Arxiva per a 'Pressupost Mun.'Categoria

LA BARCELONETA DEGRADADA. El que Woody no veu

juliol 15, 2007

Bruno M. Alegre
Barcelona

Estic totalment d’acord amb Laura Casas sobre la situació inaguantable que es viu en una part de la Barceloneta: la que està més pròxima als antics banys de Sant Sebastià i de l’escultura plantada a la sorra L’estel ferit. Allà es poden veure cada dia conductes vergonyoses, però destaquen els robatoris de bosses i motxilles, baralles i gent orinant al costat dels contenidors i contra les tàpies d’edificis abandonats. Davant de L’estel ferit hi ha un dels punts calents i més degradats. Estic segur que Woody Allen i Scarlett Johansson no van veure res de tot això quan van estar rodant la seva pel.lícula, la mateixa que subvencionem per donar a conèixer la imatge de la nostra ciutat. Però aquesta és també la Barcelona negra que exportem als visitants i que suportem els barcelonins.

El Periódico
15-07-07

Woody Allen abre la caja de los truenos en el Ayuntamiento de Barcelona

juliol 11, 2007

Gobierno y oposición de enfrentan por funcionamiento de las comisiones municipales
BLANCA CIA – Barcelona – 11/07/2007

Woody Allen abrió ayer, sin querer, la caja de los truenos en el Ayuntamiento de Barcelona. Una pregunta del PP a propósito de la película que el cineasta rueda en la ciudad puso en evidencia el cambio de situación con un gobierno en minoría al que la oposición puede irle aprobando sus propias propuestas e iniciativas si vota en bloque. Eso ocurrió ayer en algunas comisiones de plenario del consistorio en el que la oposición (CiU, PP y ERC) se unió frente al bipartito del PSC e ICV-EUiA. Al final se pidió un informe al secretario para que resuelva el conflicto.

El problema en cuestión radica en que si las resoluciones que se aprueben en las comisiones de plenario -organismos previos a éste en los que se toman decisiones- son de obligado cumplimiento por parte del gobierno municipal. Hasta ahora, en los anteriores mandatos municipales así había sido porque prácticamente todos los acuerdos se tomaban por la mayoría que tenían las formaciones del tripartito.

Las propuestas de la oposición se estrellaban en la mayor parte de los casos. Eso ha cambiado con el gobierno en minoría de socialistas e ICV y ahora si los tres grupos de la oposición se unen pueden sacar adelante propuestas en contra del criterio del gobierno municipal. Ayer ocurrió eso, por ejemplo, en la discusión sobre la aportación de un millon de euros por parte del consistorio como subvención a la película que rueda Woody Allen. La cuestión no fue a más allá de un debate acalorado porque se trató de una pregunta y no de un acuerdo.

Votar en bloque
La cosa se complicó en una propuesta de acuerdo que plantearon CiU y el PP, aunque por separado, a propósito de los gastos de las campañas institucionales y de publicidad del consistorio. CiU, a través de Joaquim Forn, expuso que la maquinaria municipal despilfarra dinero en campañas que no son institucionales, sino de proyección del alcalde. La oposición viene manteniendo este argumento desde hace años y ayer sirvió para instar la creación de un grupo de trabajo formado por representantes de todos los partidos para controlar y aprobar los tipos de campaña que se llevan a cabo. ERC también estuvo de acuerdo. El bipartito se opuso por dos motivos. “Por un lado, porque el marco legal prevé la creación de un consejo asesor, y porque la capacidad de crear grupos de trabajo o comisiones la tiene el poder ejecutivo [es decir, el gobierno] y no le corresponde a la comisión”.

Esa fue la argumentación que expuso el primer teniente de alcalde, Carles Martí, y el meollo del enfrentamiento. A juicio de la oposición, no hay duda, y la interpretación buena es la contraria: “Esperamos que el gobierno cumpla lo que se acaba de aprobar aquí”, recordó Forn. Martí vino a replicarle que ni hablar de ello.

El Reglamento Orgánico Municipal (ROM) que regula el funcionamiento de las comisiones indica en uno de sus artículos que a las comisiones de plenario les corresponde “el impulso, control y fiscalización de la actividad de los órganos de la Administración municipal”. El equipo de gobierno se acoge a otro artículo del mismo reglamento que especifica que las atribuciones de las comisiones son: “Impulsar la actividad de los órganos de la administración ejecutiva sin perjuicio de las atribuciones del alcalde”.

Es decir, que prevalece el criterio del alcalde y del gobierno municipal. “Las competencias de las comisiones no son ilimitadas porque, de lo contrario, resulta que la oposición gobernaría desde la sombra. Se puede hablar de todo y llegar a acuerdos, pero no podemos aceptar un trágala como el que pretenden”, insistió Martí.

Esa disparidad de criterios se mantuvo a lo largo de varios debates y tanto el gobierno como la oposición concluyeron en encargar un dictamen al secretario municipal sobre cuáles son las exactas funciones y competencias de las comisiones de plenario. Lo que puede pasar es que el asunto acabe en los tribunales si alguna de las dos partes no acepta el dictamen.

No todo fueron desencuentros. La propuesta de CiU de realizar un estudio amplio sobre la atención de los servicios sociales de la ciudad contó con el voto favorable de todos. También por unanimidad se creó la Oficina de Protección de los Animales, una propuesta que planteó ERC. No prosperó, en cambio, otra de esa formación para confeccionar un reglamento de usos lingüísticos del Ayuntamiento, ni otra del PP que quería conocer qué servicios sociales se destinan a los inmigrantes y cuántas tarjetas sanitarias tienen.

El País
11-07-07

L’oposició de Barcelona força el control de la publicitat municipal

juliol 11, 2007

• CiU, el PP i ERC guanyen la primera votació del mandat al bipartit PSC-ICV

• El govern local diu que el pla no és vinculant i envaeix les seves competències

ALBERT OLLÉS
BARCELONA
El mandat municipal de les majories variables a Barcelona, batejat així pel primer tinent d’alcalde, Carles Martí, davant la situació en minoria del govern bipartit i l’heterogènia composició de l’oposició, va estrenar ahir amb tots els luxes el nou període de comissions plenàries.
Tot i que el PSC i ICV-EUiA van tirar endavant, amb diferents aliances, totes les propostes que van presentar, no van poder evitar encaixar una primera derrota històrica davant el front majoritari de CiU, el PP i ERC. La inèdita coalició va aprovar, amb el vot en contra del bipartit, dues proposicions de convergents i populars per crear una comissió que controli les despeses en publicitat institucional, un dels clàssics cavalls de batalla de l’oposició.
La jornada va viure diversos moments de tensió protagonitzats pel mateix Martí, que va assumir gairebé en solitari la defensa dels postulats del Govern. Això es va evidenciar com una tàctica errònia pel seu excessiu desgast. L’habitual vehemència del portaveu del grup socialista li va costar en la primera comissió del dia, la de Cultura, Educació i Benestar Social, una insòlita reprimenda de la presidenta, la convergent Maite Fandos, que el va amenaçar d’expulsar-lo de la sala per no fer cas de les seves advertències mentre mantenia un enfrontament dialèctic amb Àngels Esteller (PP).

SITUACIÓ INÈDITA
Una situació inèdita els últims anys, en què el tinent d’alcalde responsable d’una àrea (Martí dirigeix la de Cultura, Educació i Benestar) presidia la comissió corresponent, en virtut de la majoria del llavors govern tripartit.
A la comissió següent, la d’Acció Social, presidida pel popular Javier Mulleras, les aigües van tornar al seu curs i el bipartit, de la mà del cinquè tinent d’alcalde, Ricard Gomà (ICV-EUiA), va votar a favor d’una proposta de CiU per encarregar al consistori un estudi sobre la dimensió actual dels centres de serveis socials. Va passar el mateix amb una altra d’ERC per crear l’oficina de protecció d’animals.
Només va ser, però, la calma que precedeix la tempesta, que es va desfermar amb virulència a la tarda, a la comissió de Presidència, després de consumar-se el front comú dels tres partits de l’oposició. Martí va restar legitimitat a la votació, que va considerar no vinculant a l’envair competències que, segons ell, són exclusives del govern. També va demanar igualtat en les regles del joc. “Hem acceptat la nova situació en minoria i pactat amb l’oposició l’aprovació de les nostres propostes, però l’oposició ha de comptar també amb nosaltres per aprovar temes l’execució i gestió dels quals depèn del govern, i això no ha succeït”, es va lamentar.

TÀCTIQUES ANTIDEMOCRÀTIQUES
L’oposició va replicar acusant el bipartit de tàctiques antidemocràtiques per voler buidar de poder les comissions plenàries, en què ara no té majoria. Una intenció avançada per aquest diari el 16 de juny passat que, segons l’oposició, s’ha confirmat aquesta setmana després d’encarregar el govern un informe al secretari municipal per determinar, en aplicació del reglament, la capacitat decisòria d’aquestes comissions. “Els puc avançar que si les comissions li diuen a l’alcalde que es tiri per la finestra, no ho farà”, va ironitzar ahir Martí.
El president de la comissió de Presidència, el convergent Antoni Vives, va recollir el guant: “Vetllarem perquè els acords que s’aprovin es compleixin. Estem en una nova situació i tots hem de fer un esforç per aprendre”, li va recordar. Més llenya, és la guerra.

El Periódico
11-07-07

Prioritats dels barris per al quadrienni 2007-2011

juliol 1, 2007

Redacció

Aquest treball fet conjuntament amb les AV és una primera aportació al PAM que s’ha de fer per als pròxims 4 anys. No hi són totes les reivindicacions, objectius i propostes, però hi ha una bona mostra: 73 associacions de veïns i veïnes han plantejat els tres objectius que consideren prioritaris. També recollim les prioritats de les coordinadores d’entitats del Poble Sec, les Corts i Nou Barris.

Un total de 225 reivindicacions. Nou Ajuntament i velles demandes en molts casos. Massa referències a compromisos no complerts i amb importants endarreriments (Can Batlló, Illa Myrurgia, alguns PERIS…). Es continua rebutjant el túnel d’Horta i l’associació que demana que es tanqui el centre de venopunció, ara matisa que s’acceptaria si hi hagués un a cada districte. Apareixen i creixen peticions d’un augment d’inversions en serveis socials i en actuacions referents als nous veïns. Quasi un 5% de les reivindicacions es refereixen a les mancances en serveis per a la gent gran, i la manca de participació és una constant. Un cop que s’hagi constituït el nou Ajuntament, s’haurà de treballar fort per concretar les propostes definitives de cada barri per al PAM.
A
Barceloneta
1) Entrar en la Llei de Barris 2008.
2) Rehabilitació interior.
3) Millorar la seguretat.

Casc Antic
1) Reivindicació urgent de canvi de model participatiu.
2) Reforç dels serveis socials i residència assistida per a la gent gran.
3) Pla d’usos operatiu.

Coordinadora del Casc Antic
1) Ascensors als habitatges ocupats per gent gran.
2) Poliesportiu a l’estació de França
3) Ambulatori de barri amb totes les especialitats.

Nou de la Rambla i Rodalies
1) Que es reguli l’exercici de la prostitució.
2) Estudi i solució per al problema dels indigents al barri.
3) Més il•luminació en alguns punts del barri.

Raval
1) Obertura d’una narcosala que pugui atendre els drogodependents a cadascun dels districtes de la ciutat, de manera que la sala Baluard del Raval no hagi d’assumir les necessitats d’altres barris.
2) Una veritable participació entre l’Ajuntament i aquelles entitats que representen els interessos veïnals, sobretot amb aquelles que han defensat i ho continuen fent els interessos dels seus barris. 3) Un canvi en la normativa de civisme: que alguns dels seus aspectes tinguin criteris més preventius em matèria de salut i malalties infeccioses que no pas sancionadors. També demanem un alliberament de zones verdes els caps de setmana.

Taula del Raval
1) Casal per a la gent gran.
2) Més zones verdes al barri i manteniment de les ja existents.

Veïns en Defensa de la BNC Vella
1) Participació ciutadana real i no de ficció com fins ara sota el mandat de l’alcalde Joan Clos.
2) Mesures legals efectives per part de l’Ajuntament contra el mobbing immobiliari i que ell mateix el deixi de practicar mitjançant operacions de macrourbanisme com la renovació dels barris de Ciutat Vella i ara la Barceloneta.
3) Controls i mesures efectives sobre les concentracions de turisme a determinades zones de Ciutat Vella, que converteix aquests llocs en inhabitables.

Dreta de l’Eixample
1) Dues escoles bressol.
2) Un centre de dia per a la gent gran.
3) Buscar un punt de trobada entre veïns, AV i Districte en el tema del comerç xinès.
Esquerra de l’Eixample
1) Equipaments a l ’illa “Germanetes” (Borrell-Consell de Cent-Viladomat).
2) Centre Cívic a Urgell-Provença.
3) Trasllat de la presó Model.

Fort Pienc
1) Nou IES Angeleta Ferrer, al carrer de la Mariana amb Consell de Cent (illa Clotilde Cerdà).
2) No al tancament dels CAP del pg. de Sant Joan i Marina (degut al nou CAP de Roger de Flor).
3) Continuació del Grup de Treball (administració-veïns) per a la reforma de la plaça de les Glòries.

Sagrada Família
1) Trobar una solució definitiva als problemes de mobilitat i contaminació provocats pels milers d’autocars que visiten la Sagrada Família cada any, evitant que arribin al centre del barri.
2) Construcció dels equipaments que es van comprometre i vam acordar ja fa anys en el procés de negociació d’Illa Mirurgia (escoles bressol, residència i centre de dia per a la gent gran i habitatge dotacional per a joves).
3) Que l’avinguda Gaudí sigui una Rambla on es prioritzi el pas de vianants de manera que el trajecte de les persones es pugui fer en el sentit del passeig i no per les cruïlles.

Sant Antoni
1) Equipaments: Residència assistida per a la gent gran i escola bressol públics, remodelació del mercat de Sant Antoni (està en marxa i acordada, però s’ha de fer).
2) Serveis socials: més recursos públics per a mediació, serveis socials, immigració, exclusió, etc, tenint en compte la col•laboració amb les entitats.
3) Accés a l’habitatge: és un tema general, els joves marxen del barri. Actuació decidida de les administracions.

Badal, Brasil, Bordeta
1) Reduir el soroll que provoquen les obres de l’AVE (soroll de nit i de dia).
2) Més vigilància, hi ha inseguretat.
3) Més servei de neteja al barri.

Centre Social de Sants
1) Que comencin les obres de Can Batlló i es construeixin els equipaments que falten al barri i una gran zona verda.
2) Soterrament total de les vies en el tram que va de Riera Blanca a plaça de Sants. El calaix de ciment que es construeix aïlla els barris de Sants i la Bordeta “in eternum”.
3) En el cas Almeria 9-11, si és favorable l’anulació de la sentència, suspendre-la i enderrocar la part construïda sobre la vorera.

Font de la Guatlla-Magòria
1) CAP per al barri.
2) Compliment del PERI.
3) Més seguretat.

França, barri de la
1) Més implicació de les administracions en la realitat de la immigració i la seva integració perquè les entitats ens trobem molt soles en aquest sentit.
2) Que d’adequïn les places del barri perquè els nens i les nenes hi puguin jugar.
3) Més comunicació entre les administracions i les entitats per abordar els projectes per al barri (més participació).

Hostafrancs
1)Execució definitiva del PERI d’Hostafrancs amb el reallotjament de tots els afectats. Construcció de nous equipaments, com per exemple un CAP a la zona que hi haurà en el perllongament del carrer Diputació. Aquest CAP hauria de substituir el que volen tancar a Consell de Cent.
2)Treure l’antena de telefonia mòbil que hi ha paret per paret de l’escola Joan Pelegrí i estudiar les ubicacions de les antenes.
3) Potenciar la participació real del teixit associatiu amb les decisions del districte, que no vol dir crear òrgans auditius on anem només a escoltar quan està tot dat i beneït.

Rambla de la Bordeta
1) Agilitzar del procés de Can Batlló (són 7 anys esperant els equipaments per al barris, va tot molt lent).
2) Pisos de protecció oficial per als sectors més necessitats, entre els quals es troben els “nous veïns”. Els pisos-pastera són indignes per als que hi viuen i una amenaça per a la convivència.
3) Les obres del cobriment de la Gran Via has aïllat els barris. Reobertura del “passos” tancats i reobertura de l’estació del metro de Mercat Nou, tancada sense cap tipus d’informació ni consulta a les AV.

Sant Cristòfol-Vivendes SEAT
1) Construir instal•lacions esportives a Esport-Energia
2) La plaça Sánchez Ríos, per a vianants i amb aparcaments al subsòl.
3) Residència per a la gent gran.

Satalia, la
1) Consideració com a barri històric pel seu valor com a conjunt i la inclusió com a C dins del Catàleg de Patrimoni de la ciutat.
2) Valoració i protecció dels espais verds, part important del paisatge urbà singular.
3) Aposta per la rehabilitació dels elements que ho necessitin, tant públics com privats.

Triangle de Sants
1) Falta de coordinació de les obres als carrers, que estan en molt mal estat.
2) Seguretat a l’entorn de l’estació de Sants.

Unió d’AV del Poble Sec
1) Accessos per a vianants a la muntanya de Montjuïc.
2) Realitzar un control dels sorolls i dels horaris del comerç al barri.
3) Més participació.

Avinguda Xile
1) Respectar l’espai verd del parc metropolità de Can Rigalt i concretar quan es portarà a terme.
2) Residència assistida al PERI Bacardi (fa 8 anys que hauria d’estar feta: entre la Generalitat i l’Ajuntament, ningú no fa res.
3) Fa menys d’un any que es va construir un espai per a horts perquè en tinguessin cura els jubilats, i ara s’ha tirat a terra. ¿No es podia haver previst abans?

Les Corts
1) Desenvolupament del Pla Anglesola (implica la construcció de diversos equipaments).
2) Ascensor al metro de la parada de Les Corts.
3) Recuperació del centre cultural per a la gent gran del carrer Masferrer.

Racó de les Corts
1) Neteja (la recollida de brossa funciona bé però falta regar els carrers).
2) Incivisme (els carrers s’embruten molt, no es fan servir els contenidors).
3) Immigració (ampliar serveis).

Zona Universitària
1) Àrea verda d’aparcament (hi ha un col•lapse total al barri pels estudiants i persones de fora de Barcelona (park and ride).
2) Arranjament de les voreres al carrer Jordi Girona des de Gran Capità /Av.Exèrcit fins passat el carrer Tinent Coronel Valenzuela. Fa 10 anys que es demana.
3) Pla d’adequació dels transports públics. Origen i final de les línies 60,33, Esplubus i Sant Just metro.

Coordinadora d’Entitats de les Corts
1) Des de l’any 1998 estem reclamant una Residència Assistida en el sòl municipal del P.E.R.I. Bacardí. La consellera Irene Rigau, l’any 1999, tenia els diners però no tenia el sòl. La consellera Anna Simó, tenia diners però no el sòl i va encarregar el projecte a GISA. Ara estem esperant una resposta de la consellera Carme Capdevila.
2) El que ha de ser el Parc Metropolità de Can Rigalt, contemplat en el PGM, encara està en l’oblit més absolut, malgrat que l’Ajuntament de Barcelona va iniciar fa tres anys el procés d’expropiació de les 2,8 ha. que li corresponen. L’Ajuntament de l’Hospitalet, sobre les 6,5 ha. ubicades al seu municipi, vol construir 1.150 habitatges per fer “caixa” per a les despeses que pugui suposar la construcció del parc.
3) Falta construir l’estació del metro de la línia 5, de Torre Melina a Cardenal Reig. També falta que arribi la línia 9 al Campus Sud i a Collblanc.

Can Rectoret
1) Continuació de la urbanització del barri, actuant en els carrers principals amb l’enllumenament soterrat, asfaltats i en condicions adequades.
2) Millora dels accessos i la realització d’un pla de mobilitat.
3) Portar a terme la gestió del Pla Parcial (de l’any 1980) donant solució a les parcel•les afectades, projectant i construint els equipaments projectats.

Mont d’Orsà-Vallvidrera
1) Obertura tot l’any de la caserna dels bombers i incrementar la vigilància policial els caps de setmana.
2) Transport nocturn ininterromput com es fa a tota la ciutat.
3) Millorar la mobilitat dels vianants adequant les voreres i adaptant-les per als discapacitats. Asfaltat del carrers que no ho estan.

Ronda General Mitre
1) Remodelació inmediata de la ronda del Mig (tram Via Augusta-Escorial), que ha d’incloure la reducció del trànsit (reducció de carrils), ampliació de voreres, regulació semafòrica i ampliació del transport públic en superfície (busos).
2) Recuperació de la casa Tosquella com a equipament públic. Cal recordar que aquesta casa està catalogada com a monument històric artístic i es una joia modernista que actualment es troba en estat semi-ruinós. La seva recuperació permetria gaudir d’un equipament públic (a valorar entre les necessitats del barri) i gaudir del seus jardins.
3) Pla de mobilitat dels barris del Farró, Putxet i Sant Gervasi de Cassoles: estudi i aplicació d’un pla de mobilitat real i sostenible i en concordança amb la remodelació de la ronda del mig: crecació de zones peatonals, zones 30 i carrils bici.

Sant Gervasi Sud
1) Més seguretat.
2) Equipaments.

Sarrià
1) Retorn del monestir de Pedralbes.
2) Hort de la Vila /Via Augusta: espai verd (és sòl municipal).
3) Recuperació del bosc natural de la Riera de les Monges.

Tres Torres
1) Més vigilància: hi ha inseguretat.

Coll-Vallcarca
1) Construcció d’equipaments a la ronda del Mig.
2) Eliminar els pas subterrani entre el carrer Verdi i Travessera de Gràcia.
3) Carril bus a la ronda del Mig, malgrat les obres, ja!

Vila de Gràcia
1) Habitatge social.
2) Pla d’usos que no converteixi Gràcia en un barri de moda i zona d’oci nocturn que expulsi els veïns.
3) Equipaments: escola bressol i casal de joves.

Baix Guinardó
1) Demolició del cinturó elevat.
2) Escola bressol.
3) Un centre de dia.

Can Baró
1) Projectar i definir totalment el projecte del Parc del Tres Turons, sense haver d’expropiar cap habitatge. Defensem un parc mixt.
2) Realitzar els diferents PERIS al barri per desafectar habitatges que porten molts anys amb una qualificació ja obsoleta.
3) Aplicar el Pla d’Equipaments d’Horta-Guinardó al barri de Can Baró en aquest mandat (hotel d’entitats, centre de dia, llar d’infants, aparcament municipal, etc.).

Can Papanaps-Vallhonesta
1) Requalificació urbanística: l’any 1976 es va aprobar el primer PGM de Barcelona, a mans de l’alcalde Porcioles. En aquest PGM la nostra urbanització es va requalificar a zona de canvi d’ús a equipaments, ja que es tenia l’objectiu de expropiar-la per fer una escola privada de monjes. Han pasat 31 anys i seguim amb la mateixa qualificació urbanística, hipotecant el interesos del propietaris i creant una situacio d’inseguretat jurídica als interessats.

Carmel
1) Soterrament de la rambla del Carmel.
2) Centre de dia.
3) Regulació de la velocitat als carrers Calderón de la Barca i Sigüenza (són molt estrets, sense semàfors i amb molta pendent: els vehicles van a excessiva velocitat i ja hi ha hagut algun accident).

Clota, la
1) Millora urbana del barri, amb una nova planificació de conservació i reordenació.
2) Millorar els mecanismes de participació.

Horta
1) Suprimir el túnel d’Horta i tots els vials relacionats amb ell del PGM, qualificant el sòl reservat per a aquesta obra segons li correspon per la seva ubicació a Collserola.
2) Completar la dotació d’equipaments d’Horta, tant sanitaris com a cívics, etc.
3) Solucionar la vialitat d’Horta, renovant i transformant els suports vials, tenint en compte tots els factors que hi intervenen i donant prioritat a vianants i bicicletes.

Joan Maragall del Guinardó
1) Participació real del veïns en la presa de decisions.
2) Escales mecàniques: estudi de la situació òptima.
3) Línia 9 del metro.

Montbau
1) Tancar la narcosala de la Vall d’Hebron, sense causar més malestar del que ja hi ha a l’actualitat i que es torni a obrir, si es creu convenient, quan hi hagi un pla de narcosales a nivell de ciutat.
2) Arranjar tot el paviment (hi ha carrers on no s’ha fet cap mena d’actuació de fa més de 46 anys: els veïns i veïnes estan desesperats i farts de caure per causa del mal estat del terreny).
3) Cobrir la Ronda. Des que es va posar en marxa la Ronda de Dalt els veïns hem perdut qualitat de vida. En l’actualitat, és l’únic tram de tot Barcelona que no està cobert. Se’ns diu que no és possible cobrir-la i que l’única solució és el canvi d’asfalt, però nosaltres hem vist que s’ha fet a d’altres països: volem participar dels estudis que s’estan fent al respecte.

Parc de la Vall d’Hebron
1) Eliminació de les barreres arquitectòniques per a les persones amb disminucions físiques, rampes d’accés a l’altre costat de la Ronda de Dalt i eliminació de l’ascensor i pont per a vianants que no es fan servir, eliminant els grans inconvenients actuals per creuar simplement la Ronda per agafar l’autobús.
2) Cobriment de la Ronda de Dalt fins a la plaça Karl Marx.
3) Reforçar l’actuació de Parcs i Jardins respecte a l’atenció als arbres de gran alçada.

Can Peguera
1) Execució de la segona fase de l’equipament La Cosa Nostra.
2) Reconversió de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil en equipament per a la gent gran.
3) Execució del pla de mobilitat (barri 30), incloent l’ascensor per a la zona alta del barri.

Ciutat Meridiana
1) Casal de joves (actualment no hi ha res per als joves al barri independent d’altres entitats).
2) Guarderia (l’afluència de nous veïns fa que l’actual sigui insuficient.
3) Remodelació de la plaça del metro. Sòl dur per evitat que s’utilitzi com a pipi-can, posar marquesina per tenir ombra, bancs, un escenari per a la Festa Major i equipaments d’entreteniment lúdic (taula de ping-pong i d’altres).

Guineueta
1) Aparcaments als carrers Guineueta i Isard.
2) Casal de la gent gran (l’actual està desfasat).
3) Casal de Barri o Centre Cívic.

Porta
1) CAP al carrer de la Selva.
2) Escola bressol.
3) Casal de Joves.

Prosperitat
1) Concloure les qüestions pendents del PAM 2004-2007 (centre de serveis socials a Pablo Iglesias, parvulari i llar d’infants, urbanització pl. Angel Pestaña, pla de mobilitat, piscina).
2) Guanyar l’edifici de Telefónica del carrer Boada per a equipaments.
3) Remodelació del poliesportiu del carrer Baltasar Gracián.

Roquetes
1) Culminar la cobertura de la Ronda.
2) Àrea de nova centralitat (mercat, aparcament i habitatge públic).
3) Centre de Dia, residència, casal per a la gent gran i ampliació del CAP.

Torre Llobeta-Vilapicina
1) Adequació mecànica dels ascensors de la parada de metro de Virrei Amat i connexió de les línies 4 i 5 de metro.
2) Pla de millora integral del barri (especial interès en les humitats al polígon de Vivendes de Torre Llobeta (un altre Turó, potser?).
3) Urbanització integral del carrers Francesc Bolos, Amilcar, Cubelles… (zones enjardinades, carrils bici, etc.).

Trinitat Nova
1) Casal de Barri i Casa de l’Aigua com a centre formatiu sobre sostenibilitat.
2) Espai multiesportiu a l’antic camp de futbol.
3) Continuar els processos de microurbanisme als patis interiors.

Turó de la Peira
1) Continuació del procés de remodelació dels carrers passeig de la Peira, Sant Iscle, Beret, Cadí, Fabra i Puig, etc.i escales automàtiques a Vall d’Ordesa.
2) Realització del Bloc Q.
3) Remodelació de la piscina Calderón de la Barca i pista esportiva municipal.

Vallbona
1) Granja Ritz com a equipament per al barri (escola bressol) i inclusió junt amb Rec Comtal com a Patrimoni Històric.
2) Expropiació del desballestament il•legal tancat al 2006 per fer un parc i millores al Rec Comtal (inclusió ruta d’educació mediambiental).
3) Reforestació de la part alta (PAM anterior), manteniment del 50% dels horts urbans a la Ponderosa i continuar l’arranjament de carrers i places i potenciar l’ús del punt verd.

Verdum
1) Acabar la remodelació de les Vivendes del Gobernador.
2) Acabar la cobertura del cinturó de Ronda.
3) Parc infantil i bancs als carrers més amples del barri.

Coordinadora d’Entitats de 9 Barris
1) Elaboració d’un Pla d’Equipaments (guanyar l’edifici d’Ideal Plàstica Flor com a equipament públic).
2) Pla de mobilitat i nova estació que connecti a Virrei Amat les línies 3 i 4 de metro.
3) Pla de desenvolupament de serveis socials.

Can Masdeu
1) L’Hospital de Sant Llàtzer, abandonat des de fa més de 30 anys, ha de ser un espai públic pels districtes d’Horta i Nou Barris.
2) Quant a la resta de la vall, inclosa l’antiga leproseria de Can Masdeu, cal mantenir l’autogestió comunitària dels 6 projectes actuals: horts comunitaris, punt d’interacció de Collserola (PIC), projecte
d’educació agroecològica per a infants i joves, comunitat sostenible, oficina rurbana i grups d’aprenentatge col•lectiu (GAC’S).
3) Cal descartar la possibilitat d’asfaltar el camí de Sant Llàtzer i canviar la qualificació de la vall com a zona d’equipaments a qualificació agrícola i forestal.

Bon Pastor
1) Residència per a la Gent Gran i Centre de Dia.
2) Formació professional a l’IES Cristòfol Colom.
3) Ampliació de l’ambulatori al mateix lloc.

Congrés-Indians
1) Falta de seguretat (robatoris, droga…).
2) Incivisme dels veïns (brutícia dels gossos, sorolls, “botellón”, poca neteja…)
3) L’enllumenat del barri és insuficient.

Navas
1) Falta de seguretat.
2) Falta de neteja.
3) Equipaments: poliesportiu i casal de joves.

Pi i Margall-Baró de Viver
1) Edifici d’entitats i plaça Comunitària de Baró de Viver. Millorar la imatge del barri mitjançant la regeneració de l’espai públic.
2) Poliesportiu i camp de futbol.
3) Residència de dia per a la gent gran.

Sagrera, la
1) Habitatge públic no dotacional.
2) No volem que la la Sagrera es converteixi en un caos circulatori.
3) Volem un gran parc que cobreixi les vies.

Sant Andreu de Palomar
1) En el Pla de Sant Andreu-Sagrera, falta que les administracions inverteixin recursos per tal de poder cobrir les vies i els vials de trànsit íntegrament, que garanteixin una estructura de la cobertura que permeti plantar arbres i que baixi el nivell de vies perquè la cota de cobertura coincideixi amb les dels carrers del costat. També que es prioritzi el transport públic d’accés a l’estació i, en conseqüència, a l’Eixample, en lloc del vehicle privat (no volem grans autopistes ni aparcaments per a milers de vehicles privats a l’estació).

2) Que es compleixin en habitatge de protecció de les diferents promocions els punts que les entitats del Districte estem defensant: %mínim de protecció (60% en sòl públic i 40% en privat), quota territorial amb prioritat per als veïns del districte i del barri, tipologies d’accés coherents amb les característiques econòmiques de la població del districte i promoció de lloguer.
3) Que es consensuï amb les entitats el Pla d’Equipaments per als propers anys per tal que es deixi de fer plans d’usos per a sectors sense una visió global de les necessitats futures amb les desenes de milers de persones noves que vindran als nous habitatges i dels espais qualificats d’equipaments. Així mateix, que no es faci habitatge dotacional en terreny d’equipaments i menys fins que no s’hagi elaborat aquest Pla d’Equipaments.

Trinitat Vella
1) Construir una gran llosa per sobre de la Meridiana que permeti unir Trinitat Vella amb Trinitat Nova: això serviria per evitar el soroll i construir places d’aparcament i equipaments esportius.
2) Soterrar la Ronda de Dalt pel seu pas per Torres i Bagues, que ens aïlla de la resta del districte de Sant Andreu.
3) Xarxa d’aparcaments subterranis pel perímetre del barri.

Clot-Camp de l’Arpa
1) Desenvolupament del Pla d’Equipaments de barri aprovat al 2003, principalment residències-centres de dia per a la gent gran, biblioteques, escoles bressol… Amb prou feines s’ha començat a desenvolupar en aquest 4 anys de legislatura.
2) Desenvolupament en aquesta legislatura de la reforma de la plaça de les Glòries, amb una forta inversió al pressupost del 2008. Desenvolupament immediat del PERI Trinxant-Meridiana.
3) Modificació de l’actual traçat de l’AVE entre Sants i Sagrera, perquè no afecti el barri de forma tan determinant. Si això no és possible, passar la línia de l’AVE per sota de les rodalies a la seva arribada a la Sagrera.

Diagonal Mar
1) Aprovar el projecte i acabar aviat les obres del Triangle Macosa.
2) Pàrquings per al barri.
3) Revisar el Pla d’Equipaments existent ja que la població ha augmentat considerablement (a més població, més necessitats).
Gran Via-Perú-Espronceda
1) Habitatge protegit.
2) Civisme.
3) Seguretat.

Maresma
1) Impulsar la creació del Centre de Barri, entre els carrers Maresma, Veneçuela, Puigcerdà i Cristóbal de Moura.
2) Soterrament del cablejat elèctric entre el carrer Pujades i el 120 del carrer Maresma i els blocs transversals.
3) Potenciar els esports en general al barri (posar gespa d’herba al complex esportiu Maresme, etc.) Cobrir les pistes de futbol-sala i bàsquet.

Palmera Centre, la
1) CAP al barri de la Palmera.
2) Escola bressol.
3) Una seu per a l’AV.

Paraguay-Perú
1) Construcció d’un pàrquing al barri.
2) Fer realitat el casal de barri en projecte.
3 Reurbanització i arranjament dels carrers.

Parc
1) Treure l’àrea verda.
2) Podar els arbres.
3) Minimitzar els sorolls produïts per la recollida d’escombreries, mobles i manteniment del tramvia.

Poblenou
1) Can Ricart: desplaçar l’edificabilitat (torre 32 metres) a un altre lloc; preservar elements amenaçats; donar ús públic a tot el recinte amb equipaments de proximitat i de ciutat (Museu del Treball en lloc de la Casa de les Llengües).
2) Donar prioritat al Pla d’Equipaments (dels 64 demanats només han acabat 9, 18 estan en fase de construcció i la resta estan pendents. També demanem que s’agilitzin els habitatges protegits del 22@ (dels 4.000 que s’han de construir només s’han lliurat 70).
3) Anul•lar la divisió del Poblenou en cinc barris.

Sant Martí de Provençals
1) Inici d’obres de l’estació de l’AVE a la Sagrera amb el cobriment de vies.
2) Habitatges de protecció oficial en el sòl alliberat de l’estació de l’AVE.
3) Finalitzar la cessió del quarter de la policia i inici de les obres d’equipaments per al barri (escola bressol, casal de joves i casal de la gent gran).

Sud-Oest del Besòs
1) Signatura d’un conveni de rehabilitació de les patologies existents als habitatges i realització ràpida del mateix.
2) Subvencions per col•locar ascensors als edificis de 5 o més plantes.
3) Accelerar les obres d’arranjament de les vies públiques, van molt lents.

Verneda Alta
1) CAP al carrer Santander (l’actual de la Pau no cobrirà les necessitats d’un barri on es preveu un gran creixement).
2) Residència per a la gent gran.
3) Escola bressol.

Vila Olímpica
1) Centre de barri.
2) Mercat modern a Wad-Ras.
3) Realització del solar per al parc mòbil.

Carrer 102 maig-juliol de 2007

El mercat immobiliari aporta un terç dels ingressos que tenen els ajuntaments

febrer 26, 2007

Es dispara el pes del sector en les finances públiques i a Barcelona la recaptació representa una quarta part del pressupost

DAVID MARÍN. Barcelona
El pes del sector immobiliari en el finançament dels ajuntaments s’ha disparat durant els últims anys. Segons un estudi del BBVA, ha passat d’aportar el 22,8% el 1992 a aportar-ne el 32% el 2004, a través principalment de l’impost sobre els béns immobles (IBI), l’impost sobre la construcció i l’impost sobre les plusvàlues generades per la compravenda d’habitatges. L’estudi adverteix que els ajuntaments han passat a dependre massa dels ingressos d’un sector que podria entrar en un canvi de cicle aviat. L’Ajuntament de Barcelona es manté per sota de la mitjana, amb un 24% d’ingressos provinents del sector immobiliari. L’aposta de Barcelona és la futura participació en impostos sobre l’activitat econòmica (IRPF i l’IVA) a través de la Carta Municipal.


+ Uns operaris treballen en la construcció d’un hotel a Diagonal Mar. Foto: ORIOL DURAN

El 24,06% dels ingressos previstos per l’Ajuntament de Barcelona durant el 2007 estan relacionats amb el mercat immobiliari. L’impost sobre els béns immobles (IBI) és la principal font de finançament, amb el 17,9% del total d’ingressos fiscals de la corporació. L’altra font de finançament provinent del mercat de l’habitatge és l’impost sobre la construcció (1,64% del total d’ingressos) i l’impost sobre les plusvàlues (4,52%).

L’Ajuntament de Barcelona afirma que les finances municipals són prou sòlides per no dependre d’un possible daltabaix immobiliari, ja que l’IBI es considera un impost estable, que es continuarà ingressant malgrat que la construcció s’aturi, mentre que l’impost sobre la construcció i l’impost sobre les plusvàlues, més fluctuants segons el mercat, estan, a Barcelona, per sota de la mitjana d’altres ajuntaments.

«Fa temps que Barcelona va esgotar el sòl municipal, i els ingressos relacionats amb l’impost de la construcció són, per tant, molt petits», explica l’àrea d’Hisenda. En canvi, el tipus de l’IBI es manté en la franja alta i el seu pes en el conjunt dels ingressos és elevat en relació amb altres municipis. «És un ingrés estable per a les finances municipals, passi el que passi en el mercat immobiliari.»

SALT CONSTRUCTIU EL 2003
Tot i això, en l’evolució dels pressupostos municipals de Barcelona s’observa un salt important l’any 2003 en els ingressos generats per l’impost sobre la construcció. Durant els anys anteriors els ingressos per aquest concepte se situaven al voltant dels 21,1 milions deuros (1,2% del total d’ingressos anuals), i a partir del 2003 ha fet un salt primer cap als 32.2 milions anuals i ara ja voreja els 34,4 milions, l’1,7% del total d’ingressos. Aquest salt està relacionat amb l’acceleració de la remodelació urbana del sector de llevant de la ciutat, primer amb l’obertura de la Diagonal al mar i la zona Fòrum i ara ja amb el desenvolupament del pla 22@ d’oficines i nous habitatges on abans hi havia l’antiga indústria del Poblenou.

PER SOTA DE LA MITJANA
Tot i aquest increment, els ingressos per l’impost sobre la construcció encara està molt per sota del conjunt dels ajuntaments de l’Estat. Segons un estudi publicat aquest mes de gener pel BBVA, un 5,1% dels ingressos dels ajuntaments provenen d’aquesta via. La més susceptible, adverteix l’estudi, de quedar radicalment disminuïda si es produeix una crisi sobtada en el sector immobiliari, que s’ha disparat des de la segona meitat dels anys noranta i comença a tenir símptomes de refredament. Si això passés, els ajuntaments es veurien obligats a ajustar els seus actuals ritmes de despesa, adverteix l’estudi.

CANVI DE CICLE
En total, en els ajuntaments de l’Estat els ingressos relacionats amb el mercat immobiliari (IBI, impost sobre la construcció i plusvàlues) representen actualment un 32% del total d’ingressos, mentre que el 1992 només n’aportaven el 22,8%. L’estudi adverteix els ajuntaments del perill d’acomodar-se a aquest espectacular augment dels ingressos immobiliaris quan ens trobem a les portes d’un possible canvi de cicle econòmic.

La regidora de CiU Sònia Recasens sí que considera que les finances municipals ara depenen massa del mercat immobiliari, i aposta per una reforma fiscal basada en la recaptació municipal de l’IVA i l’IRPF, perquè les finances de l’Ajuntament estiguin lligades a l’activitat econòmica real i no només a la població. Ara mateix només s’hi cedeix un 4% d’aquests impostos per via de transferències de l’Estat, i amb un càlcul fet sobre la població. «Barcelona té molts visitants per l’activitat econòmica i també molta activitat turística, i per donar resposta a això el finançament no pot dependre només de la població o de les qüestions immobiliàries», diu Recasens.

La regidora del PP Emma Balseiro critica que Barcelona mantingui l’IBI en el seu punt màxim perquè «perjudica a tothom, sobretot les classes mitjanes», i aposta perquè l’Ajuntament el rebaixi i ho compensi amb una moderació de la despesa. «Per exemple, la publicitat que es fa l’alcalde i que aquest any ens costa 12 milions d’euros», diu Balseiro.

El Ayuntamiento ha gastado en publicidad el doble de lo previsto en los presupuestos

setembre 28, 2006

J. G. B. – Barcelona
EL PAÍS – 28-09-2006
El Ayuntamiento de Barcelona ha gastado 10,7 millones de euros en concepto de publicidad en lo que va de año. La cifra, que dio a conocer ayer el cuarto teniente de alcalde, José Cuervo, a preguntas de Convergència i Unió, supone más del doble de lo previsto en los presupuestos de 2006: 4,9 millones. Un portavoz municipal matizó ayer que este tipo de ampliaciones presupuestarias son “muy habituales”, sobre todo en una partida que suele fluctuar, como la destinada a publicidad.

Durante la comisión de Presidencia y Hacienda, Cuervo también ofreció los datos de años anteriores con las cuentas liquidadas. El consistorio gastó 9,2 millones en publicidad en 2004. En 2005, la cantidad ascendió hasta los 9,7 millones de euros. Y este año, la tendencia sigue en aumento. El gobierno municipal lleva gastados 10,7 millones a falta de un trimestre para acabar el año, y cuando quedan apenas ocho meses para las próximas elecciones municipales.

El 60% de les vivendes previstes en el programa d’inversons de 2006 del Patronat Municipal de l’Habitatge són incompliments del 2005

gener 4, 2006

Barcelona prevé aumentar un 50% la recaudación por multas

gener 3, 2006
El presupuesto municipal para este año establece una previsión de ingresos de casi tres millones de euros por sanciones a los incívicos  

RAMON SUÑÉ – 03/01/2006
BARCELONA
Año nuevo, ordenanza nueva, más multas. El Ayuntamiento de Barcelona prevé recaudar este año cerca de tres millones de euros en concepto de sanciones por infracciones de las ordenanzas municipales. Esta cantidad supone un incremento de más del 50 por ciento respecto a los 1,94 millones presupuestados como ingresos por multas en el 2005 o los 1,89 millones del 2004.

Un 65% dels ciutadans descontents amb els serveis

desembre 2, 2005

Són dades que consten en l’enquesta anual de serveis municipals. L’enquesta també revela que un 65% dels ciutadans creuen que no reben prou serveis pels impostos que paguen  

El 70% de les inversions per al 2006 encara no tenen un destí concret

novembre 21, 2005

És a dir que es deixen 286’5 milions d’euros sota el títol d’”inversions a determinar”. Quan es parla de transparencia s’ha de parlar de l’obligació de dir en què es preveu gastar els diners  

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.