El Molino, ai, ai, ai

Març 15, 2009

Quadern de ciutat, Lluís-Anton Baulenas (Avui)

El Paral•lel continua sent encara una avinguda lletja i mal pensada, tal com la va deixar el franquisme, després de destrossar-la

Hi ha enderrocaments en l’obra pública de la ciutat que no fan gens d’angúnia. I els diners esmerçats en la seva destrossa els consideres ben emprats. Per exemple, el del tambor de ciment de les Glòries. L’Ajuntament, que mai no ha reconegut el fracàs popular d’aquesta construcció, va tancar fa poc el capítol de l’autopenediment tot declarant que, en qualsevol cas, el seu cost s’havia amortitzat de sobres. Tant és, està bé allò que acaba bé, que diria el clàssic. I avui, quan encara resta dreta l’anella circular elevada, el simple fet de deixar respirar la vista (si és que això es pot fer) a través de l’exbombo causa un relaxament difícil d’explicar.

Hi ha d’altres enderrocaments que t’encongeixen el cor. Com és ara el d’El Molino. I dic que t’encongeixen el cor i no pas que t’entristeixen perquè, en principi, d’aquest enderroc, n’ha de sortir el nou edifici. Però quan passes pel costat de l’obra i només hi veus un forat no pots evitar de sentir un calfred. Enderrocar una casa és fàcil.

Reconstruir-la, no tant. I molt més en temps de crisi. Qui podia dubtar que un projecte privat gegantí com el de la plaça de toros de Les Arenes, s’aturaria? Ningú. Per això se’ns encongeix el cor quan veiem el solar buit on abans hi havia El Molino. I llavors creuem els dits, o toquem fusta o ferro, o el que sigui. Per començar, pel que fa a la remodelació d’El Molino, el seu responsable, Àngel Llobet, ha explicat que les obres s’acabaran a principis de l’any que ve i no pas a finals d’enguany, tal com s’havia previst. Ara tot just es treballa en l’immens forat que és el solar. Ai, ai, ai. I recordem l’antic Teatre Nou rebatejat mil vegades, no gaire lluny, al costat del Victòria, que va anar a terra i el solar buit va estar-se dècades tancat i abandonat a l’espera d’una sort millor. I curiosament, les declaracions d’aquesta setmana sobre el futur d’El Molino i del Paral•lel en general, tot i ser positives, no ens acaben de tranquil•litzar.

S’ha escoltat tantes vegades el desig de retornar al Paral•lel l’antic esplendor, per veure com, després, no s’hi feia absolutament res, que te’n malfies. Continua sent una avinguda lletja i descompensada, grisa, tal com la van deixar, després d’aniquilar-la, els quaranta anys de franquisme. És molt difícil fer marxa enrere. I quan llegeixes als diaris que, al costat de declaracions municipals grandiloqüents, com ara “hem de crear un Broadway barceloní”, t’adones que darrere el desig del senyor alcalde d’adaptar al segle XXI el Paral•lel només hi ha la concreció d’un conveni amb la fundació privada El Molino per tal d’elaborar d’un pla de millora per revitalitzar l’avinguda i convertir-la en un eix cívic, d’oci, cultural i comercial, et torna el calfred i penses “ai, ai, ai”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: