Arxiva per a 'Dist – Les Corts'Categoria

El pacte del Miniestadi encén els ànims dels veïns

juliol 31, 2009

Titllen l’operació de ‘pelotazo’ a favor del FCB | No accepten la compensació de terrenys, perquè Barcelona perd sòl per a serveis

Redacció (Avui)

La Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de les Corts va fer pública ahir la seva total oposició al pacte promogut per l’alcalde Barcelona, Jordi Hereu, i els líders dels grups municipals, Xavier Trias (CiU) i Jordi Portabella (ERC) per requalificar el Miniestadi.

Els veïns rebutgen un acord que afecta les Corts i tota la ciutat de Barcelona, perquè elimina 78.000 m2 de sòl per a equipaments. L’acord, a més, s’ha pres sense haver escoltat les entitats veïnals, denuncien. La Coordinadora afirma que “no ha estat rebuda en cap moment per l’alcalde”, segons recull un comunicat que compta amb el suport de la FAVB.

La compensació de terrenys per a serveis a Montcada i Reixac tampoc l’accepten, perquè “és del tot irracional, insostenible i del tot pervers permetre que els ciutadans de Barcelona s’hagin de desplaçar molts quilòmetres per anar a l’escola, a la biblioteca, al metge o a un centre de dia perquè els nostres polítics autoritzen fer pisos on hi hauria d’haver aquests serveis per als veïns”.

En opinió de la Coordinadora, l’acord signat pel PSC, CiU i ERC és una actuació manifestament especulativa, que titllen de pelotazo a favor de l’entitat privada i en contra dels interessos dels barcelonins.
Veïns i entitats de les Corts també denuncien que “el govern d’aquesta ciutat no està legitimat per prendre decisions que hipotequin el futur de la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona”. I finalment, fan una crida a la mobilització ciutadana per acabar amb aquesta “política de malvendre el patrimoni de la ciutat”.

La Coordinadora assenyala que el Pla General Metropolità (PGM), la Carta Municipal de Barcelona i la llei d’urbanisme de Catalunya obliguen a fer un parc o un jardí públic al sòl destinat a equipament que no s’usi per a aquest fi.

Recaptador

març 17, 2009

Finestr@l (Avui)

L’11 de març el meu fill i jo vàrem anar a veure el Barça amb el nostre vehicle particular. Vivim a Sant Quirze del Vallès i encara que sortim de casa amb més de dues hores d’antelació, la dificultat per aparcar és notable. Suposo que el gran nombre d’estudiants a les facultats i la impossibilitat d’aparcar a les illes de la Diagonal fan que sigui una aventura.

No gaire lluny de l’estadi, a la plaça d’Eusebi Güell, vam aconseguir aparcar en la circumferència interior, on, encara que estava prohibit, els dies de partit es tolerava. Es tolerava, sí, però ara no. En tornar del partit vaig trobar una multa de 90 euros que, evidentment, pagaré per allò de no perdre la raó i sobretot per contribuir al benestar econòmic de l’Excel•lentíssim Ajuntament de Barcelona. És ben clar que necessita diners. Que la Guàrdia Urbana surti un dia de partit, com voltors famolencs, a la caça i captura dels vehicles estacionats on, en principi, no passava res és traïdor i roí.

Senyors socialistes, tinc 47 anys i han tingut el meu vot en totes les convocatòries de la nostra democràcia. A partir d’avui, el seu afany recaptador, la seva mesquinesa és proporcional a la meva voluntat de canviar el vot.

Manel Jiménez
Sant Quirze del Vallès

La Diagonal a l’esprint

febrer 1, 2009

Els vianants necessiten córrer a 10 quilòmetres per hora per poder creuar l’avinguda en el tram del districte de les Corts

Vicenç Planella (El Punt)

Una persona, amb independència de l’edat que tingui o de les seves condicions físiques, disposa d’un temps insuficient per poder creuar la Diagonal, en el traçat que va des de la plaça de Francesc Macià fins a la sortida de la ciutat per la B-23, si fa el que se suposa que fa un vianant: caminar. Els semàfors en aquest tram prioritzen la circulació dels vehicles i obliguen els transeünts a córrer a 10 quilòmetres per hora o més si volen travessar d’un cop les successives calçades. A més, la implantació del Trambaix ha deixat els vianants gairebé sense espai a la mitgera del costat mar de l’avinguda. Les queixes dels veïns de les Corts han obligat l’Ajuntament a comprometre’s a revisar les cadències semafòriques, tot i que serà difícil que els vianants guanyin temps de pas.

Dones al trot carregades amb bosses o empenyent el cotxet d’un nadó; executius fent amples gambades amb la corbata al vent; grups d’universitaris que interrompen la conversa per concentrar-se en el que estan a punt de fer; o gent gran que mira, s’ho repensa i recula. Són escenes quotidianes entre els vianants que arriben a la Diagonal, en el seu recorregut pel districte de les Corts, amb el propòsit de travessar una frontera de més de 80 m i que té fins a 13 obstacles en forma de carrils de circulació de vehicles i de vies fèrries, amb dues mitgeres que actuen com a refugi, però que han quedat parcialment inhabilitades per la presència d’un espai per a la circulació de bicicletes a la vessant muntanya i, en especial, pel traçat d’anada i tornada del Trambaix, que s’ha empassat gran part de la rambla del costat mar. Els semàfors que regulen els moviments dels transeünts no permeten fer-se la il•lusió de creuar l’ampla avinguda com si es tractés de qualsevol altre carrer o, fins i tot, amb la relativa normalitat amb què es pot travessar, de vorera a vorera, la Diagonal en el tram que discorre pels districtes de l’Eixample i del Poblenou. A partir de la plaça Francesc Macià i fins l’últim pas per a vianants abans d’arribar a la B-23, a l’alçada del carrer de González Tablas, només hi ha l’opció de córrer si es vol arribar a l’altre costat sense haver d’esperar una segona autorització semafòrica o si es vol evitar quedar atrapat entre el flux de tramvies i cotxes.
El consell municipal de les Corts, arran de les queixes dels veïns, combinades amb una proposta del grup de CiU, ha inclòs en el pla d’actuació per al mandat una petició al sector de Mobilitat de l’Ajuntament perquè «millori» la cadència de pas dels vianants. La reclamació es va veure avalada el novembre passat per l’estudi que va realitzar l’empresa especialitzada Doymo a tres encreuaments i que va determinar que la velocitat necessària per poder travessar les tres calçades existents a la Diagonal és molt superior als 5 km/h que una persona assoleix, de mitjana, caminant. Els tres punts –i també tres més als districtes de l’Eixample i del Poblenou, que es recullen en el gràfic adjunt– han estat analitzats també per aquest diari, prenent com a referència les distàncies entre voreres calculades amb els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i cronometrant tres vegades consecutives el temps que concedeixen els semàfors als vianants i als vehicles fins que comencen a fer pampallugues o hi apareix el color ambre, respectivament. Els resultats parlen per ells mateixos. Mentre que al tram de la Diagonal que l’any vinent se sotmetrà a consulta ciutadana per fer-ne un bulevard els transeünts poden anar de vorera a vorera sense haver d’apressar el pas –amb velocitats d’entre 4,2 i 6 km/h–, a partir de Francesc Macià la mateixa acció es converteix en una veritable cursa. El contrast és exagerat a dues cruïlles amb un intens ús ciutadà. Si a l’encreuament de la Diagonal amb el passeig de Gràcia els vianants arriben a disposar de més cadència de pas que els cotxes, a la cruïlla amb el carrer de Numància, davant del centre comercial L’illa, els vehicles quadrupliquen el temps que es concedeix als vianants, que han d’arribar a una marca d’11,3 km/h si volen passar a l’altra banda de l’avinguda sense haver-se d’aturar en una de les mitgeres. No queden gaire lluny del rècord de Numància les confluències amb la plaça Pius XII o amb González Tablas, a la Zona Universitària. Aquí, els velocistes en tenen prou amb 9,15 km/h i 10,2 km/h, respectivament, per salvar distàncies de 88 i de 85 m. Així s’explica que una de les conclusions del pla de desenvolupament comunitari de les Corts, presentat el desembre, posés de relleu l’aïllament del barri de Pedralbes respecte als seus veïns de districte a les Corts i a la Maternitat i Sant Ramon, i que s’hi assenyalés com una de les causes del «sentiment de manca de pertinença» el fet que la Diagonal s’ha convertit en un mur difícil de franquejar.

La plaça ‘va tenir’ metro fa gairebé mig segle

novembre 24, 2008

El pla del 1965 preveia una estació de suburbà a Francesc Macià

Xabier Barrena (El Punt)

Projectar una estació de metro a Francesc Macià no és res de nou. Tots els plans que es van dibuixar durant el franquisme, començant pel pla del 1965, incloïen el pas d’una a dues línies per l’enclavament. Amb l’arribada de la democràcia i l’assumpció per part de la Generalitat de les competències en la matèria, els projectes d’ampliació del metro van patir una aturada. El pla del 1984 va desprogramar molts dels nous quilòmetres que s’havien previst amb el porciolisme. L’aturada va durar fins al 1996, quan es va fer un nou pla. El 2001 es va traçar el pla director d’infraestructures (PDI), vigent avui dia i que es revisa periòdicament. Al PDI, que inclou tota la regió metropolitana, es torna a preveure una estació a Francesc Macià. L’horitzó possible de posada en servei no és inferior a 10 anys. Més de 50 anys després que es fes el primer projecte.

Els plans del suburbà del franquisme eren molt ambiciosos. Només cal dir que el del 1974 va projectar una xarxa un 20% superior a l’actual. El 1965 i el 1966 –eren anys de grans projectes auspiciats pel desarrollismo nascut a l’empara del pla d’estabilització econòmica del 1959– es reserva a Francesc Macià –llavors plaça de Calvo Sotelo– un paper important. Als dibuixos del 1965, per l’enclavament hi passaven dues línies de metro. La primera naixia a la plaça d’Espanya, agafava l’avinguda de Josep Tarradellas –Infanta Carlota– fins a la plaça. Des d’aquí es dirigia a la plaça de Lesseps i, per la Ronda del Mig, fins al Guinardó. La segona era una línia que, provinent de les Corts, girava per Francesc Macià per agafar el carrer d’Urgell fins al Paral- lel. Un any després, al projecte del 1966, aquesta línia d’Urgell unia el Paral.lel i la Bonanova.

LA LÍNEA VI
El 1971 i 1974 es pensa en una nova línia, la VI –en números romans–, que si s’hagués portat a terme hauria resolt de cop el buit existent avui a la plaça i al 22@. La línia VI naixia a la Zona Franca, seguia per la Ronda del Mig fins a la Travessera de les Corts i des d’aquí fins a Calvo Sotelo. Després d’un breu pas per la Travessera de Gràcia, el traçat agafava la Diagonal fins a sobrepassar la plaça de les Glòries, en concret fins al carrer del Marroc. La VI seguia llavors recte fins a travessar el Besòs. Al Barcelonès Nord, el final es va situar a Montigalà. Cal tenir en compte que aquesta línia VI, en els seus extrems –Zona Franca i Montigalà– s’assembla sospitosament a la L-9 avui en obres.

El metro arribarà a la plaça de Francesc Macià per la prolongació dels Ferrocarrils (Línia 8) des de la plaça d’Espanya fins a l’estació de Gràcia dels FGC, a la Travessera de Gràcia. Des d’aquí encara no es coneix quin traçat seguirà. L’ajuntament vol que passi per les Glòries i, després, que travessi el Besòs. Tot està, no obstant, molt verd. Les exhaustes arques de la Generalitat requereixen temps per refer-se.

El govern d’Hereu es nega a unificar els criteris sobre el pla del Barça

octubre 24, 2008

V. Planella (El Punt)

Els grups del PSC i d’ICV-EUiA, amb el suport d’ERC i l’abstenció de CiU, van rebutjar ahir, en el marc de la comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, una proposició del PP en què es reclama al govern bipartit que presenti «de manera immediata» un document de criteris unificat sobre la reordenació dels terrenys del Barça al districte de les Corts. El regidor popular Alberto Vilagrasa va retreure als socialistes i a Iniciativa que hagin donat a conèixer a través dels mitjans de comunicació exigències contradictòries respecte a les compensacions que demanen a la directiva del Futbol Club Barcelona a canvi de permetre-li construir pisos a la parcel•la del Miniestadi. «Estan generant intranquil•litat als veïns i els comerciants de les Corts», va dir Vilagrasa. El tinent d’alcalde i responsable d’Urbanisme, Ramon García Bragado, va desestimar l’exigència del grup del PP recordant que, ara per ara, només hi ha documents de treball sobre la taula i no un projecte urbanístic en ferm.

Un acord provisional manté en mans privades la cavalcada de les Corts i Sants

octubre 7, 2008

Enguany la tornarà a organitzar Vallespir, però l’any vinent podria passar a mans dels districtes

Vicenç Planella (El Punt)

La pugna que mantenen des de fa mesos l’associació de comerciants i veïns del carrer del Vallespir amb els districte de les Corts i de Sants-Montjuïc per l’organització de la segona cavalcada de Reis més important de Barcelona s’ha decantat, provisionalment, a favor de l’entitat veïnal, després que aquesta va garantir ahir per escrit la viabilitat econòmica de la rua, sense rebre subvencions de l’Ajuntament. Els districtes, però, no han renunciat als seus plans de tutelar, d’obrir a d’altres associacions i d’ampliar el recorregut de la cavalcada, ni que sigui assumint-ne el cost. El consistori ha citat els comerciants per tornar a negociar al febrer.

Les carrosses que l’Ajuntament tenia aparaulades amb una empresa valenciana per substituir les de l’associació de comerciants i veïns del Vallespir hauran d’esperar almenys fins a la rua del 2010 per passejar, el 5 de gener, els Reis Mags d’Orient pels carrers dels districtes de les Corts i de Sants-Montjuïc. L’entitat que des de fa 36 anys organitza la segona cavalcada més important de Barcelona va complir ahir els dos requisits bàsics que amb data 1 d’octubre li van fixar els dos consells municipals per concedir-li els pertinents permisos. Ha tornat a sol•licitar per escrit la celebració de l’esdeveniment i, més enllà d’aquest tràmit, ha garantit la seva solvència econòmica per cobrir els més de 30.000 euros que costa la tradicional exhibició dels Reis Mags, aquest cop sense la subvenció de 6.600 euros que rebia dels districtes. «L’associació garanteix l’activitat de la cavalcada», va assegurar ahir el seu responsable, Xavier Jordan.

La polèmica, però, no acaba aquí. La junta de l’associació del carrer del Vallespir va rebutjar en una reunió celebrada dijous les altres «recomanacions» que li ha fet el consell municipal de les Corts. En primer lloc, que deixin de cobrar 50 euros als nens que volen participar com a patges en la cavalcada. Jordan va explicar que l’actual equip organitzador no pot renunciar a aquesta font d’ingressos, tenint en compte que disposen d’uns 130 patges i que hi ha nens en llista d’espera: «Si no volen que cobrem, que el districte ens faci una contraoferta.» En segon lloc, tampoc volen assumir que el consistori digui quines altres entitats s’han d’afegir al grup organitzador, argumentant que les seves portes «estan obertes» però que han de ser els interessats els que s’adrecin a l’associació del Vallespir. I en tercer lloc, Jordan, en nom de la junta, va deslegitimar el sentit del comitè tècnic que els dos districtes van constituir el juliol passat –amb una posició minoritària dels comerciants– amb el propòsit de «coordinar els aspectes operatius del dia de l’activitat», segons recull la carta que se’ls va adreçar l’1 d’octubre. En aquesta comunicació, el consell municipal de les Corts adverteix a l’entitat del carrer del Vallespir que no podrà garantir fins a la cavalcada del 2010 que continuï disposant de la cessió d’un magatzem municipal al carrer dels Comtes de Bell-lloc on es guarden durant tot l’any les carrosses, plataformes i altres infraestructures de la rua. Per tant, avança el consistori, «caldrà plantejar el canvi de model d’organització d’acord amb l’establert en el document d’intencions en el si d’una reunió del comitè tècnic a convocar immediatament després de finalitzada l’activitat, és a dir, al mes de febrer del 2009». Jordan va admetre que els actuals organitzadors no tindran més remei que negociar solucions amb els districtes perquè no poden superar l’escull de trobar i de pagar un local per emmagatzemar el seu material. Des del consell de les Corts ahir no es va voler comentar la resposta de la junta de l’associació de comerciants i veïns del Vallespir.

Vecinos de Les Corts reclaman más equipamientos en los terrenos del Miniestadi

octubre 3, 2008

La coordinadora de asociaciones del distrito reitera su rechazo a la recalificación planteada por el Barça, que considera “inviable”

(ADN)

Vecinos del distrito de Les Corts de Barcelona reiteraron hoy su petición para conseguir que en la propuesta final de la recalificación del Miniestadi se incluyan más equipamientos, y defendieron que se construyan algunos que también repercutan en toda la ciudad.

La Coordinadora de AAVV y Entidades del distrito se reafirmó en su oposición a la recalificación de terrenos del Barça para construir pisos, posición que ya manifestó al terminar la comisión de seguimiento de este proyecto urbanístico del pasado martes, 30 de septiembre.

“La pérdida de 70 000 m2 de equipamientos del barrio, la construcción de 1.625 viviendas y la llegada de nuevos vecinos sin la suficiente previsión de suelo para servicios hacen inviable esta propuesta”, señala en un comunicado la coordinadora, que reclama un estudio urbanístico del futuro de Les Corts que, desde el principio, dé prioridad a la resolución de los problemas vecinales y ciudadanos.
En la nota se señala que en esta segunda sesión de la comisión de seguimiento del proyecto urbanístico instado por el Fútbol Club Barcelona se puso de manifiesto “la apreciación unánime” del déficit de equipamientos en el distrito de Les Corts y la carencia de solares adecuados por construirlos.

La coordinadora considera que “la recalificación de los terrenos del Fútbol Club Barcelona, requerida por el club y conducida por el Ayuntamiento de Barcelona, agravaría irreversiblemente la situación actual”, y alerta del riesgo de que esta recalificación se convierta en “un precedente para otros solares con la misma denominación en el Plan General Metropolitano”.

Urbanisme concedeix al Barça més pisos de renda lliure dels que el club havia demanat

setembre 25, 2008

La resposta del consistori retalla la superfície d’habitatge protegit i d’equipaments inclosa en la proposta blaugrana

Vicenç Planella (El Punt)

La proposta de reordenació de les seves instal•lacions a les Corts que la directiva del Futbol Club Barcelona (FCB) va tramitar a l’Ajuntament el 30 de juny passat preveia la construcció de 1.560 habitatges als terrenys que ara ocupen el Miniestadi i els camps de futbol adjacents. La sorpresa és que la resposta del sector d’Urbanisme que dirigeix el quart tinent d’alcalde, Ramon Garcia-Bragado, ha estat incrementar aquesta quantitat fins a 1.625 pisos, dels quals 975 podran ser de lliure promoció quan el Barça només en demanava 867 per vendre’ls a preu de mercat. Per contra, Urbanisme ha reduït de 43 el nombre de pisos protegits que oferia l’entitat blaugrana i també ha retallat de 7.700 a 7.464 els metres quadrats que el FCB volia cedir per construir equipaments.

L’àrea que dirigeix Ramon Garcia-Bragado ha interpretat d’una manera molt peculiar el compromís de l’alcalde, Jordi Hereu, en el sentit que el canvi de qualificació dels terrenys de Barça ha de ser «adequat» per a la ciutat i per al districte de les Corts. La proposta que el 30 de juny va entrar el president del FCB, Joan Laporta, al registre central de l’Ajuntament contempla un àmbit d’actuació de 107.382 metres quadrats, dividits en dues grans parcel•les: la que envolta el Camp Nou i la del Miniestadi i els camps de futbol que s’enfilen per Gregorio Marañón fins a l’avinguda de Xile. En aquesta segona parcel•la, l’arquitecte Ramon Roger Casamada havia projectat per encàrrec del club una reserva de sòl urbanitzable de 30.353 metres quadrats, amb un sostre edificable de 130.000 metres quadrats i amb un índex d’edificabilitat d’1,49 metres de sostre per metre de sòl. Traduït en pisos, això vol dir un total de 1.560 habitatges, dels quals un 55,6% serien de lliure promoció (867) i el 44,4 restant de protecció oficial (693), segons recullen els documents tramitats per l’entitat blaugrana.

La resposta que dijous de la setmana passada va donar Urbanisme corregeix, en termes més que favorables al FCB, aquestes pretensions immobiliàries. Garcia-Bragado ha reduït l’àmbit d’actuació a 90.625 metres quadrats, però ha mantingut l’espai urbanitzable, ha incrementat l’índex d’edificabilitat fins a 1,6 i ha concedit a la directiva blaugrana la possibilitat d’aixecar blocs de pisos més alts al carrer d’Arístides Maillol, a l’avinguda de Gregorio Marañón i al nou vial que unirà aquesta avinguda amb el carrer del Cardenal Reig, a l’esquena de l’actual emplaçament del Miniestadi. Això suposa, segons la contraoferta que Urbanisme ha fet arribar a la directiva del Barça i als grups polítics municipals, que el club podrà arribar a promoure fins a 1.625 habitatges, dels quals el 60% els podrà vendre a preu de mercat (975) i el 40% hauran de ser protegits (650). L’entitat blaugrana guanya així més d’un centenar de pisos de renda lliure en una de les zones més cares de la capital catalana.
Les sorpreses, però, no s’acaben aquí. Comparant les peticions de la junta de Laporta amb els «criteris» fixats per l’Ajuntament també es pot comprovar que Urbanisme ha retallat el sòl que el club estava disposat a cedir a la ciutat per construir diversos equipaments, en concret de 7.700 metres quadrats a 7.464. Si el Barça va plantejar destinar 4.000 metres quadrats a una escola de primària i uns altres 1.600 en concepte d’habitatge dotacional –els dos equipaments ubicats prop de la confluència entre la travessera de les Corts i Arístides Maillol–, així com 900 metres quadrats per un centre d’assistència sanitària (CAP) i 1.200 per fer una escola bressol –dissenyats a la parcel•la del Miniestadi i a tocar del Club Esportiu Laietà–, Urbanisme ho ha agrupat tot en els dos extrems de la façana del Camp Nou, en la confluència amb la travessera de les Corts i amb l’avinguda de Joan XXIII, i ha determinat unes superfícies menors: un CAP de 1.200 metres quadrats, un CEIP –amb escola bressol inclosa– de 4.700, a més de 1.564 metres quadrats per habitatge dotacional, reservat per a joves i gent gran. L’única modificació en benefici dels habitants de les Corts que ha introduït Garcia-Bragado als plans inicials del FCB és incrementar les zones verdes de nova creació de 29.750 metres quadrats proposats en el projecte de l’entitat a 34.537.

Pel que fa a la remodelació de les instal•lacions esportives, Urbanisme ha assumit com a pròpies totes les necessitats del club. Així, s’accepta la petició d’ampliació del sostre del Camp Nou de 33.700 metres quadrats, la construcció d’un nou Palau Blaugrana que passarà dels actuals 9.410 metres quadrats de sostre a 16.000 i l’aixecament a la travessera de les Corts d’una anomenada «plataforma» que serà per a «nous usos esportius» i les oficines administratives del Barça.

Chacón no cedirà el Bruc a Barcelona ni amb el sistema de permuta que proposa l’Ajuntament

setembre 24, 2008

La ministra respon a una interpel•lació de CiU al Congrés que l’edifici és d’interès per a Defensa perquè és “l’única caserna de Barcelona plenament operativa”. Hereu no perd l’esperança i diu que el procés està “obert” i que “vol temps”

(Avui)

La ministra de Defensa, Carme Chacón, ha afirmat aquest dimecres des del Congrés que el seu ministeri no té intenció de cedir el quarter del Bruc a Barcelona perquè s’hi puguin fer equipaments socials, ni a permutar-lo per un altre terreny, tal com proposa l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Chacón, que ha volgut adreçar directament el missatge “a les administracions que mostren públicament el seu interès” pel Bruc, és a dir, a l’Ajuntament de Barcelona, ha recordat que el quarter del Bruc és l’única caserna de l’exèrcit de terra a Barcelona que està en “plena i completa operativitat” i que, per tant, “segueix tenint interès per a Defensa”.

La ministra ha respost així a la interpel•lació del diputat de CiU Jordi Xuclà, que ha demanat a Chacón que adopti l’alternativa que ha plantejat l’Ajuntament de Barcelona de fer una permuta de terrenys. Aquesta maniobra implicaria que Defensa abandonés el Bruc i instal•lés els operatius en un nou espai als afores de Barcelona.

Segons el diputat de CiU, “el Bruc és un quarter absolutament sobredimensionat, molt buit, i que alguns sectors volen mantenir més per un concepte ranci de presència militar física a Barcelona que per a una necessitat objectiva”.

En la seva resposta Chacón ha insistit que el Bruc “és d’interès per a Defensa” i ha detallat al Congrés les unitats militars que estan assignades al Bruc, les instal•lacions de què disposa el quarter i els usos que se’n fa. Segons les xifres que ha donat, al Bruc hi treballen prop de 800 persones, una dada aproximada, ja que Chacón no ha facilitat els números de totes les unitats.

Per contrarestar la negativa a cedir el Bruc, ha destacat que des de l’abril del 2005 el seu ministeri ha signat 89 acords amb institucions governades per partits de tots els signes polítics, acords que en total han suposat la cessió de 9,3 milions de metres quadrats per a la construcció de 36.000 pisos. A més, també ha cedit 46.000 metres per a equipaments universitaris, 90.000 per a hospitals i 3,7 milions per a altres equipaments públics, entre moltes altres cessions.

Chacón també ha recordat els acords amb els ajuntaments i altres institucions per a la cessió de terrenys a Sant Boi de Llobregat, l’Hospitalet del Llobregat; Barcelona, Viella, l’Escala, Castellar, i Torroella de Montgrí, entre d’altres.

Hereu no perd l’esperança
Tot i els advertiments de Chacón, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, no perd l’esperança d’arribar a un acord amb el ministeri de Defensa per aconseguir la cessió del quarter. Hereu ha assegurat que el procés està “obert” i admet que “vol temps”, perquè la ciutat ha d’expressar els seus desitjos i el ministeri les seves “necessitats” respecte aquest equipament . Segons l’alcalde, la voluntat de l’Ajuntament és d’anar recuperant equipaments com aquests, i això “s’ha de fer des de l’acord”.

L’Ajuntament redueix les expectatives del pla urbanístic del Barça

setembre 18, 2008

El club vol finançar la reforma del seu estadi amb la requalificació dels terrenys del Miniestadi

(El Periódico)

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat una contraproposta al pla de remodelació de l’entorn del Camp Nou que redueix les expectatives immobiliàries amb les quals el Barça vol finançar la reforma del seu estadi, basat principalment en la requalificació dels terrenys del Miniestadi.

El projecte del Barça –que el club va presentar durant el mes de juny, dies abans de la moció de censura contra el seu president, Joan Laporta–, tal com està plantejat no és acceptable per als interessos de la ciutat, segons el quart tinent d’alcalde, Ramón García Bragado.

Coherent amb el barri

Els principals esculls es produeixen, segons el responsable d’Urbanisme, en les superfícies de zones verdes i equipaments, així com en tot allò referit al coeficient d’edificació que s’atorgaria a la zona requalificada –el pla municipal xifra en 80.000 metres quadrats els destinats a pisos lliures i en 50.000 els de protecció–, que per García Bragado ha de ser “coherent” amb els interessos de transformació del districte de les Corts.

El regidor no ha volgut entrar a valorar la proposta del consistori per “respecte” al procés de negociació amb els veïns de la zona, amb els quals es reunirà el pròxim 30 de setembre en la comissió de seguiment del projecte. No obstant, ha assegurat que no es tracta “d’una proposta tancada ni definitiva”, sinó que són els elements “bàsics i estructurals” que han de servir per obrir el debat amb el club, els grups de l’oposició i els residents.

“Pelotazo”, segons els veïns
Les associacions de veïns del districte han assenyalat en reiterades ocasions que estan a favor de la remodelació del Camp Nou –en mans de l’equip de l’arquitecte Norman Foster– però rebutgen que es vinculi aquest projecte a la requalificació com a sòl residencial dels terrenys del Miniestadi, una operació que consideren un “pelotazo” urbanístic, per la qual cosa suggereixen al club que busqui un altre finançament per abordar la reforma.

García Bragado recalca que el projecte de remodelació del Camp Nou i el seu entorn, “un equipament d’àmbit nacional”, ha de comptar amb el màxim consens “perquè no és un pla qualsevol”, i ha destacat que el Barça no pot tirar-lo endavant “pel seu compte”, ja que requereix una modificació del Pla General Metropolità, i que la Generalitat s’haurà d’implicar també en aquest procés.

Un gran parc

El regidor ha afegit que el consistori “no està pressionat pel temps”, però ha insistit que el pla pel qual s’opti finalment “no pot crear més problemes que els que solucioni”, tant al districte de les Corts com al conjunt de la ciutat, encara que ha reconegut la necessitat d’intervenir en
aquesta zona ja que les necessitats actuals dels veïns no estan cobertes.

De fet, la proposta municipal planteja la creació d’un gran parc, que dividiria la futura nova zona residencial, així com la construcció d’un Centre d’Atenció Primària, una guarderia i un col•legi de primària.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.