La classe política a Barcelona i Barcelona

Octubre 6, 2009

Les enquestes municipals enterboleixen la trista realitat i mentre tots els polítics procuren aixecar el cap i treure pit per quedar com tots uns senyors de Barcelona, res no sembla canviar. Cal aire fresc i ningú no obre la finestra, i si algú l’obre, l’aire fresc no vol entrar. Tots els polítics viuen preocupats pel seu futur particular sense veure que la ciutat està més preocupada que no pas tots ells junts. Tenim a sota els peus una Barcelona que malviu per culpa d’una incerta dificultat per anar endavant, una ciutat que té sobrades capacitats perquè és qui és, està a on està i té l’història que té, però que comença a acostumar-se a veure’s superada per les circumstàncies. Pot canviar tot plegat? En un món globalitzat com el nostre en què les tendències positives o negatives arrasen les petites realitats i on una aclucada d’ulls al pol nord geogràfic fa canviar els hàbits alimenticis de l’hemisferi austral, és important si a Barcelona governen uns o governen els altres? Potser la dinàmica de Barcelona és perdre dia a dia la fortalesa i la capitalitat però això és molt trist de pensar. Els que manen han de saber dirigir la ciutat, han de saber cuidar els que hi vivim. Una gran quantitat de diners es mouen cada any a les arques municipals per desenvolupar milers de projectes que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida dels barcelonins i barcelonines i, a la vegada, dignificar la ciutat. D’alguna cosa ha de servir tanta inversió i de ben segur que d’alguna cosa serveix, però la majoria de nosaltres no ho acabem de veure clar. No cal arribar a dir el disbarat que tots els polítics són iguals perquè quan dius això perds tota la credibilitat, però el fet és que moltíssima gent ho pensa i de vegades falten arguments per demostrar que aquesta afirmació és, precisament, un disbarat. Falta il·lusió, falta confiança, falta un petit Obama barceloní que ens animi a sentir-nos satisfets de la nostra ciutat. Sobren notícies de mala praxi, de diners públics mal invertits, d’una classe política amb la navalla entre les dents. També sobren comentaris que no fan cap bé, i potser falta informació que uns i altres pacten perquè no surti a la llum. Amb tot, no tots són iguals. No perdem l’esperança. No diuen les àvies que les coses més bones de la vida estan sempre per venir?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: