Un pont cap al treball digne

Octubre 7, 2008

El carrer del Pont del Treball passa a dir-se Pont del Treball Digne TGV
Les obres del tren modificaran el traçat del pont i crearan una plaça
BARRAQUES A sota s’hi va aixoplugar el barri de la Perona, un nucli barraquista molt indigne

Maria Favà (Avui)

El plenari del districte de Sant Andreu va aprovar la setmana passada per unanimitat canviar el nom del carrer del Pont del Treball per Pont del Treball Digne. I amb una rapidesa inaudita tractant-se de l’Ajuntament, ahir es va fer el canvi simbòlic del nom en un dels extrems del pont, el que toca al carrer Berenguer del Palou. La urgència estava justificada perquè avui es celebra la jornada mundial del treball digne organitzada per la Confederació Sindical Internacional (CSI) i el secretari d’aquesta organització, Guy Rider, va ser un dels convidats a l’acte de canvi de nom del pont.
Va ser un acte bastant unitari perquè hi van assistir plegats els sindicats majoritaris -CCOO, UGT i USOC-, però això no el va deslliurar de crítiques, sobretot dels qui creuen que és una despesa supèrflua, i més en temps de crisi, desprendre diners a canviar plaques i amoïnar els veïns modificant les adreces postals.

El pont tal com està ara -que no està gens bé i fa un revolt perillós on diumenge mateix es va estavellar un cotxe- té els dies comptats. S’ha de refer perquè els pilars que l’aguanten no són compatibles amb les vies del TGV que passarà per sota. I aprofitant les obres, on ara hi ha el revolt s’hi farà una plaça que també es dirà del Treball Digne.

Tant el primer tinent d’alcalde, Carles Martí, com els líders sindicals van parlar ahir a favor del treball digne utilitzant el símbol del pont com a metàfora per anar cap a un món millor.

Entre els sindicalistes veterans que van anar a escoltar els parlaments n’hi havia alguns que recordaven que el pont es deia del Treball perquè era la millor manera que tenien els treballadors d’arribar a les fàbriques del Poblenou, la Manchester catalana, durant el segle XIX i bona part del XX.
Va faltar, però, que algú recordes que el pont va aixoplugar durant 40 anys el conjunt de barraques més nombrós de Barcelona, que va rebre el nom de la Perona perquè es va començar a poblar el 1947, el mateix any que Eva Duarte de Perón va anar a Madrid a prometre carn i blat argentins en plena autarquia. Primer les barraques van ser ocupades per immigrants treballadors i després per gitanos fins que es van enderrocar el 1989, quan el barri s’havia convertit en un focus de delinqüència i tràfic de drogues.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: