Premio Nacional de Arquitectura per a un bloc condemnat a l’enderrocament

Febrer 19, 2009

L’edifici de lloguer per a joves no es pot habitar per un recurs veïnal que va guanyar un judici
L’ajuntament estudia un canvi d’ús dels habitatges, ubicats en una illa d’equipaments

Albert Ollés (El Periódico)

Els seguidors del realisme màgic, un gènere de la literatura llatinoamericana que fon la realitat narrativa amb elements fantàstics, ja tenen a Barcelona un tema d’inspiració per a futures novel.les: l’edifici fantasma que acumulava premis.

L’acció se situaria en una illa de pisos socials i equipaments construïda per l’ajuntament el 2006 en una illa de l’Eixample –delimitada pels carrers de Londres, Villarroel, París i Urgell– i el nus és tan real i actual que ahir mateix va viure el seu penúltim capítol. Els autors del projecte, els arquitectes Jaime Coll i Judith Leclerc, van rebre a Madrid el Premio Nacional de Arquitectura, malgrat que recau sobre la seva obra una sentència en ferm d’enderrocament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, entre altres coses, impedeix habitar les vivendes.

L’oposició al pla d’un grup de veïns i la pugna judicial que mantenen amb l’ajuntament ha transcorregut de manera paral.lela a la consecució de guardons pel seu innovador disseny formal i funcional. Des que es va entregar el complex, format per 45 vivendes de lloguer per a joves, un col•legi, una guarderia, un pàrquing i la recuperació d’un interior d’illa, ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona del 2006; el de la novena Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme del 2007, i el Nacional d’Arquitectura del Ministeri de Vivenda.

VIVENDA DE PROMOCIÓ PÚBLICA
Aquesta última distinció, malgrat que es va entregar ahir, correspon a l’edició del 2006 en la categoria de Vivenda de Promoció Pública, i la van compartir els arquitectes i l’empresa pública del districte, Proeixample, com a promotora del pla.

El desenllaç segueix sent una incògnita, encara que l’àrea municipal d’Urbanisme va obrir ahir una porta a l’esperança a l’avançar que estudia un canvi d’usos de l’edifici residencial. La solució es basa en el principi seguit pel jutge a l’hora de dictar la sentència en favor de les denúncies veïnals contra la vulneració de l’antiga llei catalana d’urbanisme. En aquesta no es considerava els pisos de lloguer per a joves i gent gran com a equipaments. Posteriorment, la normativa aprovada el 2004 va acceptar aquesta definició al.legant que són promocions de caràcter social.

MÉS ZONES VERDES
El problema per a l’ajuntament és que la reforma urbanística de l’illa es va aprovar el 2002 i, segons els veïns, la llei obligava llavors a construir a prop de les vivendes més zones verdes i menys equipaments. Encara que l’equip municipal de govern no va voler concretar la fórmula a seguir, a l’espera de complir els tràmits preceptius, la idea passaria per donar un nou ús als pisos que estigui encara més vinculat a la seva funció d’equipament.

La sentència del TSJC, coneguda el març de l’any passat, ja va causar una important commoció a l’ordenar l’enderrocament no només del bloc de vivendes, sinó també de l’actual seu del CEIP Mallorca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: