El famós afany recaptatori (I)

La grua, per desgràcia, és necessària en una ciutat amb milers de penques. La pregunta és: es cobra de manera justa o injusta?

Lluís-Anton Baulenas (Avui)

Hi ha una cosa que és evident, a Barcelona i a tot arreu. I és que les mesures noves en matèria, per exemple, de circulació, si no les fas entrar amb sang (amb multes), no entren. Ara bé, d’aquí a cobrar el que es cobra i com es cobra hi ha un univers de distància. No es tracta que et cobrin molt o poc, sinó si ho fan de manera justa o injusta.
Aquests dies es parla de les queixes dels treballadors de la grua barcelonina. Diuen que els obliguen a complir amb quotes fixes i que, a més, a la madrilenya, els han enviat espies a comprovar si ho fan prou bé. El senyor alcalde, Jordi Hereu, ha manifestat, per enèsima vegada, que el que ens cobra per la grua (la més cara d’Espanya) no cobreix el que els costa. Que és un servei deficitari, vaja.

Com ho combinem, tot plegat, amb la idea de la justícia i la injustícia? Només transitant per Barcelona un dia qualsevol ja ens adonem que no cal que l’Ajuntament barceloní imposi quotes mínimes de pesca a la grua municipal. N’hi ha tant, per triar i remenar, que ni el funcionari menys aplicat tindria cap problema per complir amb un mínim. Hi ha tants de conductors penques que un desitjaria veure-la més sovint i tot, la grua. En aquest cas, buscar-hi afany recaptatori és simplement estúpid. La grua, senyores i senyores, mal m’està el dir-ho, ha d’existir. I l’afany recaptatori es derivaria d’una actitud sospitosa per part de l’Ajuntament que, nosaltres, en el cas del de Barcelona, en general, no veiem.

A partir d’aquí, però, trobem escandalosament car el preu que es paga pel servei. I creiem que l’alcalde s’equivoca quan diu que la grua és deficitària i que el dèficit produït l’han de pagar els ciutadans. En primer lloc, un servei municipal (com n’hi ha tants) de vegades no solament pot ser deficitari sinó que hi ha ocasions en què cal que ho sigui. En segon lloc, ja que la grua és tan cara i vol ser dissuasòria respecte als conductors indisciplinats, que hi hagi graus. Perquè quan el ciutadà de Barcelona veu que de vegades la grua s’emporta cotxes d’un lloc perquè simplement, són més fàcils d’emportar-se, i no ho fa amb d’altres que estan provocant problemes clamorosos, llavors s’indigna. Que qui la faci la pagui, d’acord, però amb un barem. I si algú, per fatxenda, ha de pagar deu mil euros de multa, que els pagui, però llavors, el conductor a qui la grua se li emporta el cotxe en ple 15 d’agost, amb la ciutat buida, perquè aparca cinc minuts en una zona de càrrega i descàrrega deserta perquè tots els comerços del voltant són tancats de vacances, que hi hagi clemència i que no pagui tant. En el primer cas, tot i els deu mil euros de multa, no hi veuríem afany recaptatori. En el segon, simplement cobrant el que es cobra ara, sí. I que no diguin que fer aquesta discriminació seria tècnicament impossible perquè no ens ho creiem.