Despedidos 268 empleados por el cierre de la planta de helados Frigo de Barcelona

La multinacional Unilever anuncia la clausura de la fábrica con el consecuente despido de su plantilla

(La Vanguardia)

Barcelona. (EFE).- La multinacional angloholandesa Unilever en España ha comunicado hoy el cierre la fábrica de helados Frigo en Barcelona, en el barrio de Poblenou, en donde trabajan 268 personas, según reconoce la compañía en un comunicado.

En su nota, la compañía alerta de “la decisión de reestructurar su fábrica de helados de Barcelona” y reconoce que esta situación “podría llevar al cierre de la planta”.

Según Unilever, esta opción “se ha adoptado después de investigar a fondo todas las opciones posibles y es el resultado de más de dos años de análisis de viabilidad de la misma”.

Unilever ha presentado a las autoridades laborales un Expediente de Regulación de Empleo (ERE) que afecta a todos los empleados de la fábrica.

Según el director de la fábrica, José Antonio Jadraque, “ha sido una decisión muy difícil que ha sido tomada después de investigar a fondo las diferentes alternativas”.

La compañía se compromete a buscar todas las soluciones posibles para sus empleados y darles todo el apoyo necesario durante este período de incertidumbre.

Unilever se ha comprometido a iniciar inmediatamente un proceso de diálogo y negociación con los representantes de los trabajadores para estudiar los planes sociales, que permitan llevar a cabo esta reestructuración en las mejores condiciones para todos los empleados.

La fábrica situada en la zona denominada 22@, el nuevo distrito tecnológico que impulsa el Ayuntamiento de Barcelona en el barrio de Poblenou, fabricaba sólo 35 millones de litros de helado y era pequeña comparada con otras plantas del grupo en Europa, además de haberse quedado anticuada.

Unilever asegura que tiene “un fuerte compromiso con sus empleados” y que gestionará este proceso de un modo responsable y tal y como siempre ha venido haciendo.

Unilever facturó en 2006 en España 721 millones de euros y es la sexta compañía de gran consumo en nuestro país, con marcas como Knorr, Flora, Tulipán, Frigo, Dove, Axe, Rexona, Signal, Skip y Mimosín, entre otras.

Vecinos de Les Corts reclaman más equipamientos en los terrenos del Miniestadi

La coordinadora de asociaciones del distrito reitera su rechazo a la recalificación planteada por el Barça, que considera “inviable”

(ADN)

Vecinos del distrito de Les Corts de Barcelona reiteraron hoy su petición para conseguir que en la propuesta final de la recalificación del Miniestadi se incluyan más equipamientos, y defendieron que se construyan algunos que también repercutan en toda la ciudad.

La Coordinadora de AAVV y Entidades del distrito se reafirmó en su oposición a la recalificación de terrenos del Barça para construir pisos, posición que ya manifestó al terminar la comisión de seguimiento de este proyecto urbanístico del pasado martes, 30 de septiembre.

“La pérdida de 70 000 m2 de equipamientos del barrio, la construcción de 1.625 viviendas y la llegada de nuevos vecinos sin la suficiente previsión de suelo para servicios hacen inviable esta propuesta”, señala en un comunicado la coordinadora, que reclama un estudio urbanístico del futuro de Les Corts que, desde el principio, dé prioridad a la resolución de los problemas vecinales y ciudadanos.
En la nota se señala que en esta segunda sesión de la comisión de seguimiento del proyecto urbanístico instado por el Fútbol Club Barcelona se puso de manifiesto “la apreciación unánime” del déficit de equipamientos en el distrito de Les Corts y la carencia de solares adecuados por construirlos.

La coordinadora considera que “la recalificación de los terrenos del Fútbol Club Barcelona, requerida por el club y conducida por el Ayuntamiento de Barcelona, agravaría irreversiblemente la situación actual”, y alerta del riesgo de que esta recalificación se convierta en “un precedente para otros solares con la misma denominación en el Plan General Metropolitano”.

La pressió policial a la Zona Franca trasllada el petit traficant a Ciutat Vella

Els Mossos comencen un pla de xoc al districte per combatre la droga arran de l’increment de la venda des de l’estiu

(El Punt)

Els Mossos d’Esquadra han començat un dispositiu de xoc per frenar l’augment del tràfic de droga al districte de Ciutat Vella. Amb aquest operatiu, que es fa conjuntament amb la Guàrdia Urbana i la Policía Nacional, es pretén posar fi, a través de la pressió policial, a la venda al carrer de droga de tot tipus. L’augment del tràfic de droga al districte es deu sobretot a la redistribució dels petits traficants, la majoria reincidents, que arran de tres macrooperacions que s’han dut a terme aquest any al barri de la Marina de la Zona Franca s’han desplaçat cap a Ciutat Vella. Ahir, una cinquantena d’agents van irrompre a la tarda al carrer Sant Ramon del Raval i van escorcollar totes les persones que eren en aquell moment al carrer, així com els establiments.

La pressió policial per combatre la venda de droga al barri de la Marina de la Zona Franca s’ha traduït en un increment del tràfic de substàncies estupefaents als carrers de Ciutat Vella, i això ho demostra l’augment de la venda d’heroïna al districte, que es distribuïa tradicionalment a la Zona Franca. «Des de principi d’any s’han detingut a Ciutat Vella un centenar més de persones que durant el mateix període de l’any passat», explica Antoni Antolín, cap de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Ciutat Vella. Per fer-hi front, la policia catalana ha ideat l’operació Xarxa, un pla de xoc que consisteix en un dispositiu especial, que es du a terme conjuntament amb la Policía Nacional i la Guàrdia Urbana, que és previst que duri almenys un mes. De manera imprevisible, l’operatiu policial talla un dels carrers del districte i, tenint en compte l’efecte sorpresa, s’escorcollen les persones que hi ha al carrer, tant si són turistes, veïns o gent que hi és de pas. Els locals que hi ha al carrer són un altre dels objectius. Els agents de la Guàrdia Urbana comproven que els propietaris dels establiments tinguin tots els permisos en regla. «Comencem amb mesures d’impacte –explica Antolín–, però també actuarem en places i carrers de manera menys vistosa i en locals on tenim informació que s’hi ven i s’hi consumeix droga. L’operatiu està en marxa les 24 hores del dia.» Amb aquest pla de xoc, no només es preveu reduir la venda al carrer, sinó també dissuadir els possibles compradors que acudeixen a Ciutat Vella de buscar-hi les dosis.

«És un districte amb molta ocupació al carrer i amb molta oferta d’oci. Els traficants ofereixen droga als turistes i a la gent que hi és de pas. El que es pretén amb aquest dispositiu és donar seguretat als veïns i dissuadir els traficants i els consumidors a través de la pressió policial», assenyala el cap de la comissaria de Ciutat Vella. «El dispositiu fa temps que es planifica i hi participen tant els agents de l’ABP [àrea bàsica policial] de Ciutat Vella com dels de l’ARRO [àrea regional de recursos operatius], així com mossos de la policia científica i de la brigada mòbil.» Antolín destaca també la bona coordinació entre els altres cossos. «En l’operatiu policial també hi participen la Guàrdia Urbana, que sobretot s’ocupa de revisar els locals, i la Policía Nacional, que s’encarrega sobretot dels temes d’estrangeria.»

«DE CARA A LA GALERIA»
Per la seva banda, el president de l’Associació de Veïns del Raval, Pep García, va negar ahir que el tràfic de droga hagi augmentat arran de la pressió policial a la Zona Franca. García va acusar els Mossos d’actuar «de cara a la galeria» i va relacionar actuacions com la d’ahir amb l’emissió, dilluns, d’un reportatge emès pel programa de TV3 Entre línies que pretenia mostrar la cara més fosca del Raval. El president de l’associació de veïns va assegurar que la delinqüència i la droga han crescut un 50% a la zona, però des de fa temps. I, segons ell, es va produir «arran del tancament de les barraques de Can Tunis».

Multa de 825 euros a una entitat veïnal per dos adhesius al carrer

L’Associació per un Eixample Sostenible veu una «caça de bruixes» en la sanció

Anna Ballbona (Avui)

825 euros és la quantitat de la multa que l’Ajuntament de Barcelona ha fet arribar a l’Associació per un Eixample Sostenible per haver enganxat dos adhesius al carrer. L’entitat nega que hagi enganxat aquests adhesius i ja hi ha presentat recurs. Aquesta associació ha denunciat repetidament problemes derivats de la concentració comercial de majoristes a l’anomenat «Chinatown». Per això es malfia d’aquestes sancions i fins i tot hi veu una «caça de bruixes» per part de l’Ajuntament.

El 30 de març del 2006 l’Ajuntament de Barcelona va imposar dues multes a l’Associació per un Eixample Sostenible, que afirma que no ha rebut la notificació fins aquest setembre. El motiu de la sanció és haver enganxat dos «cartells o adhesius» al número 41 del carrer Nàpols i al número 158 del carrer Casp. Sumen 825 euros. Segons les al•legacions que hi ha presentat l’entitat, Casp queda fora de la seva àrea d’influència, ja que és «absolutament llunyà, aliè i desconegut a les actuacions» de l’associació.

La data de les multes es correspon amb el dia que van fer una reunió de veïns en una instal•lació pública «sota tutela i jurisdicció de l’Ajuntament». Charo Martínez, portaveu de l’entitat, assegura que mai han utilitzat cartells ni adhesius, ja que fan arribar la informació a través de bustiades o correus electrònics. I una altra dada encara: el número 41 del carrer Nàpols «no existeix o no té identificació numèrica», argumenten. L’associació veïnal també critica que la notificació de l’Ajuntament no vagi acompanyada de cap fotografia que provi el motiu del càstig.

La qüestió de les multes va sortir aquesta setmana en el ple de l’Eixample, on hi va haver una picabaralla dialèctica entre la regidora del districte, Assumpta Escarp, i representants de l’entitat. La regidora del districte va deixar clar que l’Ajuntament no fa distincions a l’hora de fer complir les ordenances. En aquest sentit, va apuntar que si un cartell està enganxat fora de lloc, s’ha de multar.
L’Associació per un Eixample Sostenible ha capitanejat les demandes de més regulació i vigilància a l’anomenat «Chinatown», en vista de la concentració de comerços majoristes, en bona part regentats per xinesos. Així, veuen en les sancions una caça de bruixes per part de l’Ajuntament. En el ple es va reobrir el debat sobre el contingut i el compliment de l’ordenança de regulació d’aquests comerços, aprovada al juliol, i que no satisfà els veïns.