Els barrots de Barcelona

Març 23, 2009

La proliferació de les tiges a les voreres exemplifica la desconfiança entre els barcelonins i l’Ajuntament, i el poc respecte pels drets

Lluís-Anton Baulenas, Quadern de Ciutat (Avui)

Una de les intervencions menors en matèria d’urbanisme que s’estan fent a Barcelona és la reforma d’uns quants passatges de l’Eixample. Ara mateix, podem observar el resultat de la intervenció en els de Domingo i de Mercader, entre d’altres. Magnífica. El model de fanal, de nit, ens trasllada a un Nadal perenne, però tret d’això (que no deixa de ser una qüestió d’opinió), el resultat, repetim, és més que bo. Si hi donem un cop d’ull una mica més rigorós, ens adonarem que hi ha un element del nou passatge que ens havia passat per alt: les dotzenes de barrots plantats a banda i banda del carrer per impedir als conductors que aparquin damunt la vorera i envaeixin l’espai -no gaire ampli- de què disposen els vianants. Hi estem tan habituats que ni tan sols els veiem. I això comença a ser greu. Els passatges haurien quedat força bé sense les tiges de ferro. La imatge que dóna, renovada i neta, no deixa de ser també atapeïda i poc engrescadora. El problema és que, avui en dia, per a l’Ajuntament, resulta imprescindible plantar els barrots. Aneu a Londres, a París o a Berlín: no en trobareu pas. No hi són perquè no calen.

Un cop tens present la seva existència, te’n trobes per tot arreu. I t’adones que són una de les marques distintives de la ciutat. I no solament per dissuadir d’aparcar incorrectament. L’Ajuntament també els utilitza per marcar, per exemple, l’espai dedicat als automòbils quan la calçada és ampla i cal protegir de nou els drets dels vianants. S’obliga el cotxe a passar entremig d’una renglera de barrots, sense possibilitat no ja d’aparcar, sinó tampoc d’aturar-se. En un altre lloc, amb una simple informació viària pintada a terra ja n’hi hauria prou. Però aquí, no. I això provoca imatges ciutadanes ben curioses, com ara cues de cotxes, en filera, passant arran del tancat, com si fossin vaques caminant cap a l’escorxador. Estèticament és deplorable i, en l’imaginari popular, la sensació que és imprescindible que l’Ajuntament ens marqui de prop perquè si no, no fem bondat, avergonyeix d’allò més.

Barcelona s’està convertint en la ciutat dels barrots i és una pena. Els barrots delimiten la desconfiança mútua. Fins i tot la por. Només cal observar de prop com s’està implantant aquesta moda entre els particulars, sobretot els botiguers. N’hi ha que se’n planten de ben gruixuts davant l’aparador per impedir que els atraquin pel mètode de l’allunatge. D’altres, que ho fan per tal d’evitar que els sensesostre hi muntin un campament. Aviat, a l’escut de Barcelona, caldrà substituir les quatre barres per quatre barrots. Hi estem tan acostumats que ni ens n’adonarem. I serà més proper a la realitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: