El Carmel i l’habitatge Les vivendes s’encareixen al mateix ritme que a la resta de la ciutat de Barcelona
Els preus aguanten
Benito Badrinas
Joan Castillo viu al carrer Bernat Bransi, en un immoble afectat per l’enfonsament del túnel de la línia 5 del metro. “Vam ser desallotjats, encara que després vam poder tornar perquè ens van dir que l’edifici no patia danys”, explica a l’AVUI aquest veí del Carmel. El pis de Castillo es troba a l’anomenada àrea verda, la més allunyada de l’esvoranc, però també afectada per l’enfonsament. Ara, un any després de la desgràcia, Castillo vol vendre el seu pis. “El pis aparentment no té danys, encara que als aparcaments hi ha alguna esquerda que espanta la gent que s’hi interessa”, explica.
Els propietaris dels prop de cinc-cents pisos més o menys afectats per l’accident van firmar un acord que preveu que la Generalitat els hi comprarà en el cas que sigui impossible vendre’l al lliure mercat. “Porto dos mesos intentant vendre’l i, de moment, no trobo comprador”, apunta Castillo. Si al cap de tres mesos de posar-lo al mercat no aconsegueix col·locar-lo, la Generalitat està obligada a quedar-se’l. Els últims mesos la Generalitat ha taxat els pisos afectats, encara que l’avaluació s’ha fet sense la pèrdua de valor provocada per l’enfonsament i aplicant la revalorització mitjana de l’habitatge a Barcelona. En definitiva, l’administració valora els pisos com si l’enfonsament no s’hagués produït. “Jo el que necessito és vendre el meu pis per pagar el que acabo d’escripturar”, diu Castillo.
“Qui diu que no hi ha compradors per a aquesta zona? És més difícil però nosaltres ja hem venut algun pis”, assenyala María José Barrio, de la divisió de vendes de l’agència immobiliària Expofinques: “La taxació feta per la Generalitat -afegeix- fa que els preus ja siguin alts i això és el que dificulta la seva comercialització”, apunta Barrio. Professionals del sector expliquen que sí que troben més reticència a instal·lar-se a la zona d’influència de l’esvoranc, que suma prop de cinc-cents habitatges, però també és ben cert que hi ha gent que no hi dóna massa importància. “Estic intentant vendre -assenyala Barrio- un pis de la zona verda que la Generalitat ha valorat en 270.460 euros, i la seva propietària, com que això ho té segur, està intentant treure’n 288.460 euros al mercat lliure”.
Els propietaris de vivendes a la zona verda -i també a la groga, que és la que tot just envolta l’esvoranc- poden reclamar a la Generalitat que compri el seu pis fins a sis anys després de la posada en marxa del metro. Fins ara, a l’administració autonòmica hi han arribat les reclamacions de tres propietaris, que ja han demanat a la Generalitat que es quedi el seu pis. En els propers anys es poden multiplicar aquest tipus de reclamacions, ja que entre la zona verda i la groga sumen 497 pisos. De fet, l’advocat Joan Fabregat, que representa una tercera part dels 1.200 veïns afectat, assegura que sis clients seus han començat el procés per demanar a la Generalitat la compra del pis.
A aquesta reclamació s’hi afegeix l’efectuada per 40 propietaris de la zona groga, que han optat per acceptar alguns dels pisos de protecció que els ha ofert la Generalitat.
A la resta del barri i ja més lluny de l’àrea enfonsada, les noves promocions continuen aixecant-se sense cap problema. “Pocs dies després de l’enfonsament, els professionals crèiem que molts veïns marxarien espantats i que podríem comprar pisos a molt bon preu, però no ha sigut així”, afirma Lluís Flotats, de l’agència InmoHabitat. Al Carmel els preus dels habitatges no han baixat i, segons diferents fonts, s’han encarit al mateix ritme que a la resta de Barcelona. Al districte d’Horta-Guinardó, on hi ha el barri del Carmel, el cost del metre quadrat a finals de desembre era de 3.751 euros, un 6,75% més que dotze mesos abans, segons Sociedad de Tasación.
L’increment esta en la línia de la mitjana de Barcelona, on el preu del metre quadrat es va encarir un 7,2% al llarg del passat exercici. “El Carmel no ha perdut valor; el parc d’habitatges del barri es beneficiarà en els propers anys de l’arribada del metro i de les inversions que estem efectuant ara”, assegura Ricard Fernández Ontiveros, secretari general d’Habitatge de la Generalitat.