Arxivat per a desembre, 2008

L’ESPERIT NADALENC DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

desembre 23, 2008

(Editorial) (i bon Nadal!)

Amb la paraula crisi en boca de tothom arriba Nadal. Llumetes de colors als carrers, alegres melodies avorribles als altaveus, pares Noels disfressats repartint llaminadures i tocant-se la campana, avets il·luminats (a cop de pedal o endollats) per tot arreu, persones i persones mirant aparadors amb munts de bosses a les mans, treballadors solitaris que tornen a casa carregant el lot de l’empresa, cues a l’administració de loteria… a l’escena només hi falta la nena dels llumins, que hi és però ningú no la veu. L’esperit nadalenc es respira a Barcelona. És temps de família i amor, i a la vegada és temps de solitud i malenconia, i per molta gent és l’època més trista de l’any. Però per la majoria, Nadal significa comprar, menjar i beure i, com si aquesta acceptada aberració fos el més important, des de l’Administració ens hi impulsen. Els nens i nenes viuen el mes de desembre hipnotitzats pels anuncis de joguines i els adults viuen amoïnats calculant si el seu pressupost podrà arribar per comprar escamarlans. Senyors, en la mesura de l’impossible, continuarem comprant, és quelcom inherent a aquesta època. S’ha de ser quasi un revolucionari per no veure’s immers en la voraç marabunta consumista, però no fa falta que l’únic missatge de l’Ajuntament de Barcelona vagi en aquesta direcció. Posats a no dir res, posats a recordar-nos que vivim a Barcelona, posats a informar-nos que una professora d’idiomes és dependenta d’una botiga i una nutricionista és peixatera, també ens podrien regalar les orelles amb alguna informació encoratjadora de caire una mica més social, una mica més humà. Per sort, associacions, ONGs i parròquies en bona mesura ja s’encarreguen de fer bones tasques, però i l’Ajuntament? La pobresa i l’exclusió social l’amaguen de la mateixa manera que van amagar les prostitutes durant les olimpíades del 92, això tothom ho sap, però hi és. Hi haurà persones grans soles que no podran celebrar res, hi haurà infants sense regals, hi haurà molta gent que a la santa i plàcida nit de Nadal dormirà al carrer. Només ens agradaria saber si l’Ajuntament de Barcelona fa res especial pels barcelonins i barcelonines que viuen situacions massa dramàtiques per valorar que Barcelona sigui la millor botiga del món.

Els barcelonins demanen més mà dura amb les conductes incíviques

desembre 21, 2008

Més de tres quartes parts dels enquestats creuen que l’ajuntament és tou amb els infractors
El 57% assegura que l’ordenança del civisme no ha modificat les actituds que volia combatre

(El Periódico)

L’actuació de l’Ajuntament de Barcelona rep una severa crítica per part dels barcelonins enquestats a causa de la seva actuació a l’hora de reprimir els actes incívics: més de les tres quartes parts dels consultats opinen que el consistori no utilitza suficient mà dura contra els responsables d’aquests comportaments. Només 15 de cada 100 afirmen el contrari, segons l’enquesta per a EL PERIÓDICO realitzada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP).
Entre aquests últims, els que presenten els índexs més elevats són els joves d’entre 18 i 29 anys (el 37,5%), els estudiants (el 37,5%) i els votants d’ICV-EUiA (el 34,1%), que es va oposar a l’ordenança. En canvi, els que posen més èmfasi a l’hora de demanar més duresa són les dones (el 77,3%), els d’edats compreses entre els 45 i els 59 anys (el 81,4%), els d’estudis mitjans (el 78,1%), els jubilats (el 79,7%) i els votants de CiU (el 85,1%).

ACLAPARADORA MAJORIA
Una aclaparadora majoria (el 79,4%) opina que els comportaments incívics a la ciutat són molt o bastant habituals. No arriben a la quarta part aquells que consideren que els actes incívics són poc o gens habituals a la ciutat. La percepció que les accions incíviques són freqüents a Barcelona és majoritària en tots els segments d’enquestats segons el sexe, l’edat, el nivell d’estudis, la situació laboral i el record de vot a les eleccions municipals del 2007. En tots es dóna en percentatges al voltant de la mitjana general.
Els barcelonins critiquen de forma majoritària el resultat obtingut després de la promulgació de l’ordenança del civisme: més de la meitat dels enquestats asseguren que aquesta mesura no ha contribuït a millorar el comportament dels incívics i gairebé la tercera part opina el contrari.

UNIFORMITAT Les respostes, segons els segments de ciutadans enquestats, ofereixen en aquest cas més uniformitat. El ciutadà tipus que es mostra escèptic amb els resultats de l’ordenança és home (59,1%), de 30 a 44 anys (64,7%), de nivell d’estudis alt (64,8%), en actiu (62,3%) i votant d’ICV-EUiA (70,5%). A l’hora de proposar mesures punitives per als autors d’actes incívics, pràcticament la totalitat dels barcelonins s’inclinen perquè se’ls obligui a realitzar treballs per a la comunitat. Un percentatge lleugerament per sota opta perquè l’ajuntament porti a terme campanyes educatives de com s’ha de viure a la ciutat.

IMPOSICIÓ DE MULTES
La tercera mesura més sol.licitada pels enquestats és la imposició de multes als incívics, que és esmentada per 80 de cada 100 respostes i rebutjada només per 18 de cada 100. En quart lloc hi figura la introducció d’un curs per ensenyar a ser bon ciutadà. Aquesta mesura obté el beneplàcit de gairebé les tres quartes parts de la població. Finalment, la proposta que rep menys acceptació és la que suggereix la possibilitat d’expulsar de la ciutat els incívics, malgrat que és acceptada en 40 de cada 100 respostes i rebutjada per més de la meitat.

Foment desemborsa a Madrid els diners que regateja a la Sagrera

desembre 21, 2008

El ministeri finança l’ampliació d’Atocha, amb un cost de 520 milions
Gallardón anuncia la urbanització de les 310 hectàrees del ‘pla Chamartín’

(El Periódico)

Tal com va dir l’escriptor de ciència-ficció Philip K. Dick –autor del relat que va inspirar el film Blade Runner–, que un sigui paranoic no vol dir que no el persegueixin. Aplicat al caràcter català, es pot afirmar que el fet que un sigui victimista no significa que no pateixi greuges comparatius. Alguns fan posar vermell i tot. Mentre l’estació de la Sagrera segueix sent un fantasma situat a l’últim erm urbà de Barcelona, sense data d’inici d’obres i, encara pitjor, sense finançament compromès per ningú, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va presentar dijous la remodelació de l’estació d’Atocha, que finalitzarà la primera fase el 2010.

Foment preveia pagar el 62% dels 592 milions que costarà la Sagrera amb les plusvàlues que obtindria de la venda dels terrenys ferroviaris de la zona. L’Ajuntament de Barcelona, l’any 2002, hi va posar el seu granet de sorra a l’elevar un 40% el sòl edificable de l’àrea. La crisi immobiliària ha acabat amb aquest particular conte de la lletera.
Divendres, el ple de l’ajuntament va demanar, per unanimitat, a Foment que assumeixi l’obra en la seva totalitat. A les mans dels 41 regidors barcelonins hi cremaven els retalls de la premsa local madrilenya on una ufanosa Magdalena Álvarez presentava la reforma d’Atocha, valorada en 520 milions.

RECONSTRUCCIÓ
Perquè el que es farà a Atocha és una reforma. I no només perquè la seva construcció data del 1851, sinó perquè va ser refeta entre el 1988 i el 1992 per albergar la primera línia d’AVE, Madrid-Sevilla. Va costar 25.000 milions de pessetes, fet que, actualitzat amb la inflació, serien 250 milions d’euros. I no s’hi van escatimar recursos: el jardí tropical cobert de 4.000 metres quadrats que la caracteritza, amb les seves plantes carnívores i tortugues, va costar 705 milions de pessetes, més de set milions d’euros actuals.

En aquells mateixos anys –pre- olímpics, per a més inri–, l’estació de França també va ser reformada. O més ben dit dignificada arquitectònicament. S’hi van invertir 8.000 milions de pessetes. Menys d’un terç del que es va emportar Atocha, i l’equivalent actual a 80 milions d’euros.

Amb tot, la d’Atocha no va ser l’única bona notícia ferroviària per a Madrid. Dijous mateix, l’alcalde, Alberto Ruiz-Gallardón, va anunciar que l’anomenat pla Chamartín, després de 15 d’anys en via morta, es posaria en marxa. El pla Chamartín és
la Sagrera de Madrid. Un erm de 310 hectàrees –per 230 de l’estació barcelonina– al costat de l’estació homò- nima. I mentre la crisi econòmica és la causa de la frenada de la Sagrera, per la caiguda de les plusvàlues, Gallardón va vendre el projecte justament com un antídot a la crisi: des dels temps de Roosevelt, en moments de crisi no hi ha res com fomentar l’obra pública.

I aquest és l’objectiu de Foment –a Madrid–, tot i que per fer-ho utilitzi un model ben diferent al que es desenvolupa a Barcelona. Si a la capital catalana prefereix un esquema socialdemòcrata, on les administracions controlen la venda dels
terrenys, a la capital d’Espanya es va optar, el 1994, per una fórmula molt més liberal: posar-se en mans de la iniciativa privada.

Aquell any es va adjudicar l’edificació de les 200 hectàrees propietat de l’Estat a la companyia Duch (Desarrollo Urbanístico de Chamartín, la unió del BBVA i la constructora San José). Duch pagarà uns 1.200 milions de plusvàlua a Foment –construirà unes 16.000 vivendes– i la ministra Álvarez s’ha compromès a invertir part d’aquests diners a construir la nova estació subterrània de Chamartín, un túnel d’alta velocitat entre aquesta estació i Atocha, i tres estacions de Rodalies, a la T-4 de Barajas, i als barris d’Hortaleza i Fuencarral. Amb el que sobri, Álvarez va prometre aixecar 2.000 vivendes més, però de protecció oficial. A la Sagrera, les plusvàlues no arriben, ja se sap, ni per pagar el 62% de l’estació.

El Nen Jesús se n’ha anat

desembre 21, 2008

Tornem a tenir el galliner esvalotat a Ca la Vila. El Nen Jesús ha desaparegut de la plaça Sant Jaume, robat amb nocturnitat i traïdoria

Lluís-Anton Baulenas (Avui)

Ha calgut tot un ple municipal per discutir el grau de protecció que demana una instal•lació com el pessebre municipal de la plaça Sant Jaume.

I si es tracta d’un escamot reivindicatiu? Podrien ser els mateixos que es dedicaven a robar els follets i nans de pedra dels jardins de les cases.

Més que robar, ells, en els seus comunicats, en deien “alliberar”. I era ben així: els nans apareixien posteriorment, feliços i contents, enmig del bosc. Ara podria ser el mateix: l’escamot contra l’explotació laboral dels infants rapta el Nen Jesús per tal de salvar-lo d’aquesta exhibició non-stop durant tants de dies, a la intempèrie (a Betlem, si més no, estava arrecerat en un pessebre) i en horari d’esclau.

Nosaltres tenim la nostra pròpia teoria: ni l’han robat ni l’han segrestat, el Nen Jesus se n’ha anat tot solet perquè n’està tip. Ha aprofitat la distracció dels municipals de guàrdia a l’Ajuntament i la possible passivitat dels Mossos de la Generalitat (no era competència seva) i ha lliscat entre les ombres.

El Nen Jesús ha fugit perquè cada any troba més canviada aquesta ciutat i ha de sentir com els nens pregunten als seus pares qui són aquest nen, aquesta senyora i aquest senyor, vestits de manera tan estranya. L’assumpció de la sagrada família com a element d’interès general és cada cop més difícil. Dissortadament per al Nen Jesús, és molt més pràctic el Pare Noel. És el símbol del Nadal, una època en què tothom s’estova una mica i es fan reunions familiars on s’intercanvien regals. No cal explicar-ne gaire cosa més perquè, per acabar-ho d’arrodonir, està molt poc marcat religiosament (encara que, en l’origen, sigui un sant). El Nen Jesús és el contrari. Ni tan sols pot renovar la imatge oferint-se com a actor per als espots publicitaris de les operadores telefòniques.

Jo, d’ell, hauria fet igual. Exhibit com un animalet, amb una indiferència progressivament més gran per part del públic, hauria fugit del pessebre.

I no vull acabar sense un record afectuós pel substitut. Des de l’endemà de la desaparició sobtada, va sortir a escena. És com el segon porter d’un equip de futbol. Ha d’entrenar cada dia sabent que només jugarà si el titular es posa malalt. Al Nen Jesús reserva li passa igual, però en aquest cas, no ha tingut sort: cada nit ha de plegar abans de la feina i tornar al magatzem municipal custodiat per agents de la Guàrdia Urbana com si fos un delinqüent. Paciència, Nen-2.

Senyories de l’Ajuntament, no s’amoïnin més. El Nen Jesús no l’han robat, se n’ha anat. Deixin que es relaxi una mica. És tot un professional. Dos mil anys en cartell. Tot un èxit. Segur que torna.
Bon Nadal.

BARCELONA ALTA VELOCITAT? TOTES LES PREGUNTES I RESPOSTES?

desembre 9, 2008

Hi ha una petita joia sense polir a la web de l’Ajuntament de Barcelona fruit de l’absència de supervisió per part dels polítics de torn (o de l’absència de criteri dels polítics que l’han supervisat). S’ha penjat tal com l’han fet els tècnics (incerts tècnics, cal dir) i és una pàgina que s’obre quan cliques un quadrat blau on posa: Barcelona alta velocitat, totes les preguntes i respostes. Hi ha quaranta-una preguntes i quaranta-una respostes, i no ho diu però cal ser enginyer de ponts i camins o bé ser dels qui s’ho creuen tot sense entendre res per apreciar-ne la raó de ser.

Copiem i enganxem un exemple. A la pregunta de l’apartat de tuneladores que diu “Té problemes passar sota edificis?”, la resposta és “Sí, de tres tipus: a) El ja comentat de dificultat d’accés (a Santa Coloma de Gramanet les obres de la L9 de Metro van buidar un restaurant per fer-hi un pou provisional d’accés, no previst). b) Interferències geomètriques i estructurals (soterranis, fonaments profunds) i c) Limitació de subsidències (lleuger descendiment del terreny). En condicions normals pot arribar a 2-3 cm sobre la clau del túnel. Mitjançant injeccions de ciment al terreny poden limitar-se a pocs mil•límetres. Les injeccions s’han de fer des d’uns pous exteriors però molt propers als edificis. Conclusió: es pot passar sota edificis però si es pot és millor evitar-ho.

Passem d’una explicació inintel•ligible a un conclusió digna d’un infant de P-3. Perforar un túnel sota Barcelona evitant els edificis seria com a mínim curiós. A no ser que esfondressin primer els edificis. Moltes de les respostes generen perplexitat i n’hi ha que fins i tot fan una mica de por, i ens preguntem de qui ha estat la iniciativa brillant de penjar això a la web… Dóna la sensació que no en saben massa, aquesta gent, i queda clar que no tenen ni idea de què vol dir informar. Per sort, tot sembla indicar que no hi han esmerçat massa diners. Ni massa esforços tampoc.

Multa a l’Ajuntament de Barcelona per «temeritat» judicial

desembre 9, 2008

Un jutge sanciona Parcs i Jardins amb 250 euros per obstruccionisme

Ivan Vila (El Punt)

Una duríssima esbroncada judicial i una multa de 250 euros és el que ha aconseguit l’Ajuntament de Barcelona per haver intentat estalviar-se els 700 euros que li reclamava una empleada de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins per haver fet durant uns mesos feines corresponents a una categoria laboral superior. La sentència, que dóna la raó a la treballadora i contra la qual no es pot recórrer, sanciona també l’empresa per haver entorpit i complicat el procés sense motiu i amb «pura finalitat obstruccionista».

L’any passat, el Suprem ja va donar a l’institut presidit per la tinent d’alcalde Imma Mayol una estirada d’orelles per no haver justificat prou el recurs presentat contra una sentència que el condemnava per haver vulnerat el dret de vaga i que el Suprem va ratificar.

Aquest cop el conflicte era amb una empleada que reclamava 698 euros per haver fet, del febrer del 2006 al gener del 2007, tasques de conducció corresponents a una categoria laboral superior. La quantitat correspon a la diferència entre el seu sou i el d’una conductora. En la sentència, el jutge només accepta un dels arguments de Parcs i Jardins: el que fa referència a la part dels diners corresponents al mes de febrer del 2006, per al qual havia prescrit el termini per reclamar. Per això, rebaixa la xifra a pagar a 640 euros. La resta de la sentència és una successió de bufetades a les argumentacions de l’institut. Parcs diu que no és pertinent dur a judici un assumpte que pertany al marc de la negociació de conveni, i el jutge qualifica l’argument de «disbarat processal». Parcs diu que la treballadora no presenta un suposadament preceptiu informe de la comissió de conveni de l’empresa, i el jutge diu que això no cal. Parcs diu que el procés no és pertinent perquè s’està reclamant una categoria professional, i el jutge li recorda que no, que l’empleada només demana els diners, i que en l’argument de l’empresa hi ha «una falta total i absoluta de fonamentació», frase que es repeteix tres cops en la sentència. Parcs diu que la demanda està mal formulada, i el jutge li replica que està bé i l’acusa de plantejar això «amb voluntat d’entorpiment i de posar pals a les rodes».

I quan acaba l’esbroncada imposa el càstig. Simbòlic, això sí: pagament de les costes i de 250 euros per haver complicat el procés i haver esmerçat «esforços i recursos públics de manera totalment innecessària».

El carril bici malastruc

desembre 9, 2008

(El Punt)

El carril de Comte d’Urgell, obert fa només dos mesos amb el qualificatiu d’«emblemàtic», acumula crítiques de veïns i comerciants. El tram que passa de manera provisional per la vorera i la nova col·locació dels contenidors de la brossa són la diana de les queixes

En tan sols dos mesos que fa que funciona, el carril bici del carrer del Comte d’Urgell acumula una quantitat de queixes difícilment igualable. Quan l’alcalde Jordi Hereu el va inaugurar, al setembre passat, fa tot just dos mesos, aprofitant la benedicció –o no– de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, res podia fer imaginar la pluja de crítiques posteriors. Aquell dia Hereu qualificava aquest carril, de 2.650 metres de longitud, d’«emblemàtic».

El seu disseny modèlic a la calçada, que servirà de patró per a l’ampliació de la xarxa de carrils bici, té alguns serrells que han generat controvèrsia: la benedicció inicial presenta un revers mig malastruc. El carril, segregat i bidireccional, té alguns punts on la solució final no ha convençut veïns ni comerciants. Això passa tant al capdamunt del carrer Urgell –prop de la Diagonal–, com al capdavall, al barri de Sant Antoni.

En el tram entre el carrer de Mallorca i el carrer de València, el carril deixa la calçada i s’enfila a la vorera. Pràcticament es menja la meitat de la vorera, passa per davant d’una escola i els contenidors d’escombraries i l’aparcament per a motos queden a l’altra banda.

TRAM PROVISIONAL
L’Ajuntament ja va dir que aquest tram tenia caràcter provisional, a causa de l’inici imminent de les obres per fer un dipòsit pluvial en aquest punt. Igualment, però, l’associació de veïns de l’esquerra de l’Eixample va reclamar que mentrestant millorés la senyalització al terra que marca el carril bici, i que resulta poc visible a la nit: uns punts grocs assenyalen el carril i, de tant en tant, alguna figura de bicicleta dibuixada al terra.

Les obres del dipòsit pluvial començaran a finals de mes i no acabaran fins al primer trimestre del 2010, segons l’Ajuntament. El trànsit d’aquest punt quedarà notablement afectat: dels tres carrils en sentit ascendent que té Comte d’Urgell, dos estaran tallats a la circulació. I queda per saber, entre tot plegat, com quedarà el carril bici, una cosa que aquesta setmana l’Ajuntament, quan se li va preguntar, no va arribar a detallar.

A la banda de mar, al barri de Sant Antoni, veïns i comerciants es queixen de la nova col·locació dels contenidors d’escombraries: queden a l’altra banda del carril bici i, per tant, els veïns han de travessar-lo cada vegada que llencen les escombraries.

«Quan anem a llençar la brossa les bicicletes gairebé ens atropellen», es queixa Toni Sànchez, de l’associació de veïns de Sant Antoni, i afegeix que dues vegades ja han hagut d’aturar accions dels veïns disposats a deixar la brossa directament al carrer.

COMERCIANTS EMPIPATS
L’Eix Sant Antoni Comerç també critica l’emplaçament dels contenidors. Així, Vicenç Gasca, president de l’Eix, assenyala que l’agrupament de fins a sis contenidors en algun punt ha format autèntics «búnquers» que «han perjudicat el comerç».
En un parell de cantonades l’Ajuntament ja ha pintat a l’asfalt del carril bici un pas de vianants, tal com va prometre en l’última audiència pública de l’Eixample Assumpta Escarp, regidora del districte. Els veïns, però, creuen que «sense senyals verticals, la gent no en farà cas».

El final de Can Tunis va fer créixer el tràfic de drogues al barri

desembre 4, 2008

La pineda que envolta la zona sinistrada serveix de refugi a heroïnòmans
Traficants de l’entorn alertats per la deflagració van llençar cocaïna per la finestra

Un vell activista civil de Gavà, amb l’emoció vençuda per la impotència, confessava ahir a la tarda –entre visita i visita als seus amics hospitalitzats– que potser aquesta tragèdia posarà per fi el barri de Ca n’Espinós a la llista de prioritats de les administracions.

El conflicte ve de lluny. Però la demolició de Can Tunis, a Barcelona, ja fa quatre anys, va provocar una dispersió dels camells de l’heroïna i de la població creixent de toxicòmans, que van trobar en les pinedes de la serra del Garraf que protegeixen el barri de Ca n’Espinós un bon lloc on instal.lar-se.

COVES NATURALS
Conegut popularment com la masia per l’edifici històric del mateix nom que el barri que li va donar origen, la zona del seu entorn té una successió de coves naturals a prop d’un rierol que sempre baixa sec. Allà han creat la seva llar un grup d’heroïnòmans deteriorats pel consum, que se separen poc dels seus subministradors. Dues vegades a la setmana l’associació Àmbit Prevenció hi aparca una de les seves furgonetes d’assistència per fer intercanvi de xeringues i atenuar els danys en el col.lectiu de toxicòmans.

La presència de la droga a Ca n’Espinós és tan real que després de la deflagració els Mossos van trobar 190 grams de cocaïna, 90 grams de substància per al tall –serveix per adulterar la droga i incrementar-ne el pes– i 200 grams d’haixix. La droga havia volat des d’alguna finestra quan es va produir el sinistre i els agents la van trobar sense propietari al carrer. Segurament hi va haver qui va confondre el soroll de la deflagració amb el so dels subfusells dels Mossos quan esbotzen portes per fer batudes. Altres van tenir temps d’amagar-la en un lloc segur durant els primers minuts de confusió.

Quan els Mossos d’Esquadra es van desplegar a Gavà, ara fa un any, els veïns de Ca n’Espinós els van demanar que tallessin el flux de toxicòmans. A diferència de Can Tunis, on els heroïnòmans accedien discretament en l’únic autobús que els traslladava directament al supermercat de la droga, a Gavà la majoria arriben en tren o en autobús, i alguns inicien una processó pel centre de la població fins a la masia. Una desfilada que va provocar queixes veïnals i que va forçar la policia autonòmica a muntar controls intermitents a la carretera principal d’accés al barri per dissuadir els compradors.

REBEL.LIÓ DELS GITANOS
Però això no ha estat més que un tènue apòsit en una ferida que fa massa temps que sagna. Durant un temps, un grup de famílies gitanes que vivien al barri van fer un tímid intent de rebel.lar-se contra els traficants. “Ens ofeguem. I el pitjor no és pas que no puguem respirar. El pitjor és que estem condemnant els nostres fills a no tenir cap més sortida que el tràfic o el consum de drogues”, va comentar fa pocs mesos un d’aquests gitanos a aquest diari.

Aquell intent va quedar ofegat per les amenaces dels traficants i per les promeses incomplertes de l’administració local, que va assegurar que hi hauria solucions urgents. Entre el paquet de mesures urgents per calmar la ferida hi havia la decisió d’aixecar la futura comissaria dels Mossos de Gavà al barri de Les Ferreres, pròxim a Ca n’Espinós, que amb anterioritat també havia patit el flagell de la droga. El nou equipament policial està en obres i no està previst que s’inauguri abans de finals del 2009.

Però la proximitat policial no resoldrà els conflictes que pateixen els veïns de Ca n’Espinós “Cal arremangar-se, tenir la dignitat de reconèixer que existeix un problema i tenir la voluntat de solucionar-lo. Ningú ha dit que sigui fàcil. Però ens mereixem que, com a mínim, ho intentin”, resumeix un veí.

Atrapats durant gairebé una hora els passatgers d’un metro avariat a la L-4

desembre 4, 2008

El comboi ha estat parat entre les estacions d’Urquinaona i Passeig de Gràcia entre les quatre i les cinc

(El Periódico)

Els passatgers d’un comboi de metro de la línia 4 que s’ha avariat aquesta tarda han estat gairebé una hora al tren abans de ser evacuats. El comboi s’ha quedat parat entre les estacions d’Urquinaona i Passeig de Gràcia minuts després de les quatre, fet que ha obligat a interrompre la circulació de trens en quatre estacions, entre Girona i Jaume I.

Segons ha informat Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), la durada del tall s’ha degut a les dificultats dels tècnics per remolcar el tren avariat. Finalment, poc abans de les cinc, l’han pogut traslladar a l’estació de Passeig de Gràcia, on els ocupants han pogut baixar.

La companyia assegura que els passatgers que estaven dins del tren avariat han rebut informació en tot moment del procés de resolució de l’avaria i han pogut prosseguir el seu trajecte sense necessitat d’assistència. La incidència s’ha comunicat a la resta dels usuaris mitjançant megafonia, indicadors lluminosos i empleats a les estacions.

Situació normalitzada

Durant l’avaria, la L-4 ha funcionat amb normalitat en els trams que van de Trinitat Nova a Verdaguer i de Barceloneta a La Pau. El servei ja està completament normalitzat en tota la línia.

Per cobrir el tram sense servei, els viatgers podien utilitzar els transbords a la L-2 i a la L-5 a La Pau i Verdaguer, respectivament, així com la xarxa d’autobusos.

Els veïns es queixen per la venda de la Casa Burés a la Generalitat

desembre 4, 2008

(El Periódico)

En el ple del districte de l’Eixample de dimarts passat, representants de l’Associació de Veïns per a un Eixample Sostenible van recriminar a l’ajuntament que hagi venut a la Generalitat la centenària Casa Burés, a Girona-Ausiàs Marc, després d’haver-la adquirit a un grup immobiliari fa un any i mig. Els veïns reclamen que es conservi, pel valor que té com a peça modernista, i lamenten haver perdut la possibilitat d’ubicar-hi algun equipament necessari per al deficitari barri, al marge del museu de l’urbanisme projectat inicialment. La transacció s’ha fet per 26 milions d’euros (el mateix que va costar).

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.