Archive for 10/02/2009

L’oposició censura el criteri mediambiental de Mayol

febrer 10, 2009

(Avui)

Falta de criteri i de lideratge municipal per abordar les polítiques contra el canvi climàtic. Aquesta és la conclusió unànime dels tres grups de l’oposició després de conèixer que Barcelona no serà present avui en la firma del pacte d’alcaldes i ciutats contra el canvi climàtic que es farà al Parlament Europeu, tal com va avançar l’AVUI diumenge passat.

Tant CiU com el PP i ERC van coincidir ahir a remarcar que l’absència del consistori d’aquest pacte institucional, on participen més d’una setantena de municipis catalans, qüestiona les polítiques mediambientals portades a terme des de la regidoria que presideix Imma Mayol. “És un contrasentit que hi hagi por a encarar polítiques rigoroses contra el canvi climàtic i en canvi no es dubti a posar arbres de Nadal de pedals o a abaixar a 80 km/h el límit de velocitat”, va declarar ahir el regidor de CiU Joan Puigdollers.

Per ell, aquest fet demostra que l’Ajuntament no té cap criteri i que “ha deixat de ser pioner en la lluita contra el canvi climàtic quan el que hauria d’haver fet és liderar-la des del món local”. Aquesta reflexió es compartida pel PP. La regidora Emma Balseiro va qualificar ahir de “lamentable i de gran irresponsabilitat política” la decisió del consistori de no subscriure l’acord i no va dubtar a definir les polítiques de Mayol de “pantomima i de mesures de cara a la galeria”. A parer seu, aquest acord suposa un “compromís seriós que haurien d’assumir totes les administracions”.

El regidor republicà Xavier Florensa també va censurar que Barcelona no sigui present a Brussel•les, sobretot després que a la comissió de sostenibilitat del desembre passat s’aprovés per unanimitat dissenyar una estratègia global contra el canvi climàtic. “El govern de Barcelona està mostrant una excessiva laxitud a l’hora de definir les seves polítiques ambientals i d’elaborar grans plans d’actuació”, va assenyalar. Per ell, Barcelona no es pot permetre aquesta falta de lideratge. “Si aspira a liderar les relacions per la Unió pel Mediterrani, ha de ser la primera a fer els deures”, va reblar.

Anuncis

Caques amb alerta

febrer 10, 2009

Grups de voluntaris col•loquen cartells als excrements canins, farts de trepitjar-los
Ja han posat més de mil avisos

(El Periódico)

Si vostè ensopega amb un excrement de gos senyalitzat amb un cartellet, ja es pot donar per més afortunat que si l’hagués trepitjat de ple. Els surrealistes missatges que ja han adornat més d’un miler de les caques canines que abunden pel carrer tenen el doble objectiu de fer avergonyir els incívics amos dels gossos i l’ajuntament per no dedicar-se a fons contra aquestes infraccions, recollides a l’ordenança cívica de Barcelona. Hi ha un tercer objectiu, aconseguit de passada, que acostuma a ser cridar l’atenció del vianant, capaç d’esquivar aquest fastigós residu.

Els cartellets, a doble cara, exhibeixen el missatge “BCMerda” (en al•lusió al lema municipal BCNeta) i “Fes-lo cagar al teu llit”, amb la clara intenció d’ofendre qui no es molesta a recollir el que el seu gos deixa anar enmig del carrer. Ariadna Puig en va trepitjar unes quantes abans de decidir-se a emprendre una ofensiva en solitari. “Estava farta de la gent que treu el gos i que no recull les caques”, diu. Fa tres mesos va improvisar uns cartells a mà, que va enganxar a uns simples palets de fer broquetes. I es va dedicar, sense vergonya, a anar-los col•locant en qualsevol tifa que trobava per carrers i places de Gràcia. Uns amics la van secundar i van millorar els missatges. Amb “Emporta’t el seu equipatge”, “Ell mai no ho faria”, “Molta merda”, “Que doni sort és una frase feta”, “El meu amo és un guarro”… van passar tot un dissabte fent campanya al districte.

Logo en samarretes
Aprofitant el potencial de Ferran, dissenyador gràfic, integrant de la brigada, van crear el logo i la frase que al•ludeix al llit de l’amo del gos, en forma de petit cartell que qualsevol es pot descarregar gratis per internet (www.bcmerda.net). També han llançat samarretes i petos oficials, en venda, amb els quals es vesteixen cada vegada que surten en missió especial, per Sarrià, el Carmel o on calgui.

El grup, al qual pertanyen també l’Aurea, l’Eva, la Fanny, la Silvia, la Marta i la Natalia (de variat perfil, des de psicòlegs fins a una geòloga, una traductora i una filòloga, tots amb la trentena feta), dedica un o dos dissabtes o diumenges al mes a una ingrata tasca que els serveix per “conscienciar la gent, informar a tothom que pregunta”, per relacionar-se amb veïns i fins i tot per créixer, explica l’Ariadna, ja que a Vallcarca ja s’ha creat una altra brigada similar, i al Poble-sec està en vies d’organització. En cada ocasió col•loquen uns 300 rètols.

Fins i tot Salvador Pi, en cadira de rodes, hi participa activament, perquè per als discapacitats els problemes amb aquests excrements són encara més molestos. No hi ha risc sanitari, comenten, perquè els pals són llargs. Només cal estar fart de veure merda i tenir poques manies per combatre-la.

El famós afany recaptatori (i 2)

febrer 10, 2009


L’invent de l’Àrea Verda segons les hores i els llocs fracassa. Havent-hi places lliures per aparcar hi ha qui s’estima més fer-ho en doble fila

Lluís-Anton Baulenas (Avui)

Avui en dia, qualsevol acció que contravingui les ordenances castigada amb multes, automàticament és titllada de sospitosa i col•locada en una mena de sac que ho recull tot que és un suposat i diabòlic “afany recaptatori”. ¿Algú s’ha aturat a pensar que malament anirien les coses si la vida dels ajuntaments depengués de l’obtenció de fons basada en l’espoli al ciutadà? No té gens de lògica. Ara bé, a partir d’aquí, poden fer-se mil matisos.

La setmana passada posàvem l’exemple de la grua. Dèiem que era imprescindible, però que cobrar el mateix a tothom acabava per ser injust ja que, sent com és una multa molt cara, les situacions que la justifiquen són d’allò més diverses. I que, per tant, hauria d’haver-hi un barem que comencés per un preu més baix i acabés en un altre de molt més alt. Que tothom pagui el mateix és socialment injust perquè el que té més diners pot permetre’s el luxe d’infringir més la llei. En qualsevol cas, i hi insistim: no hi veiem afany recaptatori.

Dissortadament, la nostra sensació és que la raó de fons encara és més feble: castigar per la via econòmica igualitària (el mateix preu, per la mateixa cosa, per a tothom) és la més fàcil. És la tradicional. La de sempre. A un ajuntament com el de Barcelona, per rebaixar la sensació ciutadana que a falta d’altres mitjans utilitzen la via de les multes per finançar-se, se li pot demanar una mica d’imaginació.

L’invent de l’Àrea Verda, per exemple, positiu en general, segons les hores i els llocs, fracassa. Es dóna la incongruència que, havent-hi places lliures per aparcar, n’hi ha que s’estimen més fer-ho al costat en doble filera per no pagar, ja que el preu de l’Àrea Verda és absurdament car. Argument municipal? El mateix que amb la grua: cal que surti a compte el manteniment de les màquines i del personal controlador. És un error perquè amb l’Àrea Verda no estem parlant de penalitzar una infracció sinó d’implantar una iniciativa municipal. I la gent, en general, l’accepta, però s’adona que era i és (per als usuaris de fora de la zona, esclar) massa car en comparació al servei que et donen. Et diuen des de l’Ajuntament: és que si l’Àrea Verda fos més barata, la gent hi deixaria el cotxe tot el dia. Mentida. I si algú ho fa, llavors sí, que li clavin una bona multa.

Si, tal com vam proposar per a la grua, també s’hagués fet un barem escalat de preus que penalitzés l’ús indegut de l’Àrea Verda (a partir d’una xifra inicial molt més barata), la sensació del ciutadà que el municipi només es mou per afany recaptatori segur que baixaria. I el més curiós és que, probablement, l’Ajuntament acabaria guanyant-hi diners. Repetim: una mica d’imaginació sense grans esforços (la tecnologia actual ho permetria sense problema).