Hibernació

Octubre 13, 2008

Patricia Castán (El Periódico)

Més enllà del neguit que ens infonen aquests dies l’euríbor, la polvorització de la borsa, els acomiadaments massius, la sobtada fragilitat de la banca i la incertesa sobre els estalvis –qui en tingui–, propietats i deutes, els barcelonins pateixen a escala quotidiana altres agressions a la butxaca davant cada factura local. I són tants els ensurts, que ja afecten els hàbits. L’economia de guerra s’ha imposat a molts diferents nivells, però molt visiblement en la comptabilitat juvenil. I de les hordes mileuristes.

No és lloc per debatre en condicions si Barcelona està més cara que mai. Però molt abans que la paraula crisi sortís per fi de l’armari, la ciutadania ja notava que alguna cosa no quadrava, quan prendre’s una canyeta en una terrassa de barri costa més de dos euros, mentre que un dependent no acostuma a cobrar ni cinc euros l’hora; quan un cafè val més que un diari; quan la factura del sopar en un restaurant mitjà –regada amb vi Normalet– costa gairebé el mateix que omplir la nevera setmanal al supermercat; quan amb el preu d’una aigua en una discoteca es pot comprar un llibre…
Així que, si als pírrics salaris de molts joves hi sumem la síndrome de la crisi global, els presagis ennegreixen tant que ens porten a hibernar. Els empresaris de l’oci van xifrar fa poc en un 30% la caiguda de les seves caixes i els de la restauració parlaven de fins a un 20%. ¿Què passarà aquest hivern? El fred crida al recolliment i els preus no conviden a l’oci de pagament, quan a raó de fins a 12 euros un cubata, una sortideta amb sopar inclòs es dispara estratosfèricament.

Els terrors, versió nocturna, ja es tradueixen en alguns colmados concorreguts al fer-se de nit, a la recerca de provisions per traslladar el sopar amb els amics a la república de la llar, i d’alcohol amb què muntar la barra a casa o al maleter del cotxe. Les botigues creuen els dits perquè faci fred polar i forci les vendes; els pocs locals que s’omplen ho fan a base de llistes de convidats. La ciutat només viu de nit els caps de setmana, i s’apaga a partir de mitjans de mes, quan el moneder ja agonitza.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: