Arxivat per a juny, 2006

Aturem la demanda! El CSA Can Vies és del barri!

juny 30, 2006

Comunicat del CSA Can Vies ( cast / eus )

Veïnes: El passat divendres 12 de maig, dos dies després del nostre 9è aniversari, ens ha arribat la demanda de “judici verbal de desnonament per precari”. La part demandant és FMB (Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona), de la qual l’Ajuntament de Barcelona n’és l’accionista majoritari. Així, és l’Ajuntament qui vol portar Can Vies a judici el dia 14 de Juny. Can Vies ja havia tingut una denuncia que va ser arxivada el 1998, i ara és la pressió urbanística, la pressió dels diners, la que fa que l’Ajuntament ens vulgui fer fora. L’excusa és evident, reformar l’entorn del calaix de les vies i maquillar el desastre de l’AVE.

Com ja sabeu, Can Vies es un espai referent pel jovent del barri i el conjunt de veïns i veïnes. Portem nou anys construint un projecte col•lectiu sense subvencions i sense tuteles, demostrant que sabem autoorganitzar-nos i crear alternatives reals i, a dia d’avui, són pocs al barri els que no ens coneixen: hem treballat juntes pel soterrament, ens hem manifestat contra l’Europa del capital, hem fet una cervesa a les festes del barri, hem vist una pel•lícula a la cafeta, o hem llegit un llibre presentat a la capella. Però l’edifici de Can Vies ja era un espai col•lectiu abans de ser abandonat. Era aquí on es reunien els i les treballadores del metro de Barcelona, on s’organitzaven per lluitar-se els seus drets i ara segueix acollint assemblees, reunions i compromisos.

L’Ajuntament ens vol fer fora perquè diem a les coses pel seu nom, perquè el seu model de participació està obsolet, i perquè no ens perdonen que el nostre centre social autogestionat estigui farcit de vida, mentre a la casa del mig hi surten teranyines. I encara volen tornar a ensopegar amb la mateixa pedra: el Districte, desprès de desmantellar l’associacionisme juvenil al barri i quan més joves que mai practiquem l’autoorganització, ens nega la nostra existència. I a més a més ens volen fer fora els mateixos que es pleguen de braços mentre pugen hipoteques i lloguers i ens obliguen a marxar fora del barri a la recerca de la vivenda… digne?

L’Ajuntament ens vol fer invisibles. Invisibles com van fer al setembre de 2002 amb el Tajo (l’actual solar de davant de Proa, C/Gavà nº42) o com van fer l’agost del 2004 amb l’Hamsa (actual macrosolar entre el Districte i l’Espanya Industrial). Invisibles, com volen fer amb els migrants, amb els patinadors, les artistes gràfiques, les prostitutes o els veïns emprenyats amb la falta d’espais verds; ens volen fer invisibles com a tot brot de resistència.

Per això, perquè som les que som, perquè necessitem espais de dissidència, perquè plantegem la política del dia a dia, perquè si toquen a un ens toquen a tots, perquè és entre totes que teixim el barri i no ens poden esborrar del mapa: us cridem a la solidaritat activa.

Faxos de suport

Documents de suport

Gràfics

Altres documents


CSA Can Vies
C/ Jocs Florals,42
Sants

L’Ajuntament i els Mossos es tiren els plats pel cap pels aldarulls a Gràcia

juny 30, 2006

Hereu exigeix detencions i parla de falta de prevenció, i Tura demana al consistori que no faci les crítiques en públic

IVAN VILA JOSEP M. FLORES. Barcelona
La sessió de vandalisme amb què els esquàters de La Fera van obsequiar els veïns de Gràcia dimecres ha derivat en l’enèsim, i més greu fins ara, enfrontament entre l’Ajuntament i els Mossos d’Esquadra. El portaveu municipal, el socialista Jordi Hereu, va explicitar ahir el seu malestar amb la policia de la Generalitat, i la va comminar a millorar la informació de què disposa i la prevenció. Hereu va «exigir» la detenció dels autors de les destrosses, que han costat 16.000 euros en mobiliari urbà i 5.000 més en tasques de neteja. La tinenta d’alcalde Imma Mayol (ICV) es va afegir als retrets d’Hereu, i la consellera d’Interior, Montserrat Tura, va replicar que les crítiques s’han de fer a la comissió mixta de seguretat, i que per detenir algú primer se l’ha d’identificar.

+ Dos mossos d’esquadra custodien l’entada a la casa desallotjada, ahir al matí. Foto: G.MASSANA
«La Fera se n’ha anat del barri amb un últim crit de vandalisme.» Més: «Fa una dècada aquest col·lectiu buscava un lligam amb el barri, i ara tant li fa, perquè això no ha estat un atac a les institucions, sinó a la convivència.» Així va buidar el pap Hereu referint-se als esquàters, tot i afegir-hi que «no voldria generalitzar».

També van rebre els Mossos. Primer, i tot i admetre que els vàndals van actuar» en grups petits, difícilment identificables en alguns casos», Hereu va exigir –«ho exigim», va dir– «que hi hagi la pertinent investigació i la detenció» dels responsables, per tal que se’ls jutgi i el consistori es presenti com a acusació. Hereu, que va defensar l’actuació dels bombers i la Guàrdia Urbana, va llançar uns quants missatges enverinats més als Mossos, tot i afirmar que la seva intervenció «va ser correcta»: «Els esforços estaven abocats en el desallotjament, i aquesta acció prèvia no estava identificada.» Per Hereu, els fets de dimecres són un avís del que pot passar en la pròxima festa de Gràcia: «En prenem nota i exigim a la Generalitat que s’afronti amb la informació que permet aplicar polítiques de prevenció.» La informació i la prevenció que aquest cop no haurien existit. A Hereu se li entén tot. I a Mayol, que va emetre un comunicat en què repetia, fil per randa, els retrets i les demandes d’Hereu.

La consellera Tura, que sempre ha mantingut una relació tempestuosa amb l’Ajuntament i amb Hereu en particular, tampoc no es va mossegar la llengua. Sobre l’exigència de detencions –dimecres no n’hi va haver cap–, Tura va recordar que «abans de detenir ningú per uns fets violents, cal provar que n’és el responsable», exercici complicat perquè van actuar amb rapidesa i emmascarats. I sobre els consells d’estratègia policial, va dir que l’endemà dels fets «tothom sap què calia fer», que difícilment es podia preveure una actuació de la qual no hi ha precedents –la resposta violenta fins ara sempre havia estat posterior, i no prèvia, als desallotjaments–, i que «el degoteig permanent de crítiques no ajuda». Les crítiques s’han de fer, va dir, en el marc de la comissió de seguretat formada per Ajuntament i govern arran del desplegament, al novembre, dels Mossos a Barcelona. Llavors, es va garantir una bona entesa entre policies i administracions. Passats només vuit mesos, i en vista dels xocs, cada cop més explícits, arran del desallotjament de Sant Pere més Baix, dels aldarulls posteriors al macrobotellón del Raval i en les darreres celebracions del Barça, i dels disturbis de dimarts, l’entesa sembla lluny de ser la ideal.

Los vecinos de Gràcia, divididos sobre su apoyo al colectivo

juny 30, 2006

DAVID CASALS – Barcelona

Entre los vecinos de Gràcia hay disparidad de opiniones sobre el colectivo okupa y los altercados de la noche del miércoles. Ni en la calle de Santa Àgata, donde se ayer se derribó la antigua nave industrial en la que residían los okupas hay unanimidad. Muchos vecinos ven con buenos ojos -e incluso apoyan- su presencia en el barrio. En cambio, otros tantos dicen estar hartos de este colectivo, por los disturbios que provocan, muy especialmente en las inmediaciones de las casas abandonadas donde se instalan.

El vicepresidente de la Asociación de Vecinos de la Vila de Gràcia, Toni Ramon, resumía ayer esta disparidad de criterios. En el distrito “conviven dos sensibilidades sobre el colectivo okupa”, explicó. “Gràcia es un barrio que se está transformando brutalmente: deja de ser un barrio popular” y se convierte en una zona “de diseño y fashioned”, según Ramon. Genera simpatías hacia los okupas, porque son vistos como los grandes opositores contra la especulación urbanística. Ramon también añadió que en la asociación de vecinos las quejas sobre los okupas son constantes.

La misma división se daba ayer entre los vecinos de la calle de Santa Àgata, aunque tras los destrozos, bien pocos se atrevían a dar su beneplácito total al movimiento. “Han sido pacíficos hasta el miércoles, no he tenido ningún problema, aunque hacían ruido”, explicó ayer Esther. “Hay mucho teatro, no fue para tanto, el despliegue policial fue muy normal”, aseguró Pilar, que vive en Torrent de l’Olla.

Joan Duran señaló, mientras tomaba una tapa en un bar de la zona, que los okupas respetaron su coche, aparcado en una plaza que tiene reservada, ya que es minusválido. En el mismo local, otro vecino, Joan Pons, dijo: “El barrio está hecho un desastre, la gente está cansada y desengañada”.

“Mucha jarana”

Otros vecinos de la calle de Santa Àgata aseguraron que ayer acabó un suplicio que ha durado dos años, que fue cuando los okupas se instalaron en la antigua fábrica de plásticos Rosa, y que luego bautizaron como La Fera. “Siempre hacían jarana” cada viernes y sábado por la noche y “dejaban la calle hecha un asco”, dijo Maria Rosa. “Hacían fiestas muy duras” y “la gente está muy quemada”, añadió David. “Los problemas los teníamos los fines de semana, nos invitaban a las exposiciones que hacían pero nunca hemos ido”, explicó Abel Giralt, propietario de una imprenta.

“Por la mañana la calle estaba muy sucia, llena de cristales, latas y destrozos”, afirmó George. Otro vecino, Francesc Florensa, explicó: “cada jueves” un “camión” de una compañía cervecera y les vendía “hasta 15 bidones de cerveza”. “Esperamos que no regresen, llevamos dos años de denuncias”, añadió Florensa.

El desalojo de una casa ‘okupada’ origina un enfrentamiento entre Interior y el Ayuntamiento

juny 30, 2006

El vandalismo de los jóvenes radicales ocasionó en Gràcia daños valorados en 21.000 euros

Derribo ayer de la antigua fábrica de plásticos, tras los incidentes de la noche del miércoles. (JORDI BARRERAS)
ampliar
Los disturbios provocados anteanoche en el barrio de Gràcia por jóvenes radicales tras el anuncio del desalojo de una fábrica okupa da ocasionaron daños en el mobiliario urbano valorados en 16.000 euros, más otros 5.000 de limpieza.

Un grupo de entre 20 y 40 jovenes, con el rostro cubierto, perfectamente organizados y actuando con tácticas de guerrilla urbana, según explicó el protavoz del Ayuntamiento de Barcelona, Jordi Hereu, sembraron el caos, en la noche del miércoles, en el barrio de Gràcia. Quemaron mobiliario urbano, contenedores de basura y cabinas de teléfonos, sobre todo, en cinco puntos puntos diferentes de la zona, en torno a los cuales habían levantado previamente barricadas.

La actuación de los okupas, destinada a impedir el desalojo de una antigua fábrica de plásticos, en la que se habían instalado hacía mas de dos años, pilló por sorpresa a las fuerzas de seguridad, que según los vecinos tardaron alrededor de 45 minutos en presentarse en el lugar de los hechos.

Numerosos vecinos, alarmados por el fuego y en medio de una sensación de desamparo apagaron con sus propios medios el fuego, lanzando cubos de agua desde las puertas de sus casas o desde los balcones y de las terrazas.

La situación de caos se vio agravada por un corte en el suministro eléctrico que afectó a 1.500 familias. El apagón fue originado por los propios okupas, que rompieron el transformador situado en el interior de la finca en disputa. El corte se prolongó durante una hora, ya que los técnicos necesitaron del juez un permiso para introducirse en la finca.

Cuando finalmente pudieron llegar las fuerzas de seguridad al lugar de los incidentes, se vieron desbordadas y no lograron detener a los responsables del desaguisado, que escaparon por las callejuelas del centro del barrio de Gràcia.

“Los vecinos se vieron metidos en una película de miedo; algo parecido a una guerrilla urbana. Exigimos que se investigue lo sucedido y que se detenga a los autores de los incidentes”, aseguró ayer Hereu, cuestionando implícitamente la actuación de los Mossos d’Esquadra, principales responsables de las funciones de seguridad.

El presidente de ICV y consejero de Relaciones Institucionales pidió también explicaciones por la reacción tardía de las fuerzas de seguridad, acusando al mismo tiempo a la Guardia Urbana y Mossos.

Un portavoz de los Mossos reconoció ayer haber llegado con un retraso de “18 minutos” a la zona, pero alegó que estuvo originado por las barricadas y por otros dos incidentes callejeros que se produjeron a la misma hora en Vall d’Hebron y en el Raval, donde se estaban manifestando vecinos contra las narcosalas.

La consejera de Interior, Montserrat Tura, defendió la actuación de los Mossos d’Esquadra y pidió a los responsables municipales que cesen en el “goteo de opiniones públicas no siempre favorables” al cuerpo de la policía autonónomica y que, en todo caso, canalicen las críticas a través de los organismos previstos en los convenios de despliegue. “Lo que se trata es de condenar la violencia y no criticarnos unas autoridades a otras”, añadió la consejera.

17 entitats demanen més pisos protegits i equipaments a Can Batlló

juny 30, 2006

PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

Un total de 17 entitats del districte de Sants-Montjuïc van presentar ahir 13 al.legacions al pla de reordenació urbanística de Can Batlló, entre les quals destaquen la petició de més quota de vivenda protegida i una planificació més gran dels equipaments amb què es dotarà el nou veïnat.
Finalitzat el termini de presentació d’al.legacions al projecte, col.lectius tan dispars com per exemple les associacions de veïns de Badal, Brasil i Bordeta; d’Hostafrancs; del Triangle de Sants; Sants Establiments Units; entitats esportives del districte i fins i tot l’Associació de Disminuïts de Sants Montjuïc han apostat per plasmar les seves reivindicacions conjuntament, amb vista que el pla final per convertir l’actual polígon industrial en zona de vivendes i equipaments sigui el més consensuat possible.
El col.lectiu demana que la meitat dels 1.455 pisos previstos a la zona siguin protegits, en lloc del 32% plantejat per l’ajuntament, després de recordar que la densitat final prevista a la zona serà molt superior a la plantejada en els anteriors projectes que durant els últims anys van acabar desestimant-se. Els afectats consideren correcte el pla municipal d’equipaments, però plantegen extremar la planificació davant l’arribada de nous residents a la zona. El barri suma un important dèficit d’equipaments des de fa anys, motiu pel qual les entitats no volen deixar passar aquesta oportunitat. La seva proposta tècnica per ubicar els equipaments suposa reduir el sòl de pisos dotacionals (per a joves i gent gran).
Entre les reivindicacions, que plantegen com a “millores” a un pla que veuen amb bons ulls, hi figura ampliar un camp de futbol projectat i garantir nous espais de jocs, com els de petanca.

Això semblava Kosovo

juny 30, 2006

• Els veïns que van apagar el foc diuen que els okupes feia dies que preparaven el sabotatge
• Critiquen que l’ajuntament no va fer cas de les seves denúncies

Els disturbis de Gràcia constaten la falta d’eficàcia policial a BCN

PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

El sabotatge okupa del carrer de Santa Àgata va agafar molt més desprevingudes les forces policials que els veïns. “Sabíem que hi hauria merder perquè feia dies que cada nit portaven tanques i material per preparar-ho”, va explicar ahir Josep Cardona, veí de la finca situada davant de la casa ocupada de La Fera. Assegura que des del 20 de maig, quan els esquàters van començar a blindar els seus balcons amb somiers, el veïnat va intuir una batalla campal. Van endevinar que alguna cosa passaria.
Tan palpables eren els altercats que s’acostaven, que Isidro, el fuster que regenta un local davant del número 28, va decidir quedar- se en el seu negoci per protegir-lo. “Sabia que hi hauria moguda”, explica, convertit en un improvisat bomber. Aquest testimoni va veure com cap a les deu de la nit es muntava la barricada de mobles, rodes i trastos. Assegura que va avisar la Guàrdia Urbana, que “va venir al cap d’una hora”.

Extinció improvisada
El primer ensurt va ser el tall de llum propiciat pels okupes, que van manipular el transformador del seu edifici i van deixar sense llum la zona. Quan el foc va ocupar el carrer, els veïns es van veure obligats a afrontar la situació perillosa. Isidro va treure ràpidament una manguera per mirar d’extingir el foc més perillós, de diversos metres d’altura, a la barricada formada davant la casa ocupada. “Això semblava Kosovo, a les fosques, amb foc i petards”, va explicar ahir. Altres veïns llançaven galledes d’aigua per les finestres. Una dona va lligar cintes a un filat gairebé invisible que anava de costat a costat del carrer per evitar que ningú acabés degollat, mentre alguns miraven de separar les tanques, unides per forts filferros.
Núria, una altra veïna, compara el que va veure des de la seva finestra amb les falles valencianes. “Vam avisar del foc i no venia ningú”, es queixa. La jove es va acostar a la caserna de la Guàrdia Urbana, a pocs metres de Santa Àgata. “No van fer res, tenien por, em van dir que tenien un company que estava en coma pels altres incidents de fa uns mesos al barri de Sant Pere”, relata. La veïna coincidia amb altres residents a denunciar que s’havien sentit molt desatesos en absència d’urbans, bombers i policies. “Quan van arribar ja no hi havia ningú i el foc estava apagat”.
Segons diversos testimonis, els reforços de la Guàrdia Urbana “sols van reforçar la defensa de la seva caserna”. Encara van trigar més a arribar els Mossos, quan a la zona no hi havia ni rastre dels okupes, que van desaparèixer darrere la fumera en diverses direccions.
Els veïns de Santa Àgata vivien ahir un sentiment agredolç. Lamentaven el trist espectacle que va convertir el seu carrer en un focus mediàtic i a la vegada no amagaven l’alegria davant la perspectiva de “poder tornar a dormir en pau”. La fornera Marina Trenchs va respirar alleujada. “Feia dos anys que protestàvem, denunciant les farres i la brutícia del carrer i ningú hi feia res”, es va queixar. Tampoc una recollida de firmes va servir per accelerar el desallotjament de la casa. “Aquests okupes mai s’han integrat, no han portat res de bo, sols problemes. Treien aigua i altres subministraments que paguem la resta de veïns”, va dir Amparo Rodríguez. A Santa Àgata no els trobaran a faltar.

Els disturbis de Gràcia constaten la falta d’eficàcia policial a BCN

juny 30, 2006

• El portaveu de l’ajuntament exigeix als Mossos que investiguin i detinguin els violents
• Tura demana discreció a BCN i diu que prefereix que la policia arribi tard a una “ciutat policial”

“Això semblava Kosovo”

M. NAVARRO / P. CASTÁN / A. OLLÉS
BARCELONA

Els disturbis dels okupes dimecres a la nit a Gràcia van tornar a enfrontar ahir l’Ajuntament de Barcelona i Interior, i van posar en evidència la falta d’eficàcia i la descoordinació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos per fer front al vandalisme urbà.
Dimecres a última hora entre 20 i 40 encaputxats van cremar contenidors i van causar destrosses a Gràcia com a reacció al desallotjament previst per a l’endemà del local que ocupaven al número 28 del carrer de Santa Àgata.
Els okupes van aixecar barricades i van deixar sense llum 1.500 veïns al sabotejar un transformador que estava dins de la casa ocupada, on solien organitzar festes il.legals. Els actes violents van durar més de mitja hora, davant la por, la sorpresa i la indignació dels veïns per l’absència de policia. Aquesta, quan va arribar, ja no va trobar cap vàndal.

DEL CARRER AL DESPATX
Ahir, mentre les màquines iniciaven l’enderrocament de la casa, l’agitació va passar del carrer als despatxos. El portaveu de l’ajuntament, Jordi Hereu, va admetre una “escalada” de la violència organitzada: “Ja no es tracta només d’atacs a les institucions, sinó d’atemptats contra els serveis bàsics i la convivència”.
Hereu va xifrar els danys en béns públics (contenidors i semàfors) en 16.000 euros i hi va sumar 5.000 euros de neteja. No va avaluar els danys en cabines telefòniques i oficines bancàries.
“Els veïns van viure una pel.lícula de por, una guerrilla urbana organitzada i preparada”, va dir Hereu. El portaveu de l’ajuntament va ser igual de contundent al jutjar l’actuació dels Mossos, dels quals va lamentar que no tinguessin informació prèvia sobre els actes vandàlics. “Se n’ha de prendre nota i aprendre’n”, va avisar. “Exigim que s’investigui i que hi hagi detencions”.
El portaveu municipal no va amagar la seva preocupació de cara a les festes de Gràcia d’agost, després de dos anys consecutius amb incidents violents: “Això és un avís”, va témer.
Ahir, la indignació veïnal es dirigia tant als joves violents –els últims dos anys ja han estat denunciant la seva presència conflictiva– com per l’absència de policia.

RECOLLIDA DE FIRMES
El regidor del districte, Ricard Martínez, va admetre que s’havia fet una recollida de firmes contra la casa ocupada. El regidor va al.legar que l’ajuntament no té autoritat per actuar en edificis ocupats on es fan activitats il.legals o molestes i va reclamar modificacions legals.
La consellera d’Interior, Montserrat Tura, va respondre hores després demanant a l’ajuntament que aturi el “degoteig d’opinions desfavorables” als Mossos. I va reclamar que les crítiques es canalitzin a través de canals interns. En la defensa dels Mossos d’Esquadra, la consellera va anar bastant més enllà: va arribar a argumentar que prefereix que la policia arribi tard a tenir una “ciutat policial”, com si aquesta fos l’única disjuntiva possible.

BARRICADES
Altres caps dels Mossos, no obstant, van admetre que va fallar la tasca d’informació prèvia. Dimecres a la nit, els veïns van trucar als Mossos i la Guàrdia Urbana quan els joves preparaven el sabotatge. “Vam trigar perquè era impossible avançar per un entramat de carrers plens de barricades”, va al.legar un dels caps.
Un altre va afegir que les primeres unitats que van arribar a Gràcia estaven cegues. “No sabíem quanta gent hi hauria allà, i s’havia d’utilitzar la tàctica més adequada per a la seguretat dels agents. Ara que ja ha passat tot, al comprovar que eren una vintena o poc més és fàcil dir que s’havia d’haver entrat, però en aquell moment la informació era que mig barri cremava”.
Aquesta actuació ha posat en evidència, un cop més, la capacitat d’aquests moviments antisistema d’organitzar accions violentes sense que els seus plans siguin detectats per la policia. Els Mossos ignoraven que els okupes havien canviat la tàctica d’enfrontament amb la policia i que havien optat per fortificar l’edifici, fer creure que estaven dins i fer accions llampec pel barri per refugiar-se després en diferents cases ocupades del districte.

Barri sense guarderia

juny 30, 2006

Ricardo Ramos
Barcelona

Fa uns quants dies, EL PERIÓDICO publicava el futur mapa de guarderies a Barcelona. Impressionant. L’ajuntament comptarà el 2009 amb unes 5.000 places per a uns 40.000 nens. De les cinc guarderies que obriran l’any que ve, no n’hi haurà cap a Sant Martí, el districte més castigat. I únicament una s’hi sumarà al curs següent. Dit d’una altra manera: tots els nens que aquest any no han obtingut el miracle d’una plaça, es poden acomiadar per sempre de la guarderia pública. Mentrestant, els pares ens veurem obligats a pagar els aproximadament 500 euros al mes que costa una guarderia privada.

La ràtzia okupa i la lentitud de la policia indignen tot Gràcia

juny 30, 2006

Els veïns afirmen que els Mossos van respondre tard a l’emergència El portaveu municipal, Jordi Hereu, retreu als Mossos la falta de previsió La consellera Tura demana lleialtat policial a l’Ajuntament
Jordi Panyella
Gràcia es va aixecar ahir de molt mala llet. La lentitud amb què va actuar la policia davant la ràtzia dels okupes de la casa La Fera ha indignat els veïns i a la vegada ha degenerat en una picabaralla política d’alt voltatge entre els diversos grups polítics i entre l’equip de govern municipal i la conselleria d’Interior.

Els veïns del carrer Santa Àgata, on hi havia l’edifici ocupat, acumulaven des de feia temps un gran malestar pel que consideren passivitat policial pels diversos incidents que els joves alternatius havien provocat durant els dos anys de mal veïnatge. Però aquest malestar va esclatar dimecres quan, en iniciar-se els incidents, la policia va trigar entre 45 minuts i una hora a fer acte de presència, tot i els avisos.

Crítiques per a tots

Els veïns critiquen tant els Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Urbana, que té una caserna a només cent metres de l’edifici que estava ocupat. Alguns veïns atribueixen el retard en l’arribada policial als canvis en el sentit de molts carrers i al fet que molts altres ara siguin per a vianants, cosa que dificulta la circulació pel barri. En molts punts, per exemple, s’hi han posat jardineres que dimecres haurien dificultat el pas dels furgons policials.

La crítica de desenes de veïns anònims la va assumir ahir com a pròpia el regidor Jordi Hereu, portaveu municipal, que va reclamar, amb un evident posat d’indignació, més contundència a la conselleria d’Interior. “Cal que els Mossos tinguin més informació i coneixement previ per prevenir fets com aquests”, va afirmar, abans d’exigir que hi hagi “detencions”. El regidor va xifrar en 16.000 euros els danys provocats pels okupes en el mobiliari urbà del barri.

Les paraules del portaveu municipal van ser replicades per la consellera Tura, que va retreure als dirigents de l’Ajuntament que “el degoteig permanent” de crítiques “no ajuda a l’actuació policial”. La consellera va convidar el regidor a expressar el seu malestar en el marc de la junta de seguretat local. Des dels Mossos d’Esquadra es va reconèixer ahir que els agents van trigar “18 minuts” a actuar després del primer avís, que asseguren que es va rebre dos quarts d’onze de la nit.

L’oposició, per la seva part, va trobar en el cas terreny abonat per a les crítiques. En aquest sentit, el cap de CiU, Xavier Trias, va titllar “d’incompetents” les dues administracions. “Ni es va actuar a temps, ni es van fer detencions, ni hi va haver coordinació policial”, va dir. Des del PP, Alberto Fernández va criticar que “la kale borroka hagi arrelat a Barcelona”. Imma Mayol es va afegir al ball de crítiques i va demanar explicacions als Mossos. El regidor del districte, Ricard Martínez, va criticar les dilacions judicials en l’execució dels desallotjaments.

Enderrocament

Mentre les crítiques anaven en augment, l’edifici ocupat del carrer Santa Àgata va començar a ser enderrocat. A primera hora del matí la comitiva judicial s’hi va personar per entrar a l’edifici. L’operació va ser presenciada per responsables de la constructora Vertex, propietària dels terrenys.

A dins hi van trobar còctels Molotov, puntes de coets i elements de defensa. L’escorcoll de l’edifici es va fer a fons, amb una inspecció d’agents de la policia científica, que hi van recollir material divers, i gossos ensinistrats. Els operaris van començar a fer servir el mall cap a les dotze del migdia.

Tallen els arbres d’una avinguda de Barcelona i els veïns s’indignen

juny 29, 2006

L’Ajuntament els havia assegurat que només els canviaria de lloc per eixamplar voreres a les Corts

D. MARÍN. Barcelona
Una nova tala d’arbres ha aixecat les protestes d’alguns dirigents d’entitats veïnals de les Corts. Ja va passar fa mig any amb la tala d’arbres efectuada als jardins de Pedralbes, on el departament de Parcs i Jardins va serrar per la base del tronc una trentena de vells arbres del jardí romàntic amb l’argument que estaven malalts. Els veïns han demostrat ara tenir la sensibilitat a flor de pell i ahir van protestar enèrgicament quan van descobrir que s’estan serrant també els arbres de l’avinguda Sant Ramon Nonat, a prop de la carretera de Collblanc. Els havien dit que només els trasplantarien per poder ampliar les voreres.

La culpable de la tala d’arbres és una obra de reurbanització de l’avinguda Sant Ramon Nonat, que comunica el parc de Can Rigalt amb la carretera de Collblanc, al districte de les Corts. No és una avinguda gaire llarga però els veïns calculen que són uns cinquanta arbres els que han quedat fatalment afectats per les obres. «Van posar papers a les portes dels edificis i deien que els arbres es canviarien de lloc», explica Lleonard Ramírez, president de la plataforma veïnal Diagonal-Ponent, que agrupa veïns de diversos barris de les Corts. «I el que ens hem trobat ara és que els estan serrant tots, no en salven ni un.»

La presidenta de l’associació de veïns de l’avinguda de Xile, Marta Prats, comparteix la indignació i hi afegeix que no era en absolut necessari arrencar-los d’aquesta manera, ja que eren antics però no tenien símptomes d’estar malalts.

«Tot ve perquè un veí es va queixar que un arbre li tapava les vistes davant del balcó, i ara sembla que volen retirar-los tots», apunta Lleonard. «Les botigues i els bars dels baixos ara han quedat sense ombra i passaran un estiu ben calorós», hi afegeix.

Els veïns s’han queixat al servei de Parcs i Jardins i al districte de les Corts i, segons han relatat ells mateixos, se’ls ha dit que n’hi havia de malalts.

La consellera d’Obres del districte, Carme Olivella, va explicar ahir a la tarda a aquest diari que efectivament la tala d’arbres obeeix a la necessitat d’ampliar les voreres de l’avinguda Sant Ramon Nonat i que aquest projecte tenia previst traslladar els arbres. En vista del fet que alguns arbres han estat arrencats de la base del tronc, de manera que han quedat inservibles, Olivella apunta la possibilitat que alguns no estiguessin en bon estat i s’hagi hagut d’eliminar-los. «El que està clar és que el projecte diu que s’han de moure de lloc per tal de poder gaudir d’unes andanes més amples, i que quan s’acabin les obres tornarà a haver-hi arbres a l’avinguda».

PRECEDENT A LES CORTS
La indignació d’aquests veïns per l’arrencada dels arbres és una repetició del que ja va passar el mes de febrer passat, quan van descobrir que el servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament havia arrencat uns 40 pins i avets d’aquest emplaçament, la titularitat del qual ha de ser cedida a la Generalitat a canvi de la col·laboració del govern català en el museu del disseny que es farà a la plaça de les Glòries. La remodelació dels jardins era un primer pas en els nous usos que haurà de tenir el Palau de Pedralbes, dins del mateix recinte.

L’Ajuntament de Barcelona va al·legar llavors que es tractava d’uns arbres vells i que estaven deteriorats.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.