C. Palomar (Avui)

La polèmica provocada per la negativa de Jordi Hereu a aturar la construcció de la muntanya russa al cim del Tibidabo ha arribat al Parlament. El grup de CiU ha presentat una proposta de resolució que insta el govern català a paralitzar les obres i a “arxivar definitivament el projecte, atesa la voluntat democràtica del ple de l’Ajuntament manifestada el 18 d’abril passat”. El ple es va posicionar en contra de l’atracció amb els vots de CiU, PP i ERC.

Aquesta iniciativa convergent, que es votarà a la comissió de política territorial, segueix l’exemple de la moció de CiU que es va aprovar el febrer passat a la cambra catalana contra el túnel del TGV pel centre de la ciutat amb el suport del PP i el desmarcament d’ERC del govern tripartit. Si els republicans mantenen la línia defensada pel seu representant al consistori barceloní, Jordi Portabella, el govern de José Montilla es tornarà a quedar en minoria.

Mentrestant, la via judicial contra aquesta qüestionada obra també segueix el seu curs. El jutjat contenciós administratiu número 6 de Barcelona ha admès a tràmit el recurs presentat per Xavier Trias el 28 d’abril contra la construcció de la muntanya russa malgrat la voluntat del ple de l’Ajuntament i ha iniciat el procediment contra el consistori.

La iniciativa de CiU, que no té el suport ni del PP ni d’ERC, ha sigut molt criticada pel PSC, fins al punt que el primer tinent d’alcalde, Carles Martí, ha acusat Trias de “judicialitzar la política” i de posar més bastons a les rodes en la complicada relació govern-oposició.

La suspensió temporal es deu a les obres de millora d’accessibilitat de l’estació de Sant Gervasi, que costaran 10 milions

(El Periódico)

Les línies del Vallès i de Reina Elisenda dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) es veuran parcialment interrompudes durant cinc dies i dos caps de setmana diferents per la remodelació de l’estació de Sant Gervasi.

Els talls seran, primer, des del dissabte 10 de maig fins al dilluns 12 i, en segon lloc, entre el dissabte 17 i el diumenge 18, entre les estacions de Gràcia i Muntaner.

Les línies del Vallès, cap a Sabadell i Terrassa, tindran un servei de tren llançadora cada cinc minuts entre les estacions de Plaça Catalunya i Gràcia. D’allà sortirà un autobús substitutiu que pararà a Sant Gervasi i Muntaner.

Els passatgers de la línia L-6 cap a Reina Elisenda també hauran d’agafar aquest autobús entre les vuit del matí i les deu de la nit, que seguirà fins a les parades de La Bonanova i Les Tres Torres. Entre les parades de Sarrià i Reina Elisenda s’habilitarà un servei de tren llançadora. Durant la resta de l’horari de funcionament, la línia no patirà cap modificació.

Connexió entre Plaça Molina i Sant Gervasi

La interrupció es deu a les obres de millora d’accessibilitat de l’estació de Sant Gervasi, de les línies L-5 de Rubí i L-6 de Reina Elisenda, que connectarà amb la de Plaça Molina, de la L-7, situada just a l’altre costat del carrer de Balmes.

Amb un pressupost de 10 milions d’euros, es preveu que la primavera del 2009 s’hagi construït un nou vestíbul conjunt que tindrà tres accessos. Un serà l’actual de Sant Gervasi, amb quatre nous ascensors. El segon serà l’actual de Plaça Molina, al costat Llobregat del carrer de Balmes, on s’instal•laran escales mecàniques i fixes que connectin amb el vestíbul comú.

Actualment s’està construint un nou tram de passadís per completar la connexió de les andanes de les dues estacions. També s’ampliaran les andanes de Sant Gervasi fins als 80 metres, de manera que hi tindran cabuda trens de més capacitat.

L’activitat dels firaires artesans xoca amb la dels ballarins a Santa Mònica, i la de les estàtues, amb la de floristes i ocellaires

ROSA DÍAZ. Barcelona (el Punt)

La Rambla torna a ser una olla de pressió. S’ha acabat la treva de la temporada baixa, i el ritme frenètic s’ha tornat a instal•lar, com el bon temps, al passeig més transitat de la ciutat. Ja sigui per la crisi econòmica o per la sequera, el cas és que aquest any el xoc entre unes activitats i les altres està començant a plantejar-se en veu alta. No fa encara un any i mig que el districte de Ciutat Vella va endurir les normes d’ús de la Rambla per als artistes i ja comença a fer-se evident que aquestes normes fallen i no acontenten tothom. La regidora, Itziar González, va rebre dimarts durant l’audiència pública una allau de queixes. González està d’acord que cap activitat n’ha de molestar una altra, i està disposada a posar fi als problemes d’incompatibilitat que té el passeig.

El col•lectiu d’artesans que s’instal•la a la rambla de Santa Mònica cada cap de setmana, i que ocupa una trentena de parades instal•lades a la part central del passeig, ha denunciat que no pot conviure amb les actuacions, generalment de ballarins i acròbates, que es fan en aquesta part de la Rambla arran d’un enduriment de la regulació que ordenava l’activitat d’aquests i altres artistes.

El districte de Ciutat Vella, intentant repartir una mica l’espai per donar cabuda a les nombroses activitats espontànies que es desenvolupen en aquest concorregut passeig, va ordenar que a partir de l’1 de gener del 2007 les activitats que es fessin amb música s’havien de concentrar a la part més ampla, és a dir, a la rambla de Santa Mònica. La música no pot superar, a més a més, els 70 decibels de potència. D’altra banda, en aquesta ordenació, l’última de les diverses que s’han fet, es van marcar a terra quatre zones on podien instal•lar-se les estàtues humanes, al tram comprès entre Bonsuccés i l’Arc del Teatre. Finalment s’establia un punt a la rambla de Canaletes per a actuacions sense música, indret especialment pensat perquè s’hi exhibís el Maradona de la Rambla, ara ja jubilat i substituït per un altre virtuós de la pilota.

Els artesans de la Fira Nova Artesania proposen allunyar una mica cap a Colom la zona d’actuacions, perquè els grups de gent que s’aturen a veure exhibicions de breakdanse, capoeira, l’imitador de Michael Jackson o els salts d’un grup d’acròbates no deixen espai per passar tranquil•lament.
Un altre problema és el so. Els comerciants asseguren que no respecten els decibels establerts: «Tots actuen a la vegada i competeixen entre ells», comenta un portaveu dels firaires. Aquest col•lectiu ha demanat als artistes que s’allunyin una mica de la fira, per no entorpir tant el pas dels clients que volen passejar mirant-se el gènere o que hi volen comprar. Però els artistes no volen perdre el reclam de la fira, que atreu la gent. «Creiem que la solució ha de venir de l’administració», va comentar el representant de l’associació en l’audiència pública.

En aquest mateix acte hi havia representants de dos col•lectius més que també han estat molt crítics amb les activitats artístiques que es generen a la Rambla perquè no els deixen treballar amb comoditat: els floristes i els ocellaires. De fet, el districte de Ciutat Vella ha anat fixant normes a l’activitat de les estàtues humanes des de l’any 2005 precisament per intentar reduir aquestes molèsties. Però aquests artistes fan tanta patxoca i tenen tanta gràcia amb les seves disfresses que no hi ha cap turista capaç de passar de llarg. Els grups de gent al voltant de les estàtues no només impedeixen el pas d’altres vianants, sinó que fan molt difícil la feina a floristes i ocellaires. Una portaveu de l’associació Amics de la Rambla es va referir dimarts també a aquesta situació: «Aquests col•lectius estan preocupats», va dir, perquè per molt que s’hagin assenyalat els indrets on es poden col•locar i per molt que els artistes respectin aquests indrets, «el problema el generen els espectadors».

La regidora de Ciutat Vella, Itziar González, es va mostrar totalment d’acord amb les queixes expressades per col•lectius que fan unes activitats econòmiques regulades a través d’unes llicències –segons va apuntar la portaveu de l’associació d’Amics de la Rambla– i per tant gravades també amb uns impostos, cosa que no passa amb les estàtues malgrat que moltes obtenen abundants beneficis pel fet d’actuar a la Rambla. González, però, vol trobar un equilibri perfecte en el qual puguin conviure les diferents activitats. Per això es mostra partidària d’encetar una anàlisi «global de totes les coses que passen a la Rambla» a partir de la qual poder prendre decisions i establir noves directrius. Ara bé, també adverteix que d’entrada «hi ha qüestions incompatibles», i avisa que «si una estàtua genera tant de públic que no deixa passar i impedeix altres activitats, potser ens ho haurem de plantejar».

El carrer dels 78 milions de visitants a l’any necessita més papereres. Ho ha detectat l’associació Amics de la Rambla i així ho va fer saber a la regidora del districte durant l’audiència de dimarts passat. També necessita, segons aquesta entitat, una neteja molt especial: la dels xiclets. Milers i milers d’aquestes gomes ennegrides resten indefinidament enganxades a terra. I les taques esborren sota seu la filigrana ondulada i els colors del passeig. Fa un temps es va provar un sistema per netejar aquests xiclets, que va resultar molt efectiu, però lent. Es va anar desenganxant un per un cada xiclet de les llambordes de la Rambla. Durant dies, potser setmanes. Però quan van enllestir tota la superfície del passeig, que té poc més d’un quilòmetre de longitud, a la part per on havien començat ja hi havia més xiclets enganxats.

A la Rambla l’espera una reforma en profunditat del paviment, que es canviarà per un d’inspirat en el trencadís que va guanyar el concurs d’idees per reformar-lo. Ara bé, mentre aquest projecte no es porta a terme, l’associació Amics de la Rambla demana que es faci una altra neteja en profunditat del passeig. La regidora diu que s’ho estudiarà.

Les bústies de la voravia esquerra de la rambla del Raval i dels carrers del voltant no s’han pogut utilitzar des que es van inaugurar
La velocitat de succió de la brossa i el transport han patit força deficiències

Maria Favà (Avui)

La recollida pneumàtica d’escombraries del Raval, que es va inaugurar la primavera de l’any passat durant la precampanya de les eleccions municipals, va funcionar fins ahir només a mitges. El 30 de març del 2007 es va obrir oficialment la central de recollida pneumàtica -que està soterrada a la cantonada del carrer Sant Josep Oriol amb el carrer Espalter- i de forma simultània les 44 bústies de la brossa que es va col•locar a la rambla del Raval i als carrers dels voltants. Però fins ahir les bústies de la part esquerra (Llobregat) d’aquesta rambla i dels carrers que hi van a parar van estar precintades.
No es podien fer servir per una deficiència en la pressió i en la velocitat del transports de les escombraries, segons va reconèixer a l’AVUI un portaveu de Foment de Ciutat Vella, el consorci público-privat que executa les obres d’aquest districte. Però mentre els veïns afirmen que les bústies del cantó esquerra no han funcionat mai, des de Foment de Ciutat Vella asseguren que només han estat fora de servei un temps indeterminat. L’Ajuntament de Barcelona afirma que s’ha fet un desplegament progressiu i que les del cantó esquerra han sigut les ultimes.

Els veïns i els comerciants de la voravia esquerra de la rambla del Raval continuaven ahir llençant les bosses d’escombraries en els contenidors convencionals. Encara no s’havien assabentat que les boques del seu cantó de la rambla ja estaven en funcionament. “Ningú ens ha dit res. El que veig és que fins fa pocs dies hi havia un precinte al voltant de les bústies i ara ja no hi es. El primer que he pensat es que potser algun brètol els han arrencat”, va comentar un dels recepcionista de l’hotel Abba, que hi ha a la cantonada amb el carrer Aurora.

Veïns sense informació
Tampoc en sabia res Nadia, la mestressa del restaurant Boníssim, que va assegurar que les bústies feia com a mínim un any i mig que estaven col•locades i que no havien funcionat mai. “Primer ens van dir que era per culpa de les obres que van fer al carrer, però fa mesos que es van acabar, i res… Jo ara ja patia perquè s’acosta l’estiu i tinc dos contenidors d’escombraries davant del meu local i ja es pot imaginar les molèsties que això provoca, i més en aquest barri”.

El mes passat l’AVUI va denunciar el mal funcionament de la recollida pneumàtica al carrer Gran de Gràcia, quan el barri es va veure afectat per una pudor molt intensa. El problema continua tot i que el carrer gracienc es neteja molt sovint.

Entitats ciclistes demanen criteris més clars per treure-les del carrer
De les bicis se’n fa ferralla

Virgínia Mascaró (Avui)

L’Ajuntament de Barcelona ha retirat 30 bicicletes del carrer durant els últims quinze dies a Ciutat Vella perquè els faltava algun element bàsic o estaven molt rovellades i en un desús evident. Entitats ciclistes demanen que s’estableixin uns criteris clars de retirada de bicis de la via pública consensuats prèviament.

L’Associació Bicicleta Club de Catalunya (BACC), arran de les queixes que ha rebut d’usuaris afectats i de persones que han vist treure de la via pública bicicletes en bon estat, ha alertat que la retirada s’ha dut a terme seguint criteris dubtosos i poc clars i ha demanat explicacions al regidor de Mobilitat de l’Ajuntament, Francesc Narváez.

“L’actuació de la Guàrdia Urbana s’ha fet a petició dels ciutadans, arran de les queixes rebudes perquè les bicicletes ocupaven un espai on molestaven o portaven molt de temps lligades al mateix lloc”, afirma un portaveu de Mobilitat. Aquestes bicicletes es duen a una deixalleria perquè es procedeixi al seu reciclatge. No s’ha deixat cap notificació als propietaris, com es fa amb altres vehicles, perquè es consideren un “residu sòlid” i se les emporta una brigada de neteja. De les 30 bicicletes retirades, a un 95% els faltava un element bàsic, com una roda, i només un 5% tenien l’aspecte rovellat i d’evident desús, admet un portaveu de Mobilitat.

L’associació BACC ha denunciat els fets perquè considera que la retirada de bicicletes s’ha fet sense un criteri clar. “Han tret vehicles que no infringien l’ordenança: estaven lligades correctament en un aparcament per a bicis i en bon estat de conservació”, afirma un portaveu ciclista. Alguns ciclistes acostumen a endur-se les rodes o el seient perquè no els robin. L’associació ha rebut queixes d’usuaris que han anat a buscar la seva bicicleta, que estava ben lligada i en bones condicions de conservació, i no l’han trobat al lloc on l’havien deixat als barris de la Barceloneta, Poble-sec i Dreta de l’Eixample. La setmana passada BACC va demanar explicacions al regidor i no ha rebut resposta.

La retirada de bicicletes del carrer o deixades en desús en un aparcament es fa periòdicament des del setembre passat. L’ordenança obliga els ciclistes a aparcar-les als espais habilitats i en permet la recollida, si es consideren abandonades.

Els motoristes celebren la millora en mobilitat i seguretat
Madrid té a punt un projecte similar
Els ciclistes hi estan d’acord, però alerten del “foment excessiu de la moto”

J. Panyella / C. Cardona (Avui)

Les noves graelles per a motos que de forma experimental està començat a assajar Barcelona no tenen, de moment, una base legal. Les marques vials amb què es representa l’espai destinat als motoristes davant els semàfors no estan recollides al Reglament de Circulació, i si en un futur la mesura es consolida serà obligat fer la reforma corresponent per evitar que hi hagi un buit legal.
Des de la Mutua Motera, que aplega 17.000 motoristes a tot l’Estat, un dels seus responsables, Juan Carlos Toribio, proposa que en un futur aquest espai quedi delimitat “per una franja blanca, on paren els cotxes, i una de blava per a les motocicletes”.

De moment, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa la prova amb una graella amb franges grogues i un indicador que adverteix que és un espai reservat per a motos. La mesura que ha començat a experimentar Barcelona aquests dies s’aplicarà aviat a Madrid, també amb caràcter experimental.

Toribio explica que els representants dels motoristes van proposar l’adopció d’aquest sistema en una taula de treball de la Direcció General de Trànsit, adaptant una fórmula que de fa temps funciona amb èxit a Anglaterra. Toribio destaca que la línia de detenció avançada permet una “millora de la mobilitat i una descongestió del trànsit”. Segons Toribio, també dóna més seguretat al motorista, “perquè saben que quan arriben al semàfor poden guanyar la posició sense haver de fer avançaments temeraris”.
La nova mesura de trànsit per a les motos no ha aixecat passions entre els ciclistes. Haritz Ferrando, del Bicicleta Club de Catalunya (Bacc), troba bona la iniciativa si serveix per millorar la seguretat, però “no si ha de servir per promoure l’ús de la moto”. El portaveu del Bacc no creu oportú portar a la Comissió Cívica de la Bici de Barcelona una proposta similar per a les bicicletes, perquè considera que “abans cal millorar moltes altres coses, com la seguretat als carrils bici que ocupen motos i cotxes” .

