Multa a l’Ajuntament de Barcelona per «temeritat» judicial

desembre 9, 2008

Un jutge sanciona Parcs i Jardins amb 250 euros per obstruccionisme

Ivan Vila (El Punt)

Una duríssima esbroncada judicial i una multa de 250 euros és el que ha aconseguit l’Ajuntament de Barcelona per haver intentat estalviar-se els 700 euros que li reclamava una empleada de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins per haver fet durant uns mesos feines corresponents a una categoria laboral superior. La sentència, que dóna la raó a la treballadora i contra la qual no es pot recórrer, sanciona també l’empresa per haver entorpit i complicat el procés sense motiu i amb «pura finalitat obstruccionista».

L’any passat, el Suprem ja va donar a l’institut presidit per la tinent d’alcalde Imma Mayol una estirada d’orelles per no haver justificat prou el recurs presentat contra una sentència que el condemnava per haver vulnerat el dret de vaga i que el Suprem va ratificar.

Aquest cop el conflicte era amb una empleada que reclamava 698 euros per haver fet, del febrer del 2006 al gener del 2007, tasques de conducció corresponents a una categoria laboral superior. La quantitat correspon a la diferència entre el seu sou i el d’una conductora. En la sentència, el jutge només accepta un dels arguments de Parcs i Jardins: el que fa referència a la part dels diners corresponents al mes de febrer del 2006, per al qual havia prescrit el termini per reclamar. Per això, rebaixa la xifra a pagar a 640 euros. La resta de la sentència és una successió de bufetades a les argumentacions de l’institut. Parcs diu que no és pertinent dur a judici un assumpte que pertany al marc de la negociació de conveni, i el jutge qualifica l’argument de «disbarat processal». Parcs diu que la treballadora no presenta un suposadament preceptiu informe de la comissió de conveni de l’empresa, i el jutge diu que això no cal. Parcs diu que el procés no és pertinent perquè s’està reclamant una categoria professional, i el jutge li recorda que no, que l’empleada només demana els diners, i que en l’argument de l’empresa hi ha «una falta total i absoluta de fonamentació», frase que es repeteix tres cops en la sentència. Parcs diu que la demanda està mal formulada, i el jutge li replica que està bé i l’acusa de plantejar això «amb voluntat d’entorpiment i de posar pals a les rodes».

I quan acaba l’esbroncada imposa el càstig. Simbòlic, això sí: pagament de les costes i de 250 euros per haver complicat el procés i haver esmerçat «esforços i recursos públics de manera totalment innecessària».

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: