LA SUBURBARCELONA

gener 19, 2009

(Editorial)

Rera la pau vana que s’observa als carrers de la nostra ciutat hi ha realitats cruels i perilloses. Centenars de delictes envaeixen la nostra seguretat i no hi ha cap indret a Barcelona que se salvi dels robatoris i de les estirades de bosses de mà a traïció. No obstant, hi ha indrets on el crim es concentra, un crim del qual la majoria no en som conscients malgrat que l’hem vist a la televisió i llegit als diaris. Ciutat Vella, Sant Martí i Nou Barris són els districtes guanyadors en inseguretat.

Hi ha famílies extenses senceres que passen els secrets de l’ofici de delinqüent de pares a fills i que treballen en equip per no anar a la presó. Són clans estratificats on les dones cada vegada tenen més pes (no cal alegrar-se’n però és així) i on els fills entenen molt ràpid que no els és necessari estudiar ni treballar per guanyar-se la vida. El clan s’ajuda i si cal matar, mata. Els que es dediquen a la droga acostumen a viure tots junts en zones perifèriques, tenen les pedres de cocaïna i les bosses d’heroïna sobre el marbre de la cuina, feixos de bitllets als armaris i les armes de foc al rebedor. Els ionquis i també alguns personatges amb corbata fan cua per entrar als narcopisos encara que la qualitat del material no compleixi els mínims, consideració molt relativa perquè si això no afecta als consumidors encara importa menys als traficants. Si venen merda i algun ionqui mor, evidentment no se’n senten responsables: un client menys, un desgraciat menys. Per altra banda també hi ha grups que es dediquen a estudiar els moviments dels que treuen grans quantitats de diners dels caixers automàtics: segueixen a les víctimes tan temps com faci falta per trobar el racó adient per demostrar les seves aptituds de bandolerisme i atracar-les de mil formes diferents. També n’hi ha que roben a les persones que van en cotxe per la ciutat mitjançant un repertori d’actuacions ben estudiades basades en la bona fe dels conductors. Una altra cosa que fan és robar pisos, entren en parelles, forcen el pany i s’enduen tot el que poden mentre una camioneta espera el material. Les estafes mitjançant les targetes de crèdit també estan a l’ordre del dia, se les enginyen per fer el duplicat del codi de la banda magnètica i a partir d’aquí tenen via lliure per buidar el compte corrent de, probablement, ciutadans decents que treballen per rebre un sou a final de mes. Una altra opció criminal és dedicar-se a comprar i vendre dones (i el que és el pitjor, menors d’edat) per obligar-les a prostituir-se i quedar-se els diners i la seva llibertat. Després hi ha ànimes criminals i ments malaltisses amb ganes de fer mal. Aquests no són professionals del benefici ràpid, aquests són capaços de seguir noies a la sortida de l’institut i fer-lis un mal del que mai no podran escapar, són capaços de segrestar a canvi d’una recompensa econòmica, són capaços d’apallissar sense motiu, són capaços de matar a sang freda.

Tot això sembla tret d’un thriller però és el que realment passa a una Barcelona que malviu paral·lelament a la Barcelona que llueix capitalitats secundàries de la Mediterrània. Armes, amenaces, droga, estafes, violacions, proxenetisme… Podria semblar pel que es diu del boca a orella que la majoria dels delictes els cometen immigrants però no és així: segons les estadístiques dels Mossos la majoria són duts a terme per persones nascudes a l’estat espanyol. En canvi, el que sí que sembla i la realitat ho corrobora és que hi ha zones de la ciutat deixades a la mà de Déu -o de qui sigui- on el pes de la llei sembla que no acaba d’arribar. Segur que hi ha delinqüència de gamma alta a la zona alta, però sempre deu ser millor que del que no se’n pot presumir tingui lloc als suburbis, a la Barcelona que no es veu però que hi és.

Una resposta to “LA SUBURBARCELONA”

  1. JORDI FLORES CAÑADAS Says:

    Excelente descripción de la Barcelona real, no la que los politicos nos quieren vender.Si pusiesemos en una balanza todo lo bueno y todo lo malo de esta nuestra ciudad, el resultado seria espectacular. Aparte de nuestros problemas de siempre tenemos los añadidos,el paro, el bajo poder adquisitivo de la mayoria y la gran desilusión que se ha enquistado en los habitantes de Barcelona. A la clase politica y a los que nos goviernan les pido respeto y humildad con los mas desfavorecidos por esta crisis y esta avaricia que nos arrastra, que todo esto sirva de lección .


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: