BCN té més de 500.000 metres quadrats d’oficines disponibles

Alguns immobles han patit fins a un 40% de rebaixa del lloguer en gairebé un any i mig
El 10% de l’oferta total està ara en desús, la majoria en noves construccions de la perifèria

(El Periódico)

Les oficines buides al 22@ de Barcelona, a la plaça d’Europa de l’Hospitalet de Llobregat i a diferents zones de tots els municipis metropolitans creixen al mateix ritme que avança la construcció de nous edificis. Els moderns i amplis blocs de negocis no aconsegueixen atraure empreses malgrat que les rebaixes en els lloguers han arribat fins al 40%. La desocupació ja suposa un 10% del volum total d’aquest mercat a la capital catalana i la seva àrea metropolitana, segons coincideixen les consultores immobiliàries Jones Lang LaSalle, Cushman&Wakefield i Aguirre Newman en els seus informes del primer semestre de l’any.

Els cartells d’oficines de lloguer o en venda s’estenen per tota la ciutat, especialment a la seva corona metropolitana, on una de cada tres està en desús. Barcelona ja compta amb diversos edificis acabats de construir, moderns i còmodes, però completament buits o amb una ocupació molt reduïda. Els immobles 123 i 197 de l’avinguda Diagonal, al 22@, el centre de negocis de Viladecans, les dues torres d’oficines de la Ciutat de la Justícia, o l’últim bloc del WTC Almeda Park, a Cornellà, són només alguns exemples de les flamants construccions que encara no han pogut omplir els seus espais d’inquilins.

I l’augment en la desocupació d’aquest tipus de construccions no deixarà de créixer els pròxims mesos, quan s’acabin els nous edificis singulars d’oficines a la ciutat. La torre Realia, dissenyada per l’arquitecte Toyo Ito, de 30.000 metres quadrats, i la primera fase del districte 38, un nou pol de negocis a la Zona Franca, d’uns 28.000 metres quadrats, estaran entregats d’aquí pocs mesos, un fet que provocarà un augment encara més gran de l’oferta disponible. Fins ara, les dues obres encara no han pogut aconseguir cap inquilí en ferm.

MÀXIM HISTÒRIC / La desocupació d’oficines a la capital catalana va arribar al seu màxim històric el 1994, amb el 12%. Durant el 2009 s’acabaran de construir nous edificis que suposaran gairebé 170.000 metres quadrats més, segons explica Oriol Barrachina, director de la consultora immobiliària Cushman&Wakefield. El resultat és que la crisi d’aquest any podria portar el mercat als seus màxims històrics de desocupació d’aquí pocs mesos.

«Hi ha un excés d’oferta evident. En lloc de parar la construcció els últims anys, quan ja es veia a venir la crisi actual, el sector va seguir construint i ara el mercat trigarà una dècada a absorbir tot l’excés d’oferta que hi ha. Ara no queda més remei que corregir les tarifes. S’han rebaixat preus un 40% en gairebé un any i mig», explica Gonzalo Bernardos, director del Màster d’Assessoria i Consultoria Immobiliària de la Universitat de Barcelona.

Però les companyies immobiliàries, que estan enfocades a vendre les noves oficines, creuen que la situació no és tan greu i es normalitzarà d’aquí dos anys.

Un dels factors que els fa pensar en temps millors és l’ajust de preus, que farà més atractiva la mudança per a moltes empreses. «No és una bona situació, però tampoc creiem que sigui catastròfica. Els preus han caigut i hi ha empreses que ho estan aprofitant per millorar les seves condicions d’arrendament actuals», explica Jordi Toboso, director de Jones Lang La Salle a Barcelona.

Les immobiliàries, que afronten agressius processos de venda d’edificis, asseguren que, tot i les dificultats del mercat, l’activitat comercial sembla que comença una lleugera recuperació.

Barcelona lliura ara uns pisos socials que fa més de tres anys que estan acabats

La majoria dels habitatges de la promoció del barri de la Font de la Guatlla, però, encara no tenen adjudicatari

(El Punt)

Feia més de tres anys que estaven a punt per ser entregats, però un seguit de contratemps administratius han impedit que fins fa tot just una setmana l’Ajuntament de Barcelona no hagi pogut començar a lliurar als seus adjudicataris alguns dels 24 pisos d’una promoció de pisos protegits del barri de la Font de la Guatlla, a tocar del Poble Espanyol. Això no implica, però, que la història es pugui donar per conclosa. A hores d’ara només tenen destinatari deu dels habitatges, que aniran a parar als afectats per un pla urbanístic de la zona. Pel que fa als catorze restants, s’incorporaran, amb tota probabilitat, a la borsa municipal de pisos socials.

Situat en una de les faldes de la muntanya de Montjuïc, la Font de la Guatlla és un petit barri de Barcelona que des de fa anys té pendent enfrontar-se a una important transformació urbanística. Es tracta d’un projecte que afecta, principalment, un nucli de cases que estan enclotades en un turó que està qualificat com a zona verda. La intenció de l’Ajuntament és enderrocar-les i convertir la zona en un parc, una actuació que porta implícit el reallotjament dels veïns afectats. L’element més sorprenent del cas, però, és que els pisos on s’han de traslladar estan totalment enllestits des de fa més de tres anys. Una petita eternitat. Es tracta d’una promoció del Patronat Municipal de l’Habitatge formada per 24 habitatges distribuïts entre diversos blocs als carrers Valls i Rabí Rubèn. També tenen aparcament i uns baixos amb finalitats comercials que, paradoxalment, ja fa temps que estan ocupats.

Una convergència de factors és el que explica per què els pisos han estat tant de temps buits. D’entrada, les negociacions amb els afectats han estat dures i complicades. No volien marxar. A això cal sumar-hi el fet que quan ja hi havia un acord amb la majoria pel que fa a les expropiacions que havien de percebre, es va reformar la llei del sòl. Un canvi legislatiu que establia un nou sistema de valoracions de les propietats, i que va obligar a reiniciar les negociacions. Aquesta dilació en el procés d’entrega ha fet que els pisos hagin quedat molts mesos en un estat d’abandonament que va provocar, per exemple, que la vidriera d’una de les entrades es trenqués.

Ara, però, ja està reparada, coincidint amb el moment en què ja s’ha aconseguit desbloquejar l’adjudicació. I és que la setmana passada ja es va formalitzar la concessió dels pisos a sis famílies afectades pel pla urbanístic. Algunes ja estan en ple procés de trasllat, i fins i tot ja hi ha qui s’hi ha establert de manera definitiva. Amb quatre més s’està a punt d’arribar a un acord, que es formalitzarà en els propers dies. Des de l’Ajuntament de Barcelona no s’amaga la satisfacció per haver aconseguit donar una sortida al cas. «Ha sigut un procés lent, però és una gran notícia que aquests veïns es puguin acabar quedant al barri, que és el que sempre hem prioritzat», resumeix Imma Moraleda, regidora del Districte de Sants-Montjuïc.

Llum verd a la reforma

Amb aquesta solució, però, només s’ha resolt l’adjudicació de deu dels 24 pisos. Moraleda explica que els catorze restants es podrien destinar als afectats per un altre pla urbanístic pendent –el PERI d’Hostafrancs– o bé entrar directament a la borsa d’habitatge protegit de l’Ajuntament. Sigui quina sigui l’opció, comportarà que no seran ocupats de manera més o menys imminent.

L’acord amb els veïns no només implica que es resol, encara que sigui parcialment, el cas dels habitatges, sinó que es dóna un impuls definitiu al projecte per reordenar aquesta zona del barri, amb el repte de convertir-la en un nou pulmó verd. En aquesta línia des de l’Ajuntament s’assenyala que les cases que vagin quedant desocupades s’aniran enderrocant amb la màxima celeritat.

Les víctimes del ‘mobbing’ a Ciutat Vella no viuen tranquil.les

Els veïns de les finques sota sospita expliquen la deixadesa dels propietaris
“Al meu bloc s’hi ven droga i hi ha prostitutes”, denuncia una dona gran

(El Periódico)

Tinc por. Sóc una persona gran i, si em fan fora, ¿on aniré? ¿A una residència? Jo no vull anar a una residència”. La dona es vol mantenir en l’anonimat. L’entrada on es para uns segons per parlar amb EL PERIÓDICO està atrotinada. Les bústies estan trencades i el cable del timbre de l’intèrfon penja i està desconnectat. Les parets escrostonades i la llum insuficient donen un toc lúgubre a l’escala. Aquesta és una de les finques de Ciutat Vella que apareixen a la querella presentada pel fiscal Fernando Rodríguez Rey per presumpte assetjament immobiliari. En la trama hi estan implicades set persones, entre elles els propietaris dels immobles, i els tentacles s’estenen fins als Estats Units i Samoa.

El conflicte entre els inquilins de renda antiga, la majoria d’ells persones d’edat avançada, i els aparents propietaris dels 10 immobles que estan sota sospita, els germans Miguel i Salvador Boluda, no són recents. María del Carmen Barba, de 76 anys, viu en un pis interior del bloc número 41 del carrer de Ferlandina. Fa 37 anys que es va instal.lar en aquesta vivenda, on s’accedeix a través d’una porta metal.litzada. El lloguer que abona és de 137 euros.

Un pati interior fa de distribuïdor de dues cases. En una d’elles, María del Carmen recorda que ha patit un continu trasllat de domiciliació dels rebuts i ensenya una carta que ha rebut fa pocs dies d’un administrador de finques en què li adverteix que l’únic propietari és l’empresa Sofic Investment –figura a la querella– i que s’ha de personar a les oficines. “Si en el termini indicat no hem rebut cap notícia per la seva part, s’emprendran les accions legals”, finalitza la missiva.

“Una vegada ens van demanar si volíem comprar el pis, però nosaltres no ho vam voler”, relata la dona. “L’entrada de la finca està malament –afegeix– perquè els propietaris no la volen pintar, ni arreglar. Les bústies estan obertes. La instal.lació elèctrica la van renovar, però està tan mal feta que les bombetes es fonen. Jo vaig haver de posar la porta metàl.lica perquè la gent no entrés al pati per drogar-se o fer altres coses. Sé que al bloc s’hi ven droga, ho he vist, i hi ha prostitutes. A més, ens han tret el terrat per instal.lar-hi un pis. Ens hem queixat a l’ajuntament, però res”.

AMENACES
Al carrer de Cardona hi ha una altra finca sota sospita. El fiscal relata que un dels propietaris va visitar els inquilins perquè canviessin els contractes de lloguer per altres de nous o perquè compressin els pisos, utilitzant “actituds i expressions verbals clarament amenaçants”. Una veïna ho corrobora: “Van insistir perquè comprés, però jo els vaig dir: ‘¡si voleu fer-me fora, feu-me fora!’ Em van pressionar. A més, m’enviaven cartes i van deixar de cobrar el lloguer. Me’n fan les mil i una”.

Francisco viu al mateix bloc. Estava de lloguer i ara és propietari. S’ha enfrontat en alguna ocasió als propietaris: “Van intentar que la meva dona firmés un altre contracte de lloguer, però no ho va fer i els vaig dir quatre coses”. Prossegueix: “A més a més, hi ha un escapament al desaigüe i tot fa molta pudor. I les cobertes de l’àtic encara s’han d’arreglar”, relata abans d’entrar a casa seva. Un jutge ha obert una investigació arran de la querella de la fiscalia. La màquina judicial ja està en marxa.

Premio Nacional de Arquitectura per a un bloc condemnat a l’enderrocament

L’edifici de lloguer per a joves no es pot habitar per un recurs veïnal que va guanyar un judici
L’ajuntament estudia un canvi d’ús dels habitatges, ubicats en una illa d’equipaments

Albert Ollés (El Periódico)

Els seguidors del realisme màgic, un gènere de la literatura llatinoamericana que fon la realitat narrativa amb elements fantàstics, ja tenen a Barcelona un tema d’inspiració per a futures novel.les: l’edifici fantasma que acumulava premis.

L’acció se situaria en una illa de pisos socials i equipaments construïda per l’ajuntament el 2006 en una illa de l’Eixample –delimitada pels carrers de Londres, Villarroel, París i Urgell– i el nus és tan real i actual que ahir mateix va viure el seu penúltim capítol. Els autors del projecte, els arquitectes Jaime Coll i Judith Leclerc, van rebre a Madrid el Premio Nacional de Arquitectura, malgrat que recau sobre la seva obra una sentència en ferm d’enderrocament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, entre altres coses, impedeix habitar les vivendes.

L’oposició al pla d’un grup de veïns i la pugna judicial que mantenen amb l’ajuntament ha transcorregut de manera paral.lela a la consecució de guardons pel seu innovador disseny formal i funcional. Des que es va entregar el complex, format per 45 vivendes de lloguer per a joves, un col•legi, una guarderia, un pàrquing i la recuperació d’un interior d’illa, ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona del 2006; el de la novena Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme del 2007, i el Nacional d’Arquitectura del Ministeri de Vivenda.

VIVENDA DE PROMOCIÓ PÚBLICA
Aquesta última distinció, malgrat que es va entregar ahir, correspon a l’edició del 2006 en la categoria de Vivenda de Promoció Pública, i la van compartir els arquitectes i l’empresa pública del districte, Proeixample, com a promotora del pla.

El desenllaç segueix sent una incògnita, encara que l’àrea municipal d’Urbanisme va obrir ahir una porta a l’esperança a l’avançar que estudia un canvi d’usos de l’edifici residencial. La solució es basa en el principi seguit pel jutge a l’hora de dictar la sentència en favor de les denúncies veïnals contra la vulneració de l’antiga llei catalana d’urbanisme. En aquesta no es considerava els pisos de lloguer per a joves i gent gran com a equipaments. Posteriorment, la normativa aprovada el 2004 va acceptar aquesta definició al.legant que són promocions de caràcter social.

MÉS ZONES VERDES
El problema per a l’ajuntament és que la reforma urbanística de l’illa es va aprovar el 2002 i, segons els veïns, la llei obligava llavors a construir a prop de les vivendes més zones verdes i menys equipaments. Encara que l’equip municipal de govern no va voler concretar la fórmula a seguir, a l’espera de complir els tràmits preceptius, la idea passaria per donar un nou ús als pisos que estigui encara més vinculat a la seva funció d’equipament.

La sentència del TSJC, coneguda el març de l’any passat, ja va causar una important commoció a l’ordenar l’enderrocament no només del bloc de vivendes, sinó també de l’actual seu del CEIP Mallorca.

La demanda de locals comercials cau un 20% a Barcelona i els preus baixen fins a un 25%

(El Periódico)

La demanda de locals comercials a Barcelona va caure un 20% el segon semestre del 2008, en relació amb els primers sis mesos de l’any, i els preus van baixar fins a un 25% en alguns casos, segons l’últim informe del mercat de comercials de l’assessora immobiliària Jordà & Guasch.

La inversió en locals comercials també va disminuir considerablement per les restriccions en el crèdit, unida a la recessió econòmica global i a l’atonia que presenta el mercat immobiliari els últims mesos. En aquest sentit, l’opció del lloguer segueix guanyant punts davant la compra i va representar un 92% del total de la demanda d’establiments comercials a la capital catalana entre el juny i el desembre de l’any passat.

Pel que fa a la superfície, el 81% de locals comercials són inferiors als 200 metres quadrats, segons l’estudi. El descens de locals requerits pel sector de l’automoció ha propiciat la baixada de la demanda en superfícies superiors als 1.000 metres quadrats.

Plena ocupació a Pelai i Portaferrissa

Així mateix, les rendes van disminuir entre un 10% i un 15% en eixos comercials com l’avinguda Diagonal, entre Francesc Macià i passeig de Gràcia, i al mateix passeig de Gràcia. Els preus es van mantenir al Portal de l’Àngel, mentre que van caure entre un 20% i un 25% als eixos comercials secundaris, com Gran de Gràcia, Sants, Fabra i Puig, la zona alta i Sant Andreu.

Quant a ocupació, tant el carrer de Pelai com el de Portaferrissa els locals estan ocupats al 100%, i al Portal de l’Àngel i el passeig de Gràcia, on habitualment la taxa de disponibilitat és zero, aquesta vegada és de l’1,5%. L’avinguda Diagonal en el tram entre el passeig de Gràcia i la plaça de Francesc Macià es la via que presenta més disponibilitat, amb el 3,25% dels locals buits.

L’oferta de locals a la segona línia, allunyada del centre, va en augment, amb un 30% més de locals disponibles respecte a l’últim semestre del 2007.

Salut i bellesa, el sector més actiu

L’anàlisi subratlla que les grans firmes, principals arrendatàries dels locals de les primeres línies comercials, han adoptat actituds més conservadores respecte al preu dels traspassos habituals fins fa uns mesos a les àrees amb menys rotació i disponibilitat.

Per sectors d’activitat, els més dinàmics són els de serveis, ús per al qual es destinen el 22% dels locals comercials. Dins d’aquesta àrea d’activitat, hi ha negocis especialment actius, com les franquícies de salut, bellesa i benestar. L’hostaleria i la restauració representen el segon sector més actiu en la demanda de locals, amb un 19%.

Condemnen l’Ajuntament a pagar per l’illa de la Concepció

L’Audiència obliga el consistori a pagar un milió als hereus dels antics amos d’una illa de cases de l’Eixample
Barcelona fa una reserva en el pressupost del 2008
El demandant arribarà al Suprem perquè vol 7 milions

C. Sabaté / M. Favà (Avui)

Un dret medieval pot costar-li a l’Ajuntament més d’un milió, de moment. L’Audiència de Barcelona ha condemnat el consistori a pagar 1.100.000 euros als hereus de l’antic propietari de l’illa de la Concepció de l’Eixample. L’Ajuntament modificarà avui el pressupost municipal del 2008 per a diverses actuacions no previstes, entre les quals, una reserva de la quantitat de compensació “per tal d’evitar interessos de demora”, admet l’expedient municipal preparat per la direcció de Patrimoni. La comissió municipal d’Hisenda d’avui inclou aquesta modificació del pressupost, tot i que els implicats apel•len al
Tribunal Suprem perquè en reclamen set, de milions.

El cas es remunta al 2001, quan la família dels Sentmenat va reclamar a l’Ajuntament un cens per l’ús que el consistori fa dels diversos serveis ubicats a l’illa delimitada pels carrers d’Aragó, Bruc, València i Girona. El cens és una “prestació periòdica dinerària anual de caràcter perpetu o temporal vinculat a la propietat d’una finca”, adverteix la sentència. És a dir, una quantitat que l’usuari del sòl i nou propietari abona als antics amos en concepte d’utilització posterior.

Tenint en compte que l’Ajuntament ja no abonava res als implicats des de feia dècades, els hereus van presentar una demanda civil. Primer la van perdre, però ara l’Audiència ha estimat parcialment el recurs d’apel•lació i ha deixat en un milió la compensació per a l’eliminació definitiva del cens.

El mateix director de Patrimoni municipal considera probable que el Tribunal Suprem confirmi la sentència de l’Audiència de Barcelona i el valor a pagar per la seva extinció. Tot i que no ho ha reclamat, la família Sentmenat podria demanar en qualsevol moment el cobrament del milió, i per aquest motiu el consistori aprovarà avui destinar-hi una partida i evitar que els interessos vagin augmentant-la.

L’illa implicada és una de les més cèntriques i identificatives de l’Eixample. L’Ajuntament hi va aixecar el mercat de la Concepció, que pren el nom de la parròquia del costat. També hi ha una escola pública amb el mateix nom i la seu del Conservatori Municipal de Música, i la mateixa seu del districte de l’Eixample. Quasi tots són edificis emblemàtics i que formen part del patrimoni artístic i arquitectònic de la ciutat de Barcelona.

La comissió d’Hisenda aprovarà diversos canvis en el pressupost d’aquest exercici que ja s’acaba per valor de 41 milions d’euros, destinats a diverses àrees de govern.

El Turó de la Peira, contra la rehabilitació dels pisos sense aluminosi

Rosa Díaz (El Punt)

Al voltant de 40 comunitats de propietaris del barri del Turó de la Peira mantenen una pugna amb l’Ajuntament de Barcelona a causa de la rehabilitació dels habitatges que no tenen aluminosi. Malgrat que hi estan obligats per llei, es neguen a fer-la amb la intensitat que els ha marcat l’Ajuntament després d’unes primeres diagnosis de l’estat dels edificis. I reclamen poder fer una segona diagnosi independent i gratuïta. La regidora de Nou Barris, Carmen Andrés, els permet ara fer aquest segon estudi, després de mesos d’estira-i-arronsa. Malgrat que el Turó de la Peira es coneix per la gran rehabilitació d’edificis que durant gairebé dues dècades s’ha fet per combatre l’aluminosi, n’hi ha un bon grapat que al seu dia van quedar fora dels plans de rehabilitació i de reconstrucció perquè no tenien aquesta patologia estructural. Un d’aquests blocs, situat al passeig de Fabra i Puig, 338, va provocar un bon ensurt a mitjan març del 2006. Una gran esquerda que va aparèixer de sobte en una paret va obligar a desallotjar 31 famílies i va revelar un altre problema amb l’habitatge del Turó de la Peira: l’envelliment dels materials als edificis que no havien estat reformats. Arran d’aquest cas, l’administració va iniciar un procés de diagnosi en mig centenar d’edificis per determinar quins havien de ser sotmesos a millores estructurals. A la primavera, un grup d’afectats va expressar la seva desconfiança amb les diagnosis de l’Ajuntament, i reclamen poder fer un estudi amb arquitectes independents.

Madrid percep quatre vegades més ajudes al lloguer que BCN

(El Periódico)

Uns 2.400 joves de Madrid han percebut en els nou primers mesos d’aquest any la renda bàsica d’emancipació, una xifra que multiplica per quatre la registrada a Barcelona que, tot i ser la segona ciutat espanyola en nombre d’habitants, té menys beneficiaris d’aquesta ajuda estatal al lloguer que València o Saragossa.

Segons dades del Ministeri de Vivenda, unes 44.600 persones s’han beneficiat entre el gener i el setembre del 2008 d’aquest programa. El 57% d’aquests beneficiaris, 25.000, són joves que viuen en capitals de província i altres grans ciutats. La subvenció és de 210 euros al mes, i només hi poden accedir persones d’entre 22 i 30 anys i amb uns ingressos no superiors als 22.000 euros bruts anuals. El pla també permet obtenir 600 euros extres per sufragar l’aval que reclama l’arrendador en els nous contractes.

Fins al 30 de setembre hi havia 2.404 beneficiaris d’aquesta prestació a Madrid, així com 1.407 més a Saragossa i 1.334 a València. Els segueixen Pamplona, amb 945; Sevilla, amb 869; Vigo, amb 845; Oviedo, amb 794; Salamanca, amb 755, i Albacete, amb 743. Totes, amb Palma (726) i Gijón (723), estan per sobre de Barcelona, que ocupa la dotzena posició amb 624 beneficiaris.

Davant d’aquestes xifres, les ciutats on hi ha menys joves que rebin diners per aquest concepte són Ceuta (65), Mèrida (84), Logronyo (116), Girona (117), Sòria (132) i Pontevedra (136).

La botiga esdevé casa al Turó de la Peira

Un centenar de baixos comercials d’aquest barri de Barcelona s’han convertit en habitatges en els últims anys

Rosa Díaz (El Punt)

El Turó de la Peira viu amb intensitat el fenomen de la persiana abaixada, del comerç que tanca i esdevé un habitatge més. Un passeig pels carrers d’aquest barri de Barcelona és suficient per copsar aquest nou dinamisme dels baixos comercials. Aquí i allà es veuen reconversions a habitatge en plena obra. El districte de Nou Barris ha analitzat en les últimes setmanes com s’està desenvolupant aquest procés, ja que l’associació de veïns del Turó de la Peira va demanar un cert control per part de l’administració per evitar situacions fraudulentes i il•legalitats. Fonts oficials han ofert una primera estimació en xifres de la situació: hi ha 93 locals convertits legalment en pisos, i 73 comerços més es veuen tancats però no s’ha pogut esbrinar si hi viu gent.

Al barri del Turó de la Peira hi ha 279 baixos que podrien tenir botiga. D’aquests, continuen amb activitat comercial 163 establiments, una mica més de la meitat. Entre els que han abandonat l’activitat econòmica, n’hi ha 93 que han estat transformats de manera legal i reglada en habitatges. Disposen, per tant, de la cèdula d’habitabilitat que certifica que reuneixen les condicions per ser habitats. Hi ha 73 antigues botigues que tenen la persiana abaixada permanentment. Però els inspectors de l’Ajuntament no han pogut comprovar si hi viu gent i si es dóna aquest cas, si disposen de la cèdula d’habitabilitat.

A finals d’aquest estiu tècnics del districte de Nou Barris van inspeccionar el barri del Turó de la Peira per analitzar una situació que l’associació de veïns del Turó de la Peira assegura que ha estat denunciant fa anys i que és la desaparició del teixit comercial amb la transformació dels baixos en habitatges. I no tant pel fet que desapareguin les botigues. El president de l’associació, Antonio Silva, està preocupat i va alertar el districte perquè controlés el fenomen amb vistes a evitar situacions il•legals com ara aglomeracions de persones en baixos sense condicions que fins i tot podrien resultar arriscades per la seguretat dels veïns.

Amb una primera inspecció ocular, el districte ha pogut constatar que hi ha una gran quantitat de baixos que han estat arreglats per viure-hi, però no descarta realitzar una segona inspecció més acurada per estudiar la situació dels altres comerços sobre els quals encara no té informació. El districte fa front al fenomen del Turó de la Peira, que s’està produint també en altres barris de la ciutat, amb la voluntat d’integrar-lo i normalitzar-lo. Segons fonts oficials, si entre aquests casos es descobreixen situacions il•legals, el districte instarà els propietaris a fer les reformes necessàries per adequar els baixos com a habitatge. El districte ha advertit, però, que aquesta serà una tasca molt més feixuga i lenta.

PERMISOS DE CANVI D’ÚS
L’Ajuntament ha informat que des de l’any 2003 a la resta del districte de Nou Barris s’han sol•licitat 90 permisos de canvi d’ús per convertir establiments comercials en habitatges. El 60% de les peticions han estat concedides. El 25% estan en tràmit i el 15% restant han estat denegats.
La desaparició de la botiga de proximitat ha estat una constant al llarg dels últims anys arreu, però en alguns llocs, com ara Nou Barris, més accentuada per la situació socioeconòmica. El secretari general de l’Associació de Comerç de Nou Barris, Josep Lluís Olmedo, fa anys que es queixa que a Nou Barris hi ha molts problemes per mantenir el comerç de barri, enfront de la competència dels eixos comercials i de les grans superfícies. «Molts carrers de Nou Barris no conviden a passar-hi perquè són estrets i les persones quan van a comprar prefereixen els carrers amples on poder parar-se tranquil•lament a mirar els aparadors, perquè ho fan en estones d’oci.» Olmedo assegura també que «quan una botiga es lloga com a habitatge és perquè aquell carrer ha mort comercialment». I es mostra partidari de reconvertir els comerços en habitatges si no hi ha cap remei perquè «no és bo que una botiga es quedi sola en un carrer».

La pressió dels veïns recupera un equipament

461 afectats per l’aluminosi a la Trinitat Nova ja tenen pis nou
CiU reclama un poliesportiu més gran per al barri de Canyelles

(El Periódico)

Una de les principals reivindicacions dels veïns de la Trinitat Nova, una vegada es va firmar el conveni de substitució dels pisos afectats, ha estat la de completar el projecte amb la construcció d’equipaments, un altre dels dèficits històrics del barri.

Malgrat això, un dels més importants, destinat a usos culturals encara per concretar, va desaparèixer per art de màgia en el transcurs de la tramitació urbanística del pla. El solar forma part d’un triangle de terreny delimitat pels carrers de Palamós, s’Agaró i Garbí, i se li va concedir un sostre edificable de 2.500 metres quadrats. Així apareixia en la modificació del Pla General Metropolità (PGM) aprovada definitivament el 2000.

Una nova modificació puntual el 2002, però, va canviar la qualificació del sòl, que va passar a destinar-se a vivendes socials. La permuta va passar desapercebuda, fins i tot, entre els membres de l’associació veïnal del barri, però va ser detectada a nivell personal per un dels habitants de la zona, que, a base d’insistir ha aconseguit que el districte s’hagi compromès a recuperar la planificació original.

Així ho va confirmar ahir a aquest diari el president de l’associació, Diosdado Rebollo, que va insistir en la necessitat d’impulsar la resta d’equipaments previstos. Entre aquests destaca el nou casal del barri, l’ampliació de l’Ateneu Popular de Nou Barris i un centre mediambiental en la reformada Casa de les Aigües.