Barcelona i la brutor. Breu història quotidiana

Setembre 21, 2009

Aquesta breu història quotidiana plena de sentit comú, va passar a Barcelona. Hi havia una vegada una persona que de dilluns a divendres sortia de casa per anar a treballar. I els dissabtes i diumenges també sortia de casa per anar a fer el que més a gust li venia. El cas és que aquesta persona cada dia sortia de casa seva i, un cop tancava la porta del portal, se n’anava quasi sempre cap a la dreta per desfilar cap a la parada de l’autobús. Era el seu recorregut habitual i se’n coneixia tots els misteris: el panot esberlat del costat de l’arbre moribund, la vorera desnivellada, la rajola en forma de flor que no quadrava amb les altres sense forma, el forat de l’arbre amb dues o tres cagarades de gos, el semàfor tort, els contenidors d’escombraries bruts… i uns metres més amunt, la parada d’autobús, al davant de la farmàcia. Era curiós perquè, metòdicament, cada dia veia els mateixos desperfectes i la seva condició humana l’havia portat a sentir-se’ls com a seus, però el que no podia aguantar, el que l’enutjava fins al moll dels ossos, era la brutor. A aquesta persona, la merda l’enutjava. Veia porqueries diverses i persistents: pixades de no se sap quina espècie animal sempre al mateix indret, excrements d’ocell, les ja citades cagarades de gos, una espècie de vòmit que havia tenyit el paviment… La merda s’havia instal•lat al costat de casa seva. I s’hi acumulava. La merda havia trobat el seu lloc. La persona en qüestió se’n sorprenia i, un dia, en un rampell de civisme, se’n va queixar. Com era que ningú no treia la merda del seu recorregut habitual? Com era que cada dia estava més i més brut? Com era que es deixava que la merda es perpetués mes rera mes? La resposta va ser administrativament clara: des de l’Ajuntament es garantia que cada dia la brigada dels de Bcneta passaven pel seu carrer. Ja ho sabia, la persona en qüestió, que els de Bcneta passaven, no en va cada dia no el deixaven adormir-se en pau, però i la merda…? La merda no la treien. Buidaven les escobraries amb un soroll de mil dimonis, i de tant en tant un petit monstre aspiradora amb rodanxes xuclants dispersava la brutícia, però netejar, el que el diccionari defineix com a netejar, ningú no ho feia. Es va tornar a queixar, amb el concepte de civisme per bandera, i la resposta va ser ambígua: si els ciutadans no es comporten, des de l’Ajuntament no hi podem fer-hi més. La pesada llosa de la culpa va anar a parar sobre la nostra persona en qüestió ja que, si vius a una ciutat, més que persona ets ciutadà o ciutadana. I ser ciutadà o ciutadana comporta compartir el drets, els deures i els greuges de la ciutadania. I si algú embruta el carrer passa a ser indirectament culpa teva, encara que te n’horroritzis, i a sobre no te’n pots queixar, perquè és culpa d’algú com tu que permet que els coloms es caguin on no s’han de cagar. I si el carrer està brut, seguirà brut, que estem en èpoques de vaques magres. Serveis mínims, benvolgut ciutadà, que qui fa el que pot no està obligat a més, i no es culpa nostra que el seu carrer estigui brut; és culpa dels ciutadans i, per tant, és culpa seva estimat, desventurat, desencantat, desconegut ciutadà. Desmotivada, la persona que cada dia sortia de casa seva i veia com la merda creixia per desconeixement, va decidir deixar de mirar els racons del seu barri, va decidir passar de tot, i aquesta actitud el va portar a deixar d’estimar el seu carrer, i cada dia sortia de casa seva, anava cap a la dreta, a buscar l’autobús per marxar del barri de la merda acumulada i anar ben lluny. I tot, per culpa de les brutícies. Per les brutícies que no els dóna la gana netejar els qui s’han compromès a netejar-les. I per déu que no és una metafora, estem parlant de merda enganxada a les rajoles dels carrers de Barcelona.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: