Archive for 10/01/2006

Inseguridad pública, inseguridad privada. En menos de 100 metros en el Eixample, los barceloneses podín pasar bajo un andamio en construcción o bajo árboles en poda

gener 10, 2006

Barcelona no es la selva. Pero no faltan los peligros. Además de un tráfico que evoca las fieras salvajes, está la aventura que anida en cada esquina. Ayer, en apenas 100 metros lineales del Eixample, el ciudadano de a pie podía optar entre pasar bajo un andamio en construcción, arriesgándose a ser manchado por una placha de metal privada, o lastimarse entre las ramas públicas que calan y se amontonaban en la acera, resultado de la poda de los plátanos.

El primer riesgo se ofrecía al ciudadano en la confluencia de Consell de Cent con Rambla de Catalunya; lo segundo, en la misma Consell de Cent, con Balmes.

El Departamento de Trabajo ha resultado ser conservador en su rechazo a la aventura urbana como propuesta. No sólo eso, ha habilitado una dirección electrónica para que los ciudadanos que deseen colaborar en la eliminación del riesgo lo comuniquen con facilidad. Cree que las aceras no tienen que ser una carrera de obstáculos y que los urbanitas deberían poder llegar a casa no ya enteros, incluso sin rasguños. Quienes compartan suscriterios pueden comunicar las infracciones contra la seguridad desde el portal www.gentcat.net/treball. Pero tambien se puede optar por asumir el riesgo y vivir peligrosamente. La ciudad, Barcelona, es un paraíso para los osados.

Anuncis

El Síndic pide tarifas de transporte integradas para mayores y discapacitados. Ribó lamenta que las administraciones no se pongan de acuerdo para crear títulos sociales que sirvan para todos los medios

gener 10, 2006

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, reclamó ayer al Govern la creación de tarifas integradas reducidas en el transporte público de Barcelona y su región metropolitana para personas mayores y discapacitados. Estos títulos permitirían usar varios medios – autobús, metro, tren o tranvía- con una única validación a un precio inferior que el general. Ribó pidió a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques que propicie un acuerdo en el seno de la Autoritat del Transport Metropolità (ATM), en la que también participan los ayuntamientos de Barcelona y su entorno, para conseguirlo.

Algunos operadores, como Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) o Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, ya (FGC) tienen títulos para ciertos colectivos, pero no están integrados en la totalidad de la red metropolitana. Su uso supone el 6,6% del total de viajes realizados, según datos de la ATM.

El consejo de administración de la ATM ha informado al Síndic de que todas las administraciones que la integran se mostraron de acuerdo en la conveniencia de crear un sistema homogéneo de títulos sociales integrados. Sin embargo, las discrepancias sobre su gestión, financiación y sobre los criterios de homogeneización han impedido su puesta en marcha. El asunto continúa en “estudio y discusión, sin que se hayan superado las diferencias”, según el Síndic. Ante esta situación, Rafael Ribó pidió un esfuerzo a las administraciones para llegar a un acuerdo y recordó que “en su día, la puesta en marcha del sistema tarifario integrado ya planteó muchas dificultades que se superaron con voluntad de consenso”.

Por otra parte, el Síndic se ha dirigido a la ATM para que promueva el uso de títulos alternativos al billete sencillo del transporte público, que ahora no está integrado y que por lo tanto no permite la conexión con distintos medios de transporte.

Ribó hizo esta recomendación después que la ATM haya asegurado que no tiene intención de integrar el billete sencillo “por razones económicas” y porque el sistema actual “favorece el uso continuado del transporte público y no el esporádico”. El Síndic considera que “ai realmente estos títulos integrados son una buena alternativa para el usuario esporádico y se hace más difusión, se tendría que derivar una reducción del porcentaje del uso del billete sencillo”. Este último representa el 13,8% de los viajes, frente a otras opciones de títulos como la T-10 o la T-Dia.

Cendrers cívics que no es veuen

gener 10, 2006

ARTURO SAN AGUSTÍN

La instal.lació de 500 cendrers en alguns dels carrers cèntrics de Barcelona és una d’aquelles idees lluminoses que obliguen a felicitar el seu inventor o fabricant, és a dir, a qui va ser capaç de vendre la moto al responsable municipal que s’ocupa d’aquestes coses. Per decomptat que ningú pot posar en dubte la intenció cívica de qui va autoritzar que aquests cendrers s’instal.lessin adossats a les papereres, però una cosa són les intencions i una altra les realitats.
La realitat, en el cas que ens ocupa, és que no hi ha manera de descobrir a quines papereres estan adossats aquests cendrers. Estan tan ben dissenyats, són tan discrets, es confonen tant amb la paperera, que només en descobreixes la presència quan els tens al davant. O sigui que, normalment, quan has topat amb un d’aquests cendrers ja fa estona que has llençat la burilla a terra. Per trobar un d’aquests cendrers el millor és confiar en la casualitat, que alguns asseguren que no existeix. I la casualitat, encara que no existeixi, és que un estigui acabant el cigarret mentre s’espera davant d’un pas de vianants. Per exemple, al carrer d’Aragó cantonada amb passeig de Gràcia. És llavors quan un, sense voler, observa la paperera i descobreix per fi que allà, exactament allà, perfectament camuflat, hi ha el famós cendrer, que, si ens fixem amb la seva mida, no dóna per a gaires burilles.
És difícil estar a favor del civisme i comprovar que certes coses, com els 500 cendrers adossats a les papereres, no serveixen per a res. Si no fem cas de les papereres, com farem cas d’aquests cendrers que, a més, com que estan tan ben dissenyats, no es veuen. Potser és que, un, a mesura que va comprovant que no sempre els diners públics es destinen al que realment es necessita, es torna intransigent. Potser. El cert és que cada vegada som més els ciutadans que ja no suportem determinats invents municipals, destinats a educar-nos en el civisme que, atesa la seva discutible eficàcia, tots acceptaríem si no ens costessin tants euros.

El Síndic demana rebaixes en el transport per a gent gran i discapacitats

gener 10, 2006

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha reclamat al Departament de Política Territorial i Obres Públiques la creació de títols amb tarifes integrades i reduïdes per a gent gran i discapacitats en el transport públic de la regió de Barcelona.
Aquests títols integrats, que permeten usar fins a tres mitjans de transport en un únic viatge, no existeixen fins ara amb bonificació per a determinats col.lectius. Ribó demana a la Generalitat que propiciï un acord en el si de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per aconseguir-ho.
En aquest sentit, ha precisat que alguns operadors, com ara Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), tenen títols socials dirigits a jubilats i discapacitats, però no estan integrats en la totalitat de la xarxa de transports de la regió metropolitana, i el seu ús suposa el 6,6% del total de viatges realitzats.
Segons l’oficina del defensor del poble català, el consell d’administració de l’ATM s’ha mostrat d’acord en la conveniència d’establir un sistema homogeni de títols socials integrats, encara que hi hagi discrepàncies pel que fa a la gestió, el finançament i els criteris per a aquesta homogeneïtzació.
Aquestes discrepàncies han provocat que a dia d’avui els títols socials continuïn en fase d’estudi i discussió. Per això, Rafael Ribó ha demanat a l’Administració un “esforç” per arribar a un acord i ha recordat que, també en el seu dia, “la posada en marxa del sistema tarifari integrat va plantejar moltes dificultats que es van superar amb voluntat de consens”.

CRÍTICA AL BITLLET SENZILL
Per una altra banda, el defensor dels ciutadans s’ha dirigit també a l’ATM perquè promogui la utilització de títols alternatius al bitllet senzill, que no està integrat i que no permet la connexió de diferents mitjans de transport.
Aquesta recomanació s’ha dut a terme després que l’ATM hagi assegurat que no té intenció d’integrar el bitllet senzill per “raons econòmiques”, i perquè el sistema actual, segons la seva opinió, “afavoreix l’ús continuat del transport públic i no l’esporàdic”.
“Si realment aquests títols integrats són una bona alternativa per a l’usuari esporàdic i se’n fa més difusió, s’hauria de derivar una reducció del percentatge de l’ús del bitllet senzill”, ha assenyalat Ribó, que ha recordat que, no obstant, el seu ús encara representa el 13,8% del total de viatges.

El 20% de desallotjats del Carmel encara no han tornat a casa

gener 10, 2006

Alguns dels pisos més danyats encara segueixen en fase de rehabilitació
• Les administracions comencen a posar en marxa la reforma integral del barri

 
 Veïns del Carmel al carrer de Sigüenza, al costat del passatge de Calafell, encara en obres, ahir. Foto:  RICARD CUGAT
Veïns del Carmel al carrer de Sigüenza, al costat del passatge de Calafell, encara en obres, ahir. Foto: RICARD CUGAT
 + informació 

Quasi un any després de l’ensorrament del túnel de maniobres de les obres del metro que s’havia de construir al Carmel, el barri comença a enterrar la catàstrofe i a recobrar lentament la normalitat. Només 249 dels 1.276 desallotjats per l’accident, és a dir, el 20%, segueixen, segons fonts de la Generalitat, sense tornar a casa seva. Uns 60 d’ells estan allotjats en hotels, i la resta, en pisos prestats.
Els que queden, en el balanç que fan les administracions, són els afectats dels pisos més danyats, que encara estan en fase de rehabilitació i de micropilotatge. Tres edificis del passatge de Calafell, en els números 13, 15 i 16, són alguns en els quals els tècnics d’Adigsa segueixen treballant.

ANY D’INDEFENSIÓ
El forat del Carmel va posar en marxa una crispació col.lectiva en un barri maltractat històricament. Com va reconèixer després el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, l’enfonsament va fer aflorar “l’existència d’una misèria no vista, no reconeguda”. Per solucionar-la, les tres administracions (Govern, Generalitat i Ajuntament de Barcelona) van firmar, després del sinistre, un conveni d’inversions compromès en la definició del barri com a àrea extraordinària de rehabilitació integral (AERI).
El pla va fixar destinar 235 milions d’euros (39.101 milions de pessetes), des del 2006 fins al 2012. D’aquesta suma, el Govern ha d’aportar 104,5 milions; l’Estat, 76,5 milions; l’ajuntament, 35,7, i la resta, 18,3, entitats privades. Les primeres actuacions del consistori es van anunciar al desembre: una inversió fins al 2007 d’11,4 milions d’euros. El Govern també va aportar, a finals de desembre, 16 milions d’euros (més de 2.600 milions de pessetes), i la Generalitat preveu destinar-ne 11 més aquest any.
El pla de rehabilitació integral del barri ha de permetre, a més, nombroses intervencions urbanístiques en una zona antiga, marcada pels problemes de mobilitat. Malgrat el difícil any viscut al barri i els nombrosos problemes sorgits, el president de l’Associació de Veïns del Carmel, Fernando González, considera que, si es compleixen tots els compromisos previstos per les administracions, la forta inversió permetrà recompondre i convertir el barri en “una zona pròspera”.

INDEMNITZACIONS
En concepte d’indemnitzacions, dietes, despeses d’hotels, lloguers de pisos, neteja i obres de reforma, la Generalitat quantifica en 80,4 milions d’euros la quantitat que ha desemborsat des del sinistre del 25 de gener. El Govern també es va fer càrrec dels 7,8 milions que es va gastar l’ajuntament, del gener fins al maig. Fonts municipals van estimar que el consistori s’ha gastat 877.178 euros en ajudes relacionades amb l’accident del Carmel.