Immisericordes

Octubre 4, 2009

Quadern de ciutat, Lluís-Anton Baulenas (Avui)

El tractament del cas de la mort violenta del Fòrum és una mostra de deshumanització

Vivim uns temps terribles caracteritzats per la falta de pietat i compassió. Fins al punt que la famosa i vella teoria del mort quilomètric (“un mort ens afecta menys, com més lluny de nosaltres es troba”) comença a trontollar. L’acumulació de desgràcies ens fa insensibles perquè, a més, la vida va molt ràpid, sobretot a les grans ciutats. I els morts d’una setmana al cap de tres dies ja són vells i al cap de quatre ja no se’n recorda ningú.Tots en som responsables, però, sobretot, ho són els encarregats de donar exemple, és a dir, les autoritats. I, subsidiàriament -o complementàriament- qui té la responsabilitat d’informar-ne.

El tractament del cas de la mort violenta del treballador d’un hotel de Diagonal Mar ha estat una mostra clara de la deshumanització que estem vivint. Una cosa és el delicte, una altra és com encares públicament la teva responsabilitat. I des de l’Ajuntament tenien tantes ganes de mostrar l’èxit de les festes (després de la pluja de crítiques dels últims temps) que el mort de l’hotel els feia una veritable nosa. Van obviar-lo al principi, quan ja estava en coma, i només van sortir-hi al pas quan ja era mort. Aquí el silenci de l’alcalde, espès i potent, durant tres dies, ho diu tot. Quan s’han adonat de l’error, tothom ha corregut a dir que es “personaria” contra l’autor del mal, s’han passat una setmana barallant-se i regatejant, Ajuntament i Generalitat, sobre xifres de mossos i competències. Ni una paraula per al mort ni per a la seva família.

Un diari de Barcelona, quan l’alcalde encara no havia obert la boca, era capaç de titular el seu editorial (amb el pobre desgraciat de cos present) Una Mercè pletòrica, i afegia, entre d’altres comentaris: “?bé és cert que s’han produït incidents, sempre lamentables, però en quantitats menors a altres anys i de manera ocasional?”. En el moment que el senyor alcalde va creure que calia manifestar-se perquè el mort se li havia arrapat al cos, el mateix diari va afanyar-se a redactar un altre editorial, ara sí, tractant a fons el tema i clamant contra tot el que calia clamar. Massa tard. No, amic, encara que la Mercè d’enguany, tens raó, ha estat una de les més cíviques dels darrers temps, exemplar fins i tot, no pots qualificar-la de “pletòrica” perquè hi ha un difunt pel mig. Un respecte, senyor. El titular primer hauria d’haver estat Una Mercè de dol, encara que no et convingui conjunturalment, ni a tu ni als teus amics. El primer és el primer i després digues el que vulguis. I repeteixo, molts polítics i de vegades la premsa són el reflex del que hi ha al carrer: una progressiva manca d’empatia, d’humanitat per part de tots.

Abans, un mort sobre la taula era alguna cosa. Ara, depèn. Ens hi hem d’anar acostumant. Però costa, costa molt.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: