EL PERIÓDICO
BARCELONETA
Disparitat i temor pel pla de rehabilitació de pisos
L’Associació de Veïns de l’Òstia, contrària al pla de reforma de la Barceloneta que inclou la instal.lació d’ascensors, acusa l’antiga associació d’estar “massa pròxima” al consistori. “Ells reben subvencions i tenen grans coincidències polítiques amb l’ajuntament”, va explicar Emilia Llorca, presidenta d’aquesta entitat veïnal, una antiga plataforma que es va convertir en associació el febrer del 2005.
“Una entitat que representa el barri no pot dir amén a totes les propostes de l’ajuntament”, va afegir Llorca. L’AVV de la Barceloneta nega una vinculació directa amb l’ajuntament i sosté que el pla de reforma beneficiarà moltes persones grans i discapacitats que en aquests moments no tenen ascensor. El projecte suposa intervenir (enderrocant o rehabilitant) en el 20% de les 5.000 vivendes que integren el barri.
BON PASTOR
Polèmica per l’enderroc de vivendes
L’enderrocament de les cases barates del barri del Bon Pastor, a Sant Andreu, emmarcat en el pla urbanístic que es troba en procés d’execució, manté en peu de guerra l’Associació Avis del Barri, que exigeix una indemnització que se situa al voltant dels 30.000 euros per als expropiats de les cinc vivendes que encara no han anat a terra. L’entitat acusa l’antiga associació de veïns d’acceptar una indemnització pròxima als 9.000 euros, molt per sota del que, segons la seva opinió, hauria de correspondre als afectats. La presidenta de l’Associació de Veïns del Bon Pastor, Paquita Delgado, assegura que l’entitat sempre s’ha caracteritzat pel diàleg i per aquest motiu ha estat acusada de vendre’s a l’ajuntament. “Nosaltres ja fa 30 anys que treballem i l’altra associació, en canvi, es va crear únicament pel projecte de les cases barates fa quatre anys. És cert que l’ajuntament ens escolta, però això no significa que tinguem privilegis”, va explicar.
TORRE BARÓ
Confrontació per la reforma urbana
Un conflicte similar al de Bon Pastor es viu a Nou Barris, concretament a Torre Baró. L’ajuntament va aprovar el març passat en comissió de govern el pla de millora urbana que permetrà habilitar una via de connexió interna que travessarà el barri i permetrà promocions de pisos. Javier Moreno, portaveu de l’Associació de Propietaris Afectats de Torre Baró, va dir que l’ajuntament havia enganyat l’altra associació de veïns del barri. “Ens volen fer fora. Hi ha 300 vivendes afectades i 50 veïns han rebut cartes de desallotjament recentment”, va explicar. La presidenta de l’Associació de Veïns de Torre Baró, Gregoria García, va negar que la seva entitat sigui complaent amb les autoritats municipals.
“Nosaltres treballem per als veïns, no per a l’ajuntament. És injusta aquesta acusació perquè no cobrem ni un duro i amb prou feines rebem 8.500 euros anuals, i amb això hem de fer la festa major i moltes altres activitats”, va respondre García.
POBLE NOU
El naixement de noves entitats
El nou mapa de la ciutat que es va concretar el desembre passat va repartir en 73 unitats territorials els 10 districtes. Amb aquesta divisió es va incentivar la creació de noves associacions de veïns. Ara, algunes de les que tenen més experiència acusen l’ajuntament de promoure la divisió veïnal i, en conseqüència, fomentar la creació d’agrupacions favorables a les seves polítiques. L’Associació de Veïns del Poblenou també percep que la divisió de barris resta força a les associacions amb més tradició. “La llei d’associacions no posa impediments per al sorgiment de noves entitats. Del que estem en contra és que se’ns imposin límits territorials per disminuir el nostre camp d’acció”, va explicar Manel Andreu, president de l’Associació de Veïns del Poblenou. Precisament en aquesta zona de Sant Martí ja ha sorgit la nova associació de veïns Ca l’Aranyó-Diagonal-Rambla, que –segons opinen des de la vella entitat– és pròxima a les posicions de l’ajuntament.
CLOT
Denúncia de favoritisme municipal
En la línia dels que creuen que el municipi promou el naixement d’agrupacions afins hi ha Miquel Catasús, de l’Associació de Veïns de Clot- Camp de l’Arpa. Considera que el districte de Sant Martí intenta atenuar l’oposició veïnal a les seves polítiques: “Com que no diem que sí a tot, impulsen associacions que no els posin traves”.
CARMEL
Puntuals i inactius al barri
Al Carmel, l’Associació de Damnificats també s’ha constituït en grup polític i s’ha enfrontat amb les entitats que sempre havien treballat al barri. “Hi va haver rivalitat quan hi va haver l’enfonsament. Fa 40 anys que hi som i ells gairebé no fan activitat de barri. Van caure ràpid”, explica Constantino Enguidamos, secretari de l’Associació de Veïns del Carmel.
El Periódico
28-08-07