Arxiva per a 'Sanitat'Categoria

Estudiants i drogoaddictes comparteixen els jardins de la Santa Creu

març 17, 2008

Els alumnes de l’Escola Massana sempre han conviscut amb captaires i toxicòmans, però ara comença a ser conflictiu. La Guàrdia Urbana no hi fa gran cosa

Els jardins de Rubió i Lluch, coneguts com els de la Santa Creu, són públics, estan a l’aire lliure i una mica arrecerats del carrer. És l’accés a la Biblioteca Nacional de Catalunya i al Centre d’Art i Disseny Escola Massana. Els alumnes l’utilitzen com a pati a l’hora dels descansos i conviuen amb col·lectius marginals com indigents, captaires i toxicòmans.

“Mai hi havia hagut cap problema, fins i tot sabíem els noms dels 5 o 6 ionquis que hi havia i teníem un cert bon rotllo amb ells, però en l’últim any han passat de ser 5 a ser-ne 24, i ja no hi ha tan bon rotllo sinó que molesten”. Això és el que explica l’Anna, una alumna de segon curs del batxillerat artístic. La Núria, amiga seva, afegeix que “ha arribat a un punt preocupant perquè intenten robar els alumnes i actuen com si fos el seu territori” i la Vali creu que “algú que no ha passat mai per allà tindria por, perquè cada dia hi ha baralles entre ells i a vegades amb els alumnes”. Totes tres recorden que abans convivien sense problemes però creuen que “s’hi ha de fer alguna cosa perquè, si no, cada vegada serà pitjor”.

El director de la Massana, Ferran Signes, explica que des dels anys vuitanta es viu aquesta situació, però que “no hi ha un neguit diari ni majoritari entre els alumnes”. Reconeix que “ha anat en augment”, però el pitjor, diu, és que hi ha hagut “un canvi d’actitud per part d’ells”. Per això, i per “alguns rumors sobre incidents amb els alumnes”, la junta directiva de l’escola artística ha demanat a la policia “que tinguin més presència a la plaça”.

Només més patrulles
Ferran Signes és conscient que “això no és cap solució” i la Guàrdia Urbana assegura que no hi poden fer gran cosa perquè tenen dret a estar allà mentre no cometin cap delicte, però tot i així han augmentat les patrulles.

D’altra banda, el districte de Ciutat Vella ha millorat el clavegueram per reduir la pudor d’orins i ha instal·lat un bar per donar “un altre caire” a la plaça. A més, els educadors del departament de Prevenció treballen a la zona per aconseguir portar aquests col·lectius als menjadors i dormitoris socials, de manera que la feina que s’està fent és “una combinació de presència policial i serveis socials”.

Aquesta informació s’ha elaborat gràcies a la Núria, l’Anna i la Vali, alumnes de l’Escola Massana.

OBRES A NOU BARRIS. El CAP que no arriba

febrer 19, 2008

Roberto Val Peña
Barcelona

Es dóna llum verda al megaCAP de Nou Barris i s’anuncia amb superlatius bombo i platerets preelectorals. Però les cotxeres de l’avinguda de Borbó, on estarà situat, han format part de les promeses electorals dels últims ¡20 anys! El gener del 2004 es van desallotjar i es van enderrocar a corre-cuita i allà es va quedar tot fins a una setmana abans de les municipals (maig del 2007). Llavors es va perforar la plataforma de formigó del terra i es va col.locar el cartell d’autobombo, on s’indica el començament de la construcció del CAP per al tercer trimestre del 2007. La vegetació que hi ha crescut es podria incloure en el còmput de zones verdes. Ara ens anuncien la construcció d’una part de les instal.lacions per al primer semestre del 2008, per descomptat, a canvi del nostre vot.

El Periódico
19-02-08

Metges de 38 centres d’atenció primària de Barcelona faran vaga el dia 12

febrer 5, 2008

L’aturada ha estat convocada pel sindicat Metges de Catalunya per protestar contra la massificació als ambulatoris de la ciutat

ACN
Metges de Catalunya (MC) ha convocat una vaga contra la massificació en 38 centres d’atenció primària (CAP) de Barcelona el pròxim dimarts, 12 de febrer, de vuit del matí a vuit del vespre.

La crida d’aquest sindicat contra l’elevada pressió assistencial afecta uns 800 metges de família i pediatres dels ambulatoris gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS), que són la majoria.

Amb aquesta aturada de l’activitat, els professionals reclamen mesures immediates que disminueixin la pressió assistencial, que en la majoria d’ambulatoris de la capital catalana supera amb escreix les xifres de pacients assignats i nombre de visites diàries que els metges consideren adequades per disposar d’un temps assistencial òptim.

Avui
05-02-08

EL BARRI D’HOSTAFRANCS. L’altra Barcelona

gener 11, 2008

Albert Lamonja
Barcelona

Voldria felicitar l’Ajuntament de Barcelona per l’estat d’abandonament en què vivim els veïns del barri d’Hostafrancs. Gràcies a ells podem disfrutar dels paisatges literaris de Candel, Casavella, Marsé o Montalbán. Solars buits, plens de gats, convertits en urinaris, que desprenen una pudor que en alguns moments del dia es fa insuportable. Tot plegat completat pels múltiples gossos i humans que ens subministren aquests beneficis olfactius. Hi podem trobar campaments de gitanos romanesos instal.lats als solars. Famílies amb els seus fills, sota la llum de la foguera, i que es netegen a les fonts. Evoquen el barraquisme dels anys 70. Les múltiples queixes que els veïns hem presentat a l’ajuntament del districte o les constants trucades a la policia no han servit de res, al contrari. Ni tan sols s’han dignat ha contestar. I és que existeix una Barcelona molt diferent de la que ens volen fer creure que hi ha, allunyada de la sofisticació i de la netedat. I jo, per sort, tinc la desgràcia de viure-hi.

El Periódico
11-01-08

LA SALUBRITAT DE L’AIGUA. Contaminats i feliços

novembre 21, 2007

Antonio Marco
Barcelona

L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha avisat sobre la qualitat de l’aigua de la ciutat. Resulta que en quatre barris del sud hi ha aigua amb uns nivells de substàncies cancerígenes per sobre dels permesos. Ja no és això el que m’indigna, sinó que hi hagi un barem per sota del qual sí que està permès subministrar aquesta aigua. Si bevem aigua que sobrepassa el barem podem contraure càncer en uns 20 anys. Si l’aigua està dins dels barems que marca la llei, ¿quants anys guanyarem? ¿Cinc? ¿Deu, amb sort? És increïble que hàgim de pagar per una aigua que està en mal estat. Vivim en un país adormit, i segurament continuarem contaminant-nos sense que ningú es manifesti en contra. Lamentable.

El Periódico 21-11-07

Brutícia i inseguretat sota les vies de Badal

novembre 13, 2007

Queixes pel mal estat i la inseguretat dels passos subterranis per a vianants, a Sants

Marta Carbó
Les vies de tren constitueixen una cicatriu històrica a Sants que, segons Cristina Bosch, “parteix el barri en dos i afavoreix racons de brutícia i d’inseguretat”. Aquesta veïna del barri de Badal creu que l’exemple més gràfic d’aquesta realitat són els passos de vianants subterranis que hi ha per creuar les vies i anar d’una banda a l’altra de la rambla de Badal. “Semblen impropis d’una ciutat com la nostra: tenen poca llum i goteres, són estrets, estan plens de brutícia i pintades i s’hi produeixen nombrosos atracaments”, denuncia; “quan és fosc no convida a anar-hi”.

Com ella, molts veïns eviten passar-hi si poden i això que, segons relata la Cristina, és l’única forma de creuar les vies de Rodalies i la nova del tren de gran velocitat (TGV) a l’altura de la ronda del Mig. Si es vol triar un camí alternatiu cal desplaçar-se cinc carrers cap una banda o bé tres cap a l’altra. “Si no vols passar per allà trigues vint minuts a fer la volta”, diu la Cristina, que critica “la deixadesa” de l’Ajuntament de Barcelona en el manteniment del pas subterrani. També des de l’Associació de Veïns de Badal denuncien l’estat del passadís –fosc i humit– i el defineixen com “una autèntica ratera”.

Des de l’Ajuntament apunten que tenen constància de les queixes de Sants i la Bordeta sobre l’estat deficient del pas per a vianants i asseguren que si hi ha reclamacions relatives al manteniment que tenen solució, s’actua sobre el motiu de la queixa. “S’intenta que les condicions siguin les millors tenint en compte que s’estan fent unes obres”, afegeixen des de la regidoria d’Urbanisme.

Cobertura
També assenyalen que el projecte de cobertura i urbanització de les vies de l’accés ferroviari a Sants permetrà realitzar millores tant en aquest pas com en els de Riera de Tena i Riera Blanca, actualment tancats per les obres del TGV a tot el barri de Sants. Així, segons fonts municipals, el nou pas de Badal serà “el doble d’ample, tindrà més llum i serà més obert”. Amb tot, no es preveu que entri en funcionament fins que la cobertura de les vies estigui acabada i es comenci a treballar en l’adequació dels carrers de tot el voltant.

Magatzem
L’acumulació de materials d’obra i maquinària sobre la rambla ha allargat, a més, el pas soterrat de Badal uns metres més a banda i banda de la planxa de vies. Però als veïns els caldrà paciència, tenint en compte que les obres al barri es perllongaran força temps, entre les vies i l’estació.
Els mateixos operadors del mercat de Sants s’han queixat de la baixada de vendes per la repercussió de les obres. Els camions que accedeixen a les vies del TGV entren fins a la cicatriu pels carrers que envolten el mercat. L’Ajuntament els compensarà amb ajuts i promocions comercials i aturant les obres durant la campanya immediatament prèvia als dies de Nadal.

Avui
13-11-07

Carrer de la Cendra

setembre 29, 2007

Carrer de la Cendra

Per alegres coses de la vida, aquest articulista transita cada dia pel menut carrer de la Cendra, que davalla des de Riera Alta fins al carrer de Sant Antoni Abat, a dues passes del Mercat de Sant Antoni, és a dir, situat com aquell qui diu en una de les entrades al barri del Raval. Bé, es pot dir que els veïns i vianants del carrer de la Cendra només temen una cosa, i és que la merda –amb perdó– no els caigui damunt el cap. En el cel ja no hi pensen, perquè disposen d’una altra amenaça molt més quotidiana i concreta.

El cas és que, baixant la susdita via des de l’adequadament anomenada plaça del Dubte (cosa que, per cert, resulta més fàcil de dir que de fer, a causa de l’eslàlom que un es veu obligat a practicar entre les múltiples caques –no sempre d’animals– i els permanents tolls d’aigües altament sospitoses), un es troba finalment amb l’immoble que porta el número u del carrer de la Cendra. Es tracta d’una finca vetusta i amb una façana bruta i atrotinada: per això mateix em vaig alegrar quan, fa ja uns quants mesos –cinc o sis, disculpin la imprecisió–, vaig veure que s’hi havia instal·lat, una mica per sota de la primera planta, una d’aquelles xarxes de protecció que solen fer servir els paletes per evitar que caiguin runa i pedrots a la via pública quan treballen en la façana d’algun edifici. Per fi, vaig pensar, algú s’havia decidit a endreçar aquella andròmina.

Però ha passat el temps i, de paletes, al número u del carrer de la Cendra no se n’ha vist ni rastre, i de les obres i les reformes que semblava que anaven a practicar-s’hi, a dia d’avui no se’n canta gall ni gallina. La xarxa de protecció continua penjada a la façana, això sí: es tracta d’una senyora xarxa, ben bé set o vuit metres de llargada, i el cert és que no ha quedat en desús, atès que alguns dels veïns més cafres de la finca han decidit reutilitzar-la com a abocador d’escombraries. Durant aquests mesos, la xarxa ha anat acollint tota mena de porqueries que només poden haver estat llançades allí des del mateix edifici, i que van des de pilots de draps bruts i llaunes de cervesa buides fins a altres elements no del tot identificats però que tenen una pinta notablement orgànica i fastigosa. I és així com la xarxa de protecció fa panxa amb tota la brutícia que s’hi podreix, i que penja ominosa damunt la integritat física del personal que per allà es belluga. A Conca tenen unes famoses cases penjants; a Barcelona, en ple Raval, disposem d’una enorme i insòlita bossa de merda basculant.

No ens podem queixar, i encara més si ens aturem a valorar la fonda coherència i continuïtat estètiques que s’estableix entre tal panorama i el que un es troba en tòrcer a l’esquerra dins Sant Antoni Abat, com si es dirigís a la propera plaça del Padró: una renglera de contenidors d’escombraries –situats al davant del portal d’una església i a tocar d’un súper– que es troben gairebé sempre sobreeixits i envoltats de la matèria que fa al cas, així com dels pixats i vomitades que una part de la cívica ciutadania té per costum de dipositar-hi. Tanta amenitat es veu sovint freqüentada per una població de rates ben molsudes i llustroses, i també d’escarabats igualment ben alimentats, que constitueixen l’orgull del veïnat: que es vegi que aquí també estimem els animals. I si a tot això hi afegim la variada sordidesa dels carrers adjacents, amb els seus vistosos grafits i les seves estimulants baralles a l’aire lliure entre personatges de molt diversa condició, ja es pot ben dir que la felicitat és completa. En direcció contrària, cap a la Ronda de Sant Antoni, és de justícia ressaltar la tenaç persistència de les putes de carrer, que van ser esbandides qui sap de quina dràstica manera en el moment de l’aprovació de la normativa del civisme però que després s’han anat reintegrant feliçment al paisatge de la zona, sense majors incidents.

Per tot això, em congratula d’allò més llegir les declaracions que feia ahir a l’AVUI la regidora de Ciutat Vella, senyora Itziar González, anunciant que s’havia detectat “una punta de desgast” al barri, però que serà “immediatament corregida”. Haver-ho dit abans; ara sí que dormirem tranquils.

Avui
29-09-07

El barrio del Raval sufre una invasión de ratones de ciudad

agost 23, 2007

Algunas ferreterías han agotado sus productos matarratas
GONZALO GARCÍA – Barcelona – 23/08/2007

Miden entre cinco y siete centímetros y no pesan más de 30 gramos, pero son muchos y están hambrientos. Los ratones domésticos han invadido el barrio y las casas del Raval durante estas últimas semanas. Los vecinos han tomado precauciones para acabar con estos molestos inquilinos: algunas ferreterías han agotado sus reservas de ratoneras y otros productos raticidas.

Al igual que las cucarachas, los ratones domésticos o de ciudad proliferan habitualmente en algunos barrios de Barcelona. Pero este verano, en el Raval, hay más que nunca.

“Este año parece que nos han invadido”, asegura Gisela, de 23 años, vecina del barrio. “Tiene que ser por las obras, porque cerca de ellas es donde más ratones se encuentran”, añade. Las partes más afectadas por esta invasión son la zona sur del Raval -calles de Junta de Comerç, Robador y Sant Pau- y la zona centro -calles de Vistalegre o de la Aurora. Alrededor de todas ellas hay alguna obra.

“Supongo que al remover la tierra, los roedores escapan y van a las casas en busca de comida”, explica Leandro Vidal, de 50 años, propietario de una ferretería en la calle de Sant Pau. “Lo he vendido todo”, comenta, “tanto los matarratas como las ratoneras, y eso que compré de más, por si acaso”. En otra ferretería, en la calle de Elisabets, el encargado asegura que “de cada dos personas que han entrado a comprar esta mañana, una venía a por ratoneras: estamos vendiendo muchas más que el año pasado”.

Los edificios del barrio son antiguos y están llenos de pequeñas grietas por donde estos roedores pueden entrar en los domicilios, aunque los vecinos aseguran que no se trata de una cuestión de suciedad o de insalubridad. “Mi casa está más limpia que una patena y tengo ratones. Trepan por la pared y se cuelan por las grietas”, cuenta un vecino de la calle de Sant Pau. Un portavoz del Ayuntamiento, sin embargo, asegura que “este tipo de ratones aparece de vez en cuando: no hay ninguna plaga especial”.

Javier Fonseca, dueño de una empresa de fumigación, explica que el Raval es una de las comunidades más infestadas por estos roedores. “Muchas comunidades de vecinos de este barrio pagan regularmente un tratamiento de desratización”, comenta. Algunos prefieren luchar individualmente. Para ello, emplean las técnicas más diversas: desde la clásica ratonera al veneno más sofisticado, “que en lugar de reventar la rata, la reseca por dentro y no deja olor”, explica Fonseca.

Una vecina de la calle de Junta de Comerç, de 60 años, cuenta que, en los últimos 10 días, ha cazado 20 ratones. “Cada noche coloco dos ratoneras, y por la mañana me los encuentro atrapados, y al día siguiente vuelta a empezar”, explica. Ahora bien, los expertos aseguran que el método más eficaz para matar ratones es el más evidente: el gato. “Pero el Ayuntamiento se llevó la mayoría de los gatos callejeros”, afirma un vecino.

En cualquier caso, los habitantes del Raval no se alarman. La mayoría asegura que no ha visto ningún ratón. No es extraño: no son más grandes que un dedo.

El País
23-08-07

CASTELLERS AL RAVAL. No hi havia ambulància

juliol 28, 2007

Dolors Sánchez Aguilella
Barcelona

El dia 14, se celebrava a la plaça que hi ha davant del Macba les festes del Raval. Estava previst que hi actuessin diverses colles de castellers. Però per a això és necessari que hi hagi una ambulància que garanteixi la seguretat dels participants. A les 19.15 hores van comunicar que l’ambulància no arribaria, i, més tard, que les colles no actuarien. Hi va haver esbroncades. Van decidir suspendre les festes. ¿Com pot ser que es programi l’actuació dels castellers i l’ajuntament no prevegi la presència de l’ambulància? ¿Què els diem a aquells nens que s’han passat hores assajant? Almenys, haurien de disculpar-se davant seu.

El Periódico
28-07-07

RODATGE A BARCELONA. Diners per a Allen

juliol 7, 2007

Elisabet Pedrosa
Barcelona

Em sembla molt encertat que a Woody Allen, un cineasta de prestigi mundial, li donin un milió i mig d’euros per fer una pel.lícula que ens projectarà internacionalment. Deu ser millor això que no pas donar 200.000 miserables euros a Sant Joan de Déu perquè porti a terme una investigació de tres anys per estudiar la síndrome de Rett, una malaltia neurològica invalidant que afecta majoritàriament nenes, com és el cas de la meva filla Gina, que no camina, no entén ni parla, no menja sola, no pot fer servir les mans, té crisis epilèptiques, escoliosi i un futur complicat. Sort que algun dia –per distreure’ns– podrem anar al cine a veure el film d’Allen. Gràcies, autoritats, per invertir els nostres diners amb tant criteri. La meva filla no es diu Woody Allen, però crec que també té dret que l’ajudin.

El Periódico
07-07-07

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.