El PSC reconeix que li cal atraure nous votants si vol continuar governant a Barcelona

Octubre 23, 2008

La ponència congressual dels socialistes adverteix que la força electoral s’ha desplaçat a la generació de 30 a 45 anys

Vicenç Planella (El Punt)

La federació de Barcelona del PSC obrirà demà el seu 9è congrés amb els llums d’alarma encesos. L’electorat tradicional del partit, l’anomenada «generació 82», ha deixat de ser prou garantia per perpetuar els mandats d’alcaldes socialistes a la capital de Catalunya, que es remunten al 1979. La ponència congressual adverteix que ara qui té la paella pel mànec són els ciutadans de 30 a 45 anys que no estan fidelitzats a cap sigla política i voten per «impulsos conjunturals», i els joves, que solen presentar una especial tendència a l’abstenció en els barris obrers i de classe mitjana on el PSC ha estat fins ara hegemònic. Atraure i mobilitzar aquestes bosses d’electors serà la prioritat en el treball de camp que es proposa fer el PSC amb vista als comicis del 2011.

Dues patacades electorals consecutives han estat més que suficients perquè la direcció del PSC a Barcelona s’hagi convençut que el cicle de trenta anys d’alcaldies consecutives es pot estroncar en els pròxims comicis municipals. Els socialistes, amb Jordi Hereu com a cap de cartell, van perdre 72.000 vots –més d’un terç dels sufragis obtinguts– en la contesa del maig de l’any passat respecte als 254.223 suports que van recollir en el 2003. Fa cinc anys, però, Joan Clos ja els havia fet recular 59.400 vots, i va fer que els governs tripartits amb ERC i ICV-EUiA passessin a ser d’una concessió altruista a l’aliança de les esquerres a una necessitat imperiosa. El PSC, amb 14 regidors, ara ha de governar en minoria i té al clatell l’alè de CiU, amb 12 representants en el ple de l’Ajuntament.

Què ha passat respecte a les etapes en què els socialistes sumaven o s’aproximaven a les majories absolutes? La ponència marc que es debatrà en el 9è congrés ho contesta amb claredat: «La base sobre la qual el PSC ha bastit les seves majories electorals… dóna senyals inequívocs d’haver arribat al seu màxim potencial.» El document es refereix al que anomena «generació 82», és a dir, les persones que omplien de gom a gom els mítings de Felipe González a Barcelona i que provenien d’una barreja de classe obrera, sindicalistes, sectors populars i classe mitjana. Aquesta generació, però, «per raons demogràfiques i sociològiques», segons apunta la ponència, ha deixat de ser dominant i està cedint el lideratge a la «generació democràtica» integrada per barcelonins i barcelonines de 30 a 45 anys: «Aquest és un grup que s’escapa dels canals habituals de relació entre les agrupacions [del partit] i la ciutadania que vota: són persones menys proclius a formar part d’entitats i fan poca vida al barri.» Els estrategs del PSC, a més, adverteixen d’un segon perill que amenaça les seves victòries a la capital catalana: «El mateix ens passa, encara que amb major gravetat i contundència, amb la generació de 18 a 30 anys, que està molt allunyada dels partits polítics i de la dinàmica electoral, molt en particular als barris on nosaltres hem tingut una hegemonia clara els darrers 30 anys.»

LES SOLUCIONS
La ponència dels socialistes no es limita a fer un diagnòstic alarmista, sinó que proposa un seguit d’estratègies amb l’objectiu d’atraure les bosses de votants o d’abstencionistes que poden fer decantar la balança en favor d’Hereu o del nacionalista Xavier Trias en els comicis del 2011. La relació de solucions passa primer per un diagnòstic dels canvis accelerats que està vivint la demografia de Barcelona i que està posant fi a l’antic esquema d’uns pocs districtes benestants, enfront d’altres de classe mitjana o baixa. La radiografia del PSC precisa encara més l’escala i la situa a nivell dels 73 barris de la ciutat, amb problemes diferencials d’envelliment de població, de concentració d’immigrants o de pols d’atracció turística. En cadascun d’aquests barris els socialistes volen disposar d’una figura política que exerceixi una interlocució constant amb els veïns, sense haver d’esperar les maratons populistes de les campanyes electorals. «Facilitaria generar complicitats amb les persones, tenir un contacte directe i permanent amb els veïns i veïnes del territori i apropar les polítiques del partit de manera natural», assenyala la ponència, que reserva als consellers de districte aquesta feina de captació de futurs electors.

Els socialistes també esperen treure el màxim profit possible de les noves tecnologies de la comunicació per obrir el partit i apropar-lo als sectors o als temes de debat que es preveuen dominants en els comicis vinents. «Les eines de la web 2.0 ens permeten que gent propera ideològicament però que no donen el pas a la militància, o que els costa trobar una utilitat a la seva acció política, puguin canalitzar-la a través d’aquest àmbit.» Aquest ús massiu d’internet obligarà, segons afirma el document, a convertir en «ciberactivistes» els militants de la federació del PSC i alguns dels seus dirigents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: