran dic i mantenir algunes de les sortides al mar que utilitzen els abonats de la base nàutica, on es fan cursos de vela, catamarà i windsurf, entre d'altres.
Mentre s'acaba de concretar aquest pla, els usuaris de la rampa gratuïta segueixen portant a terme tasques de salvament i embarcant per passar-s'ho bé amb la pesca esportiva. Així continuaran abans que el formigó envolti les platges de la ciutat.

Parche olímpico

Mai 24, 2006

Inversión millonaria para rehabilitar el Lluís Companys, el Palau Sant Jordi y el Palau d'Esports

Las obras de reparación del Lluís Companys valen 9,8 millones, que equivale a un 20% de lo que costó reconstruir el estadio  
Las obras de rehabilitación del techo del Palau, donde algunas piezas se han oxidado, supondrán 428.237 euros  

SILVIA ANGULO – 24/05/2006
BARCELONA

Inversión millonaria para los edificios olímpicos. Catorce años después de la celebración de los Juegos del 92, las instalaciones que acogieron los principales eventos deportivos necesitan una rehabilitación urgente. El Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi y el Palau d´Esports, reconvertido ahora en el mayor teatro de Barcelona, recibirán una importante inyección económica para hacer frente a las obras de remodelación exterior. El Ayuntamiento ha destinado, por medio de la empresa municipal Barcelona Serveis Municipals (BSM) -que se encarga de la gestión y mantenimiento de los edificios olímpicos-, una partida de 10,6 millones de euros, la mayor parte se la llevará el estadio, para las obras de remodelación de estas instalaciones.

El que se encuentra en peor estado, aunque su situación "no presenta riesgos inminentes", es el Estadi Lluís Companys, donde las obras de rehabilitación ya han comenzado. Los trabajos tienen un presupuesto de 9,8 millones de euros, que representa el 20% del coste de la reconstrucción que se llevó a cabo en 1989, que ascendió a 48,4 millones de euros, con los que se pretende restaurar y cambiar algunos de los materiales que se encuentran más degradados. Así, en algunos tramos la rehabilitación será integral tanto en la piel exterior como interior y consistirá en restaurar la piedra, degradada por el paso del tiempo. De las cuatro fachadas, está previsto remodelar tres. Sólo se salva la que se encuentra en el lado donde se está construyendo el futuro Museu Olímpic -entre la avenida del Estadi y el paseo Olímpic-, que ya fue remodelada antes de los JJ. OO. "Se trata de una intervención de estética para conservar las fachadas originales sin cambiar la imagen", dijo ayer un portavoz de la empresa municipal.

La reforma de la instalación deportiva se produce un año antes de la marcha del Espanyol a las instalaciones que está construyendo en Cornellà y sin que, por el momento, el Ayuntamiento haya revelado los planes de futuro que tiene para el equipamiento deportivo. De hecho, el Barça aún no se ha pronunciado sobre la oferta que le lanzó el gobierno local sobre utilizar las instalaciones deportivas de Montjuïc para los entrenamientos, y el Plan Director de Usos sobre la montaña que está elaborando la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) no ha visto la luz. Precisamente, sobre este futuro incierto y la cuantiosa inversión, el grupo municipal de CiU tiene previsto formular una pregunta durante la comisión de Educación, Cultura y Bienestar que preside el concejal de Deportes, Pere Alcover.

Lo cierto es que los trabajos de rehabilitación ya están en marcha y tendrán una duración de 14 meses, durante los que el estadio mantendrá su actividad normal sin que se vea interrumpida por los trabajos. BSM las está llevando a cabo en sucesivas fases para que no dificulte la celebración de actos deportivos -sobre todo los partidos del Espanyol- y musicales o las visitas turísticas que recibe el estadio.

La reforma del estadio para los Juegos Olímpicos, que se realizó entre 1986 y 1989, mantuvo la fachada original de 1929, mientras que el interior se derruía para ser construido de nuevo. Sin embargo, la piel de la instalación presentaba el mismo estado de degradación que el resto del edificio, pero la falta de presupuesto y la premura ante el inicio de los Juegos Olímpicos impidió culminar la obra. La celebración de la Copa del Mundo de atletismo en septiembre de 1989, evento con el que se inauguró el estadio, dejó ver muy pronto las carencias del edificio, que se inundó debido a una tromba de agua. Subsanados los problemas iniciales, el Ayuntamiento vuelve ahora a invertir en la mejora de la instalación. El proyecto de rehabilitación, que se encuentra desde el pasado sábado en exposición pública, ha sido redactado por los arquitectos Joan Margarit y Carles Buxadé, dos de los responsables de la remodelación inicial.

