La Diagonal a l’esprint

febrer 1, 2009

Els vianants necessiten córrer a 10 quilòmetres per hora per poder creuar l’avinguda en el tram del districte de les Corts

Vicenç Planella (El Punt)

Una persona, amb independència de l’edat que tingui o de les seves condicions físiques, disposa d’un temps insuficient per poder creuar la Diagonal, en el traçat que va des de la plaça de Francesc Macià fins a la sortida de la ciutat per la B-23, si fa el que se suposa que fa un vianant: caminar. Els semàfors en aquest tram prioritzen la circulació dels vehicles i obliguen els transeünts a córrer a 10 quilòmetres per hora o més si volen travessar d’un cop les successives calçades. A més, la implantació del Trambaix ha deixat els vianants gairebé sense espai a la mitgera del costat mar de l’avinguda. Les queixes dels veïns de les Corts han obligat l’Ajuntament a comprometre’s a revisar les cadències semafòriques, tot i que serà difícil que els vianants guanyin temps de pas.

Dones al trot carregades amb bosses o empenyent el cotxet d’un nadó; executius fent amples gambades amb la corbata al vent; grups d’universitaris que interrompen la conversa per concentrar-se en el que estan a punt de fer; o gent gran que mira, s’ho repensa i recula. Són escenes quotidianes entre els vianants que arriben a la Diagonal, en el seu recorregut pel districte de les Corts, amb el propòsit de travessar una frontera de més de 80 m i que té fins a 13 obstacles en forma de carrils de circulació de vehicles i de vies fèrries, amb dues mitgeres que actuen com a refugi, però que han quedat parcialment inhabilitades per la presència d’un espai per a la circulació de bicicletes a la vessant muntanya i, en especial, pel traçat d’anada i tornada del Trambaix, que s’ha empassat gran part de la rambla del costat mar. Els semàfors que regulen els moviments dels transeünts no permeten fer-se la il•lusió de creuar l’ampla avinguda com si es tractés de qualsevol altre carrer o, fins i tot, amb la relativa normalitat amb què es pot travessar, de vorera a vorera, la Diagonal en el tram que discorre pels districtes de l’Eixample i del Poblenou. A partir de la plaça Francesc Macià i fins l’últim pas per a vianants abans d’arribar a la B-23, a l’alçada del carrer de González Tablas, només hi ha l’opció de córrer si es vol arribar a l’altre costat sense haver d’esperar una segona autorització semafòrica o si es vol evitar quedar atrapat entre el flux de tramvies i cotxes.
El consell municipal de les Corts, arran de les queixes dels veïns, combinades amb una proposta del grup de CiU, ha inclòs en el pla d’actuació per al mandat una petició al sector de Mobilitat de l’Ajuntament perquè «millori» la cadència de pas dels vianants. La reclamació es va veure avalada el novembre passat per l’estudi que va realitzar l’empresa especialitzada Doymo a tres encreuaments i que va determinar que la velocitat necessària per poder travessar les tres calçades existents a la Diagonal és molt superior als 5 km/h que una persona assoleix, de mitjana, caminant. Els tres punts –i també tres més als districtes de l’Eixample i del Poblenou, que es recullen en el gràfic adjunt– han estat analitzats també per aquest diari, prenent com a referència les distàncies entre voreres calculades amb els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i cronometrant tres vegades consecutives el temps que concedeixen els semàfors als vianants i als vehicles fins que comencen a fer pampallugues o hi apareix el color ambre, respectivament. Els resultats parlen per ells mateixos. Mentre que al tram de la Diagonal que l’any vinent se sotmetrà a consulta ciutadana per fer-ne un bulevard els transeünts poden anar de vorera a vorera sense haver d’apressar el pas –amb velocitats d’entre 4,2 i 6 km/h–, a partir de Francesc Macià la mateixa acció es converteix en una veritable cursa. El contrast és exagerat a dues cruïlles amb un intens ús ciutadà. Si a l’encreuament de la Diagonal amb el passeig de Gràcia els vianants arriben a disposar de més cadència de pas que els cotxes, a la cruïlla amb el carrer de Numància, davant del centre comercial L’illa, els vehicles quadrupliquen el temps que es concedeix als vianants, que han d’arribar a una marca d’11,3 km/h si volen passar a l’altra banda de l’avinguda sense haver-se d’aturar en una de les mitgeres. No queden gaire lluny del rècord de Numància les confluències amb la plaça Pius XII o amb González Tablas, a la Zona Universitària. Aquí, els velocistes en tenen prou amb 9,15 km/h i 10,2 km/h, respectivament, per salvar distàncies de 88 i de 85 m. Així s’explica que una de les conclusions del pla de desenvolupament comunitari de les Corts, presentat el desembre, posés de relleu l’aïllament del barri de Pedralbes respecte als seus veïns de districte a les Corts i a la Maternitat i Sant Ramon, i que s’hi assenyalés com una de les causes del «sentiment de manca de pertinença» el fet que la Diagonal s’ha convertit en un mur difícil de franquejar.

Una resposta to “La Diagonal a l’esprint”

  1. Lena Says:

    So that’s the case? Quite a reioaltven that is.


Deixa un comentari