BARCELONA A LA NIT. QUATRE CASOS PRÀCTICS NEGATIUS.

Octubre 13, 2008

(Editorial)

1. Barcelona a la nit quan surts de festa pel centre es converteix en una ciutat sense nom. La diversitat cultural passa a ser caos multicolor. En vint metres quadrats de la plaça Reial, per exemple, s’hi poden concentrar tres o quatre britànics impúbers i alcoholitzats xisclant i perseguint-se, un marroquí venent cerveses i el que calgui, un parell de veneçolans cantant cançons nostàlgiques i un tercer pixant-s’hi (a la font), un brasiler-brasilera prostituint-se amb simpatia, cinc o sis asiàtics fent fotos experimentals amb el punt de vista desenfocat per incertes substàncies, un personatge d’esquenes que intenta robar carteres i algun catalanet que no sap si pensar que tot plegat és positiu o és una merda i es pregunta a ell mateix què té d’especial aquesta Barcelona de l’oci per servir de bombeta incandescent a tanta papallona nocturna. Res entranyable, res carismàtic, res que no pugui oferir qualsevol altra ciutat amb l’honrosa excepció dels preus baixos i l’alta permissibilitat.

2. Barcelona a la nit quan vols dormir i no pots perquè resulta que el camió de les escombraries passa a quarts de dues de la matinada i durant dos o tres minuts tortura els contenidors i els llença contra les voreres a més de quatre pams de terra amb el senzill objectiu de fer soroll. Malaurats els ciutadans que viuen a la vora d’un xamfrà perquè el suplici els hi serà multiplicat per dos ja que el segon camió de les escombraries passarà deu o vint minuts després, just en el dolç punt de començar a agafar el son. I benaurats els que només tenen el problema del soroll del camió de les escombraries, perquè també es pot tenir un bar amb terrassa i música a tota pastilla, una fleca que obre l’aire condicionat a les cinc de la matinada, una plaça punt de trobada dels fumetes del barri o unes obres on comencen a trepanar rajoles a les set del matí. Els camins del soroll són inescrutables.

3. Barcelona a la nit quan camines sol o sola fa por perquè els fanals no fan llum i cada porteria és susceptible d’ubicar un indesitjable sense bones intencions i ben bé dóna la sensació que per molt que t’esgargamellis mai de la vida cap policia no et podrà sentir. Creuar un bonic barri com el de la Sagrada Família a les nou de la nit pot fer tanta basarda al més valent com caminar pel Raval o pel costat de la Ronda Litoral a les tres de la matinada. No cal notar la presència de la policia a cada cantonada però sentir-se protagonista d’una novel•la de suspens a mitja llum tampoc és gens necessari, ni convenient, ni sa.

4. Barcelona a la nit quan necessites moure-t’hi i tens pressa no dóna solucions fàcils. Mil coses bones i dolentes poden passar que facin necessari sortir de casa de nit per anar a un altre lloc. En aquestes circumstàncies les alternatives que ofereix la ciutat són ben poc eficients: pots agafar el cotxe si és que en tens i segurament hauràs de donar mil voltes per poder aparcar, pots anar amb taxi, que et costarà molt de trobar i serà molt car, pots anar caminant fent servir sempre i tothora el sentit comú, pots anar amb autobús nocturn però abans s’ha d’haver fet un màster en rutes d’autobusos nocturns i un curs de defensa personal, pots anar amb moto si en tens i amb bicicleta que no sigui de Bicing perquè aquest servei a la nit no està operatiu. També pots dir que no et vols moure de casa, que demà serà un altre dia, i que en aquesta vida tot és qüestió de prioritats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: