El Nen Jesús se n’ha anat

Desembre 21, 2008

Tornem a tenir el galliner esvalotat a Ca la Vila. El Nen Jesús ha desaparegut de la plaça Sant Jaume, robat amb nocturnitat i traïdoria

Lluís-Anton Baulenas (Avui)

Ha calgut tot un ple municipal per discutir el grau de protecció que demana una instal•lació com el pessebre municipal de la plaça Sant Jaume.

I si es tracta d’un escamot reivindicatiu? Podrien ser els mateixos que es dedicaven a robar els follets i nans de pedra dels jardins de les cases.

Més que robar, ells, en els seus comunicats, en deien “alliberar”. I era ben així: els nans apareixien posteriorment, feliços i contents, enmig del bosc. Ara podria ser el mateix: l’escamot contra l’explotació laboral dels infants rapta el Nen Jesús per tal de salvar-lo d’aquesta exhibició non-stop durant tants de dies, a la intempèrie (a Betlem, si més no, estava arrecerat en un pessebre) i en horari d’esclau.

Nosaltres tenim la nostra pròpia teoria: ni l’han robat ni l’han segrestat, el Nen Jesus se n’ha anat tot solet perquè n’està tip. Ha aprofitat la distracció dels municipals de guàrdia a l’Ajuntament i la possible passivitat dels Mossos de la Generalitat (no era competència seva) i ha lliscat entre les ombres.

El Nen Jesús ha fugit perquè cada any troba més canviada aquesta ciutat i ha de sentir com els nens pregunten als seus pares qui són aquest nen, aquesta senyora i aquest senyor, vestits de manera tan estranya. L’assumpció de la sagrada família com a element d’interès general és cada cop més difícil. Dissortadament per al Nen Jesús, és molt més pràctic el Pare Noel. És el símbol del Nadal, una època en què tothom s’estova una mica i es fan reunions familiars on s’intercanvien regals. No cal explicar-ne gaire cosa més perquè, per acabar-ho d’arrodonir, està molt poc marcat religiosament (encara que, en l’origen, sigui un sant). El Nen Jesús és el contrari. Ni tan sols pot renovar la imatge oferint-se com a actor per als espots publicitaris de les operadores telefòniques.

Jo, d’ell, hauria fet igual. Exhibit com un animalet, amb una indiferència progressivament més gran per part del públic, hauria fugit del pessebre.

I no vull acabar sense un record afectuós pel substitut. Des de l’endemà de la desaparició sobtada, va sortir a escena. És com el segon porter d’un equip de futbol. Ha d’entrenar cada dia sabent que només jugarà si el titular es posa malalt. Al Nen Jesús reserva li passa igual, però en aquest cas, no ha tingut sort: cada nit ha de plegar abans de la feina i tornar al magatzem municipal custodiat per agents de la Guàrdia Urbana com si fos un delinqüent. Paciència, Nen-2.

Senyories de l’Ajuntament, no s’amoïnin més. El Nen Jesús no l’han robat, se n’ha anat. Deixin que es relaxi una mica. És tot un professional. Dos mil anys en cartell. Tot un èxit. Segur que torna.
Bon Nadal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: