PER QUÈ NO LA “SETMANA D’AFRONTAR ELS PROBLEMES DE CARA”?

setembre 29, 2008

(Editorial)

Des del 22 fins al 29 de setembre Barcelona ha gaudit de la “Setmana fantàstica de la mobilitat sostenible”. Ha estat notòria i evident per la publicitat que n’ha fet el govern de l’Ajuntament de Barcelona i gràcies al ressó llepat dels mitjans de comunicació. “Barcelona, la ciutat sense cotxes” titulava un diari un article il·lustrat amb una fotografia d’un ample carrer desèrtic on només un autobús i una moto treien el morro. Al veure la imatge hom s’imagina el fotògraf del diari, amb pijama i lleganyes, dempeus al pas zebra a les quatre de la matinada, i al llegir el titular hom s’imagina un periodista enginyós i amb sentit de l’humor.

La qüestió, però, és si més enllà de la propaganda institucional i de la institucionalitzada la “Setmana de la mobilitat sostenible” s’ha notat. Quina utilitat real té decretar aquesta setmana? Qui és que conscienciat pel tema decideix no agafar el cotxe per anar a la Zona Franca o a Torre Baró o a Ripollet a treballar? Qui escull anar a peu per posar el seu gra de sorra a la iniciativa del govern municipal? Qui agafa la bicicleta per anar a la universitat perquè, fixa’t tu, és la “Setmana de la mobilitat sostenible”? Les persones som animals quotidians, si anem amb cotxe no és per ganes de quedar-nos embussats a la Ronda de Dalt, i si anem en metro no és perquè sigui meravellós compartir l’espai íntim amb les sis persones que ens envolten. Ho fem perquè, tal com estan les coses, és la nostra millor alternativa per moure’ns per la ciutat. Els hàbits es canvien si les circumstàncies canvien, no perquè ningú ens digui que seria més sostenible fer el que fem d’una altra manera.

Si el que és important és la sostenibilitat en aquest món de recursos finits, si el transport públic és la solució sostenible al problema de la mobilitat, si el problema de la mobilitat a Barcelona de moment no millora, qui és l’il·lús que pensa que intentant conscienciar a la ciutadania amb el tema de la sostenibilitat es pot resoldre el problema? Qui és l’inútil que no veu que el transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona és insuficient i que per això tots plegats som insostenibles? Qui és que li vol donar la volta a tot plegat amb el tema de l’explotada sostenibilitat per no dir que el problema de veritat és que el transport públic no dóna resposta als requisits de mobilitat de moltes i moltes persones? Per què no s’ha fet, vista la xarxa de transports que tenim, la “Setmana del transport públic a meitat de preu i amb doble freqüència de pas”? Més edificant segur que hauria estat. Decretar una setmana per temes concrets està molt bé, es podria decretar la “Setmana d’afrontar els problemes de cara, donar solucions, deixar la sostenibilitat tranquil·la i treballar realment per les necessitats dels barcelonins i barcelonines”.

Advertisements

Una resposta to “PER QUÈ NO LA “SETMANA D’AFRONTAR ELS PROBLEMES DE CARA”?”

  1. JORDI FLORES CAÑADAS Says:

    ME ALEGRA PODER VER QUE HAY QUIE TOCA DE PIES AL SUELO, REALMENTE ESTAS CAMPAÑAS INUTILES Y DEVASTADORAS CON EL DINERO DE TODOS NO LLEVAN A NINGUNA PARTE, POR UN LADO RECAUDAMOS EL DINERO Y POR EL OTRO LO DESPILFARRAMOS.
    SEÑORES BAJEN LOS PRECIOS, BAJEN LAS TASAS BAJENSE LOS HUMOS Y TODOS HAREMOS UNA CIUDAD MAS SOSTENIBLE EN GENERAL NO SO LO EN MOVILIDAD.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s