Archive for the 'Dist – Sant Martí' Category

Les Glòries, deu estius de grues i màquines

Juliol 18, 2009

L’enderroc va començar el 2008 però l’anella no anirà a terra fins al 2012 COMERÇ · Nova polèmica municipal pels ajuts als afectats

(Avui)

La plaça de les Glòries patirà una profunda transformació. Les actuacions iniciades fa uns mesos duraran anys, ja que l’anella no anirà a terra fins al 2012 i els equipaments projectats a la zona es podrien acabar una dècada després de l’inici de les obres. El novembre del 2008 es van acabar de retirar els murs del tortell elevat i les tasques de condicionament de la part de sota de l’anella viària s’han prolongat fins aquest mes de juliol, en què està previst que els autobusos i els taxis puguin circular-hi per sota. “Actualment s’hi està ajustant la fase semafòrica i comprovant que els autobusos hi puguin fer els girs, i entrarà en servei aquest juliol”, va explicar el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Ramon Garcia-Bragado. L’objectiu de la mesura provisional és millorar la velocitat mitjana del transport públic en una zona que estarà en obres no només aquest estiu, sinó molts d’altres.

L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va posar la primera pedra del Museu del Disseny a finals de juny; aquestes obres, a la part sud de la plaça, avancen a preu fet i estaran enllestides a finals del 2011. Serà la primera obra de l’entorn que s’acabarà. Molt aviat està previst que es posi la primera pedra dels nous Encants.

Desviament del trànsit

Es preveu que el nou mercat estarà acabat el 2012 i que aleshores ja s’hi podran traslladar totes les parades dels Encants. Això alliberarà el solar que ocupen ara, que es farà servir per al desviament del trànsit que circula pel tambor elevat, que s’enderrocarà. Els carrils d’entrada i sortida de Barcelona s’han de soterrar i a sobre s’hi farà la nova plaça. Aquest serà el pas més complex d’una gran obra de remodelació urbanística per a la qual no hi ha data exacta de finalització, tot i que es podria enllestir en un termini d’entre set i deu anys. L’obra afecta veïns i conductors, però no tant els comerços.

Precisament ahir l’Ajuntament de Barcelona va aprovar que el govern municipal negociï amb l’Estat un fons que compensi els comerciants afectats per les obres del TGV. L’aprovació es va fer a la comissió d’hisenda a partir d’una proposició de CiU que va tenir el suport de tota l’oposició (PP i ERC). El bipartit no se sent obligat a dur-ho a terme i sempre ha descartat rescabalar els botiguers afectats per obres.

Anuncis

Una grua d’obra fa 2 anys que està abandonada al Poblenou

Març 29, 2009

Els veïns denuncien el perill que existeix per la falta de manteniment

Jordi Subirana (El periódico)

La crisi ha deixat desenes d’obres a mig fer a Barcelona. Altres fins i tot estan parades des d’abans de la recessió i s’han convertit en una amenaça. Al carrer de Bilbao, al Poblenou, una grua que no s’usa des de mitjans del 2007 s’ha convertit en un risc per als veïns per la falta de manteniment.

Els residents del número 60 de Bilbao van viure amb molta por el vendaval que va castigar la ciutat el 24 de gener passat. La grua, d’uns 40 metres, va trontollar amb força d’un costat a l’altre i més d’un va pensar que es desplomaria. Una part del cable, a més, estava deixat anar i va trencar una de les claraboies del celobert, va recordar el president de l’escala, Pere Clarós.

INSPECCIÓ DELS BOMBERS
Tot va quedar en un ensurt però els veïns no les tenen totes. Els bombers han examinat la instal.lació i han recomanat iniciar les gestions per desmuntar-la malgrat que no existeix un perill imminent. Clarós va subratllar que la màquina no té cap manteniment i que això pot traduir-se en la caiguda d’alguna part de l’estructura.

El problema d’aquests veïns es remunta a fa dos anys, quan es van parar les obres. Uns mesos més tard, la promotora Lovipro va fer fallida. El cas està als jutjats i per ara no s’ha pogut entrar al solar per treure la instal.lació com han sol.licitat els veïns.

Entre el febrer i el juny del 2008, els veïns van presentar dues queixes al districte de Sant Martí, primer per l’abandonament i la presència de rates i captaires, i després pel perill i els robatoris en dos pisos i del cable de coure de la màquina. Segons Clarós, no van obtenir resposta de l’ajuntament fins després del vendaval. Recentment, el districte ha enviat un requeriment al propietari de la grua perquè en garanteixi l’estabilitat o la tregui.

Les reformes del 22@ tornen a assetjar veïns i empreses

Març 25, 2009

Diversos ciutadans denuncien greus danys estructurals a les seves finques
Les obres acumulen quatre mesos de retard i no s’acabaran fins a finals d’any

Cristina Garde (Avui)

Les obres del 22@ han acorralat novament centenars de veïns i amenacen més de 30 negocis i uns 300 treballadors. Aquesta vegada, la reforma dels carrers de Ramon Turró i Ciutat de Granada, que acumula quatre mesos de retard, ha convertit sis illes de cases en una ratera plena de tanques, desnivells i voreres aixecades. Set carrers han quedat impracticables. En alguns edificis, a més, han aparegut esquerdes. L’any passat, les obres del districte tecnològic ja van provocar una onada de queixes al carrer de Llull.

Els treballs, que van començar l’abril del 2008, s’havien de realitzar en tres fases. No obstant, un cúmul d’imprevistos ha motivat que les dues últimes s’executin al mateix temps. D’aquesta manera, asseguren des del districte de Sant Martí, “s’evita crear més molèsties als veïns”, que, tot i així, se senten desprotegits i assetjats.

L’empresa Ginés de Dios, per ex- emple, de subministraments per a la construcció, no pot efectuar la càrrega i descàrrega. “A vegades, ni els clients poden esperar el carretó del material, perquè a les sortides sempre hi ha un camió de la constructora aparcat”, es queixa Miquel Sánchez, portaveu de la Plataforma d’Usuaris de la Via Pública.
L’associació, que vetlla per la seguretat i el manteniment dels carrers, ha rebut una llarga llista d’empreses afectades i ha decidit pressionar els responsables de les obres. Ha fet arribar una carta a l’alcalde Jordi Hereu, una altra al president del 22@, Jordi William Carnes, i una tercera al regidor del districte Francesc Narváez.

FALTA D’INFORMACIÓ
A la carta, la plataforma assegura que a molts negocis, com el taller de planxisteria de Ramon Turró, no se’ls ha avisat degudament. Des del districte, però, asseguren que van notificar l’inici de les obres amb antelació i que n’han anat informant del desenvolupament mitjançant cartells.

Els veïns també es queixen que les vibracions que provoquen els trepants han causat greus danys estructurals a diverses finques. És el cas de l’empresa gràfica Apser, amb tres tallers a la zona, tots bloquejats. El propietari, Arturo, diu que les vibracions superen “fins a 21 vegades el nivell permès” i que les seves màquines d’impressió no funcionen quan els trepants fan vibrar tot el carrer.

De fet, la constructora que realitza l’obra reconeix que en alguns edificis han aparegut esquerdes i que aquesta ha estat una de les causes del retard de la reforma. Per això, avisen al districte, celebren reunions periòdicament amb l’Associació de Veïns del Poblenou, l’entitat que vehicula les queixes.

Així, doncs, la reforma dels dos carrers, que també afecta els passatges de Masoliver i Mas de Roda i els carrers de Roc Boronat, Llacuna i Badajoz, acabarà a finals d’any, en lloc d’acabar al setembre. Aleshores, asseguren molts propietaris, més d’un negoci haurà hagut de tancar.

Falta de manteniment a la Gran Via coberta

Març 23, 2009

La remodelació del tram de Glòries es va inaugurar fa dos anys
L’execució de l’obra peca de manca de qualitat i força elements s’han deteriorat ràpidament
El mobiliari està trencat i la vegetació morta

Maria Favà (Avui)

Una de les obres més llargament reivindicades i més costoses de l’última dècada a Barcelona, el cobriment i la urbanització de la Gran Via des de la rambla del Poblenou fins a Sant Adrià del Besòs, presenta un balanç desigual al cap de dos anys d’inaugurar-se. La pacificació del trànsit i la reducció de molèsties són evidents, però la urbanització de la Gran Via està resultant un fiasco. Les causes són diverses: l’execució de les obres peca de manca de qualitat i molts elements s’han deteriorat molt ràpidament; a més, després de la inauguració no s’hi ha fet cap mena de manteniment i, per acabar-ho d’arreglar, l’incivisme d’alguns veïns hi ha posat la cirereta.

Els arquitectes autors del projecte es defensen afirmant que l’Ajuntament va ser poc respectuós amb el seu disseny i que en alguns punts el va variar sense consultar-los, segons explica Carme Fiol, de l’equip Arriola & Fiol, que també opina que l’estat actual és una suma de manca de manteniment i d’incivisme. La portaveu del districte de Sant Martí va assegurar a l’AVUI que es farà un repàs a fons de la Gran Via amb una partida del pla Zapatero.

Hi ha mobiliari urbà que està trencat des de fa molts mesos i que ningú reposa. L’element malmès més cridaner, perquè és molt gran i es veu molt, són les claraboies que haurien de donar claror a l’estació subterrània del Trambesòs al cantó mar de la Gran Via, que no deixen passar gaire la llum perquè estan molt brutes. Però la pitjor és la lluerna que hi entre els carrers Josep Pla i Selva de Mar, que està esquerdada, i encara sort que a algú se li va acudir posar-hi al voltant unes tanques d’obres públiques per evitar que la gent hi passi per damunt i s’acabi de trencar.

Les tanques ja hi eren el setembre de l’any passat i continuaven a lloc aquesta setmana, quan es compleixen dos anys de la remodelació de la Gran Via.

No hi ha cap font que ragi; algunes estan tortes perquè han rebut envestides dels cotxes que aparquen als laterals de forma il•legal. Una ha quedat a mig arrencar, amb les canonades a la vista.

Assignatura pendent

Moltes de les rajoles de les voravies ballen i esquitxen les cames dels vianants quan plou; el sòl ha cedit en molts punts, tant als paviments d’asfalt com als de terra; hi ha guals trencats i a les calçades hi ha forats i pedaços importants. En un pas de vianants del lateral de mar el forat és tan profund que es veu l’ànima del ciment armat del voladís.
La neteja és una de les assignatures pendents. Els accessos al Trambesòs des de les calçades laterals estan plens de brutícia i d’herbes; els parterres, sembrats de caques de gos, i el mobiliari urbà, ple de grafits i tags: n’hi ha als bancs, als ponts, a les caixes dels semàfors, als transformadors, a les peces que fan el semicobriment de l’autopista.

Aquesta estructura està subjectada amb cargols i femelles. Alguns d’aquests elements, els més accessibles, ja han desaparegut.
Un altre problema fruit de l’incivisme és l’ocupació pels cotxes de l’espai que hi ha entre les voravies i les rampes. Aquest fenomen ha anat de baixa els últims mesos perquè les multes han dissuadit els infractors, però no del tot. Durant mesos s’hi aparcava lliurement.

La pudor fa refer el clavegueram de Diagonal Mar i el Besòs

febrer 16, 2009

Faran obres per modificar els pendents i augmentar la velocitat dels cabals
La sequera de l’any passat va contribuir a augmentar les males olors Un estudi sobre la depuradora detecta la pudor del subsòl

Maria Favà (Avui)

El grup d’investigadors que van elaborar l’informe sobre la pudor de la depuradora del Besòs van descobrir també, de passada, que les clavegueres del Poblenou, el Besos i Diagonal Mar també fan pudor, i en alguns moments més que la mateixa depuradora, que és quelcom que saben des de sempre els veïns d’aquests barris.

La constatació dels investigadors de l’empresa holandesa Odournet, que van fer el treball sobre la depuradora per encàrrec de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient, ha influït en la decisió de l’Ajuntament d’invertir una partida del pla Zapatero, 3,1 milions d’euros, per arreglar una part de les clavegueres de la zona.
Tot i que dos dels barris afectats, Diagonal Mar i el Besòs, son relativament nous, les clavegueres no tenen prou pendent -en part perquè estan molt prop del mar-. Amb aquestes obres s’intentarà modificar els desnivells i així augmentar la velocitat dels cabals que porten. Entre d’altres mesures, col•locaran en les canalitzacions subterrànies cubetes de gres que resisteixen més bé l’erosió i ventilaran millor les clavegueres.

També se sanejaran els grans col•lectors que passen per sota dels carrers Bac de Roda, Selva de Mar i Prim per damunt del carrer Taulat.

A més dels diners del pla, dins de les actuacions de la xarxa de clavegueram 2008-2011 hi ha una partida de 2,35 milions d’euros per construir un nou eix col•lector en aquesta zona per al desguàs de les aigües pluvials de la conca de Diagonal Mar. Serà la segona fase del col•lector Andrade-Agricultura i conduirà les aigües recollides al carrer Cantàbria, aigües amunt del carrer Guipúscoa, cap al mar. Haurà de salvar la barrera física que suposa el túnel del metro de la L2.

La depuradora, menys
Els investigadors van constatar també que mentre la depuradora anava disminuint els efluvis que tant molesten els veïns a mesura que s’anaven introduint millores en les seves instal•lacions, les clavegueres de la zona cada vegada feien més pudor. I van elaborar un mapa de la pudor que procedia del subsòl i que es el que reproduïm en aquesta pàgina.

Aquest treball d’investigació sobre la pudor va començar la tardor del 2007 i va durar un any, durant el qual hi va haver un període llarg de severa sequera. La falta de pluja va fer que la brutícia s’acumulés a les canonades subterrànies que no tenien prou pendent per arrossegar-la cap el mar. La sequera va coincidir en el temps amb el final del boom de la construcció que en la zona del Poblenou i del 22@ ha estat molt activa fins a l’any passat. Tota l’aigua del freàtic que es bombejava de les obres es llançava directament al clavegueram i això, que per una banda era molt criticat per antiecològic, era beneficiós per a les conduccions subterrànies, perquè contribuïa a mantenir-les netes.

Aquests dos factors, la sequera i l’aturada de la construcció, van influir de manera important en l’augment de la pudor, que els veïns van denunciar repetidament fins que va començar a fer fred. El llarg hivern, de moment, ha calmat la indignació.

Un núvol tòxic obliga a confinar mitja hora els alumnes de 3 escoles i una guarderia del Poblenou

febrer 2, 2009

El succés, sense ferits, ha causat el tall del trànsit a la cruïlla dels carrers Perú i Bilbao

(El Periódico)

Un petit núvol tòxic ha obligat avui a confinar durant 40 minuts els escolars de tres col•legis i una guarderia municipal al barri de Poblenou de Barcelona, després de detectar una forta olor d’amoníac entre els carrers del Perú i Bilbao.

Els Bombers de Barcelona han rebut l’avís a les 15.21 hores i s’han traslladat al lloc, on han comprovat que no hi havia ningú afectat pel núvol, que s’ha dissipat sense que fos necessària la seva intervenció.

Després de constatar que no era fruit d’una fuga concreta, els bombers han instat l’única empresa de la zona que treballa amb amoníac a efectuar una segona revisió a fons a les seves instal•lacions.

Represa de les classes

Després del confinament dels alumnes, que ha durat uns 40 minuts, tots els centres –les escoles Provençals, Virrei Amat i Escoles Cases, així com la guarderia El Bressol del Poblenou– han reprès el funcionament amb normalitat.

Els bombers hi han desplaçat dos tancs, una ambulància i el cap de guàrdia d’aquest cos. La Guàrdia Urbana ha tallat la circulació a la confluència entre els carrers del Perú i Bilbao fins a les 16.34 hores mentre els bombers procedien a la inspecció i fins que s’ha dissipat el núvol.

El barri de Navas perd una plaça

gener 5, 2009

(Avui)

Els veïns denuncien que perdran espai públic i que els blocs taparan la visió i la ventilació
El discricte va permutar el terreny, i al·lega que ara és sòl privat edificable

De vistes a la plaça a vistes al totxo. Els veïns del carrer Biscaia, 372 i també de l’entorn del carrer Palència segueixen en peu de guerra per evitar el que ja sembla inevitable, que la plaça de la Guineu del barri de Navas passi d’acollir bancs i arbres a ser la base per a dos edificis de nou plantes i un petit espai públic obra de la constructora Metrovacesa.

La plaça de la Guineu ja no pertany a l’Ajuntament, que el 2007 la va permutar amb Renta Corporación per adquirir una de les naus del complex fabril Fabra i Coats. Després, la nova propietària de la plaça la va vendre a Metrovacesa, que va projectar tres edificis de nou plantes. Davant l’oposició veïnal, el districte va pactar un nou pla de millora urbana a finals del 2007, que és el que està pendent d’execució: dos edificis i un espai verd per als veïns en compensació per les molèsties.

Però molts veïns no accepten el “regal”. L’Eva Ferrera alerta que “els edificis taparan la visió, no permetran la correcta ventilació dels nostres pisos ni la il·luminació natural”, i denuncia que l’ajuntament “vengui terreny públic quan el barri està mancat d’equipaments i espais verds”. Ara, amb la plaça ja tapiada, s’impedeix l’accés dels vianants i dels serveis d’emergència. Els veïns temen que una vegada construïts els edificis persisteixin els problemes greus de seguretat.

Una plaça inventada

L’Ajuntament recorda que no tots els veïns estan en contra del nou pla urbanístic, i adverteix que la plaça de la Guineu compta amb permís d’edificabilitat des del 1976, i que encara que els governs anteriors han fet de l’espai una plaça pública amb arbres i mobiliari urbà, sempre ha estat destinat a habitatges.

Respecte a la possibilitat de fer marxa enrere, el districte de Sant Andreu és contundent: “La plaça no és pública, són solars privats edificables. Tot i així vam aconseguir que la constructora cedís un espai al veïnat i que fes un edifici menys. Alguns veïns veuran un edifici en comptes d’una plaça per la finestra, però no hi podem fer res”.

Els veïns, en canvi, creuen que l’Ajuntament senzillament “s’ha venut una plaça com si fos de la seva propietat i no dels ciutadans”, diu l’Eva Ferrera.

La Sagrera i Sant Martí rebutgen que l’estació es digui Europa

Octubre 23, 2008

Els veïns consideren que Hereu “ha ficat la pota” i hauria de rectificar
Coincideixen que l’alcalde tanca així la polèmica entre les dues zones pel nom

Rosa Mari Sanz (El Periódico)

La polèmica està servida. El desig pronunciat dimarts per l’alcalde Jordi Hereu durant una conferència al Col.legi d’Enginyers Industrials de Catalunya que vol que la futura estació de la Sagrera s’anomeni Europa ha despertat indignació i sorpresa entre col.lectius de veïns d’aquest barri i de Sant Martí. Els primers, perquè consideren de justícia que la infraestructura porti el seu nom, únicament, i els segons, perquè al.leguen que una de les dues portes d’accés es construirà a la ronda de Sant Martí, raó per la qual ja van presentar la seva proposta d’afegir el seu a l’estació, o sigui, Sagrera-Sant Martí, petició que va arribar al ple del districte i que va ser aprovada per unanimitat al febrer.

“El dia que el barri es digui Europa que anomenin així mateix l’estació”, va replicar ahir el president dels veïns de la Sagrera, Oleguer Méndez, enfadat. “Amb tot l’embolic que tenim aquí pel projecte de transformació de la zona sembla que ara es vulgui distreure l’atenció i treure el fum per un altre costat”, va afegir el líder veïnal, per a qui “hi ha coses que no s’han de reivindicar. Això és la Sagrera i punt”.

Segons el seu parer, la proposta d’Hereu pretén tancar una nova polèmica, que no és cap altra que la petició del districte de Sant Martí d’incorporar el seu nom a l’estació, on confluiran les línies de l’AVE, de Rodalies i de la L-9 i L-4 del metro, cosa que a la Sagrera rebutgen amb contundència. “És probable que amb el nom Europa l’alcalde hagi volgut resoldre un petit problema, però no ha sigut conscient que s’embolicarà més”, va assegurar.

CONTROVERTIDA RECLAMACIÓ
Opinió que comparteixen els veïns de Sant Martí, que també van coincidir ahir amb els de la Sagrera a considerar que Hereu “ha ficat la pota” i hauria de rectificar. Però només van sintonitzar en aquest punt. Perquè aquesta marxa enrere, per ells, hauria de ser per incorporar el seu nom a l’estació, i per tant es basen en el fet que encara que se situa estrictament en terrenys, malgrat que fronterers, del districte de Sant Andreu, on hi ha la Sagrera, una de les entrades estarà situada a la ronda de Sant Martí.

I és per aquest motiu que el febrer passat el ple del districte va aprovar per unanimitat una declaració institucional en què instava el gestor d’infraestructures del Ministeri de Foment, Adif, responsable de l’obra i futur titular de la instal.lació, que “denomini l’estació ubicada al parc de Sant Martí com a estació de Sagrera-Sant Martí”. Una petició oficial que el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Ramon Garcia Bragado, hauria de remetre a Adif. Cosa que, segons el president dels veïns de Sant Martí, Manuel Martínez, no ha tramitat.

“No és un capritx que es digui Sant Martí, encara que hi ha una obsessió manifesta per part d’altres veïns –en referència als de la Sagrera– que no s’incorpori el nostre nom”, va reivindicar ahir el portaveu. Una codenominació de què ahir va tornar a renegar el seu homòleg del barri veí. ¿Millor Sagrera-Sant Martí abans que Europa? “En absolut. Això és la Sagrera i punt”, va insistir Méndez.

Tancats per obres

Octubre 16, 2008

Les obres del TGV del carrer Mallorca obliguen algunes botigues a tancar
Alguns comerços no poden pagar ni el lloguer dels locals
Els comerciants critiquen que les tanques dificulten l’accés dels clients

Cristina Palomar (Avui)

Dos mesos després de l’inici de les obres de construcció del túnel del TGV als barris del Clot i Navas ha començat el degoteig de botigues que han abaixat les seves persianes a causa de les pèrdues econòmiques -en la majoria dels casos del 50%- que els ha provocat el tall al trànsit del carrer Mallorca. Alguns comerços han tancat temporalment a l’espera de temps millors tal com prometen des de l’Ajuntament, però altres ho han hagut de fer definitivament perquè no poden pagar ni el lloguer ni els sous dels seus empleats.

De moment, al tram entre Espronceda i Meridiana han tancat tres botigues: una carnisseria i dues empreses de reformes. També ho haurà de fer una botiga de videojocs que porta quinze anys al barri perquè deu dos mesos de lloguer i el propietari del local el vol desnonar. “Tinc la botiga tancada per les obres. Gairebé no hi passa ningú perquè amb tantes tanques, els pocs clients que s’arrisquen a venir es perden”, explica l’Òscar López. A parer seu, l’Ajuntament no ha tingut cap consideració cap al petit comerç. “Si el perjudicat fos El Corte Inglés, això no passaria”, es lamenta.

Precisament una de les principals crítiques dels comerciants afectats és la dificultat que tenen els veïns i clients per accedir a la zona afectada per les obres. En alguns trams, les tanques estan col•locades a un metre escàs de la paret, cosa que dificulta la mobilitat dels veïns. “Han posat la tanca davant mateix del portal i cada vegada que surto amb el cotxet del nen me’n recordo de l’alcalde”, explica l’Imma enfadada.

Tanmateix, les tanques no són l’única pega que han de suportar veïns i comerciants. Igual que ha passat en altres barris on es fan obres, el soroll continu durant tot el dia es fa insuportable i quan les botigues tanquen, el carrer es queda a les fosques. “Volem més seguretat”, explica la farmacèutica de Mallorca amb Trinxant.

Els comerciants segueixen reclamant ajuts i recorden que en aquesta zona costa molt que un negoci funcioni en condicions normals. Fins ara, des dels districtes de Sant Martí i de Sant Andreu es rebutgen les compensacions i se’ls recorda que després es farà una gran inversió. La possibilitat de no cobrar-los l’impost de recollida d’escombraries, com s’ha aplicat a Sants, no els convenç. “Això no ens compensa les pèrdues”, expliquen.

Buscavides instal·lats vora les Glòries atemoreixen el veïnat

Octubre 2, 2008

Un grup de ‘sense sostre’ fa mesos que s’han establert en un parc de Castillejos
El col.lectiu s’ha apoderat del carrer i amenaça els que el denuncien

Patricia Castán (El Periódico)

Alguns no poden obrir les finestres pels sorolls o les pudors, altres troben orins als seus portals, molts pateixen a la seva vorera el mercadeig de trastos vells o robats cada vegada que hi ha mercat; altres fan una llarga volta per arribar a casa esquivant la prostitució que ocupa el Bosquet dels Encants, i la casuística no s’acaba aquí. La plaça de les Glòries encara el procés de transformació urbanística total –fins a l’enderrocament del tambor– que durarà anys, però els que hi viuen a prop afirmen que és urgent prendre mesures contra la degradació que pateixen alguns dels seus espais. A la confluència del carrer de Castillejos amb la Diagonal, un grup d’indigents i buscavides s’han instal.lat a la vorera i s’han convertit en tot un malson per als veïns.

Són nombrosos els punts negres que degraden el barri, assenyalen fonts de l’associació de veïns del Fort Pienc i nombrosos comerciants i residents consultats. Moltes vegades, lligats a la venda il.legal que es des- envolupa en paral.lel al mercat dels Encants i que va ocupant les voreres de l’entorn, on es venen i compren trastos trets de contenidors o procedents de furts, i deixen al darrere brutícia i molèsties. “Ens diuen que esperem, que tot s’arreglarà quan arreglin la plaça, però aquesta gent seguirà estant aquí”, assenyala un veí del carrer de Castillejos.

SENSE DESCANS
Destaquen la presència continuada d’un grup d’entre 5 i 10 persones (a les quals s’afegeixen de vegades grups de venedors il.legals) a l’anomenat Camp de Blat, a la confluència de la Diagonal amb Castillejos, on l’ajuntament va eliminar fa uns anys un aparcament i va habilitar la zona per al cultiu de blat. L’espai, amb una gran olivera, s’ha convertit en campament del col.lectiu. No n’hi ha prou amb la presència eventual d’educadors socials, diuen els afectats, perquè el col.lectiu “és molt conflictiu”.

Al número 168 de Castillejos, els balcons més pròxims al carrer pateixen les pudors, el soroll nocturn i la visió constant del tràfec del grup. Davant els blocs aparca cada dia una furgoneta, es queixen, que recull els homes per fer algunes tasques. Posteriorment, tornen amb alcohol i a vegades amb menjar, que preparen amb una barbacoa al mig del carrer. “El pitjor són les baralles, perquè si avisem la policia després ens amenacen”, explica un altre veí. Alguns han patit danys als seus cotxes, aparcats al carrer, després d’enfrontar-s’hi.

Les botigues de la zona, el Versus Teatre, al davant, i els portals també pateixen les venjances, en forma d’orins i defecacions després de qualsevol queixa. Algun dels sense sostre fa fins i tot anys que és a la zona, i la resta s’hi ha anat afegint els últims mesos. El veïnat no entén per què la policia només els demana els papers i se’n va. “Semblen intocables”, diuen. Reclamen mesures urbanístiques, com enderrocar el mur en què passen el dia bevent i fent petits negocis.

Els veïns denuncien altres espais públics ocupats per la venda il.legal, la prostitució (al Bosquet ja han trencat les tanques que impedien l’accés a la zona), la indigència i la presència de toxicòmans que impedeix disfrutar de parcs i zones de petanca creades a l’entorn.