También el Palau Sant Jordi sufrirá en los próximos meses una operación de estética. En este caso, las obras de rehabilitación afectarán al tejado del pabellón. El paso del tiempo y la meteorología han hecho mella en el edificio, diseñado para el 92 por el arquitecto japonés Arata Isozaki y ha oxidado algunas de las piezas que cubren el techo, por lo que deberán ser reemplazadas por otras antes de que el deterioro vaya a más. En la mejora del techo del Palau, el Ayuntamiento prevé invertir 428.237 euros. Las obras ya se han adjudicado y, aunque todavía no tienen calendario, tendrán una duración máxima de tres meses. Los trabajos de sustitución de algunas de las piezas no afectarán a las numerosas actividades que se celebran en el interior del pabellón deportivo.

La última de las instalaciones que durante este año recibirán un lavado de cara es el Palau d´Esports, instalación que también de cara al 92 recibió una importante inyección de dinero para su remodelación. Catorce años después y con un uso totalmente diferente -ahora acoge macroespectáculos teatrales y es el teatro más grande de la ciudad-, el edificio debe volver a sufrir una segunda rehabilitación. En los próximos meses se empezarán a restaurar sus fachadas, que se encuentran muy deterioradas. Debido al estado del edificio se han producido algunos desprendimientos a causa, según BSM al mal estado del hormigón y del forjado de la estructura.

La inversión total es de 297.284 euros, el año pasado ya se invirtieron casi 10.000 en diversos trabajos de reparación. Del plan de mantenimiento está encargada una empresa externa a BSM y cada semana se efectúan revisiones preventivas. El Palau d´Esports se ha convertido en un teatro para espectáculos musicales con un aforo de 2.600. La empresa catalana Focus alquiló en el 2001 la instalación a la empresa Barcelona Promocions -de accionariado municipal- para dar sentido lógico a una instalación que sufría una notoria infrautilización.

PROTESTA VEÏNAL AL DISTRICTE DE SANT MARTÍ. BCN accepta retallar l’altura del futur poliesportiu de la Mar Bella

Mai 23, 2006

• L'ajuntament rebaixa la part central de l'edifici i la iguala a la resta, de 12 metres
• Els residents del front marítim demanen que el complex es traslladi a un altre lloc

 
 El poliesportiu de la Mar Bella, en primer terme, i, darrere, pancartes als balcons contra el projecte. Foto:  ALBERT BERTRAN
El poliesportiu de la Mar Bella, en primer terme, i, darrere, pancartes als balcons contra el projecte. Foto: ALBERT BERTRAN

document.write(”); tile++;

 

PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

La pressió veïnal ha aconseguit que l'Ajuntament de Barcelona accepti modificar el projecte d'ampliació del poliesportiu de la Mar Bella, que inclourà un centre de talassoteràpia. El regidor de Sant Martí, Francesc Narváez, ja n'ha encarregat un nou disseny que retalli l'altura d'una edificació i la iguali a la resta de peces, de 12 metres d'alt. Però els veïns reivindiquen que el projecte es porti a terme en una altra zona, i no a primera línia de mar.
Narváez es va reunir la setmana passada amb representants veïnals per escoltar els seus arguments contra el pla de l'ajuntament. El projecte contempla mantenir l'actual instal.lació esportiva –renovada– i incorporar-hi altres edificacions annexes. Una de les principals queixes veïnals és l'altura d'una peça central, que hauria de tenir un total de sis plantes i 24 metres. El regidor ha donat la raó als residents i ha encarregat que el nou disseny "elimini la peça central d'11 metres d'ample", amb una altura que hauria doblat la dels edificis annexos.
L'ajuntament també preveu incorporar altres modificacions al pla inicial, com millorar els accessos de vehicles de neteja des del passeig Marítim, i evitar al màxim els desnivells instal.lant rampes com les de la Nova Icària. El regidor assenyala que el projecte final garantirà un mínim de 17 metres d'amplada per al passeig Marítim i calcula que la nova proposta podria estar a punt en un mes.

DEMANDA VEÏNAL
Les modificacions, no obstant, estan molt lluny de les demandes veïnals. Els afectats consideren que qualsevol construcció de formigó davant la platja resta continuïtat al passeig i presumptament vulnera la llei de costes.
La comissió veïnal que lidera la lluita contra el projecte –amb la consigna La nostra Mar Bella no és Marbella— ja ha presentat al.legacions per les suposades irregularitats legals. Part dels veïns propugnen fins i tot l'enderrocament de l'actual poliesportiu de la Mar Bella –inaugurat després dels Jocs de 1992–, al considerar que suposa una barrera arquitectònica davant del mar.
El Club Natació Poblenou, gestor en el passat de part de les instal.lacions esportives i actual usuari en règim de lloguer, també ha presentat al.legacions contra el pla perquè es respectin els seus "drets adquirits". Reclama la cessió d'instal.lacions per a actes del club i que es contempli la pràctica de la natació i el waterpolo federats.

PROMESA MUNICIPAL
El regidor Narváez ha mogut fitxa per reajustar el projecte, però descarta renunciar "a una promesa feta al barri del Poblenou". Per a l'ajuntament es tracta d'un equipament pendent, per al qual no es contempla cap altra ubicació.