Problemas de infrastructuras en el Distrito Tecnológico de Barcelona
Comerciantes de la zona denuncian la deficiente ejecución del proyecto municipal
Los chaflanes de Llull con Àlaba y Pamplona se han reformado tres veces

Albert Ollés (El Periódico)

A los comerciantes del tramo de la calle de Llull entre Zamora y Àlaba, en el 22@, les crecen los enanos. Después de dos años con la zona cerrada y levantada por unas obras de reforma que acumularon varios retrasos, el proyecto se ha estrenado con inundaciones en la acera. Así lo han denunciado a este diario los afectados, que critican la deficiente ejecución global de los trabajos municipales.

Uno de los principales damnificados es el restaurante Mannà, ubicado en la confluencia entre Llull y Pamplona. Según su propietario, Jesús Molina, la llegada hace pocos días de las primeras y esperadas lluvias de abril desembocó en importantes acumulaciones de agua sobre la acera del chaflán, con el consiguiente perjuicio para los negocios.

PENDIENTE INCORRECTA
El problema radica, según Molina, en que la pendiente de la acera para facilitar la caída del agua hacia la calzada no es la correcta, lo que la dirige en sentido contrario, hacia los portales. “Después de todo lo que hemos pasado, el resultado final es más que insatisfactorio”, dice Rita, responsable de otro establecimiento.

“Hasta tres veces han reformado y levantado los dos chaflanes con Pamplona y Àlaba”, añade. En el primero de ellos trabajaban el pasado sábado a destajo varios obreros; mientras que en el segundo estaban cambiando ayer las baldosas, pese a que las obras concluyeron el pasado enero. Los alcorques también son provisionales y los acabados en general no satisfacen a los vecinos.

Otro tema que ha quedado pendiente es el de la recogida neumática de basura. Tal y como sucede en las reformas urbanísticas del 22@, se aprovecharon las obras para instalar la canalización subterránea, pero los buzones, que deberían ir en los chaflanes, aún no se han puesto al depender de otros proyectos.

“Nos hemos llevado una gran sorpresa al ver que traían otra vez los contenedores de siempre”, explica Rita. Según estos comerciantes, la larga duración de los trabajos obligó a algunos negocios a cerrar. “Solo hemos aguantado los que teníamos una clientela fija o los que no dependen para vivir de la gente que pasa por la calle”, afirman.

Tal y como informó este diario el 3 de octubre del 2007, el proyecto de reforma sufrió una compleja fase de ejecución que acumuló más de medio año de retraso sobre las previsiones iniciales.

ACCIDENTE MORTAL
El 16 de enero del 2007 un accidente laboral acabó con la vida de un peón al derrumbarse una parte de la zanja en la que trabajaba para hacer pasar, precisamente, la tubería de la recogida de basura. Ello originó una primera paralización de los trabajos para estudiar el terreno y tomar las medidas de seguridad pertinentes. Posteriormente se sufrió otro contratiempo al averiarse un cable de alta tensión de Endesa que pasa por debajo de la misma calle, junto a un colector también en mal estado.

Rosa Díaz, Barcelona (El Punt)

La regidora adscrita a Ciutat Vella del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), Mercè Homs, ha sol·licitat, amb el suport del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la celebració d’un ple extraordinari del districte per tancar el procés d’elaboració i aprovació del pla d’actuació de Ciutat Vella (PAD), que va desplegar un ampli procés de participació ciutadana. CiU i ERC, que sumen la quarta part del consell exigible per sol·licitar aquest plenari, coincideixen que cal celebrar-lo no només per tancar el procés sinó també per incorporar en el document les aportacions dels ciutadans i dels grups de l’oposició. Homs ha indicat que «és l’hora d’afegir i sumar propostes».

El PAD de Ciutat Vella es va començar a elaborar durant els mesos de setembre, octubre i novembre de l’any passat, quan es van celebrar trobades per recollir propostes. Es va fer una aprovació inicial del document en el plenari de desembre, i el compromís del govern va ser que després d’un procés de retorn, que va acabar al febrer, es portaria al ple un document definitiu. CiU s’hi va abstenir en espera que acabés el procés i de la resolució de les al·legacions i aportacions dels grups de l’oposició i la ciutadania.

Todos los participantes son de nacionalidad española y sin antecedentes por juego ilegal
Cuando la policía irrumpió en el local, se encontraban apostando 15 personas

(El Periódico)

Los Mossos d’Esquadra han desmantelado en Barcelona un casino ilegal en el que un jugador profesional había organizado el segundo Eixample Póquer Tour, un torneo en el que se habían inscrito más de 300 jugadores.

Según ha informado la policía catalana, la sala, propiedad del jugador profesional que organizaba la timba, se encontraba camuflada en un club de ajedrez y estaba preparada para acoger por segunda vez este torneo.

Cuando los Mossos irrumpieron en el casino ilegal se encontraban apostando unas 15 personas, que fueron identificadas, cuatro de las cuales son jugadores profesionales con experiencia en casinos europeos y norteamericanos, sobre todo en los de Las Vegas (EEUU).

Todos los jugadores, de nacionalidad española y sin antecedentes por juego ilegal, participaban en el torneo por segundo año consecutivo y pagaban una inscripción de 100 euros por partida, lo que les permitía participar en la competición, que tenía una duración de varios meses.

Local habilitado
El local, que estaba habilitado para este tipo de juegos de cartas, contaba con un ordenador y un cañón de luz que reflejaba en la pared la información relativa al número de jugadores, el valor de las apuestas y los premios de los ganadores.

La actual legislación sobre el juego ilegal prevé sanciones de hasta 6.000 euros para los participantes y de hasta 600.000 euros para los organizadores y explotadores de locales de juego que no tengan autorización.

Los Mossos decomisaron ocho tablas profesionales, 35 juegos de cartas, 1.700 euros y miles de fichas con valores diferentes para usarlas en las apuestas.

En la Ronda de la Universitat
La investigación sobre este casino ilegal comenzó el pasado mes de noviembre, cuando los Mossos tuvieron conocimiento de que se estaba celebrando una competición ilegal de póquer en Barcelona. Los Mossos averiguaron que en dos pisos del distrito barcelonés del Eixample se organizaban partidas ilegales de póquer y accedieron a ellos el pasado viernes con una orden judicial para efectuar un registro.

Los pisos, ubicados en la Ronda de la Universitat, son dos entresuelos que se encuentran comunicados y legalmente figuraban como un club de ajedrez.

(El Punt)

El Consell de Gremis de Barcelona negocia amb l’Ajuntament una millora de la il·luminació exterior dels establiments perquè aquests compleixin la seva funció comercial, però, segons la segona tinenta d’alcalde, Imma Mayol, sense que això comporti convertir la ciutat en Las Vegas. Mayol va explicar ahir que els empresaris volen millorar la il·luminació dels seus locals per fer-los més atractius amb vista als seus clients, una proposta, va dir la tinenta d’alcalde ecosocialista, que «cal analitzar a fons», perquè un augment dels reclams visuals no vagi en detriment de la política paisatgística, energètica o del control de la contaminació lumínica de la ciutat.

Amb referència a les crítiques d’algun sector sobre la il·luminació deficient d’alguns punts de la ciutat, especialment a Ciutat Vella, Mayol va assegurar que «Barcelona està ben il·luminada» i que cal saber compatibilitzar els diferents plantejaments i interessos, els dels veïns, els comercials i també els patrimonials. «Aquí hi ha uns interessos a combinar, i cal fixar el que volem que sigui la ciutat des del punt de vista de patrimoni, no buscar una nova Las Vegas, ja que això suposaria a més un enfrontament amb els veïns, perquè els residents no volen tampoc una il·luminació excessiva, perquè els molesta a l’hora del descans», va dir.

La regidora, que va recordar que en aquest mandat hi ha previst un pressupost de 60 milions d’euros per millorar les condicions de la il·luminació, va considerar que la il·luminació dels edificis patrimonials està ben regulada, «encara que alguns creuen que si la façana dels seus immobles està més il·luminada amb això vendran més, i això és més discutible».