Santa Eulàlia i el metacrilat

Febrer 22, 2009

Quadern de ciutat. Lluís-Anton Baulenas (Avui)

Després dels robatoris de la imatge de santa Eulàlia i del Nen Jesús del pessebre s’ha de preguntar: cal protegir les imatges sagrades de la ciutat?

La setmana passada va tenir lloc la celebració de la copatrona de Barcelona, santa Eulàlia, enmig dels comentaris provocats pel robatori de la seva imatge de la fornícula que hi ha al carrer que porta el seu nom. La cosa es va arranjar de la millor manera possible. Un particular, dolgut, n’havia encarregat una de nova, a pagar de la seva pròpia butxaca. I l’alcalde, senyor Hereu, només de saber-ho, va dir que d’això ni parlar-ne (això és un alcalde!) i va fer-se càrrec de la factura (380 euros). No pas ell, esclar, sinó l’Ajuntament.
La cosa no passaria de simple bretolada nocturna (gamberrada, en dirien a TV3) si no és perquè comença a haver-hi unes coincidències que fan una ferum gran de conxorxa (conspiració, a l’americana, yes, they can, en dirien a TV3).

Quina relació hi ha entre el robatori del Nen Jesús del pessebre municipal i el de la imatge de santa Eulàlia? Podria tractar-se del mateix escamot segrestador? Per què el Nen Jesús del pessebre de la plaça de Sant Jaume tenia previst un substitut i santa Eulàlia, no? El Nen Jesús substitut, durant el temps d’existència del pessebre, va ser escortat i reclòs a l’ajuntament cada nit per la guàrdia municipal per tal d’evitar-li mals majors. Hi ha previst per a la nova imatge de la copatrona de Barcelona el mateix sistema de seguretat? O és que no se’l mereix? (Ella penca tot l’any mentre que el Nen Jesús no treballa ni un mes). Algú ha proposat actuar-hi igual que va fer-se a la capelleta de Sant Roc de la plaça Nova. L’esmentada imatge està protegida amb una tanca de metacrilat transparent. Amb tots els respectes, però on hi ha copatrona de Barcelona, no hi mana patró de la plaça Nova i rodalies. No ens imaginem un funcionari de l’Ajuntament anant al Servei Estació a comprar un tros de metacrilat per a santa Eulàlia. Com a mínim, la santa dels pits tallats es mereix una parella de municipals fent guàrdia permanent al peu de la seva fornícula. O, si més no, una càmera supersofisticada camuflada en un dels fanalets que la il•luminen. I, de cara al futur, un munt d’incògnites (encara no hi ha notícies dels segrestadors del Nen Jesús, per cert) que, entre altres coses, podrien motivar més referèndums entre la població com el dedicat a la Diagonal: “Esteu d’acord a crear una unitat especial antiavalots (antidisturbis, en dirien a TV3) de la Guàrdia Urbana dedicada a la prevenció i càstig dels delictes contra les imatges sagrades de Barcelona?” Jo, particularment, votaria que sí. Encara que només fos per continuar sent el número u en alguna cosa.

Ah, i no cal ser un gran lector de Sherlock Holmes per deduir quin serà el proper objectiu d’aquests iconoclastes. Una pista: comença per Mer i acaba per cè. De res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: