Arxiva per a 'Immigració'Categoria

Barcelona, juzgada por los artistas extranjeros

novembre 22, 2009

Artistas, músicos, cineastas y escritores de otros países analizan los problemas de la ciudad en la que han elegido vivir

Sean Scully: “Barcelona es conocida como la ciudad de los rateros
Mathias Enard: “Lo que hace atractiva a Barcelona es su diversidad
Jamal Mahjoub: “Hay que ir con ojo con las tensiones que hay en el Raval

Josep Massot (La Vanguardia)

En su última visita a Barcelona, Günter Grass representaba con gesticulación cómica cómo fue víctima de un carterista mientras tomaba una cerveza en la plaza Reial y cómo, sin soltar la pipa de su boca, intentó una carrera imposible para alcanzar al pillo que se esfumaba con su dinero y su documentación. El relato de los hurtos sufridos es ya un clásico en todas las veladas con creadores extranjeros que visitan la ciudad. El enojo por esta plaga y por la masificación turística es la queja común de escritores, artistas o músicos de otros países que se han instalado en la ciudad.

Masafumi Yamamoto. El artista japonés, en su taller de la calle Avinyó / Laura GuerreroJamal Mahjoub. El escritor sudanés, en su casa, cerca de la Sagrada Família /Xavier GómezLydia Lunch. La inclasificable artista dejó Los Ángeles por Barcelona /ArchivoAmor a pesar de todo

Son siete testimonios sobre Barcelona. Un director de cine italiano (Giusepe Capotondi), un premiado escritor francés que escribe una novela en verso sobre la ciudad (Mathias Enard), otro narrador francés que ha debutado con una novela en la que Barcelona es casi un protagonista más (Diego Gary), un pintor irlandés que vive a caballo de Nueva York-Barcelona-Munich (Sean Scully), un novelista sudanés que pasó su infancia entre Londres y Jartum (Jamal Mahjoub), un artista japonés (Masafumi Yamamoto) y una explosiva artista (música, cine, fotografía, performance, spoken word, literatura, ensayo…) criada en el Nueva York punk (Lydia Lunch).

Los siete tienen en común su apuesta por la cultura y que han elegido Barcelona para vivir. En esta página se resumen sus opiniones sobre lo que no les gusta: hurtos, turismo masivo, venta descontrolada de droga, ruido y suciedad. Pero Barcelona –por eso la han elegido– les fascina. Los lectores podrán encontrar entrevistas individuales con cada uno de ellos en la web de La Vanguardia a partir de la próxima semana.

Ciudad de rateros. “Barcelona es conocida en el mundo como la ciudad más deshonesta de Europa, la ciudad de los rateros”, dice desde su estudio de Nueva York el artista irlandés Sean Scully, que tiene casa y taller en Barcelona (Ausiàs March y Girona)y considera a su galerista Carles Taché “mi familia barcelonesa”. Scully alaba “el carácter de la gente de Barcelona, que salió a las calles para protestar contra la guerra de Iraq”, aunque cree que “es hora de poner un poco de orden. Barcelona quizás por todos sus años de reacción al fascismo es hoy demasiado tolerante y liberal y se consienten situaciones que tienen un límite”. Jamal Mahjoub (vive a doscientos metros de la Sagrada Família) es un escritor sudanés de una familia del norte musulmán y también se queja de la inextinguible plaga de hurtos: “Barcelona tiene ya la reputación en todo el mundo de ser una ciudad de carteristas”. Y el pintor japonés Masafumi Yamamoto, que vive en Consell de Cent y tiene su taller en Avinyó, lamenta: “Los hurtos ya se extienden a diario en el Eixample. Y la suciedad de la ciudad no se da sólo en la parte baja, también en Pedralbes”.

Droga. Diego Gary, hijo del escritor Romain Gary y de la actriz Jean Seberg, ha reflejado en la novela S. ou l”esperance (en Galaxia Gutenberg en marzo) las peripecias vividas en Barcelona durante siete años. Tuvo un bar en Escudellers (Los Álamos) y ahora una galería-café-librería en Joaquín Costa, Lletraferit. “Mi mujer y yo nos planteamos regresar el año próximo, seguramente para vivir en el Eixample”, dice desde París. Gary tuvo una mala experiencia con la policía: “Estaban interrogando a mis camareros y me acerqué para interesarme sobre lo que pasaba. Sin darme oportunidad de decir que era el dueño del bar, me golpearon e intentaron romperme la cabeza sobre el asfalto”.

Gary dice que “además de la inseguridad y de que el peligro de robo es insoportable, hay mucha suciedad y, sobre todo, mucha droga. Realmente el problema es muy grave. En el Gòtic te ofrecen droga por todos lados y cuando mis amigos quieren enviar a sus hijos a Barcelona siempre les alerto. En Arc del Teatre ves a chicos inyectándose en el suelo entre bolsas de basura y en el autobús de Montjuïc, a todos esos pobres chicos, demacrados, que van a buscar sus dosis”.

Lydia Lunch, que hace cinco años, cuando ganó Bush, dejó Los Ángeles para vivir en Barcelona (cerca de la Sagrada Família), es una artista alérgica a las etiquetas. Ha colaborado con Sonic Youth, Brian Eno y Nick Cave. También con Mark Cunnigham (ex Mars, actual Bèstia Ferida), residente desde hace años en Barcelona, plaza Goya. Lunch nació en el gueto negro de Rochester (Nueva York) y ha vivido en Brooklyn, Minneapolis, Nueva Orleans, Los Ángeles y Londres, y no puede estar en más desacuerdo. Lo que más le gusta de la ciudad es “la paz de la vida diaria”, dice desde Berlín, donde está de gira con su grupo. “Para droga, la que había en los alrededores del antiguo Zeleste en los años 80″, comenta su compañero, el músico Marc Viaplana. La llegada de Lydia Lunch a Barcelona fue determinante para que Virginie Despentes, directora del filme Baisse-moi y del libro Teoría King-Kong, se instalara también en la ciudad, donde las dos publican en Melusina.

La plaga turística. Scully ha borrado la Rambla de su itinerario: “Antes, uno de mis placeres era acercarme a un quiosco y comprar prensa inglesa, ahora me enferma pensar cómo era antes”. El francés Mathias Enard, que vivió en Irán, Siria, Líbano y Roma, y se ha instalado en una empinada calle del Poble Sec, también ha dejado de ir por la Rambla. Jamal Mahjoub cree que “Barcelona se ha estandarizado y ha vendido su alma a la especulación urbanística y a la mcdonalización; ha perdido su personalidad”. En cambio, Giuseppe Capotondi, que reside en Roger de Llúria, y que debutó en la última Bienal de Venecia con el filme La doppia ora, cree que “se está exagerando mucho. Participo en un bar en el Gòtic, muy cerca de la Rambla, y creo que ahora estamos mejor que hace cinco años. Tampoco veo tantos robos”. Según Capotondi, “ya ha parado la llegada de italianos a Barcelona”.

Cosmopolitismo, provincianismo. Los entrevistados para este reportaje proceden de países de habla no castellana y ninguno de ellos se queja de que haya dos idiomas, “Al revés. Los problemas los he tenido –dice Jamal Mahjoub– por no poder hablar el catalán que he aprendido. En muchos sitios, bares, tiendas, sólo saben castellano”. Enard, además de francés, alemán, inglés, castellano, italiano, farsi y árabe, hace sus pinitos en catalán. Ve tres Barcelonas: “La capital de Catalunya, una gran ciudad española y un puerto europeo y mediterráneo. Esto es lo que la hace atractiva, su diversidad. Si una de ellas dominara sobre la otra, perdería inmediatamente su encanto”. Enard escribe una novela en verso sobre la ciudad, en la que aparecen, mezclados en pocos metros cuadrados, galerías, el Macba, las prostitutas pakis, árabes…

Inmigrantes. Mahjoub lanza un aviso: “En el Raval se están produciendo cambios sociales muy rápidos y he visto tensiones. Hay que ir con ojo, porque si de estas tensiones se llega a los tiros, la situación se hará muy compleja”. Enard, que también habla árabe, no vislumbra una situación explosiva. “Sí hay disputas, porque los pakistaníes son los que tienen más dinero ya veces hay discusiones con un árabeouncentroamericano por un local, pero la sangre no llega al río”. Mahjoub da un consejo: “Si el Estado no se ocupa de los musulmanes, ese vacío lo llenan los fundamentalistas, que ponen el dinero y envían sus imanes para predicar que los españoles son unos infieles que no cumplen la ley coránica, la charia, y que hay cambiarlos. La solución es lo que han hecho los británicos tras los atentados del 11-J: promover desde el Estado una charia para sus musulmanes”. Yamamoto piensa que los inmigrantes han de adaptarse a la sociedad de acogida: “No puede ser que en sus países de origen lleven a la cárcel a quienes llevan minifalda y que en Europa quieran imponer el velo”. Enard cree que uno de los retos de Europa es no crear fronteras internas con las comunidades no cristianas.

El vot de 50.000 immigrants pot decidir el pols entre Hereu i Trias

octubre 25, 2009

Novetats a la consulta electoral del 2011
Els partits analitzen el possible impacte d’aquesta borsa de sufragis en l’àmbit local i per districtes
Els acords entre Espanya i 15 països permeten als estrangers votar en les eleccions municipals

(El Periódico)

El pols entre l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i Xavier Trias es pot decidir per un element nou, per una carta oculta que pot posar l’alcaldia de Barcelona a qui la jugui millor. Uns 50.000 immigrants extracomunitaris podran votar en els pròxims comicis municipals, el maig del 2011. Són ciutadans els països dels quals han firmat amb Espanya un acord de reciprocitat. A la ciutat de Barcelona, la suma dels nacionals d’aquests 15 països s’acosta als 100.000 –el 6% de la població. A Espanya sumen 1,1 milions, segons dades del Govern, i d’aquests, 600.000 compleixen les condicions per votar. Aplicant el mateix barem al cas barceloní es pot afirmar que el vot d’aquestes més de 50.000 persones poden decantar la balança. A tot Catalunya la xifra de nous votants s’eleva als 180.000.

Els convenis exigeixen, com a condició per reconèixer el dret al vot a Espanya, cinc anys de residència legal i ininterrompuda al nostre país. Les condicions perquè els espanyols votin en aquests 15 estats –l’anomenada reciprocitat que exigeix la Constitució– varia en funció dels sistemes electorals, cosa que ha suposat alguna objecció, sobretot del PP, perquè entén que la reciprocitat no és completa. A aquests factors s’hi ha d’afegir l’obligatòria majoria d’edat.

LA LLISTA DELS 15 / Els ciutadans que podran votar el maig del 2011 procedeixen dels 15 països següents: l’Equador, Bolívia, Colòmbia, l’Argentina, el Perú, Xile, Uruguai, Paraguai, Veneçuela, Islàndia, Burkina Faso, Cap Verd, Trinitat i Tobago, Nova Zelanda i Corea –del Sud, és clar. Espanya, amb tot, treballa per ampliar la llista. Sense anar més lluny, dimarts passat, l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu va exhortar el primer ministre marroquí, Abbàs al-Fassi, a procedir a les pertinents reformes constitucionals per permetre el vot dels espanyols en els comicis locals magribins.

La part del lleó se l’emporten els ciutadans llatinoamericans que constitueixen el 99,7% del total de nous votants. Lideren el rànquing l’Equador, amb 22.654 persones, segons dades del 2008, seguit de Bolívia (18.370). A l’altre extrem, s’hi poden comptar 16 capverdians, 63 neozelandesos i 29 immigrants de Burkina Faso.

Aquests són els que podran votar per primera vegada a la ciutat de Barcelona, però no tots els ciutadans d’aquests països poden votar. Per exemple, el 66% dels veneçolans ja tenen la nacionalitat espanyola, és a dir, ja formen part del cens electoral. Això significa que els 3.500 que estan empadronats són a penes la punta de l’iceberg dels 10.000 que en realitat viuen i treballen a Barcelona. Passa el mateix amb el 40% dels cubans i el 33% dels argentins.

Segons el responsable d’Immigració d’ICV, en les últimes eleccions municipals, el 2007, 137.000 persones amb doble nacionalitat van ser incloses en el cens. Es calcula que poc més del 10% van exercir el dret a vot.
Mereixen un cas a part els italoargentins, que ja poden votar des de fa anys en els comicis locals i europeus, en virtut de la seva pertinença a la Unió Europea, però segueixen sense poder exercir el dret en les eleccions catalanes i generals.

ITÀLIA, SEGONA / No és cap secret que els italoargentins han ajudat a situar Itàlia fins al segon lloc en la llista de països amb més connacionals a Barcelona, amb un total de 20.000 persones.

Amb tot, existeixen grans incògnites sobre la manera com afectarà el microclima polític barceloní aquest nou contingent electoral. Albert Aixalà, secretari d’organització de la federació barcelonina del PSC, recorda que el vot dels estrangers pertanyents a la Unió Europea ja fa anys que es produeix i que no s’ha observat que el fenomen hagi provocat «cap variació substancial en els resultats».

A més, segons el socialistes «hi ha la sospita» fundada que aquest col·lectiu encara no s’ha implicat a fons en les conteses electorals. Sospita, és clar, perquè la protecció de dades impedeix saber el percentatge de participació, en aquest cas, dels estrangers. A Barcelona hi viuen gairebé 70.000 ciutadans de la Unió Europea.

ANÀLISI PER DISTRICTES / Mercè Homs, regidora de CiU a Ciutat Vella, i segona de bord a la secretaria d’Immigració de CDC, després d’Àngel Colom, explica que els principals esforços del seu partit se centren
–com també afirma el PSC– a millorar el coneixement entre les comunitats estrangeres i les locals. Tot i així, reconeix que la formació nacionalista ja ha fet els seus números sobre el possible efecte que pot tenir l’aparició d’aquest vot. Aquestes anàlisis se centren no solament en el nombre sinó, fins i tot, en la distribució per districtes dels immigrants, que pot fer canviar de costat alguna de les 10 àrees administratives.

Un estudi detecta racisme en bars de copes del Raval

agost 19, 2008

Diversos locals abaixen la persiana o posenporterperquèels immigrants no hi entrin
Els establiments recorren al dret d’admissió per seleccionar la clientela

(El Periódico)

Els immigrants ho tenen difícil, si no impossible, per poder accedir a la majoria de locals d’oci nocturn del Raval. Almenys això és el que es desprèn d’un estudi de camp elaborat per la Universitat de Barcelona (UB) i difós ahir per l’agència Efe. L’informe denuncia pràctiques amb rerefons racista que ratllen la il.legalitat per seleccionar la clientela, com ara requerir una invitació inexistent, franquejar l’entrada amb vigilants de seguretat o tancar persianes i portes i obrir-les només de forma individualitzada a les persones desitjades.

El treball, elaborat durant 10 mesos per Manuel Delgado i Jordi Carreras, del Grup d’Investigació en Exclusió i Control Socials de la UB, sosté que la majoria dels bars de copes del Raval equiparen immigració estrangera “pobra” (sobretot l’originària del Marroc i Algèria) amb delinqüència. Amb aquesta premissa, els immigrants es converteixen en una font “d’inquietud, contaminació i perill”, indica l’informe, i són vetats als locals.

EXCUSES FALSES
El mètode utilitzat per filtrar la clientela es basa en un ús incorrecte i “sistemàtic” del dret d’admissió, que de manera encoberta se sustenta en criteris que “podrien qualificar-se de racistes”, denuncien els autors. Així, en alguns casos, els bars neguen l’accés a alguns immigrants al.legant motius d’indumentària o argumentant que és necessària una invitació, que s’hi celebra una festa privada (quan no és veritat) o que l’aforament està complet.

Per no incórrer en una il.legalitat (negar l’entrada a un immigrant pel simple fet de ser-ho és inconstitucional), alguns propietaris opten per permetre’ls l’accés al local. Però tan bon punt que entren, el personal del bar sotmet la persona en qüestió a una intensiva vigilància amb l’objectiu de poder-la fer fora tan aviat com sigui possible amb la més mínima excusa a l’empara del dret d’admissió. “Sempre es pot argumentar l’expulsió d’un individu, per més que els motius que s’al.leguin siguin discutibles o indemostrables”, critiquen Carreras i Delgado. A més a més, les víctimes gairebé mai denuncien el tracte discriminatori perquè no sempre tenen els papers en regla.

L’estudi subratlla que l’objectiu d’aquestes pràctiques és garantir que els clients acceptats no estiguin en contacte amb d’altres que, presumptament, poden amenaçar la convivència al bar o perjudicar la seva imatge pública. És per això que tots els clients que no tinguin entre 25 i 35 anys, que no siguin de classe mitjana i de nacionalitat espanyola i amb un nivell d’estudis universitari i que exerceixin com a professionals liberals en àmbits com la cultura, l’educació, l’economia o la salut ho tenen difícil per sortir de copes pel Raval.

Festa gran al Raval

agost 15, 2008

(El Punt)

La plaça dels Àngels va ser, per segon any consecutiu, l’escenari de la festa organitzada per la nombrosa comunitat pakistanesa resident al Raval per celebrar l’aniversari de la independència del seu país. Aquest any, però, van tenir un convidat especial: l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. Mohammed Iqbal, un dels responsables del Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau, va agrair a Pujol la seva presència i va demanar als pakistanesos presents –la plaça estava gairebé plena de famílies, alguns residents de la zona i turistes despistats– que apostin per la integració i per «sentir-se bé» a la societat d’acollida «aprenent la llengua catalana» i «mantenint bones relacions amb els seus veïns».

IMMIGRACIÓ A BARCELONA. DISCURS OFICIAL VERSUS REALITAT

juliol 28, 2008

(Editorial)

Des dels diferents nivells de govern es fa un discurs discret sobre el “fenomen de la immigració” (i té gràcia que se la qualifiqui de fenomen). És un tema relliscós i es prefereix passar-hi de puntetes, perquè segons el que es digui es poden perdre molts punts, i si es decideix dir el que la majoria de gent vol sentir, es poden ferir sensibilitats i/o ser titllat de conservador, i això mai no queda bé. En la qüestió de la immigració, els posicionaments no corresponen ni a dretes ni a esquerres ni tampoc a tendències ideològiques, i per tant els polítics han après a fer una homilia molt amable i social, lleugerament crítica, fent referència a les conseqüències de la globalització i posant èmfasi en la defensa dels drets i sobretot dels deures.

Mentrestant a Barcelona la immigració continua creixent; en total ja hi ha 280.000 empadronats estrangers, 30.000 més que l’any passat, que representen el 17% dels barcelonins, i tot això sense comptar els que no es poden empadronar. El cas és que paral·lelament a aquesta progressió la convivència entre autòctons i nouvinguts no millora i segons les estadístiques cada vegada es té menys capteniment en reconèixer que tenim prejudicis amb la gent que arriba de fora.

Cal que ens preguntem si som una ciutat oberta i inclusiva o tot plegat és un lema més del que fa bandera Barcelona. Posem un exemple més real que hipotètic: una noia filla de Barcelona, d’orígens del sector tèxtil de Sabadell per part de mare i d’orígens mig jueus barcelonins i mig de pagesos catalanoparlants de Barbastro per part de pare, que parla català sempre i que té una vida social establerta amb gent semblant a ella. Per estadística, hauria de tenir ben bé com a mínim un 20% dels seus amics immigrants, però no és així. La seva relació amb nouvinguts és la de la quasi conversa quotidiana amb la dependenta del forn, que no li sap el nom, la que té amb la senyora que cuida un familiar, la Lulú, la de l’argentí guapo del bar de la cantonada, en Darío, i la que manté amb les senyores que s’encarreguen de la neteja de l’oficina on treballa. I aquesta noia no té problemes en relacionar-se amb gent d’altres països, és només que, per lleig que soni, viu en un altre món. Ahir aquesta noia va agafar un taxi i va dir on volia anar en català, i el taxista, un enorme equatorià que escoltava Catalunya Ràdio li va oferir, amb un català molt bo, tres rutes alternatives per arribar-hi. Després de lloar-li la bona dicció, l’equatorià va explicar-li que es volia treure el nivell C i apuntar-se a unes oposicions de la Generalitat, que vivia en un pis a Nou Barris amb sis equatorians més i que les expectatives que tenia de venir a Barcelona l’havien decepcionat perquè ningú no li havia donat cap oportunitat, però que ja que hi era volia intentar buscar-se-la ell.

La immigració és un fet i és un problema. Negar-ho és un mal punt de partida. Hi ha moltes Barcelones, molts nivells, moltes diferències i encara que generalitzar és tendenciós, perquè també hi ha múltiples categories d’immigrants, es pot afirmar que, de totes les Barcelones, la majoria dels immigrants s’emporten la pitjor, la més suburbial, la més amagada. És un món extremadament complex on la capacitat econòmica, la cultura i les ganes de treballar juguen un paper cabdal, i en el que s’ha de tenir com a premissa que si venen és perquè allà on eren no hi estaven prou bé. L’oferta d’oportunitats és escassa, tant pels d’aquí, com pels que van venir fa anys com pels que acaben d’arribar. L’origen del problema se sap, la solució no, però el cas és que alguna cosa s’ha de fer. Si els dos móns, el de la noia filla de Barcelona i el de l’equatorià que vol aprendre català, malgrat les bones intencions per ambdues parts, continuen tan separats, és mala senyal.

La integració de la immigració, per la ciutat de Barcelona i molt especialment pel govern que la dirigeix, ha de ser un repte. Els ciutadans i ciutadanes juguem un paper clau, és evident, però no se’ns pot donar cap responsabilitat, ni a nosaltres ni a la societat civil. L’escletxa d’esperança segurament surt de l’àmbit educatiu; les noves generacions han de ser millors que nosaltres i han de veure i viure el tema de la immigració amb normalitat, però resulta que hi ha escoles públiques on la majoria d’infants són immigrants, molts dels quals no dominen ni la llengua, i els pares i mares d’origen autòcton decideixen, legítimament, apuntar els seus fills a una altra escola. Tot plegat és un problema global, està clar, però la solució ha de sortir de pensar localment. I no sembla que ningú la trobi. Esperem, no obstant, que la busquin.

Nou Barris i Sant Andreu, al capdavant de l’alça d’immigrants

maig 1, 2008

Ciutat Meridiana i Trinitat Vella ja superen el 30% de població forana
El barri del Besòs, a Sant Martí, és on creix més la taxa d’estrangers

Rosa Mari Sanz (El Periódico)

Ciutat Vella ha estat i és la zona amb el percentatge més alt d’immigrants de la ciutat de Barcelona, principalment al Raval, on gairebé la meitat dels seus veïns (un 47,7%) són forans. Però sembla haver tocat sostre i en l’últim any l’augment d’estrangers empadronats en aquest districte, el 9,50% més que el 2006, va ser més baix que en el conjunt de la ciutat, el 12%. I malgrat que la immigració cada vegada està més repartida per tot Barcelona, en paral.lel altres barris segueixen una tendència a l’alça en la concentració d’immigrants. És el cas de Ciutat Meridiana (Nou Barris) i Trinitat Vella (Sant Andreu), on un de cada tres habitants ja és forà, i al Besòs (Sant Martí), la zona on va créixer més l’any passat la taxa d’estrangers, un 22,1%, i on gairebé un de cada quatre veïns és de fora.

Segons l’últim padró municipal, del passat 1 de gener, que xifra en el 17,3% la població estrangera que viu a la ciutat, determinades zones de Nou Barris (amb un 14,10% d’augment d’immigrants), Sant Andreu (13,40% més) i Sant Martí (12,80% més), on el preu de la vivenda és més assequible, s’han convertit en el lloc preferit pels equatorians, l’origen immigrant que predomina més a Barcelona. I cada vegada més tendeixen a concentrar-se, com ha passat al Raval amb els pakistanesos i els filipins. Ara, el segon barri amb més percentatge d’estrangers és Ciutat Meridiana, amb un 37%, que supera el Gòtic (36,4%), tercer.

També a Nou Barris, i bastant per sobre de la mitjana de creixement, hi ha els barris del Turó de la Peira, les Roquetes i Verdum. A Sant Andreu, Congrés, Bon Pastor i Trinitat Vella són els que han rebut un nombre més elevat d’immigrants. I a Sant Martí s’emporta la palma el
barri de Besòs-Maresme, amb el creixement més gran de la ciutat.

TENDÈNCIA A LA BARCELONETA

Malgrat que en el conjunt de Ciutat Vella, el segon districte amb més immigració, després de l’Eixample, el creixement va ser per sota de la mitjana, un dels seus barris, la Barceloneta, ha vist augmentada la seva població forana en un 17%, gairebé tres vegades més que el Gòtic. I la majoria dels seus nous visitants són italians (presumiblement argentins i uruguaians amb doble nacionalitat), un origen que se situa el segon amb més presència en aquest barri mariner, on predominen principalment els marroquins.

A la resta dels districtes els percentatges d’estrangers estan bastant equilibrats en totes les seves zones, encara que n’hi ha alguns que cada vegada presenten també una concentració més gran en determinats barris. Com a Sants-Montjuïc, on a Hostafrancs, i, sobretot al Poble-sec, cada vegada hi ha més presència de forans, la majoria, equatorians, marroquins i pakistanesos.

Els estrangers que viuen a Barcelona ja superen el 17%

abril 30, 2008

Els immigrants empadronats el 2007 van arribar a 280.789
La majoria són joves entre 25 i 39 anys

C. Palomar (Avui)

El percentatge de residents estrangers que han triat Barcelona com a lloc per viure supera ja el 17% de la població total de la ciutat. Segons dades de l’Ajuntament a gener del 2008, el nombre d’immigrants empadronats durant l’any passat ha arribat a 280.817 persones i suposa un increment de prop del 12% respecte al 2006, quan es van censar 250.789 estrangers.El reagrupament familiar és una de les principals causes d’aquest augment de més de 30.000 persones.

Pel que fa al seu origen, l’informe municipal no detecta cap novetat respecte a anys anteriors. La població d’origen llatinoamericà és la majoria, amb un 46%, seguida dels ciutadans europeus, amb un 25%, asiàtics, amb un 17%, i africans, amb un 7%. Entre els llatinoamericans, els ciutadans d’origen equatorià segueixen encapçalant el rànquing, amb 22.943 persones empadronades, mentre que els italians, amb 20.843 inscrits, són la nacionalitat europea amb més presència a Barcelona. Els segueixen els bolivians, amb 18.759, i els pakistanesos, amb 15.966.

El perfil dels residents estrangers per sexe i edat també confirma que els homes superen les dones, amb un 52,7% del total, i que es tracta d’una població jove, ja que la meitat tenen entre 25 i 39 anys.

Per distribució geogràfica, l’informe també confirma el repartiment gradual de la població estrangera per tots els districtes de la ciutat, que s’està produint d’uns anys ençà. Ciutat Vella continua sent el districte amb més immigrants, amb el 39,70%, seguit de l’Eixample, amb el 17,20%. Tot i les xifres, Ciutat Vella ha experimentat una lleugera reducció de la població estrangera, passant del 21% del 2001 al 14,8% del 2007, mentre que l’Eixample es consolida com el districte on viuen més immigrants.

Protesta veïnal fugaç

abril 6, 2008

(El Punt)

Aprofitant la presència ahir al matí de l’alcalde al parc, els veïns del carrer Andrade afectats per l’explosió mortal del passat 17 de març van protagonitzar una nova variant de mobilització ciutadana: La protesta exprés. Ens expliquem. Mentre Hereu i Nouvel atenien la premsa, una desena de persones van aparèixer de cop a la porta de l’equipament. Van desplegar pancartes i van començar a cridar consignes contra el batlle. El motiu era la decisió, feta efectiva a primera hora del matí, de retirar els agents de la Guàrdia Urbana que custodiaven l’immoble. Quan no havien passat ni dos minuts, però, van anunciar que la protesta quedava «desconvocada». Ja tenien el compromís que la vigilància quedaria restablerta. Van plegar la pancarta, i cap a casa.

Prioritats dels barris per al quadrienni 2007-2011

juliol 1, 2007

Redacció

Aquest treball fet conjuntament amb les AV és una primera aportació al PAM que s’ha de fer per als pròxims 4 anys. No hi són totes les reivindicacions, objectius i propostes, però hi ha una bona mostra: 73 associacions de veïns i veïnes han plantejat els tres objectius que consideren prioritaris. També recollim les prioritats de les coordinadores d’entitats del Poble Sec, les Corts i Nou Barris.

Un total de 225 reivindicacions. Nou Ajuntament i velles demandes en molts casos. Massa referències a compromisos no complerts i amb importants endarreriments (Can Batlló, Illa Myrurgia, alguns PERIS…). Es continua rebutjant el túnel d’Horta i l’associació que demana que es tanqui el centre de venopunció, ara matisa que s’acceptaria si hi hagués un a cada districte. Apareixen i creixen peticions d’un augment d’inversions en serveis socials i en actuacions referents als nous veïns. Quasi un 5% de les reivindicacions es refereixen a les mancances en serveis per a la gent gran, i la manca de participació és una constant. Un cop que s’hagi constituït el nou Ajuntament, s’haurà de treballar fort per concretar les propostes definitives de cada barri per al PAM.
A
Barceloneta
1) Entrar en la Llei de Barris 2008.
2) Rehabilitació interior.
3) Millorar la seguretat.

Casc Antic
1) Reivindicació urgent de canvi de model participatiu.
2) Reforç dels serveis socials i residència assistida per a la gent gran.
3) Pla d’usos operatiu.

Coordinadora del Casc Antic
1) Ascensors als habitatges ocupats per gent gran.
2) Poliesportiu a l’estació de França
3) Ambulatori de barri amb totes les especialitats.

Nou de la Rambla i Rodalies
1) Que es reguli l’exercici de la prostitució.
2) Estudi i solució per al problema dels indigents al barri.
3) Més il•luminació en alguns punts del barri.

Raval
1) Obertura d’una narcosala que pugui atendre els drogodependents a cadascun dels districtes de la ciutat, de manera que la sala Baluard del Raval no hagi d’assumir les necessitats d’altres barris.
2) Una veritable participació entre l’Ajuntament i aquelles entitats que representen els interessos veïnals, sobretot amb aquelles que han defensat i ho continuen fent els interessos dels seus barris. 3) Un canvi en la normativa de civisme: que alguns dels seus aspectes tinguin criteris més preventius em matèria de salut i malalties infeccioses que no pas sancionadors. També demanem un alliberament de zones verdes els caps de setmana.

Taula del Raval
1) Casal per a la gent gran.
2) Més zones verdes al barri i manteniment de les ja existents.

Veïns en Defensa de la BNC Vella
1) Participació ciutadana real i no de ficció com fins ara sota el mandat de l’alcalde Joan Clos.
2) Mesures legals efectives per part de l’Ajuntament contra el mobbing immobiliari i que ell mateix el deixi de practicar mitjançant operacions de macrourbanisme com la renovació dels barris de Ciutat Vella i ara la Barceloneta.
3) Controls i mesures efectives sobre les concentracions de turisme a determinades zones de Ciutat Vella, que converteix aquests llocs en inhabitables.

Dreta de l’Eixample
1) Dues escoles bressol.
2) Un centre de dia per a la gent gran.
3) Buscar un punt de trobada entre veïns, AV i Districte en el tema del comerç xinès.
Esquerra de l’Eixample
1) Equipaments a l ’illa “Germanetes” (Borrell-Consell de Cent-Viladomat).
2) Centre Cívic a Urgell-Provença.
3) Trasllat de la presó Model.

Fort Pienc
1) Nou IES Angeleta Ferrer, al carrer de la Mariana amb Consell de Cent (illa Clotilde Cerdà).
2) No al tancament dels CAP del pg. de Sant Joan i Marina (degut al nou CAP de Roger de Flor).
3) Continuació del Grup de Treball (administració-veïns) per a la reforma de la plaça de les Glòries.

Sagrada Família
1) Trobar una solució definitiva als problemes de mobilitat i contaminació provocats pels milers d’autocars que visiten la Sagrada Família cada any, evitant que arribin al centre del barri.
2) Construcció dels equipaments que es van comprometre i vam acordar ja fa anys en el procés de negociació d’Illa Mirurgia (escoles bressol, residència i centre de dia per a la gent gran i habitatge dotacional per a joves).
3) Que l’avinguda Gaudí sigui una Rambla on es prioritzi el pas de vianants de manera que el trajecte de les persones es pugui fer en el sentit del passeig i no per les cruïlles.

Sant Antoni
1) Equipaments: Residència assistida per a la gent gran i escola bressol públics, remodelació del mercat de Sant Antoni (està en marxa i acordada, però s’ha de fer).
2) Serveis socials: més recursos públics per a mediació, serveis socials, immigració, exclusió, etc, tenint en compte la col•laboració amb les entitats.
3) Accés a l’habitatge: és un tema general, els joves marxen del barri. Actuació decidida de les administracions.

Badal, Brasil, Bordeta
1) Reduir el soroll que provoquen les obres de l’AVE (soroll de nit i de dia).
2) Més vigilància, hi ha inseguretat.
3) Més servei de neteja al barri.

Centre Social de Sants
1) Que comencin les obres de Can Batlló i es construeixin els equipaments que falten al barri i una gran zona verda.
2) Soterrament total de les vies en el tram que va de Riera Blanca a plaça de Sants. El calaix de ciment que es construeix aïlla els barris de Sants i la Bordeta “in eternum”.
3) En el cas Almeria 9-11, si és favorable l’anulació de la sentència, suspendre-la i enderrocar la part construïda sobre la vorera.

Font de la Guatlla-Magòria
1) CAP per al barri.
2) Compliment del PERI.
3) Més seguretat.

França, barri de la
1) Més implicació de les administracions en la realitat de la immigració i la seva integració perquè les entitats ens trobem molt soles en aquest sentit.
2) Que d’adequïn les places del barri perquè els nens i les nenes hi puguin jugar.
3) Més comunicació entre les administracions i les entitats per abordar els projectes per al barri (més participació).

Hostafrancs
1)Execució definitiva del PERI d’Hostafrancs amb el reallotjament de tots els afectats. Construcció de nous equipaments, com per exemple un CAP a la zona que hi haurà en el perllongament del carrer Diputació. Aquest CAP hauria de substituir el que volen tancar a Consell de Cent.
2)Treure l’antena de telefonia mòbil que hi ha paret per paret de l’escola Joan Pelegrí i estudiar les ubicacions de les antenes.
3) Potenciar la participació real del teixit associatiu amb les decisions del districte, que no vol dir crear òrgans auditius on anem només a escoltar quan està tot dat i beneït.

Rambla de la Bordeta
1) Agilitzar del procés de Can Batlló (són 7 anys esperant els equipaments per al barris, va tot molt lent).
2) Pisos de protecció oficial per als sectors més necessitats, entre els quals es troben els “nous veïns”. Els pisos-pastera són indignes per als que hi viuen i una amenaça per a la convivència.
3) Les obres del cobriment de la Gran Via has aïllat els barris. Reobertura del “passos” tancats i reobertura de l’estació del metro de Mercat Nou, tancada sense cap tipus d’informació ni consulta a les AV.

Sant Cristòfol-Vivendes SEAT
1) Construir instal•lacions esportives a Esport-Energia
2) La plaça Sánchez Ríos, per a vianants i amb aparcaments al subsòl.
3) Residència per a la gent gran.

Satalia, la
1) Consideració com a barri històric pel seu valor com a conjunt i la inclusió com a C dins del Catàleg de Patrimoni de la ciutat.
2) Valoració i protecció dels espais verds, part important del paisatge urbà singular.
3) Aposta per la rehabilitació dels elements que ho necessitin, tant públics com privats.

Triangle de Sants
1) Falta de coordinació de les obres als carrers, que estan en molt mal estat.
2) Seguretat a l’entorn de l’estació de Sants.

Unió d’AV del Poble Sec
1) Accessos per a vianants a la muntanya de Montjuïc.
2) Realitzar un control dels sorolls i dels horaris del comerç al barri.
3) Més participació.

Avinguda Xile
1) Respectar l’espai verd del parc metropolità de Can Rigalt i concretar quan es portarà a terme.
2) Residència assistida al PERI Bacardi (fa 8 anys que hauria d’estar feta: entre la Generalitat i l’Ajuntament, ningú no fa res.
3) Fa menys d’un any que es va construir un espai per a horts perquè en tinguessin cura els jubilats, i ara s’ha tirat a terra. ¿No es podia haver previst abans?

Les Corts
1) Desenvolupament del Pla Anglesola (implica la construcció de diversos equipaments).
2) Ascensor al metro de la parada de Les Corts.
3) Recuperació del centre cultural per a la gent gran del carrer Masferrer.

Racó de les Corts
1) Neteja (la recollida de brossa funciona bé però falta regar els carrers).
2) Incivisme (els carrers s’embruten molt, no es fan servir els contenidors).
3) Immigració (ampliar serveis).

Zona Universitària
1) Àrea verda d’aparcament (hi ha un col•lapse total al barri pels estudiants i persones de fora de Barcelona (park and ride).
2) Arranjament de les voreres al carrer Jordi Girona des de Gran Capità /Av.Exèrcit fins passat el carrer Tinent Coronel Valenzuela. Fa 10 anys que es demana.
3) Pla d’adequació dels transports públics. Origen i final de les línies 60,33, Esplubus i Sant Just metro.

Coordinadora d’Entitats de les Corts
1) Des de l’any 1998 estem reclamant una Residència Assistida en el sòl municipal del P.E.R.I. Bacardí. La consellera Irene Rigau, l’any 1999, tenia els diners però no tenia el sòl. La consellera Anna Simó, tenia diners però no el sòl i va encarregar el projecte a GISA. Ara estem esperant una resposta de la consellera Carme Capdevila.
2) El que ha de ser el Parc Metropolità de Can Rigalt, contemplat en el PGM, encara està en l’oblit més absolut, malgrat que l’Ajuntament de Barcelona va iniciar fa tres anys el procés d’expropiació de les 2,8 ha. que li corresponen. L’Ajuntament de l’Hospitalet, sobre les 6,5 ha. ubicades al seu municipi, vol construir 1.150 habitatges per fer “caixa” per a les despeses que pugui suposar la construcció del parc.
3) Falta construir l’estació del metro de la línia 5, de Torre Melina a Cardenal Reig. També falta que arribi la línia 9 al Campus Sud i a Collblanc.

Can Rectoret
1) Continuació de la urbanització del barri, actuant en els carrers principals amb l’enllumenament soterrat, asfaltats i en condicions adequades.
2) Millora dels accessos i la realització d’un pla de mobilitat.
3) Portar a terme la gestió del Pla Parcial (de l’any 1980) donant solució a les parcel•les afectades, projectant i construint els equipaments projectats.

Mont d’Orsà-Vallvidrera
1) Obertura tot l’any de la caserna dels bombers i incrementar la vigilància policial els caps de setmana.
2) Transport nocturn ininterromput com es fa a tota la ciutat.
3) Millorar la mobilitat dels vianants adequant les voreres i adaptant-les per als discapacitats. Asfaltat del carrers que no ho estan.

Ronda General Mitre
1) Remodelació inmediata de la ronda del Mig (tram Via Augusta-Escorial), que ha d’incloure la reducció del trànsit (reducció de carrils), ampliació de voreres, regulació semafòrica i ampliació del transport públic en superfície (busos).
2) Recuperació de la casa Tosquella com a equipament públic. Cal recordar que aquesta casa està catalogada com a monument històric artístic i es una joia modernista que actualment es troba en estat semi-ruinós. La seva recuperació permetria gaudir d’un equipament públic (a valorar entre les necessitats del barri) i gaudir del seus jardins.
3) Pla de mobilitat dels barris del Farró, Putxet i Sant Gervasi de Cassoles: estudi i aplicació d’un pla de mobilitat real i sostenible i en concordança amb la remodelació de la ronda del mig: crecació de zones peatonals, zones 30 i carrils bici.

Sant Gervasi Sud
1) Més seguretat.
2) Equipaments.

Sarrià
1) Retorn del monestir de Pedralbes.
2) Hort de la Vila /Via Augusta: espai verd (és sòl municipal).
3) Recuperació del bosc natural de la Riera de les Monges.

Tres Torres
1) Més vigilància: hi ha inseguretat.

Coll-Vallcarca
1) Construcció d’equipaments a la ronda del Mig.
2) Eliminar els pas subterrani entre el carrer Verdi i Travessera de Gràcia.
3) Carril bus a la ronda del Mig, malgrat les obres, ja!

Vila de Gràcia
1) Habitatge social.
2) Pla d’usos que no converteixi Gràcia en un barri de moda i zona d’oci nocturn que expulsi els veïns.
3) Equipaments: escola bressol i casal de joves.

Baix Guinardó
1) Demolició del cinturó elevat.
2) Escola bressol.
3) Un centre de dia.

Can Baró
1) Projectar i definir totalment el projecte del Parc del Tres Turons, sense haver d’expropiar cap habitatge. Defensem un parc mixt.
2) Realitzar els diferents PERIS al barri per desafectar habitatges que porten molts anys amb una qualificació ja obsoleta.
3) Aplicar el Pla d’Equipaments d’Horta-Guinardó al barri de Can Baró en aquest mandat (hotel d’entitats, centre de dia, llar d’infants, aparcament municipal, etc.).

Can Papanaps-Vallhonesta
1) Requalificació urbanística: l’any 1976 es va aprobar el primer PGM de Barcelona, a mans de l’alcalde Porcioles. En aquest PGM la nostra urbanització es va requalificar a zona de canvi d’ús a equipaments, ja que es tenia l’objectiu de expropiar-la per fer una escola privada de monjes. Han pasat 31 anys i seguim amb la mateixa qualificació urbanística, hipotecant el interesos del propietaris i creant una situacio d’inseguretat jurídica als interessats.

Carmel
1) Soterrament de la rambla del Carmel.
2) Centre de dia.
3) Regulació de la velocitat als carrers Calderón de la Barca i Sigüenza (són molt estrets, sense semàfors i amb molta pendent: els vehicles van a excessiva velocitat i ja hi ha hagut algun accident).

Clota, la
1) Millora urbana del barri, amb una nova planificació de conservació i reordenació.
2) Millorar els mecanismes de participació.

Horta
1) Suprimir el túnel d’Horta i tots els vials relacionats amb ell del PGM, qualificant el sòl reservat per a aquesta obra segons li correspon per la seva ubicació a Collserola.
2) Completar la dotació d’equipaments d’Horta, tant sanitaris com a cívics, etc.
3) Solucionar la vialitat d’Horta, renovant i transformant els suports vials, tenint en compte tots els factors que hi intervenen i donant prioritat a vianants i bicicletes.

Joan Maragall del Guinardó
1) Participació real del veïns en la presa de decisions.
2) Escales mecàniques: estudi de la situació òptima.
3) Línia 9 del metro.

Montbau
1) Tancar la narcosala de la Vall d’Hebron, sense causar més malestar del que ja hi ha a l’actualitat i que es torni a obrir, si es creu convenient, quan hi hagi un pla de narcosales a nivell de ciutat.
2) Arranjar tot el paviment (hi ha carrers on no s’ha fet cap mena d’actuació de fa més de 46 anys: els veïns i veïnes estan desesperats i farts de caure per causa del mal estat del terreny).
3) Cobrir la Ronda. Des que es va posar en marxa la Ronda de Dalt els veïns hem perdut qualitat de vida. En l’actualitat, és l’únic tram de tot Barcelona que no està cobert. Se’ns diu que no és possible cobrir-la i que l’única solució és el canvi d’asfalt, però nosaltres hem vist que s’ha fet a d’altres països: volem participar dels estudis que s’estan fent al respecte.

Parc de la Vall d’Hebron
1) Eliminació de les barreres arquitectòniques per a les persones amb disminucions físiques, rampes d’accés a l’altre costat de la Ronda de Dalt i eliminació de l’ascensor i pont per a vianants que no es fan servir, eliminant els grans inconvenients actuals per creuar simplement la Ronda per agafar l’autobús.
2) Cobriment de la Ronda de Dalt fins a la plaça Karl Marx.
3) Reforçar l’actuació de Parcs i Jardins respecte a l’atenció als arbres de gran alçada.

Can Peguera
1) Execució de la segona fase de l’equipament La Cosa Nostra.
2) Reconversió de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil en equipament per a la gent gran.
3) Execució del pla de mobilitat (barri 30), incloent l’ascensor per a la zona alta del barri.

Ciutat Meridiana
1) Casal de joves (actualment no hi ha res per als joves al barri independent d’altres entitats).
2) Guarderia (l’afluència de nous veïns fa que l’actual sigui insuficient.
3) Remodelació de la plaça del metro. Sòl dur per evitat que s’utilitzi com a pipi-can, posar marquesina per tenir ombra, bancs, un escenari per a la Festa Major i equipaments d’entreteniment lúdic (taula de ping-pong i d’altres).

Guineueta
1) Aparcaments als carrers Guineueta i Isard.
2) Casal de la gent gran (l’actual està desfasat).
3) Casal de Barri o Centre Cívic.

Porta
1) CAP al carrer de la Selva.
2) Escola bressol.
3) Casal de Joves.

Prosperitat
1) Concloure les qüestions pendents del PAM 2004-2007 (centre de serveis socials a Pablo Iglesias, parvulari i llar d’infants, urbanització pl. Angel Pestaña, pla de mobilitat, piscina).
2) Guanyar l’edifici de Telefónica del carrer Boada per a equipaments.
3) Remodelació del poliesportiu del carrer Baltasar Gracián.

Roquetes
1) Culminar la cobertura de la Ronda.
2) Àrea de nova centralitat (mercat, aparcament i habitatge públic).
3) Centre de Dia, residència, casal per a la gent gran i ampliació del CAP.

Torre Llobeta-Vilapicina
1) Adequació mecànica dels ascensors de la parada de metro de Virrei Amat i connexió de les línies 4 i 5 de metro.
2) Pla de millora integral del barri (especial interès en les humitats al polígon de Vivendes de Torre Llobeta (un altre Turó, potser?).
3) Urbanització integral del carrers Francesc Bolos, Amilcar, Cubelles… (zones enjardinades, carrils bici, etc.).

Trinitat Nova
1) Casal de Barri i Casa de l’Aigua com a centre formatiu sobre sostenibilitat.
2) Espai multiesportiu a l’antic camp de futbol.
3) Continuar els processos de microurbanisme als patis interiors.

Turó de la Peira
1) Continuació del procés de remodelació dels carrers passeig de la Peira, Sant Iscle, Beret, Cadí, Fabra i Puig, etc.i escales automàtiques a Vall d’Ordesa.
2) Realització del Bloc Q.
3) Remodelació de la piscina Calderón de la Barca i pista esportiva municipal.

Vallbona
1) Granja Ritz com a equipament per al barri (escola bressol) i inclusió junt amb Rec Comtal com a Patrimoni Històric.
2) Expropiació del desballestament il•legal tancat al 2006 per fer un parc i millores al Rec Comtal (inclusió ruta d’educació mediambiental).
3) Reforestació de la part alta (PAM anterior), manteniment del 50% dels horts urbans a la Ponderosa i continuar l’arranjament de carrers i places i potenciar l’ús del punt verd.

Verdum
1) Acabar la remodelació de les Vivendes del Gobernador.
2) Acabar la cobertura del cinturó de Ronda.
3) Parc infantil i bancs als carrers més amples del barri.

Coordinadora d’Entitats de 9 Barris
1) Elaboració d’un Pla d’Equipaments (guanyar l’edifici d’Ideal Plàstica Flor com a equipament públic).
2) Pla de mobilitat i nova estació que connecti a Virrei Amat les línies 3 i 4 de metro.
3) Pla de desenvolupament de serveis socials.

Can Masdeu
1) L’Hospital de Sant Llàtzer, abandonat des de fa més de 30 anys, ha de ser un espai públic pels districtes d’Horta i Nou Barris.
2) Quant a la resta de la vall, inclosa l’antiga leproseria de Can Masdeu, cal mantenir l’autogestió comunitària dels 6 projectes actuals: horts comunitaris, punt d’interacció de Collserola (PIC), projecte
d’educació agroecològica per a infants i joves, comunitat sostenible, oficina rurbana i grups d’aprenentatge col•lectiu (GAC’S).
3) Cal descartar la possibilitat d’asfaltar el camí de Sant Llàtzer i canviar la qualificació de la vall com a zona d’equipaments a qualificació agrícola i forestal.

Bon Pastor
1) Residència per a la Gent Gran i Centre de Dia.
2) Formació professional a l’IES Cristòfol Colom.
3) Ampliació de l’ambulatori al mateix lloc.

Congrés-Indians
1) Falta de seguretat (robatoris, droga…).
2) Incivisme dels veïns (brutícia dels gossos, sorolls, “botellón”, poca neteja…)
3) L’enllumenat del barri és insuficient.

Navas
1) Falta de seguretat.
2) Falta de neteja.
3) Equipaments: poliesportiu i casal de joves.

Pi i Margall-Baró de Viver
1) Edifici d’entitats i plaça Comunitària de Baró de Viver. Millorar la imatge del barri mitjançant la regeneració de l’espai públic.
2) Poliesportiu i camp de futbol.
3) Residència de dia per a la gent gran.

Sagrera, la
1) Habitatge públic no dotacional.
2) No volem que la la Sagrera es converteixi en un caos circulatori.
3) Volem un gran parc que cobreixi les vies.

Sant Andreu de Palomar
1) En el Pla de Sant Andreu-Sagrera, falta que les administracions inverteixin recursos per tal de poder cobrir les vies i els vials de trànsit íntegrament, que garanteixin una estructura de la cobertura que permeti plantar arbres i que baixi el nivell de vies perquè la cota de cobertura coincideixi amb les dels carrers del costat. També que es prioritzi el transport públic d’accés a l’estació i, en conseqüència, a l’Eixample, en lloc del vehicle privat (no volem grans autopistes ni aparcaments per a milers de vehicles privats a l’estació).

2) Que es compleixin en habitatge de protecció de les diferents promocions els punts que les entitats del Districte estem defensant: %mínim de protecció (60% en sòl públic i 40% en privat), quota territorial amb prioritat per als veïns del districte i del barri, tipologies d’accés coherents amb les característiques econòmiques de la població del districte i promoció de lloguer.
3) Que es consensuï amb les entitats el Pla d’Equipaments per als propers anys per tal que es deixi de fer plans d’usos per a sectors sense una visió global de les necessitats futures amb les desenes de milers de persones noves que vindran als nous habitatges i dels espais qualificats d’equipaments. Així mateix, que no es faci habitatge dotacional en terreny d’equipaments i menys fins que no s’hagi elaborat aquest Pla d’Equipaments.

Trinitat Vella
1) Construir una gran llosa per sobre de la Meridiana que permeti unir Trinitat Vella amb Trinitat Nova: això serviria per evitar el soroll i construir places d’aparcament i equipaments esportius.
2) Soterrar la Ronda de Dalt pel seu pas per Torres i Bagues, que ens aïlla de la resta del districte de Sant Andreu.
3) Xarxa d’aparcaments subterranis pel perímetre del barri.

Clot-Camp de l’Arpa
1) Desenvolupament del Pla d’Equipaments de barri aprovat al 2003, principalment residències-centres de dia per a la gent gran, biblioteques, escoles bressol… Amb prou feines s’ha començat a desenvolupar en aquest 4 anys de legislatura.
2) Desenvolupament en aquesta legislatura de la reforma de la plaça de les Glòries, amb una forta inversió al pressupost del 2008. Desenvolupament immediat del PERI Trinxant-Meridiana.
3) Modificació de l’actual traçat de l’AVE entre Sants i Sagrera, perquè no afecti el barri de forma tan determinant. Si això no és possible, passar la línia de l’AVE per sota de les rodalies a la seva arribada a la Sagrera.

Diagonal Mar
1) Aprovar el projecte i acabar aviat les obres del Triangle Macosa.
2) Pàrquings per al barri.
3) Revisar el Pla d’Equipaments existent ja que la població ha augmentat considerablement (a més població, més necessitats).
Gran Via-Perú-Espronceda
1) Habitatge protegit.
2) Civisme.
3) Seguretat.

Maresma
1) Impulsar la creació del Centre de Barri, entre els carrers Maresma, Veneçuela, Puigcerdà i Cristóbal de Moura.
2) Soterrament del cablejat elèctric entre el carrer Pujades i el 120 del carrer Maresma i els blocs transversals.
3) Potenciar els esports en general al barri (posar gespa d’herba al complex esportiu Maresme, etc.) Cobrir les pistes de futbol-sala i bàsquet.

Palmera Centre, la
1) CAP al barri de la Palmera.
2) Escola bressol.
3) Una seu per a l’AV.

Paraguay-Perú
1) Construcció d’un pàrquing al barri.
2) Fer realitat el casal de barri en projecte.
3 Reurbanització i arranjament dels carrers.

Parc
1) Treure l’àrea verda.
2) Podar els arbres.
3) Minimitzar els sorolls produïts per la recollida d’escombreries, mobles i manteniment del tramvia.

Poblenou
1) Can Ricart: desplaçar l’edificabilitat (torre 32 metres) a un altre lloc; preservar elements amenaçats; donar ús públic a tot el recinte amb equipaments de proximitat i de ciutat (Museu del Treball en lloc de la Casa de les Llengües).
2) Donar prioritat al Pla d’Equipaments (dels 64 demanats només han acabat 9, 18 estan en fase de construcció i la resta estan pendents. També demanem que s’agilitzin els habitatges protegits del 22@ (dels 4.000 que s’han de construir només s’han lliurat 70).
3) Anul•lar la divisió del Poblenou en cinc barris.

Sant Martí de Provençals
1) Inici d’obres de l’estació de l’AVE a la Sagrera amb el cobriment de vies.
2) Habitatges de protecció oficial en el sòl alliberat de l’estació de l’AVE.
3) Finalitzar la cessió del quarter de la policia i inici de les obres d’equipaments per al barri (escola bressol, casal de joves i casal de la gent gran).

Sud-Oest del Besòs
1) Signatura d’un conveni de rehabilitació de les patologies existents als habitatges i realització ràpida del mateix.
2) Subvencions per col•locar ascensors als edificis de 5 o més plantes.
3) Accelerar les obres d’arranjament de les vies públiques, van molt lents.

Verneda Alta
1) CAP al carrer Santander (l’actual de la Pau no cobrirà les necessitats d’un barri on es preveu un gran creixement).
2) Residència per a la gent gran.
3) Escola bressol.

Vila Olímpica
1) Centre de barri.
2) Mercat modern a Wad-Ras.
3) Realització del solar per al parc mòbil.

Carrer 102 maig-juliol de 2007

Protesta contra el centre per a ‘sense papers’

juny 23, 2007

• Una marxa en bici des d’Universitat fins a la Zona de BCN
Franca va complicar el trànsit

DAVID PLACER
BARCELONA
Un grup de 25 joves va marxar ahir en bicicleta des de la plaça de la Universitat fins al centre d’internament per a estrangers, a la Zona Franca, per protestar contra les expulsions que el Govern espanyol executa amb ciutadans sense permís de residència. La protesta va provocar problemes de trànsit.
El col.lectiu es va manifestar durant mitja hora davant del recinte, on s’estan uns 250 estrangers amb procés d’expulsió en curs. “Cap persona és il.legal” i “Desmuntem els centres d’internament” van ser els lemes dels manifestants, davant una discreta vigilància de la Policia Nacional, que no va interrompre l’acte. Aquesta protesta coincideix amb el primer aniversari de l’obertura d’aquest recinte destinat a internar els estrangers que són expulsats del país.

SIMPATIA OKUPA Els manifestants van llegir, amb l’altaveu a la mà, un manifest en què van condemnar l’actual sistema d’immigració que –segons ells– condemna els ciutadans sense permís de residència a viure sense reconeixement dels seus drets. Tots van corejar consignes contràries al Govern de Zapatero, al qual van titllar d’”hipòcrita” i que van comparar amb el del president francès Sarkozy.
“Europa i Espanya saben que els convé mantenir un sistema en què arribin immigrants que no puguin obtenir papers perquè treballin com a mà d’obra barata. Però a alguns, que escullen a l’atzar en operatius vergonyosos al metro, els expulsen del país. Aquest esquema és cruel i no té sentit”, va explicar Cristina, una de les portaveus de l’acte, en què van participar també simpatitzants del moviment okupa de Barcelona. Els manifestants també van criticar que el Govern intenti mostrar aquest centre d’internament com un recinte humanitari i amb més bones condicions que l’antic de la Verneda.
Els manifestants van ser escortats durant el seu trajecte des de la plaça d’Universitat fins al centre d’internament per motoristes de la policia secreta. La bicicletada va fer que diversos conductors perdessin els nervis per les retencions de trànsit que es van formar. De tornada, els policies també van escortar els joves fins al centre, on es van dispersar sense incidents.

El Periódico
23-06-07

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.