Archive for 7/01/2006

El metro per Cap d’Any. Un desastre

gener 7, 2006

Vaig fer cas a Joan Clos, l’alcalde de Barcelona, i vaig utilitzar el metro la nit de Cap d’Any, però tant de bo no ho hagués fet. Vaig sortir amb la meva dona a sopar a casa d’uns familiars que viuen a l’Hospitalet de Llobregat. L’anada va anar bé, però la tornada va ser un desastre. A l’estació de La Florida, els únics que vam pagar el bitllet vam ser nosaltres. Els altres passatgers es van saltar el control d’entrada, perquè no hi havia cap tipus de vigilància. El metro passava cada 12 o 13 minuts, els vagons estaven plens de brutícia i, lògicament, farcits de persones begudes que molestaven les dones, fumaven porros i parlaven a crits. La pròxima vegada agafaré el cotxe encara que després no trobi lloc per aparcar i corri el risc que em multin si decideixo prendre’m dues copes durant el sopar. La veritat, ho prefereixo a patir les incomoditats i la vergonya que vaig haver de passar aquella nit.  

Anuncis

¿Hay cada vez menos civismo?

gener 7, 2006
Hay cada vez menos civismo?
Han contestado 5725 personas
 
94.2%
No  
5.2%
Ns  
0.6%

Tornen les caravanes de la misèria. Els gitanos galaicoportuguesos que volten per Barcelona han passat les festes a les cases amb rodes

gener 7, 2006

buscar-se la vida · Els gitanos ja no demanen caritat perquè no els surt a compte ferro vell · La majoria recullen paper, cartró i ferralla nòmades · Es van movent amb les caravanes

Maria Favà

Unes 200 famílies gitanes han passat les festes de Nadal en solars abandonats, en fàbriques a mig enderrocar i en caravanes més o menys viables aparcades en carrers en cul de sac que no surten a les guies de la millor ciutat del món.

El 2005 haurà estat l’any de la invasió de les caravanes. Les de l’estiu venien de l’Europa rica i van acampar, sense pagar, a les platges de la ciutat. I se’n van anar quan van voler o quan va començar a fer fred. Les caravanes de l’hivern vénen de l’Europa pobra i, en lloc d’acampar alegrament a l’avinguda del Litoral, s’amaguen en llocs més discrets que acostumen a ser molt cutres. De tant en tant, algun jutjat ordena un desallotjament i els agents de la Guàrdia Urbana s’encarreguen d’executar-lo i fer-los fora del solar o de la fàbrica que s’ha edificar. Per als gitanos comença aleshores una peregrinació per la ciutat que acaba quan troben un altre forat per acampar.

Aquest joc del gat i la rata dura fa uns tretze anys, segons Quart Món, una organització de voluntaris que ajuda les famílies gitanes i sobretot procura que els nens vagin a l’escola, que tinguin beca de menjador i que llegeixin. Un objectiu difícil d’acomplir amb uns pares que porten la casa a coll-i-be i que itineren constantment.

L’organització Quart Món, que ha col·laborat amb la parròquia del Sagrat Cor del Poblenou, amb l’associació de veïns d’aquest barri i amb SOS Racisme, reconeix que aquestes famílies són poc reivindicatives i molt “paradetes”, que en els dos últims hiverns la seva situació ha empitjorat i estan “superabandonades”. Acusa l’administració de fer l’estruç, d’aplicar la política de “qui any passa any empeny”, i d’encomanar ambiciosos estudis antropològics i de cost milionari que no serveixen per a res. Ara, segons diuen, n’hi ha un altre en marxa que l’està fent l’empresa Vertex, que ja havia estudiat el fenomen en ocasions anteriors.
No saben, no contesten
Quan es pregunta a l’Ajuntament de Barcelona sobre aquestes famílies nòmades, ningú contesta. Cap negociat ni regidoria se’n fa responsable. Tampoc té resposta la Síndica de Barcelona, Pilar Malla.

Aquest hivern els dos campaments de barraques amb rodes més nombrosos són a la zona del Poblenou que més ha canviat en els últims anys arran del projecte urbanístic del 22@ i de la moguda immobiliària que ha capgirat el paisatge. El més poblat està en un gran solar que té forma triangular a mig enderrocar entre els carrers Selva de Mar, Pallars, Veneçuela i Diagonal. Aquí hi havia fins fa poc uns carrers i tres passatges -de la Marina, Robert i Baraldés- amb casetes baixes i tallers, alguns dels quals encara aguanten drets, i que en els últims anys van ser ocupades per famílies de nòmades. Els veïns de la cooperativa Montseny, que és al davant del solar, asseguren que quan aquestes casetes van anar a terra, l’Ajuntament va donar pisos de protecció als gitanos i que la majoria es van instal·lar en un bloc que hi ha al carrer Fluvià amb Pere IV.

“I al solar que va quedar lliure després dels enderrocs s’hi van posar a viure uns altres gitanos amb casetes de fusta i, quan se’n va anar, van venir les caravanes”. Els veïns asseguren que de nit desmunten cotxes, que hi ha droga, que agafen la llum i l’aigua de les connexions de servei del carrer i que en alguna ocasió s’han vist armes. “Els que hi havia abans no molestaven ningú. Al contrari. Però els d’ara són mala gent i tenen uns nens molt mal educats i amb molt mala llengua”, explica una veïna, que assegura que les botigues han de vigilar molt per evitar robatoris.
Mala fama de retruc
Les organitzacions humanitàries que ajuden els gitanos discrepen del parer dels veïns i els acusen d’haver tingut en els últims anys actituds racistes, com quan es va desallotjar l’antiga fàbrica de l’Azulete -entre els carrers Pere IV, Treball, Arquitectura, Marroc i Cristòbal de Moura-, un desallotjament que es va avançar per la protesta veïnal. Els voluntaris asseguren que els gitanos de procedència galaicoportuguesa són molt pacífics, massa i tot, i que el seu sentiment tràgic de la vida i l’absentisme administratiu els ha fet perdre totes les esperances. “Molts diuen que ja no podran sortir mai de la misèria”. Expliquen que han anat de fracàs en fracàs, com els que venien la revista La Farola i que ara intenten “guanyar-se la vida com poden recollint paper o ferro vell” i han deixat de demanar caritat perquè ja no els surt a compte.

Els mateixos voluntaris reconeixen que el col·lectiu ha recollit, sense tenir cap culpa, la mala fama dels gitanos romanesos i que aquests sí que tenen una altra manera d’actuar i sovint són violents, com els que es van instal·lar al barri de Sant Roc de Badalona.

Aquest campament, on es calcula que viuen unes vuitanta famílies, està ara mig dissimulat per un tendal de color verd que s’ha col·locat al llarg de la façana que dóna al carrer Selva de Mar i que priva en part la vista de la misèria.

El segon campament en nombre és a la confluència de Cristóbal de Moura amb Maresme, a pocs carrers del primers. Aquí hi ha les naus abandonades de l’empresa Transports Masorribes, que durant un temps van estar ocupades per joves del moviment okupa i on ara s’han instal·lat unes vint famílies de gitanos amb les caravanes. Davant per davant hi ha la primera illa sencera del 22@, que es va inaugurar fa quatre anys. És una construcció moderna d’obra vista i el contrast entre les naus, la roba estesa i els vehicles dels gitanos és xocant.
Barraques sota 4 estrelles
Un nucli més petit i dispers de caravanes va movent-se per l’antic barri de pescadors del Poblenou. Aquesta és també una zona sotmesa a una gran transformació i que en pocs anys passarà de ser un dels culs de la ciutat a esdevenir una de les façanes marítimes més cotitzades per l’especulació immobiliària. Però ara encara hi queden magatzems i construccions pendents d’enderrocar i els gitanos van saltant de l’una a l’altra a mesura que queden lliures i fins que s’enderroquen. Els tendals, els seus estris domèstics i les joguines infantils entrevistes per les finestres trencades o per les portes mig obertes són imatges que s’adiuen poc amb la Barcelona fashion que ven l’Ajuntament.

Les construccions mig enderrocades del carrer Perelló i els solars del final del carrer de la Jonquera és on ara hi ha més caravanes. Aquest carrer, que fins fa divuit anys era el camí que anava fins a l’únic pas a nivell de l’antiga estació del Poblenou, ara és l’antesala d’un hotel de quatre estrelles. Els clients poden veure des de les finestres de la seva habitació com juguen els nens morenets entre els bassals de fang.

Aquest hotel també té façana a Taulat, un carrer que va pujar a la categoria de passeig en el mateix moment que en van fer fora les caravanes que hi estaven aparcades i que s’enderrocaven unes fàbriques, entre Bac de Roda i Provençals, que també estaven ocupades per gitanos. La demolició servirà per connectar els carrers Fluvià amb Ferrater i Mora i per construir una escola d’hostaleria enganxada a l’esquena de Palo Alto on dibuixa Mariscal.

Un altre nucli petit de barraquistes volta pels terrenys de Renfe des de Bac de Roda i Pont del Treball fins a Sant Andreu. Sota el Pont del Treball es veuen sovint les restes d’una foguera, de menjar, de roba. A Sant Andreu és més difícil de veure’ls “perquè estan en un lloc molt amagat”, diuen els voluntaris

L’Ajuntament de Barcelona ja ha pagat 2 milions als desallotjats del Turó de la Peira

gener 7, 2006

Avui fa un any que el consistori va desallotjar un centenar de famílies perquè els edificis amenaçaven ruïna
Tot i que el fet de ser notícia els va durar poc, al Turó de la Peira també hi va haver desallotjats ara fa un any. Els edificis del carrer Inca, Montsant i Sant Iscle del districte de Nou Barris no van aguantar els treballs de reparació d’una claveguera que estava fent l’Ajuntament de Barcelona i un centenar de famílies van ser desallotjades d’un dia per l’altre. El cas del Turó de la Peira va quedar emboirat pels fets del Carmel, quinze dies després. Però aquest accident, amb més de mil afectats, va possibilitar als veïns del Turó cobrar unes indemnitzacions copioses: 10.000 euros per persona, com els damnificats del Carmel.


+ Les màquines comencen a enderrocar els edificis, el gener del 2005. Foto: QUIM PUIG

Avui es compleix el primer any del desallotjament urgent d’un centenar de famílies del Turó de la Peira. L’aluminosi que tenien tres escales dels carrers Inca, Montsant i Sant Iscle d’aquest barri, i els defectes estructurals que tenien d’origen aquests pisos, va fer que no resistissin les obres de reparació d’una claveguera que s’estaven duent a terme a uns metres de les seves façanes. L’Ajuntament de Barcelona -responsable de les obres del clavegueram- es va comprometre, llavors, a reallotjar-los i indemnitzar-los.
Un any després, de les 95 famílies afectades, 49 ja viuen als pisos de substitució definitius; 30 famílies encara viuen en un pis pont i 12 es van acollir a una compensació econòmica de 900 euros, i es reallotjaran més tard. La resta, quatre famílies, van renunciar a qualsevol opció que els donava el consistori.
Quant a indemnitzacions, el consistori assegura que ja ha pagat uns dos milions d’euros a les famílies afectades. Després d’arribar a un pacte amb els veïns, l’Ajuntament va acordar pagar 10.000 euros per persona en concepte de danys morals, com als afectats del Carmel. En total, la ciutat haurà de desembutxacar uns 2,5 milions d’euros per compensar les 253 persones afectades. El consistori va decidir enderrocar els tres edificis malmesos. Tot i que, a mitjà termini, tots els veïns d’aquests blocs havien de marxar d’allà pel mal estat de les construccions, les obres d’emergència en la claveguera embussada van precipitar-ne l’evacuació. Mesos després, l’Ajuntament va fer públic un informe tècnic que advertia del perill de no haver actuat en aquella claveguera, que estava a punt del col·lapse

La Generalitat desvincula les esquerdes de 64 pisos del Carmel de les obres del metro. Notifica per carta als veïns que no els arreglarà els desperfectes

gener 7, 2006

MARIONA SÒRIA. Barcelona
La Generalitat ha enviat una carta a 64 propietaris de pisos de la zona afectada per l’esfondrament del túnel de la línia 5 del Carmel en què els informa que no se’ls pagarà la reparació de les esquerdes aparegudes els últims mesos. Un informe que va encarregar el Departament de Política Territorial (PTOP) descarta que aquests desperfectes tinguin relació amb les obres de metro. Sí que es repararan, però, les esquerdes de 36 habitatges.

Els veïns del carrer Calderón de la Barca, del barri del Carmel, han rebut amb indignació els resultats de l’informe que va encarregar el Departament de Política Territorial de la Generalitat (PTOP) a una empresa especialitzada en patologies de la construcció. Segons aquest document, que ha fet l’empresa COTCA, les esquerdes localitzades en 64 del centenar d’edificis que presentaven aquests desperfectes no tenen relació amb les obres del metro ni amb l’enfonsament posterior d’aquest túnel de maniobres. Per això, la Generalitat els va comunicar ahir que no es farà càrrec de la reparació. Segons fonts d’aquest departament, que presideix el conseller Joaquim Nadal, si bé aquests pisos estan en la zona «d’influència de l’esvoranc», en cap moment van ser desallotjats i tampoc estaven dins de la zona groga i verda, la distribució que es va fer, després de l’enfonsament, amb relació a l’afectació dels edificis del voltant del forat. Del centenar de pisos amb esquerdes, la Generalitat només cobrirà les despeses de reparació d’uns 36 habitatges, ja que el mateix informe determina que sí que estan afectats per les obres d’aquesta infraestructura. Segons els veïns afectats, aquesta decisió «ha estat la gota que fa vessar el got» perquè, al seu parer, les esquerdes «són el resultat de tot el que ha passat al barri l’últim any».
La propietària d’una floristeria del mercat del Carmel, Avelina Carrasco, que té un magatzem en aquest carrer, recordava ahir que ella va localitzar, i va denunciar al districte, l’aparició de les esquerdes deu dies abans de l’esvoranc. «Com poden dir que no té res a veure amb les obres del metro?», es preguntava. D’altra banda, el grup municipal de CiU va preguntar ahir a l’alcalde, Joan Clos, «què pensa fer l’Ajuntament de Barcelona per defensar els interessos» d’aquests afectats

El Poblenou demana tutelar la gestió de vivendes socials al 22@. denuncien falta d’informació i control sobre el compliment de l’acord firmat amb el consistori

gener 7, 2006

ALBERT OLLÉSBARCELONA
L’impuls que està donant l’Ajuntament de Barcelona a la construcció de pisos socials al 22@ està generant inquietud entre els veïns del Poblenou. Aquests últims denuncien falta d’informació i control sobre el compliment de l’acord firmat amb el consistori perquè un terç dels habitatges s’adjudiquin a persones del barri, fet que ha obligat a convocar una reunió aquest mateix mes per revisar el tema.El 22@ preveu construir 4.000 vivendes de protecció oficial al llarg de tot el projecte. D’aquestes, ja estan aprovades 2.253, tal com va informar aquest diari dimarts passat. Els habitants del Poblenou afirmen, no obstant, que fa mig any que no tenen notícies sobre el desenvolupament de les promocions, algunes de les quals estan sent executades per ells mateixos a través de cooperatives veïnals.
ENÈRGICA PROTESTAManel Andreu, president de l’Associació de Veïns del Poblenou, va enviar aquesta mateixa setmana una carta al president del Patronat Municipal de l’Habitatge, Eugeni Forradellas, i al director gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme, Ricard Frigola, en què expressava la seva “enèrgica protesta” per “la falta de consideració als compromisos de l’acord firmat amb l’ajuntament el 2004 i a la comissió de seguiment creada per vetllar pel seu compliment”.Andreu afegia a la missiva que la situació “posa en qüestió la voluntat de participació per part de l’ajuntament, i condiciona seriosament el desenvolupament del pacte”. El consistori va respondre de forma immediata a la carta i va convocar una reunió per al 16 de gener, en què informarà sobre les últimes novetats i el desenvolupament del pla.
EL SEGUIMENT Al’espera d’aquesta trobada, els veïns recorden que, en el moment de subscriure l’acord, es va posar un èmfasi especial a assenyalar que el seu seguiment era una qüestió molt important. “No es va complir amb el compromís de reunir-nos el mes de novembre passat i ara mateix només sabem el que està passant a les nostres promocions. A la resta desconeixem si s’està complint o no el que s’havia firmat”, va concloure Andreu.

Desaparece el Club Natació Catalunya

gener 7, 2006

Aquest any el Club Natació Catalunya celebrarà el 75è aniversari de la seva fundació, el 1931, però es troba en una greu situació i està punt de desaparèixer. A finals de gener pot tancar definitivament les portes, ja que no pot aportar la part de finançament que les institucions no cobreixen, perquè els bancs necessiten avals.

El club és una institució esportiva sense afany de lucre i no té patrimoni per afrontar el cost de la reconstrucció de la piscina que presenta greus problemes estructurals de construcció d´origen. La titularitat de la instal · lació és pública, ja que el constructor i propietari és l´Ajuntament de Barcelona; la gestió i conservació ha estat cedida al Club Natació Catalunya.

El CNC ha estat molt important en el món de la natació i el waterpolo, per la seva divulgació. En els últims anys han desaparegut altres clubs de natació de Barcelona. La política actual de l´Ajuntament sobre l´adjudicació de les noves piscines és primar les empreses de “gestió esportives privades”, que no tenen els mateixos objectius que els clubs de natació tradicionals, la divulgació de l´esport i dels seus valors.

Això ens invita a reflexionar sobre el que està passant en el model esportiu que volem i els riscos que impliquen la desaparició dels clubs de natació amb llarga tradició. Si no hi ha nois i noies que practiquin la natació de manera regular, com volem obtenir resultats quan hi ha campionats? Pensem que aquest sentiment és compartit per tots els socis, amants de l´esport i ciutadans de Barcelona.