Sísif i Barcelona

gener 5, 2009

Quadern de ciutat, Lluís-Anton Baulenas (Avui)

Amb un cop de vent, la platja de la ciutat més olímpica de totes les que es fan i es desfan torna a ser la platja del Somorrostro

Vet aquí un començament d’any d’allò més malencònic. Parlem de les conseqüències del temporal. Els desastres, com tothom sap, van ser grossos a tot arreu. Però a Barcelona cal afegir-hi sempre un plus de reflexió. Per una banda, un clàssic: les forces de la natura, que no s’aturen davant de res, ni tan sols davant “la botiga més gran del món”. Per una altra, el neguit d’adonar-te que, un cop més, has triat la manera més espessa per crear una imatge de marca: Miami a la vora de la Mediterrània. Això implica posseir allò que des de l’Ajuntament, i amb un regust de fi de segle (XIX, esclar), denominen “zona de banys”, cosa que demana l’existència d’una “temporada de banys”. A París o a Madrid, aquest problema no el tenen. No han d’esmerçar esforços any rere any a refer les conseqüències d’aquests temporals tan poc solidaris.

Tothom espera amb candeletes (menys una bona part d’ecologistes) la instal•lació dels famosos espigons submarins que, si bé no podran evitar els temporals, sí que aconseguiran que, almenys, no se’n vagi tanta sorra.

En qualsevol cas, és una feina que et deixa un posat com de sòmines curt de gambals. I t’envia de nou a la infantesa, quan feies castells de sorra a la vora del mar que, indefectiblement, eren engolits i esborrats per les onades. Té un toc d’infantilisme, doncs, tot plegat. Però a Barcelona som tossuts. I si ha d’haver-hi “zona de banys”, n’hi haurà.

Ara bé, a principis de gener, davant el panorama trist i desolat de la no-platja, t’envaeix la melangia. En un no res, amb un cop de vent, amb un parell d’ones cabrones, la perla de la modernor, la ciutat més olímpica de totes les ciutats olímpiques que es fan i es desfan, torna a ser la platja del Somorrostro, la platja de Pequín, amb la seva misèria, la seva brutícia, els seus peixos morts i la seva pudor. Desapareixen els surfistes i retornen els fantasmes del passat. Un passat no tan llunyà (¿Recorden les fotos de la destrucció del Somorrostro de Carmen Amaya per fer el passeig marítim, als anys seixanta? ¿O les de la destrucció dels xiringuitos de la Barceloneta per tenir la ciutat decent de cara als Jocs Olímpics?).

No s’amoïnin, hi haurà “zona de banys”. Això sí, quan les canonades gegants comencin a perbocar sorra per omplir la platja, si algú sent un riure burleta, que no se n’estranyi. Ah, i que no intenti identificar-lo. I encara menys, trobar d’on ve. Hi ha moltes animetes voltant per la platja bruta (incloent-hi les d’uns quants afusellats). I ja que no les deixem tranquil•les la resta de l’any, almenys permetem que se’n fotin una mica, durant uns quants dies, dels esforços titànics (Sísif i la seva pedreta rodolant no s’hi poden ni comparar) de la capital del disseny i l’espardenya.

Feliç Any Nou.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: